Howard Gardner

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgHoward Gardner
Howard Gardner.jpg
Naixement 11 de juliol de 1943
Pennsilvània
Alma mater Universitat Harvard
Ocupació mestre, psicòleg, catedràtic d'universitat i neuròleg
Premis Beca Guggenheim
Beques MacArthur
Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials

Lloc web www.howardgardner.com
Modifica dades a Wikidata

Howard Gardner (Scranton, Pennsilvània, 11 de juliol del 1943) és un psicòleg americà que va qüestionar la noció tradicional d'intel·ligència afirmant que l'ésser humà no té una sola capacitat que es pugui anomenar amb aquest terme, sinó que conté intel·ligències múltiples. Cada persona en té unes més desenvolupades que les altres, pel que l'aprenentatge ha de mirar de promocionar les aptituds naturals i compensar les mancances en els altres camps amb estratègies adaptatives. Ha destacat també en la recerca de psicologia social, especialitzant-se en conductes com l'altruisme.

El 2011, ha rebut el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials.[1]

Intel·ligències múltiples[modifica | modifica el codi]

Article principal: Intel·ligències múltiples

En la seva obra Frames of Mind, Gardner defineix la intel·ligència com la capacitat per a resoldre problemes o crear productes valuosos en una cultura determinada. Evidentment, hi ha diverses maneres de resoldre problemes, per tant, hi haurà diferents tipus d'intel·ligència.

Les intel·ligències que proposa Gardner són:

  • Visual-espacial: capacitat de veure objectes a la ment, manipular-los i tenir una idea realista de la seva mesura i característiques. S'hi sol incloure l'habilitat per a orientar-se en l'espai i no tenir problemes de lateralitat.
  • Lingüística: facilitat per als idiomes, per a comunicar-se verbalment i entendre textos o discursos aliens. Sol incloure-hi també bona memòria. És una de les capacitats tradicionalment mesurades pels tests escolars i es desenvolupa amb jocs de paraules i, sobretot, la lectura.
  • Logicomatemàtica: capacitat per al càlcul i el raonament abstracte. Sol estar relacionada amb la capacitat lingüística i, juntes, ajuden a la deducció i al pensament científic. Es desenvolupa amb trencaclosques, jocs d'estratègia i exercicis de lògica, entre d'altres
  • Cinestèsica: habilitat física, que inclou una bona coordinació i equilibri.
  • Musical: tradicionalment anomenat "tenir oïda", inclou la capacitat de distingir bé els sons i tenir sentit del ritme. Pot ajudar-hi la lectura.
  • Naturalística: és una capacitat recentment formulada i no acceptada per tots els estudiosos. Inclou la facilitat per a empatitzar amb éssers vius (cuidar plantes, animals), així com un sentit innat per a la classificació.
  • Interpersonal: és l'habilitat per a relacionar-se amb els altres. Inclou qualitats com l'empatia, la sociabilitat i l'extraversió.
  • Intrapersonal: és la capacitat de tenir un bon autoconeixement. Inclou la tendència a la reflexió (a vegades, també la meditació formal) i sol incloure's, juntament amb l'anterior, dins l'anomenada intel·ligència emocional. Es desenvolupa amb tècniques com la PNL,el ioga o amb exercicis religiosos.

Gardner ha formulat l'existència d'altres possibles intel·ligències, com l'espiritual-existencial, però han estat fortament criticades per manca de base científica. Actualment, s'estan analitzant les relacions entre aquests components, ja que sembla que els uns poden influenciar els altres. També es discuteix la importància de la genètica en cada intel·ligència en relació amb l'educació i l'estimulació externa (hi ha gent que neix naturalment dotada per a un camp concret).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.fpa.es/prensa/news/howard-gardner-premio-prncipe-de-asturias-de-ciencias-sociales (castellà)