Aprenentatge

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quadre de la lliçó complicada.

L'aprenentatge és un procés psicològic destinat a facilitar l'adaptació dels organismes. Els canvis conductuals que es produeixen gràcies a l'aprenentatge es poden localitzar físicament al cervell. Es pot definir l'aprenentatge com, un canvi relativament permanent en els mecanismes de conducta, resultat de l'experiència i que no es pot atribuir a processos maduratius.

Conceptes teòrics[modifica | modifica el codi]

En termes generals hi ha tres tipus de models d'aprenentatges:

  • Aprenentatge a partir de la pròpia experiència (Condicionament clàssic o operant)
  • Aprenentatge Vicari o Social és una forma d'adquisició de conductes noves per mitjà de l'observació.
  • Aprenentatge per transmissió de la cultura a través del llenguatge

Conductes innates[modifica | modifica el codi]

Hi ha, però, certes conductes que no es fan fruit de l'aprenentatge, aquestes són els reflexs i les conductes innates. Segons Thorndike, les lleis de l'aprenentatge són universals. Això no dista del que avui en dia se sap i és que es considera que els principis i lleis de l'aprenentatge són comuns a totes les espècies (els mecanismes bàsics de l'aprenentatge es poden observar en totes les espècies animals). Fins i tot alguns aprenentatges senzills s'han arribat a observar en alguns invertebrats i algunes dades apunten a una existència d'aprenentatge en éssers unicel·lulars. S'ha de distingir entre els canvis relativament permanents (aprenentatge) i els canvis breus que no són aprenentatges i que poden venir donats per la fatiga, la maduració, les alteracions motivacionals...

Condicionament clàssic i operant[modifica | modifica el codi]

Condicionament clàssic[modifica | modifica el codi]

Article principal: Condicionament clàssic

Condicionament operant[modifica | modifica el codi]

Article principal: Condicionament operant

Aprenentatge per observació[modifica | modifica el codi]

Nens aprenent per l'observació de models

També conegut com a modelatge Fa referència a que amb el fet d'observar s'adquireixen representacions simbòliques de les activitats. Durant els primers anys del desenvolupament aquest es redueix a imitació espontània, mentre que a mesura que van desenvolupant la capacitat de simbolitzar apareix la imitació de conductes socials. Segons Albert Bandura i Richard Walters,[1] els tres efectes més importants que es deriven de l'observació de models són:

  • Efectes de modelatge: l'observador pot adquirir respostes noves que no existien abans en el seu esquema de comportament, mitjançant l'observació de models.
  • Efectes inhbitoris-desinhibitoris: l'observació de models pot enfortir o debilitar les respostes inhibitòries, segons si el model contribueix a bloquejar o desbloquejar les respostes del que observa.
  • Efecte de provocació: suposa que el model dispara l'aparició de la conducta

Segons Bandura, hi ha quatre elements que determinen l'eficàcia de l'aprenentatge:

  • Processos d'atenció que controlen l'exploració i la percepció de les activitats mal·leables.
  • Processos de retenció que transformen les experiències en símbols o models interns que actuen com a pauta d'execució.
  • Processos de producció que fan possible la nova combinació d'accions o habilitats ja disponibles.
  • Processos de motivació que determinen fins quin punt la nova habilitat o model es durà a la pràctica.

Segons els mateix autor, els factors que afavoreixen la imitació són:

  • Selecció del model: similitut i prestigi.
  • Combinació de l'emmotllament amb instruccions.
  • Simplicitat de conducta
  • Reforç de la conducta model

Condicionament social[modifica | modifica el codi]

El condicionament social, també conegut com a aprenentatge vicari o d'observació de models. Hi ha diferents enfocs:

  • Julian Rotter: Introdueix el concepte cognitiu d'expectatives individuals de resultat com a previsor de la probabilitat que ocorri una conducta particular.
  • Alguns autors parlaven de la importància que el subjecte estigui assabentat de les contingències i lleis que regeixen les conseqüències derivades de les seves respostes.
  • Bandura ha estat l'autor més representatiu de l'orientació de l'aprenentatge social.

Models cognitius de l'aprenentatge[modifica | modifica el codi]

Teories basades en el model de conducta[modifica | modifica el codi]

Clark L. Hull introduí el concepte de caixa negra en introduir variables intermèdies entre estímul i resposta, fent referència als diferents estats de l'organisme. Segons ell, l'aprenentatge és un procés passiu d'abstracció dels atributs comuns més reforçats d'una série d'estímuls, els quals adquireixen una força associativa més gran amb una determinada conseqüència o amb un concepte.[2]

  • Teories mediadores, són variables mediadores entre estímul i resposta, no observables directament perquè són propioceptives.
  • N.J. Mackintosh i N.S.Sutherland es basen en la selecció de la informació mitjançant el reforç.[3]
  • Dollar i Miller introdueixen les teories psicodinàmiques a l'aprenentatge.
  • skinner, promulga en Condicionamentr inetrumental assegurent que els estímuls han de ser externs, observables, quantificables i objectivables.

Teories basades en el model cognitiu[modifica | modifica el codi]

  • Aprenentatge vicari de Bandura.
  • Edward C. Tolman introdueix el concepte d'aprenentatge significatiu assegurant que no hi ha connexions entre estímuls i respostes, sinó estructures significants relacionades amb les expectatives del subjecte.
  • Apareix el model de desenvolupament cognitiu o model genticocognitiu de Jean Piaget amb dos conceptes clau:
    • Assimilació: Com afronta un estímul amb l'esquema mental actual.[4]
    • Acomodació: Com s'ajusta l'esquema mental per acoblar el nou estímul.[4]
  • Lev Vygotski introdueix el model dialèctic o d'interacció, que posteriorment esdevindria en el model constructivista establint el concepte de Zona de Desenvolupament Proper.
  • Jerome Bruner parteix del model piagetià i del vigostkià per assegurar que l'aprenentatge prové de la conjunció d'uns processos necessaris, que són: disposar d'un objectiu i l'avaluació i correcció de la pròpia activitat en funció del patró inicial.[5]

Models humanistes[modifica | modifica el codi]

El model de l'aprenentatge significatiu de Carl Rogers distingeix dos tipus d'aprenentatges:

  • Aprenentatge cognoscitiu
  • Aprenentatge significatiu: Es dóna quan la persona s'adona què és important pel seu propòsits i, per tant, s'implica emocionalment.

Didàctica[modifica | modifica el codi]

La didàctica és la branca de la pedagogia que s'ocupa d'estudiar com ha de funcionar l'aprenentatge en els éssers humans de manera òptima, és a dir, quina és la millor manera d'ensenyar uns determinats continguts o habilitats.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aprenentatge