Howard Gardner

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaHoward Gardner
Howard Gardner.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 11 de juliol de 1943 (74 anys)
Pennsilvània
Ciutadania Estats Units d'Amèrica
Alma mater Universitat Harvard
Activitat professional
Ocupació mestre, psicòleg, catedràtic d'universitat i neuròleg
Ocupador Universitat Harvard
Universitat de Nova York
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Howard Gardner (Scranton, Pennsilvània, 11 de juliol del 1943) és un psicòleg americà conegut per la seva teoria de les intel·ligències múltiples. Va qüestionar la noció tradicional d'intel·ligència afirmant que l'ésser humà no té una sola capacitat que es pugui anomenar amb aquest terme, sinó que conté intel·ligències múltiples. Cada persona en té unes més desenvolupades que les altres, pel que l'aprenentatge ha de mirar de promocionar les aptituds naturals i compensar les mancances en els altres camps amb estratègies adaptatives. Ha destacat també en la recerca de psicologia social, especialitzant-se en conductes com l'altruisme.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Howard Earl Gardner (Scranton, Pensilvania, Estats Units, 11 de Juliol de 1943) és un psicòleg americà fill de Ralph Gardner y Hilde Weilheimer (família acomodada però no adinerada), immigrants jueus que van fugir d’Alemanya als Estats Units en la Kristallnacht el 9 de novembre de 1938, abans de la segona guerra mundial.[1]

Al 1935, va néixer Eric Gardner, fill primogènit del matrimoni. Al gener de 1943, quan Hilde Weilheimer estava embarassada de tres mesos d’en Howard, Eric va patir un fatídic accident a trineu que va acabar amb la seva vida. Segons la seva autobiografia, els seus pares s’haguessin suïcidat si la seva mare no hagués estat embarassada. L’ocultació dels motius de la mort accidental del seu germà i les pèrdues de la seva família a l’Holocaust van ser dos fets que van dominar la seva infància.[1]

La infantesa, remarcablement positiva[2] la va passar acompanyat de la seva germana Marion (9 de març del 1946) i de la música del piano. Encara que era talentós, va deixar les classes formals a l’adolescència però va seguir tocant i ensenyant esporàdicament (1958-1969). Avui en dia, la música segueix sent important a la seva vida.[1]

Va ser el primer membre de la seva família en assistir a la universitat. Quan tenia 18 anys, va mudar-se a Massachusetts i va entrar a estudiar a  Hardvar, al setembre de 1961, on va començar la seva educació real.[2] Va estudiar història, sociologia i psicologia.[1]

Va ser atret a la psicologia del desenvolupament pels autors Jean Piaget (descrit com la major influència intel·lectual a la seva vida)[2] i Jerome Bruner. Més tard es va interessar pel desenvolupament cognitiu amb especial interès per les capacitats simbòliques humanes. Va graduar-se al 1965. Després de passar un any de postgrau com a becari a la London School of Economics va decidir continuar estudis en psicologia del desenvolupament a Harvard. Va enfocar el seu treball post doctoral en neurologia i neuropsicologia i va seguir programes complementaris d'investigació empírica en desenvolupament cognitiu i neuropsicologia.[1]

És a dir, va canviar de la psicologia clínica a la psicologia del desenvolupament, més tard a la neuropsicologia i als estudis educatius, i actualment a la recerca en ciències socials i comentarista sobre els assumptes públics.

Com a estudiant, Gardner va treballar amb el psicoanalista Erik Erikson. També va treballar estretament amb el psicolingüista Roger Brown, l’ epistemòleg Nelson Goodman i el neuròleg Norman Geschwind, que van transformar el seu desenvolupament intel·lectual.

Al voltant de 1980, el treball empíric de Gardner va culminar en la postulació de la teoria de les intel·ligències múltiples, pel que és més conegut. Encara que aquesta teoria va ser concebuda com una contribució a la psicologia, la seva major influència ha estat en l'educació.En la dècada de 1990, va començar a treballar amb altres dos psicòlegs, Mihaly Csikszentmhayli i William Damon, per investigar qüestions d'ètica professional. Més tard, van ser membres fundadors de l’anomenat Project Zero: "La major influència en la meva trajectòria intel·lectual durant les últimes tres dècades ha estat exercida per les persones amb les que he tingut el privilegi de treballar en el Project Zero.”[2]

Al mantenir la seva estreta relació amb Harvard, va ser considerat alma màter de la universitat, es va convertir en professor de cognició i educació a Harvard Graduate School of Education i professor adjunt de psicologia i director general de Harvard Project ZERO.[1]

La seva investigació s'ha centrat més en la intel·ligència, creativitat, lideratge... que no pas en els processos bàsics de la percepció, la memòria o l'aprenentatge i es podria dividir en quatre fases:

  1. Estudi del desenvolupament de les ments.
  2. Descomposició d'aquestes.
  3. Com s'organitzen les ments
  4. Actualment, com canvien i com canviar-les de manera productiva per a la societat i el planeta.[1]

És conegut com l'individu que, a principis dels anys vuitanta, argumentava que els éssers humans són millor descrits com a posseïdors de diverses capacitats intel·lectuals que no per tenir una única intel·ligència universal (el factor g).

Es descriu com una persona feliç addicta al treball i molt afortunada. Passa el seu temps lliure amb la seva família, un grup molt unit[2] que comprèn diverses generacions. Del seu primer matrimoni té tres fills: Kerith (1969), Jay (1971), Andrew (1976) i amb Ellen Winner, la seva parella actual, en Benjamin (1985). També té quatre néts: Oscar (2005), Agnes (2011), Olivia (2015), i Faye Marguerite (2016).

Per elecció, Gardner no ha assumit grans funcions editorials o professionals. Es veu a si mateix principalment com un erudit independent i un intel·lectual públic que ha tractat de comprendre la ment humana en tota la seva riquesa i complexitat.[1]

Influències[modifica | modifica el codi]

Jean Piaget: influència en l’estudi de l’infància, per la seva teoria del desenvolupament de la intel·ligència i la Teoria Constructiva de l’Aprenentatge. Gardner el considera la seva major influència.

Claude Levi-Strauss: influència per la seva teoria antropològica estructural i li ajuda amb el seu primer article.

Jerome Bruner: influència per les seves teories de l’aprenentatge i les seves contribucions en la psicologia cognitiva.

Norman Geschwind: va ser pioner en neurologia de la conducta, l'estudi de com l'arquitectura del cervell dirigeix ​​els pensaments i comportaments.

Nelson Goodman: creador projecte Zero, el dirigeix Gardner més tard.[3]

Projectes[modifica | modifica el codi]

Good Project amb Mihaly Csikszentmihalyi i William Damon

Els objectius:

  • Determinar el que significa aconseguir un bon treball (excel·lent, atractiu i ètic).
  • Iniciatives que treballen amb la investigació de feina, col·laboració, ciutadania…
  • Promou l'excel·lència, el compromís i l'ètica en l'educació.
  • Preparació dels estudiants per tal que siguin bons treballadors i ciutadans que contribueixin al benestar general de la societat.
  • A través de conceptes basats en la investigació i la recerca, ajudar-los a reflexionar sobre els dilemes ètics que sorgeixen en la vida quotidiana i els donen eines per prendre decisions ben rumiades.[4]

Gardner i el Project Zero (1972-2000) amb David Perkins

Els objectius:

  • Entendre i millorar l’aprenentatge, pensament i creativitat en les arts, humanitats i ciències a nivells individual i institucional.

Al costat Lynn Brendsen i Wendy Fischman ha dirigit les sessions de reflexió dissenyades per augmentar la compressió i incidència d'un bon treball en joves.

Al costat de Carrie James investiga les dimensions ètiques provocades per l'ús de nous mitjans digitals.

Noves tasques d'investigació:

  • Estudi de la col·laboració eficaç entre les institucions sense ànims de lucre en l'esfera d'educació.
  • Estudi de manera nacional i internacional dels conceptes de qualitat.
  • Estudi principal de 4 anys de l'experiència tradicional i residencial del col·legi.[6]

Projecte actual de Gardner (estudi nacional):

  • Documenta com els alumnes, professors i pares (entre molts altres) pensen sobre els objectius de la universitat i el valor d’estudiar (remarcant les arts i ciències socials).
  • L’estudi busca entendre com aquestes persones veuen els canvis, és a dir, que opinen sobre com pot afectar l’experiència d’estar a la universitat.
  • L’objectiu és proporcionar suggeriments sobre com millorar la qualitat de l’educació.[7]

Obres de Howard Gardner[modifica | modifica el codi]

30 llibres traduïts a trenta-dos idiomes:

  1. 1973. La recerca de la ment: Jean Piaget, Claude Levi-Strauss, i el moviment estructuralista. Traduït a l'italià i japonès.
  2. 1973. Les arts i el desenvolupament humà. Traduït al xinès i portuguès.
  3. 1975. La ment destrossada. Traduïda al japonès.
  4. 1979. Psicologia del Desenvolupament: Una introducció.
  5. 1980. Gargots artístics: El significat dels dibuixos infantils. Traduït al japonès, francès, espanyol i xinès.
  6. 1982. Art, la ment i el cervell: Una aproximació cognitiva a la creativitat. Traduït a l'espanyol, hebreu, japonès, italià, xinès i portuguès.
  7. 1983. Estructures de la ment: La teoria de les intel·ligències múltiples. Traduït al xinès, francès, alemany, hebreu, italià, japonès, rus i espanyol.
  8. 1985. Una nova ciència de la ment la història de la revolució cognitiva. Traduït a l'espanyol, xinès japonès, francès, alemany, italià, i portuguès.
  9. 1989. Per obrir la ment: pistes xineses al dilema de l'educació contemporània. Traduït a l'italià.
  10. 1990. L'educació artística i el desenvolupament humà. Traduïda a l'italià i espanyol.
  11. 1991. La ment no escolaritzada: Com pensen els nens i com haurien d'ensenyar les escoles. Traduït al xinès, espanyol, italià, alemany, suec, noruec, xinès, portuguès, croat, francès, danès, coreà, grec i rus.
  12. 1993. Intel·ligències múltiples: La teoria a la pràctica. Traduït a l'espanyol, portuguès, italià, francès, hebreu, coreà, polonès, xinès, danès, ucraïnès, japonès, noruec, indonesià, àrab i turc.
  13. 1993. Creació de ments: una anatomia de la creativitat vista a través de la vida de Freud, Einstein, Picasso, Stravinsky, Eliot, Graham, i Gandhi. Traduït al suec, alemany, espanyol, xinès, portuguès, italià, eslovè, coreà, polonès i francès.
  14. 1995. Ments principals: Una anatomia del lideratge. Traduït al xinès alemany, italià, suec, portuguès,xinès, grec, coreà, espanyol, japonès i romanès. Amb la col·laboració de Laskin.
  15. 1997. Ments extraordinàries: Els retrats d'individus excepcionals i un examen del nostre caràcter extraordinari. Traduït al francès, portuguès, xinès, polonès, hongarès, txec, espanyol, coreà, alemany i indonesià.
  16. 1997. Mange Intelligensers Paedagogik.
  17. 1999. La ment disciplinada: El que tots els estudiants han d'entendre. Traduïda al portuguès, alemany, espanyol, xinès, italià, suec, coreà, hebreu, danès, turc, romanès i croata.
  18. 1999. La intel·ligència reformulada: Les intel·ligències múltiples per al segle 21.Traduït a l'alemany, espanyol, coreà, hebreu, xinès, suec, portuguès, japonès, italià, búlgar, polonès, turc, holandès i croata.
  19. 1999. Intel·ligències Múltiples: entrevistes i assaigs.
  20. 2002. Howard Gardner a Hong Kong.
  21. 2004. Modificació de la ment: L'art i la ciència de canviar les nostres pròpies ments amb els dels altres. Traduït al francès, espanyol, japonès, danès, holandès, indonesi, italià, coreà, portuguès, grec, polonès, rus, turc, xinès, romanès i croata.
  22. 2005. Les cincs ments del futur: Un assaig educatiu.
  23. 2006. El desenvolupament i l'educació de la ment: Les obres completes de Howard Gardner. Traduït a l'italià, espanyol.
  24. 2006. Intel·ligència múltiple: nous horitzons. Traduït a: romanès, xinès, vietnamita, indonesià i coreà.
  25. 2006. Howard Gardner sota el foc.
  26. 2007. Cinc ments per al futur. Traduït a l'àrab, coreà, italià, japonès, danès, xinès, noruec, portuguès, polonès, rus, espanyol, suec, turc, romanès, francès, indonesià, tailandès, vietnamita i persa .
  27. 2010.Les teories de la Conferència Internacional dels vius.
  28. 2011. La veritat, bellesa i bondat reformulades: L'educació de les virtuts en el segle 21. Traduït a: xinès, francès, italià, coreà, portuguès, romanès, espanyol i turc.
  29. 2013. L'App Generació: Com navegar la identitat, la intimitat i la imaginació en un món digital. Traduït a: italià, coreà, espanyol, romanès i xinès. Amb col·laboració de Davis, K.
  30. 2014. Ment, el treball i la vida: Un Festschrift amb motiu del 70 aniversari de Howard Gardner, amb respostes d'Howard Gardner. Amb col·laboració de Kornhaber, M., i Winner, I.[8]

Teoria de les intel·ligències múltiples[modifica | modifica el codi]

Howard Gardner és conegut mundialment per la seva teoria de les intel·ligències múltiples escrita al llibre Frames of Mind publicat a l’any 1983.[9]

Gardner defineix la intel·ligència com un potencial biopsicològic per a processar informació que es pot activar en un entorn cultural per resoldre problemes o crear productes que són de valor en una cultura.[10]

Segons  l’article  The theory of multiple intelligences: a case of missing cognitive matter- response to Nicholas Allix publicat a la revista Australian Jornal of education, ell va crear aquesta teoria pensant en aconseguir 3 objectius:

  1. Per criticar la perspectiva predominant que hi havia sobre la intel·ligència general o factor g.
  2. Per suggerir una alternativa més rica per a  conceptualitzar l’intel·lecte humà.
  3. Per poder ajudar a tenir una nova perspectiva i noves implicacions a l’ambient educatiu.[11]

Segons aquesta teoria, també diu que la intel·ligència no es pot determinar com un concepte unitari sinó que hi ha diverses intel·ligències, específiques i en un inici es pensava que eren independents, però després s’ha vist que estan relacionades entre elles.[9] A més a més, totes són igual d’importants però, cadascú té unes intel·ligències més desenvolupades que altres i unes més limitades.


Tot i que considera que la intel·ligència té un component genètic, destaca sobretot la influència de l’ambient, com les experiències i l’educació rebuda que poden potenciar cadascuna de les intel·ligències.[12] Howard Gardner en va destacar les següents:

1) Lingüística: fa referència a la capacitat de conèixer el llenguatge i l’expressió verbal, l’ús de les paraules per comunicar i expressar emocions. Utilitza ambdós hemisferis cerebral, però sobretot unes àrees específiques anomenades Broca i Wernicke. Destacaria per exemple en escriptors, polítics, periodistes...

2) Lògica matemàtica: aquesta s’utilitzaria per resoldre problemes de lògica, construir solucions, estructurar deduccions i fonamentar-les amb fonaments sòlids. Està vinculat sobretot l’hemisferi esquerre del cervell. Destacaria en científics, informàtics, economistes...

3) Musical: es troba vinculada a l’habilitat per ser sensible al ritme, al to i al timbre així com apreciar i saber expressar formes musicals. En aquest cas està més vinculat l’hemisferi cerebral dret. Destacarien els compositors, músics, cantants...

4) Espacial: està lligada a tenir unes bones representacions mentals del món que els envolta, amb una bona imaginació i facilitat pels sistemes simbòlics. També s’utilitzaria més l’hemisferi dret, en aquest cas. Destacaria en arquitectes, dissenyadors, mariners, artistes...

5) Corporal-cinestèsica: està basada en l’ús del propi cos, utilitzant processos tàctils per adquirir informació, dur a terme activitats i resoldre problemes. Es fa èmfasi en l’ús del còrtex motor. Destacarien cirurgians, atletes, ballarins, artesans....

6) Interpersonal: està vinculada a la capacitat d’entendre als altres i comunicar-nos amb ells, establint una bona relació per a formar un grup. En aquesta intel·ligència predomina l’ús del lòbul frontal. Destacarien professors, terapeutes, líders religiosos...

7) Intrapersonal: és la capacitat d’entendre’s a un mateix i tenir un bon autoconeixement. També inclou un a tendència a la reflexió. A aquesta intel·ligència predominaria també l’ús dels lòbuls frontals. Destacaria en voluntaris, terapeutes, professors...

8) Naturalista: aquesta destaca per tenir una gran connexió amb la natura, és a dir, tenir facilitat per entendre el món natural. Destacarien biòlegs, jardiners, ecologistes, arqueòlegs…[13][12]

Les intel·ligències interpersonal i intrapersonal es troben lligades a la intel·ligència emocional. També es parla de la intel·ligència existencial que es donaria si afegim un component religiós o espiritual.[12]

Aquest model ha tingut una àmplia difusió, sobretot a nivell educatiu, tot i que no es troba contrastat empíricament, és a dir, no parteix duna base científica i manca de validesa interna.[12]

Premis[modifica | modifica el codi]

1981-  Va rebre una beca: MacArthur Prize Fellowship.

1985- Premi de psicologia nacional per excel·lència en els medis i pel seu llibre sobre els marcs de la ment (teoria intel·ligències múltiples).

1987- Premi William James de la American Psychological Association.

1990- Primer estadounidense en rebre el premi Grawemeyer de la universitat de Louisville en educación.

2000- Va rebre una beca de la Joan S. Guggenheim Memorial Foundation

2005- Seleccionat com un dels 100 intel·lectuals més influents del món, segons la revista Foreign Policy and Prospect.

2008- Seleccionat com un dels 100 intel·lectuals més influents del món, segons la revista Foreign Policy and Prospect.

2011-  Premi príncipe de Asturias en ciencias socials (per desenvolupar la teoria de les intel·ligències múltiples)

2015- Premi Brock International de educació.

Anomenat professor honorari de col·legis i universitats en Bulgària, Grècia, Xile, Xina, Irlanda, Israel, Itàlia, Corea del sud i Espanya.[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «The History of Howard Gardner» (en anglés). Ellen Winner, 2012. [Consulta: 14 maig 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Gardner, Howard «A Blessing of Influences - An Autobiographical Essay for Gardner Under Fire». 2006, pàg. 12.
  3. «Howard Gardner: ‘A Blessing of Influences’» (en en-us). Harvard Gazette, 17-10-2013.
  4. «The Good Project | Project Zero». [Consulta: 14 maig 2017].
  5. «About | Project Zero». [Consulta: 14 maig 2017].
  6. «LA BIOGRAFÍA DE HOWARD GARDNER». [Consulta: 14 maig 2017].
  7. «About» (en en-us). Howard Gardner, 28-06-2012.
  8. «CURRICULUM VITAE» (en anglés). Howard Gardner, 2015. [Consulta: 14 maig 2017].
  9. 9,0 9,1 Gardner, H. (Nov 1995) Reflections on multiple intelligences-myths and messages. Phi Delta Kappan, 77, (3), pp. 200-209.
  10. Gardner, H; Moran, S. (2006) The science of multiple intelligences theory: a response to Lynn Waterhouse. Educational Psychologist, 4, (4), pp. 227-232.
  11. Gardner, H; Connell, M. (NOV 2000) The theory of multiple intelligences: a case of missing cognitive matter- response to Nicholas Allix. Australian Jornal of education, 44, (3), pp. 288-293.
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 Gallardo-Pujol, D; Andrés Pueyo, A. (2013) Psicologia de les diferències individuals. Esplugues de Llobregat, Espanya. Edicions Llibrería Universitària de Barcelona S.L.
  13. User, Super. «Inicio» (en es-es). [Consulta: 14 maig 2017].
  14. L. Kornhaber, M; Winner, E. (2014). Mind , Work and life. A Festschrift on the Occasion of Howard Gardner’s 70th Birthday with responses of Howard Gardner. Cambridge, Massachusetts, United States, The offices of Howard Gardner.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. Gallardo-Pujol, D; Andrés Pueyo, A. (2013) Psicologia de les diferències individuals. Esplugues de Llobregat, Espanya. Edicions Llibrería Universitària de Barcelona S.L.
  2. Gardner, H. (Nov 1995) Reflections on multiple intelligences-myths and messages. Phi Delta Kappan, 77, (3), pp. 200-209.
  3. Gardner, H; Moran, S. (2006) The science of multiple intelligences theory: a response to Lynn Waterhouse. Educational Psychologist, 4, (4), pp. 227-232.
  4. Gardner, H; Connell, M. (NOV 2000) The theory of multiple intelligences: a case of missing cognitive matter- response to Nicholas Allix. Australian Jornal of education, 44, (3), pp. 288-293.
  5. Gardner, H. (1987) The theory of multiple intelligences. Annals of dyslexia, 37, pp. 19-35.
  6. Gardner, H. (2006) A blessing of influences. Howard Gardner under fire. La salle, Illinois, United states, Open court, pp.1-12
  7. L. Kornhaber, M; Winner, E. (2014). Mind , Work and life. A Festschrift on the Occasion of Howard Gardner’s 70th Birthday with responses of Howard Gardner. Cambridge, Massachusetts, United States, The offices of Howard Gardner.

Webgrafia[modifica | modifica el codi]

  1. Gardner, H. (2015). Howard Gardner. Howard Gardner. From https://howardgardner.com/
  2. Harvard (2010). The Good Project. Project Zero. From http://www.pz.harvard.edu/projects/the-good-project
  3. Harvard (2015). About. Project Zero. Available at: http://www.pz.harvard.edu/who-we-are/about
  4. Gardner, H. (2012). About Howard Gardner. Howard Gardner. Available at: http://howardgardner.com/biography/
  5. Gardner, H. (2015). Currículum Vitae. Howard Gardner Available at: https://howardgardner01.files.wordpress.com/2015/08/hg-august-2015-short-cv.pdf.
  6. Gardner, H. (2012). Books. Howard Gardner. Available at: https://howardgardner.com/books/
  7. Gardner, H. (2015). Biografia Howard Gardner. Available at: http://myscres.com/howard_gardner.html
  8. Gardner, H. (2013). Howard Gardner: “Blessing of Influences”. Harvard Gazette. Available at: http://news.harvard.edu/gazette/story/2013/10/the-mentors-of-howard-gardner/
  9. User, S. (2017). Inicio. Inteligenciasmultiples.net. Available at: http://www.inteligenciasmultiples.net/
  10. Winner, E. (2012). The History of Howard Gardner. Elles Winner. Available at: https://howardgardner01.files.wordpress.com/2012/06/ellenwinnerbio.pdf