Massachusetts

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Massachusett».
Infotaula de geografia políticaMassachusetts
Commonwealth of Massachusetts (en) Modifica el valor a Wikidata
Bandera de Massachusetts Coat of arms of Massachusetts.svg
Bandera de Massachusetts Modifica el valor a Wikidata

Lema«Ense petit placidam sub libertate quietem (en) Tradueix» Modifica el valor a Wikidata
Símbol oficialmallerenga capnegra americana Modifica el valor a Wikidata
SobrenomThe Bay State Modifica el valor a Wikidata
EpònimGreat Blue Hill (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Massachusetts in United States (zoom).svg Modifica el valor a Wikidata
 42° 18′ N, 71° 48′ O / 42.3°N,71.8°O / 42.3; -71.8
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata

CapitalBoston Modifica el valor a Wikidata
Població
Total6.794.422 (2015) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat248,55 hab/km²
Idiomaanglès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deEstats Units contigus Modifica el valor a Wikidata
Superfície27.336 km² Modifica el valor a Wikidata
• Aigua26,1 % Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Altitud150 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMount Greylock (en) Tradueix (1.064 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixoceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
AnteriorProvíncia de la Badia de Massachusetts Modifica el valor a Wikidata
Creació6 febrer 1788
Organització política
Òrgan executiugovernment of Massachusetts (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuCort General de Massachusetts Modifica el valor a Wikidata
• Governador Modifica el valor a WikidataCharlie Baker (8 gener 2015) Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialMassachusetts Supreme Judicial Court (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2US-MA Modifica el valor a Wikidata
Codi GNIS606926 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webmass.gov Modifica el valor a Wikidata
Twitter: massgov Modifica el valor a Wikidata

La Mancomunitat de Massachusetts (en anglès Commonwealth of Massachusetts) és un estat dels Estats Units. S'ubica al nord-est del país. Forma part de la regió coneguda com a Nova Anglaterra (New England). Limita al nord amb els estats de Nou Hampshire i Vermont, l'est amb l'oceà Atlàntic, al sud amb els estats de Connecticut i Rhode Island, i a l'oest amb l'estat de Nova York. Té el malnom de "The Bay State" (l'estat de les badies) i els seus habitants es diuen officialment "Bay Staters"[1] en anglès, però a vegades s'usen també altres formes, com ara Massachusettsans o Massachusettsians.[2]

Mapa de l'estat mostrant els principals municipis i els estats circumdants.

La capital de l'estat és la ciutat de Boston, ciutat portuària situada a la badia de Boston (Boston Harbor), a l'Atlàntic i irrigada per tres rius: el riu Charles, el central, el riu Mystic per la banda nord i el riu Neponset per la banda sud. El seu governador a 2010 és el demòcrata i afroamericà Deval Patrick (des del 2007), mentre que els seus membres del senat són els demòcrates Elizabeth Warren i Ed Markey.

Històricament, Massachusetts formà part de les 13 colònies angleses originals que es van rebel·lar contra el Regne de la Gran Bretanya durant la Guerra d'Independència dels Estats Units i va tenir un paper important en la història de la formació del país. Plymouth fou el segon assentament permanent anglès a Amèrica del Nord. Molts dels municipis de Massachusetts foren fundats per colons d'Anglaterra en les dècades del 1620 i el 1630. Durant el segle xviii, Boston era coneguda com "el bressol de la llibertat" (the Cradle of Liberty) per l'agitació que va conduir a la guerra de la independència contra Gran Bretanya.

Massachusetts ha sigut capdavanter en un nombre de temes socials i polítics dels Estats Units. Va ser un centre dels moviments abolicionistes i sufragistes als segles XVIII i XIX. En temps moderns ha sigut tradicionalment un feu del partit Demòcrata i el 2003, va ser el primer estat a permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe (vegeu sota Política i política social). També compta amb un dels municipis més coneguts dels EUA per la seva comunitat homosexual, Provincetown, a la punta de Cape Cod.[3][4][5][6][7][8]

També ha sigut tradicionalment un feu de la filosofia puritana, el moviment de la "temperància" i del moviment filosòfic i artístic del transcendentalisme, i esdevingué tristament famosa per la cacera de les "bruixes" que es donava a Salem i l'entorn el segle xvii.

Etimologia, nom[modifica]

La "Colònia de la Badia de Massachusetts" (Massachusetts Bay Colony) va prendre el seu nom de la població indígena, els Massachusett, que parlaven un idioma algonquí. El nom d'aquesta població es pot segmentar així: mass-adchu-s-et, on mass- vol dir "gran", -adchu- vol dir "puig" o "pujol", -s- és un sufix diminutiu i -et és un sufix locatiu (que identifica un lloc). S'ha traduït com a "prop del gran pujol",[9] o "al sistema de pujols", en referència als Blue Hills ("Pujols blaus", prop de Boston), o en particular al Great Blue Hill ("Gran Pujol Blau), que es troba entre els municipis de Milton i Canton.[10][11]

D'acord amb una altra teoria, el nom de Massachusetts vindria del topònim Moswetuset, un pujol (Moswetuset Hummock, on Moswetuset vol dir "pujol amb forma de punta de fletxa") a Quincy, on el 1621 el comandant de la colònia de Plimouth, en Myles Standish, i l'indígena Squanto es van trobar amb el Cabdill Chickatawbut (en anglès: Chief Chickatawbut).[12][13]

El nom oficial de l'estat és la Mancomunitat de Massachusetts ("Commonwealth of Massachusetts").[14] Sovint se l'anomena simplement la Mancomunitat ("the Commonwealth") de forma col·loquial. Tot i que aquesta designació forma part del nom oficial de l'estat, no té cap implicació pràctica. Massachusetts ocupa una posició igual i té els mateixos poders dins dels Estats Units que els altres estats.[15]

L'estat és assignat l'abreviació postal "MA", tot i que "Mass." és tradicional (s'usava oficialment fins al 1987, quan es van instituir codis de dues lletres per a tots els estats dels EUA). Vegeu la llista d'abreviatures dels estats dels Estats Units.

Política i govern[modifica]

Divisió administrativa[modifica]

Massachusetts es divideix en 14 counties o comtats (sing. county, pl. counties), que vindrien a ser l'equivalent de les nostres comarques. Molts dels seus noms son repeticions de llocs existents a Anglaterra (tots excepte Nantucket, que prové d'un idioma algonquí):

Comtats:

Política i política social[16][modifica]

Temps moderns, segona meitat del segle xx fins avui:

Resultats d'eleccions presidencials
Any Partit Republicà Partit Democràtic
Eleccions presidencials 2008 36,20% 1.105.908 62,01% 1.894.067
Eleccions presidencials 2004 36,83% 1.070.109 61,92% 1.803.801
Eleccions presidencials 2000 32,51% 878.502 59,93% 1.616.487
Eleccions presidencials 1996 28,11% 718.107 61,52% 1.571.763
Eleccions presidencials 1992 29,04% 805.049 47,51% 1.318.662
Eleccions presidencials 1988 45,42% 1.194.635 53.23% 1.401.416

Durant la segona meitat del segle xx, Massachusetts s'ha anat desplaçant des d'una posició pro-Republicana cap a una situació principalment dominada pels Demòcrates; la victòria el 1952 a les eleccions al Senat dels EUA de John F. Kennedy sobre el titular Senador Henry Cabot Lodge, Jr. és considerat el punt d'inflexió en aquesta transformació.[17] Des d'aleshores, Massachusetts ha guanyat la reputació de ser un estat políticament liberal i sovint es menciona com a arquetip de liberalisme modern i es parla del "Massachusetts liberal".[18] A les eleccions nacionals, a Massachusetts típicament preval el vot Demòcrata. Des de les eleccions del 2006, el Partit Republicà ocupa menys de 13% dels escons a les dues cambres de la Cort General de Massachusetts: a la Cambra de Representants, el resultat és 141 escons Demòcrates i 19 Republicans; i al Senat, 35 a 5.[19] Tot i que el Partit Republicà acaparà la posició de governador de l'estat del 1991 al 2007, aquests governadors han sigut entre els líders republicans més socialment liberals del país.[20][21] A les eleccions presidencials del 2004, Massachusetts va donar 61,9% del vot a John Kerry, fill de l'estat, i va representar la seva major victòria d'entre tots els resultats estatals.[22] A les eleccions presidencials del 2008, el candidat Barack Obama es va emportar el vot amb 61,8%.[23] Tot i així, en unes eleccions estatals recents, les eleccions estatals de Massachusetts pel Senat dels Estats Units el 2010, el Republicà Scott Brown va derrotar a la candidata Demòcrata Martha Coakley per només 52% contra 47%.[24]

Un nombre de temes polítics nacionals d'actualitat han sigut influenciats per esdeveniments a Massachusetts, com la sentència del 2003 del Tribunal Suprem de l'estat permetent el matrimoni entre persones del mateix sexe[25] i la llei del 2006 que va fer obligatòria l'assegurança de salut per a tots els residents de l'estat.[26] El 2008, la població de Massachusetts va votar una iniciativa descriminalitzant la possessió de petites quantitats de marihuana.[27]

Massachusetts va ser capdavanter als EUA en permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe. El 18 de novembre del 2003, el Tribunal Suprem Estatal de Massachusetts (Massachusetts Supreme Judicial Court) va dictar la sentència que era il·legal negar-los-hi el dret al matrimoni a les parelles del mateix sexe (homosexuals, lesbianes, etc.). Segons el Tribunal, negar aquest dret constituïa un acte de discriminació sexual, la constitució de l'estat "prohibeix la creació de ciutadans de segona categoria" i per tant, dictaminà que era il·legal. La sentència va tenir efecte a primeries del 2004.[28] Massachusetts va ser la sisena entitat del món en permetre el casament de parelles del mateix sexe, després dels Països Baixos, Bèlgica, Ontàrio, Colúmbia Britànica i el Quebec.

Economia[modifica]

Litografia de la caça de la balena. Whale Fishery - Attacking a Right Whale ("Caça de balenes - atacant una balena franca", ca. 1860), estampadors Currier & Ives, Nova York.
Antiga fàbrica tèxtil (el Boot Mill), avui museu, a Lowell (Massachusetts).

Originalment dependent de la pesca, l'agricultura i el comerç amb Europa, Massachusetts es va transformar en un centre de manufactura durant la revolució industrial. Al segle xx, l'economia de l'estat va passar de la manufactura cap als serveis. Avui, l'estat és un líder en educació superior, tecnologia sanitària, alta tecnologia i serveis financers. A més d'aquests sectors, els de la biotecnologia, l'assistència sanitària i el turisme també són claus per a l'economia de l'estat.

Caça de balenes[modifica]

Dels segles xvii al XIX, la caça de balenes representà una important indústria a Massachusetts, basada en particular a New Bedford, amb altres centres menys importants, com ara Nantucket. L'època més important d'aquesta indústria a Nova Anglaterra fou entre el 1846 i 1852. L'últim vaixell caçabalenes, el John R. Mantra, va salpar de New Bedford el 1927.

Revolució industrial[modifica]

L'estat de Massachusetts va tenir un paper destacat en la revolució industrial als Estats Units el segle xix. Va ser un centre de les indústries tèxtil, maquinària, calçat i paperera.

Tecnologia[modifica]

L'estat és un centre de tecnologia, amb el MIT al capdavant, i també fou part de la "revolució informàtica" a partir dels anys 1950 , amb empreses amalgamades entorn de la Carretera Estatal 128 (Massachusetts Route 128), que vindria a ser un petit precursor del "Silicon Valley" de Califòrnia. Algunes de les empreses capdavanteres nascudes a Massachusetts i que participaren o participen en el desenvolupament dels ordinadors moderns són: Digital Equipment Corporation (a Maynard, MA, actiu del 1957 fins al 1998, quan fou absorbida o comprada per Compaq, i el 2000, per Hewlett-Packard), Data General, Wang Laboratories, Apollo Computer i Prime Computer.

Turisme[modifica]

Dunes a la platja de Sandy Neck, a Barnstable, península de Cape Cod ("cap del bacallà").

El turisme està creixent en importància a Massachusetts. Tot i que és un dels estats més poblats dels EUA, té grans espais naturals encara intactes i una gran riquesa de flora i fauna. És conegut pels llocs d'estiueig amb espais naturals i dotacions turístiques, com ara les Muntanyes Apalatxes al Comtat de Berkshire (Berkshire County, més conegut com a The Berkshires), a l'oest, i la península de Cape Cod ("cap del Bacallà") a l'est, amb les seves dunes i platges, o les illes de Nantucket o Martha's Vineyard. A Woods Hole (part de la vila de Falmouth, Cape Cod) hi ha 4 importants centres d'investigació oceanogràfica, biològica marina, d'ecologia i de pesca. Una gran atracció turística són les sortides en barca per veure balenes - aquests vaixells salpen des de diferents punts de Cape Cod o del mateix Boston. Provincetown, a la punta de Cape Cod, és un port pesquer, un centre turístic, una colònia d'artistes i un centre de la comunitat homosexual. A l'oest, als Berkshires (muntanyes Apalatxes, en aquest sector sovint anomenades Berkshire Hills o Berkshire Mountains), hi ha un turisme de tardor enfocat a gaudir de l'espectacle de les fulles de colors als boscs mixts, fenomen anomenat "fall foliage" ("fullatge tardoral", per tenir-ne una idea, vegeu algunes fotos a Photopassport), i un turisme hivernal centrat en les estacions d'esquí (Bosquets, Brody, Butternut Basin/Ski Butternut, Catamount, Jiminy Peak, etc.), més petites que les de Vermont i Nou Hampshire per la menor altitud de les muntanyes en aquesta àrea, i que solen atreure la població local i circumdant, més turistes vinguts principalment de la ciutat de Nova York i a vegades de Boston.

Agricultura i Vaccinium macrocarpon[modifica]

Recol·lecció de Vaccinium macrocarpon o "cranberries" prop de la badia de Buzzards (Buzzards Bay, "badia dels voltors"), a Massachusetts.

El 2005, hi havia unes 7.700 explotacions agrícoles, ramaderes o d'aqüicultura a Massachusetts, cobrint un total de 520.000 acres (2.100 km²), amb una mitjana de 68 acres (0,28 km²) cadascú. Uns 3.329 de les 7.691 explotacions de Massachusetts van guanyar un benefici brut de menys de $2.500 el 2007. Productes agrícoles importants inclouen el tabac, la fruita (i diverses nous i baies), i l'aqüicultura, pels quals l'estat ocupa el lloc 9è, 14è i 16è als EUA en valor de vendes, respectivament.[29] Massachusetts és el segon estat dels EUA en la producció de Vaccinium macrocarpon, una baia endèmica d'Amèrica del Nord que s'anomena "cranberry" en anglès.[30] També produeix xarop d'auró (maple syrup), un edulcorant fet de la saba de l'auró del sucre (Acer saccharum).

Imposts[modifica]

Els anys setanta, amb el punt àlgid el 1977, Massachusetts tenia una de les taxes d'impostos més altes de tots els Estats Units i va guanyar el sobrenom de "Taxachusetts" (tax en anglès significa impost).[31] Tot i així, el 2008, molts estats nord-americans tenien una taxa d'impostos major a la de Massachusetts, que es trobava en posició número 23,[32][33] i el 2014 ja en posició número 21 i entorn de la mitjana nacional.[31][34]

Infraestructura[modifica]

L'estat de Massachusetts compta amb un aeroport internacional, l'Aeroport Internacional Logan (Logan International Airport), a Boston est i una petita part també a Winthrop.

Curiós logo del Mass Pike - el barret dels «Pilgrims» o «Peregrins»

Una de les artèries principals de l'estat és la Massachusetts Turnpike, comunament i col·loquialment coneguda com a Mass Pike o the Pike,[35] una autopista de peatge que travessa l'estat d'oest a est (o vice versa), anant des del poblet de West Stockbridge, al comtat de Berkshire, fins a Boston, on empalma amb la Carretera 1A (Route 1A) que porta a l'aeroport Logan, també a Boston. El seu manteniment va a càrrec del Departament de Transport de Massachusetts (Massachusetts Department of Transportation o MassDOT).[36] L'autopista comença a la frontera amb l'estat de Nova York, a West Stockbridge, on empalma amb la New York State Thruway, una altra autopista (principalment de peatge), en el tram d'aquesta conegut com el Berkshire Connector. Té una llargada de 222 quilometres (138 mi), i forma el sector massachusetsià del Interstate 90 o I-90. La Mass Pike és l'autopista interestatal més llarga de Massachusetts, mentre que l'autopista interestatal I-90 del qual forma part, que comença a Seattle, a l'estat de Washington, a la costa oest, és la més llarga dels Estats Units, amb 4.965 quilometres (3.085 mi).[37][38] El curiós logo o símbol de l'autopista és una referència al «barret dels peregrins», el típic barret (d'home) que portaven els colons que es van establir a Plymouth el 1620 i que son coneguts com els Pilgims (Pelegrins), o Pilgrim Fathers i Pilgrim Mothers (Pares pelegrins i Mares pelegrines).[39]

Altres autopistes interestatals que travessen l'estat son la Interestatal 91 (I-91), i la 84 (I-84). La I-91 forma part del sistema vial de Nova Anglaterra (New England). Connecta la ciutat de New Haven (Connecticut) amb el poblet de Derby Line (Vermont), on empalma amb el sistema vial del Quebec, al Canadà. Transcorr en direcció nord-sud o vice-versa, resseguint principalment el curs del riu Connecticut.

La Interestatal 84 (I-84) forma part del sistema vial del Nord-est i s'estén des del municipi de Dunmore (Pennsilvània) i una connexió amb la I-81, fins al poble de Sturbridge, a Massachusetts, on connecta amb la Mass Pike / I-90.

Geografia humana i societat[modifica]

Demografia[modifica]

D'acord amb les estimacions del govern dels Estats Units pel període 2005-2009, l'estat de Massachusetts té una població de 6.511.176 persones.[40] La població es concentra a l'est de l'estat, que té les quotes més elevades de densitat, mentre que l'oest de l'estat és menys poblat.

Etnografia[modifica]

La població total estimada de l'estat pel període 2005-2009, es pot desglossar en les següents ètnies o procedències:[40]

  • El 82,8% són "blancs" (europeus o descendents d'europeus, en anglès a la pàgina oficial del cens: "White").
  • El 8,3% són "hispànics o llatinoamericans" (en anglès a la pàgina oficial de cens: "Hispanic or Latino") - aquests inclouen gent que s'ha inclòs també en altres grups.
  • El 6,1% són "negres o afroamericans" (en anglès a la pàgina oficial del cens: "Black or African-American").
  • El 4,8% són "asiàtics" (en anglès a la pàgina oficial del cens: "Asian").
  • El 0,2% són "amerindis o natius d'Alaska" (en anglès a la pàgina oficial del cens: "American Indian and Alaskan Native").
  • el 4,2% de la població la conformen persones d'altres races.

D'acord amb l'enquesta de comunitats dels EUA pel 2006-2008 (American Community Survey 2006-2008),[41] les vuit descendències més prominents de Massachusetts són: irlandès (23,8%), italià (14,2%), anglès (11,8%), francès (8,7%), alemany (6,7%), polonès (5,3%), portuguès (4,9%) i francocanadenc (4,2%).

Religió[modifica]

La colònia i després estat de Massachusetts va ser fundada i colonitzada principalment per puritans (protestants) el segle xvii. Els descendents dels puritans pertanyen a una diversitat d'esglésies. Com a herència directe de la tradició puritana hi ha l'església Congregacional/església Unida de Crist, i congregacions de l'Associació Unitària Universalista. Ambdues d'aquestes denominacions es caracteritzen pel seu ferm suport a la justícia social, els drets civils i qüestions morals, incloent-hi la promoció de l'abolició de l'esclavitud, els drets de la dona i (després de 2000) el reconeixement legal del matrimoni de persones del mateix sexe. La seu nacional de l'església Unitària Universalista es troba a Beacon Hill, un dels barris més antics de Boston.

Avui, els protestants representen menys d'1/4 de la població de l'estat. Els catòlics predominen ara a causa de la immigració massiva procedent principalment d'Irlanda, seguit d'Itàlia, Quebec, Polònia, Portugal i Amèrica Llatina, principalment Puerto Rico i la República Dominicana. També va arribar una gran població jueva a les dècades de 1880 a 1920 a l'àrea metropolitana de Boston. Mary Baker Eddy va fundar l'església Mare de Boston (Boston Mother Church), que va esdevenir la seu mundial de l'església de Ciència Cristiana, religió també fundada per ella. També estan representats els budistes, pagans, hindús, adventistes del setè dia, musulmans i els mormons. El centre Kripalu a Stockbridge i el Insight Meditation Center (Centre de meditació "Enteniment") a Barre són exemples de centres de religió no-occidental a Massachusetts. D'acord amb les dades de l'Associació de Dades Religioses (Association of Religion Data Archives), l'any 2000, les denominacions més populars eren l'església Catòlica Romana amb 3.092.296 fidels; l'església Unida de Crist, amb 121.826 fidels; i l'església Episcopal amb 98.963 fidels. Les congregacions jueves tenien uns 275.000 fidels.[42] La Societat Religiosa d'Amics, també coneguts com els quàquers (quakers), encara tenen una presència progressista important a l'estat sobretot al sector educatiu

A part d'aquests grups, també han tingut una presència històrica els Shakers. Avui hi ha pobles-museus dedicats a mostrar la forma de vida, l'arquitectura, els mobles, etc. d'aquests grups, com ara el Hancock Shaker Village (Monument Històric Nacional) a Hancock.

Les afiliacions religioses de la gent de Massachusetts, d'acord amb l'enquesta d'identitats religioses dels EUA (American Religious Identification Survey) del 2001, feta per la City University de Nova York, serien les següents,[43] en ordre de nombre de seguidors:

Els resultats de la mateixa enquesta vistos per grups de denominacions religioses seria així:

Educació[modifica]

Edifici Chapin, Universitat de Williams (Williams College), a Williamstown, els Berkshires, a les Apalatxes.
Centre de Ciències al campus central de Harvard, dissenyat per l'arquitecte català, Josep Lluís Sert el 1973.

L'estat és famós internacionalment per la qualitat de les seves universitats, entre les quals es destaquen la Universitat Harvard (la universitat més antiga dels EUA, fundada el 1636, forma part del grup dels "Ivy League"), l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), el Boston College, la Universitat de Boston, la Universitat de Brandeis, la Universitat de Clark, la Universitat de Northeastern, la Universitat de Suffolk, o la Universitat de Tufts (amb la seva escola de diplomàcia, el Fletcher School of Law and Diplomacy), i pels seus liberal art colleges (és a dir universitats més petites, centrades en les humanitats), entre els quals destaquen Amherst College, Wellesley College, Smith College, Mount Holyoke College i Williams College, entre altres.

També compta amb una xarxa d'universitats i institucions d'educació públiques, en primer lloc la Universitat de Massachusetts (University of Massachusetts o UMass), amb 5 emplaçaments diferents i incloent-hi la universitat estatal de medecina (la University of Massachusetts Medical School), totes a l'entorn de Boston o a Boston mateix, les Universitats Estatals (State Colleges) de Bridgewater, Fitchburg, Framingham, Salem, Westfield i Worcester, a més de l'Escola d'Art i Disseny de Massachusetts (Massachusetts College of Art and Design) a Boston, la universitat o institut de les humanitats anomenat Massachusetts College of Liberal Arts, a l'altra banda de l'estat, a North Adams, l'Acadèmia Marítima de Massachusetts (Massachusetts Maritime Academy), especialitzada en enginyeria naval, transport marítim, navegació, protecció del medi ambient i temes relacionats, i el Quincy College.

L'estat també compta amb una xarxa de centres d'educació superior anomenades "Community Colleges" (institucions o universitats "comunitàries"), com ara el Berkshire Community College o els de Bristol, Bunker Hill, Cape Cod, Greenfield, Holyoke, Massachusetts Bay, Massasoit, Middlesex, Mount Wachusett, North Shore, Northern Essex, Quinsigamond i Roxbury, a més del Springfield Technical College. Especialitzats en l'oceanografia i la biologia marina, hi ha la prestigiosa Institució Oceanogràfica de Woods Hole (Woods Hole Oceanographic Institution), fundat el 1930, i el Laboratori de Biologia Marina (Marine Biological Laboratory), centre d'estudis independent fundat el 1888, els dos localitzats a Woods Hole, part de la vila de Falmouth, a la costa sud de la península de Cape Cod. També a Woods Hole hi ha el Centre de Recerca de Woods Hole (Woods Hole Research Center), enfocat cap a l'ecologia i la biologia en general, i el Centre nord-est de recerca sobre la pesca de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (Northeast Fisheries Science Center, NOAA).

També té una sèrie de conservatoris coneguts, com ara el New England Conservatory, el Berklee College of Music, el Boston Conservatory i el Longy School of Music, i el centre de música Tanglewood a l'oest de l'estat, als Berkshires.

Cultura i natura[modifica]

Personatges destacats[modifica]

L'estat de Massachusetts ha donat als EUA una sèrie de prohoms (i "prodones") importants per la política, la literatura, les arts i altres camps d'activitat. Els personatges s'indiquen aquí per camp d'activitat o grup i any de naixement. L'estat de Massachusetts està indicada amb la seva abreviatura postal, és a dir, MA. Vegeu la llista d'abreviatures dels estats dels Estats Units.

Escriptors[modifica]

Oficis del llibre
  • Stephen Daye, Sr. (Stephen Daye pare, Sutton, ara un districte de Londres, ca 1594 – Cambridge, MA, 1668), manyà d'ofici, fou el primer impressor a publicar obres a les colònies. Treballà a la impremta propietat de l'Elizabeth Glover, a Cambridge, junt amb el seu fill, Matthew Daye, impressor d'ofici. La primera obra impresa va ser un diari el 1639, el primer llibre el 1640, el Bay Psalm Book (Llibre dels Psalms de la Badia), només 20 anys després de la fundació de la primera colònia anglesa a Plymouth (la segona al que esdevindria els EUA).

Artistes[modifica]

"El Mayflower a Plymouth" (1882), una de les pintures més conegudes de William Halsall.

Arquitectes[modifica]

  • Charles Bulfinch (Boston, 1763–1844), considerat el primer arquitecte estatunidenc nascut al terreny, és responsable d'alguns edificis estatals i altres a Massachusetts (principalment Boston), a Connecticut i a Washington DC (on fou director d'obres públiques)
  • Frederick Law Olmsted (Hartford, Connecticut, 1822 - Belmont, Massachusetts, 1903), arquitecte paisatgista que s'establí a Brookline (tocant a Boston), un dels pares del paisatgisme als EUA, cèlebre per la concepció de nombrosos parcs urbans, entre ells el Central Park de Nova York (junt amb Calvert Vaux), el "Collar de Maragdes" (Emerald Necklace) de Boston i el parc de Mont-Royal a Montreal. Els seus fills Charles C. Olmsted i Frederick Law Olmsted fill (Jr.) el succeïren. El seu rebesnét Frederick E. Olmsted esdevingué un muralista i escultor, i després científic.
  • William Le Baron Jenney (Fairhaven, MA, 1832-1907), arquitecte conegut com a "pare del gratacels estatunidencs" ("Father of the American skyscraper")
  • Henry Hobson Richardson (St. James Parish, Louisiana, 1838 - Brookline, MA, 1886), arquitecte americà que va assolir gran renom, actiu a Nova Anglaterra i en particular a Massachusetts. Popularitzà el seu estil de neoromànic, anomenat "Richardsonian Romanesque".
  • Josep Lluís Sert (Barcelona, 1902-1983), arquitecte català que es va exiliar primer a Nova York (a partir de 1939) i després a Boston/Cambridge (del 1953 fins a la fi dels 1970 o principis de 1980), dirigí el Harvard Graduate School of Design, l'escola d'arquitectura i paisatgisme de la Universitat Harvard i va construir no pocs edificis a l'àrea de Boston i Cambridge.

Músics[modifica]

Música clàssica[modifica]
Música jazz[modifica]
  • Chick Corea (Chelsea, MA, 1941) - un dels pianistes i tecladistes de jazz vius més importants dels EUA, treballa en diversos estils de jazz.
Música rock, rock folcloric, cantautors[modifica]
Grups de música rock
Música pop[modifica]
  • Jonathan Knight (Dorchester, ara part de Boston, MA, 1968), cantant de pop del grup New Kids on the Block
  • Jordan Knight (Worcester, MA, 1970), cantant i cantautor de pop, New Kids on the Block
  • Joey McIntyre (Joseph McIntyre, Needham, MA, 1972), cantant i cantautor, New Kids on the Block i independent, actor de cine i teatre
  • JoJo (Joanna Noëlle Blagden Levesque, Brattleboro, Vermont, 1990), cantant de Pop/R&B, cantautora, ballarina i actriu que es va criar a Foxborough (Massachusetts) des de l'edat dels cinc anys.

Actors, cineastes, guionistes i directors de cinema i televisió[modifica]

Directors
  • Leonard Nimoy (Boston, 1931), actor americà de cinema, director, poeta, músic i fotògraf - vegeu més avall sota "Actors".
  • Julie Taymor (Newton, MA, 1952) directora i guionista de cinema, musicals (teatre) i òpera, i artista multimèdia.
  • Laura Poitras (Boston, 1964), directora de documentals, productora i periodista resident a Berlín.
Actors, cineastes, guionistes, ...

Esportistes[modifica]

Científics[modifica]

  • Maria Mitchell (Nantucket, MA, 1818 - Lynn, MA, 1889), astrònoma, la primera dona americana que es va dedicar professionalment a l'astronomia. L'any 1847 va descobrir un cometa que porta el seu nom.
  • Elias Howe, Jr. (Spencer, Ma, 1819 – Brooklyn, Nova York, 1867), inventor i pioner en la tècnica relacionada amb les màquines de cosir, els seus esforços empresarials amb el seu invent van fracassar al principi a causa de l'èxit de la còpia de les seves idees que va fabricar un altre empresari, l'Isaac Singer
  • Alexander Graham Bell (Edimburg, Escòcia, 1847 – Beinn Bhreagh, Nova Escòcia (Canadà), 1922), científic, enginyer i inventor conegut per haver desenvolupat el primer telèfon pràctic. Vinculat amb Massachusetts (es va instal·lar a Boston)
  • Frederick E. Olmsted (San Francisco, Califòrnia, 1911 - Falmouth, MA, 1990), muralista i escultor que després esdevingué biofísic i treballà per l'Institut Oceanogràfic de Woods Hole, Massachusetts, dissenyant equipament. Fou rebesnét de l'arquitecte paisatgista Frederick Law Olmsted.
  • Timothy Leary (Springfield, MA, 1920 – Los Angeles, Califòrnia, 1996), psicòleg i escriptor que promocionà públicament l'ús de drogues psicodèliques i es convertí en una figura coneguda de la contracultura dels anys seixanta. Va ser "un heroi de la consciència nord-americana", segons Allen Ginsberg, i Tom Robbins el va qualificar de "valent neuronauta".
  • Eunice Kennedy Shriver (Brookline, MA, 1921 – Hyannis, MA, 2009), sociòloga i fundadora del Campament Shriver (Camp Shriver) d'esports, precursor dels Jocs Olímpics Especials (Special Olympics) per a liciats el 1962. El 1968, fundà els Special Olympics (Jocs Olímpics Especials). Germana de John F. Kennedy.
  • Noam Chomsky (Filadèlfia, Pennsilvània, 1928), lingüista, filòsof, científic cognitiu, activista polític i autor, està vinculat amb MIT
  • Jeff Corwin (Jeffrey Scott Corwin, Norwell, MA, 1967), biòleg, ecologista i presentador del programa televisiu "Animal Planet"

Natius americans[modifica]

  • Passaconaway ("Fill de l'Ós", nascut entre 1550 i 1570 - mort ca. 1679), xaman i satxem dels pennacook, fou una figura important en la història colonial. Es movia entre el que esdevindrien Nou Hampshire, Massachusetts i Maine.
  • Nanepashemet (mort el 1619 a Massachusetts), Gran Sàtxem (cap) de la Confederació dels Pawtucket fins a la seva mort a mans dels tarratins, governà sobre gran part de l'actual nord-est de Massachusetts. Després de la seva mort, el va succeir la seva dona, coneguda tan sols pel seu títol, Squaw Sàtxem.
  • Squaw Sàtxem (Squaw Sachem, morta el 1650 prop de Winchester, MA), va esdevenir sàtxem o cap massachusett (wampanoag?) de la Confederació Pawtucket el 1619, quan es va morir el seu company i sàtxem, Nanepashemet. Les malalties i altres calamitats que decimaven la seva tribu la van fer decidir a vendre algunes de les seves terres als colons o intercanviar-les per productes (cosa que, per altra part, no era gaire estrany en aquell temps). D'ella, els colons van obtenir títols sobre Winchester, Cambridge, Watertown, Concord i altres territoris.[56][57][58]
  • Tisquantum (conegut també com a Squanto, ca. 1580 – Chatham, MA, 1622), guerrer patuxet, fou guia, traductor, diplomàtic i assistent clau en la supervivència dels colons anglesos durant el seu primer hivern i després a la colònia de Plymouth.
  • Samoset (a vegades mencionat com a Somerset, ca. 1590 – 1653), primer natiu americà en contactar amb els colons anglesos. El 1621, els colons es van quedar de pedra quan el Samoset, de la tribu dels abenaki, va entrar tranquil·lament al seu assentament de Plymouth i els hi va donar la benvinguda en anglès, idioma que havia après d'un anterior grup d'anglesos que havien arribat a la costa de l'actual Maine.
  • Massasoit (Gran sàtxem o cap), títol sota el qual fou conegut Woosamequin (Ploma Groga, m. 1660), cap dels wampanoag, esmentat pels anglesos per primer cop el 1619, es va aliar amb els anglesos contra els narragansett el 1621 i va ser clau per a la supervivència de la colònia de Plymouth.
  • Wamsutta (Alexander, m. 1662), cabdill wampanoag, fill gran del cap Massassoit i germà de Metacomet; va succeir el seu pare com a sàtxem (cap) dels wampanoag el 1660.
  • Caleb Cheeshahteaumuck (? - Watertown, Ma, 1666), un wampanoag de Martha's Vineyard, completà els seus estudis a la Universitat de Harvard el 1665, convertint-se en el primer natiu americà en obtenir un títol d'aquesta institució. Morí de tuberculosis menys d'un any més tard.
  • Metacomet, anomenat també Rei Felip ("King Philip", ca. 1639 – executat a Bristol, Rhode Island, el 1676), sàtxem (cap) dels wampanoag. Fill de Massassoit i germà de Wamsutta, el va succeir el 1662. El 1671 va signar el tractat de Taunton com a mostra de bona voluntat amb els colons blancs. Més tard, s'alià amb diverses altres tribus de la contrada (els narragansett, nipmuc i pennacook) i lliurà guerra als colons el 1675.
  • Crispus Attucks - vegeu sota "activistes.

Polítics[modifica]

«Pares Fundadors»[modifica]

D'entre la gent considerada els «Pares Fundadors dels Estats Units» (Founding Fathers of the United States), és a dir, els que van firmar la Declaració d'Independència, i els que van elaborar la Constitució, s'hi troben els següents personatges de Massachusetts:

  • Benjamin Franklin (Boston, Província de Massachusetts Bay, 1706 – Philadelphia, PA, 1790), autor, editor, pensador del camp de la teoria política, home polític, científic, inventor, satíric, activista i home diplomàtic, és conegut sobretot com un dels "Pares Fundadors dels EUA" (Founding Fathers of the United States of America) i un dels firmants de la Declaració de la Independència i contribuents a la creació de la Constitució dels Estats Units d'Amèrica.
  • Samuel Adams (Boston, 1722- Cambridge, MA, 1803)
  • John Adams (1735 – 1826, vegeu sota "Presidents"), polític i filòsof polític, participà en la Guerra d'Independència dels Estats Units i en els congressos per elaborar la Constitució.
  • John Hancock (Braintree, actual Quincy, MA, 1737 - Boston, 1793), mercader, polític i participant en la Guerra d'Independència dels Estats Units, és popularment conegut per la seva enorme firma a la Declaració d'Independència, fins al punt que el seu nom ha esdevingut sinònim de "firma" als EUA.
  • Elbridge Gerry (Elbridge Thomas Gerry, Marblehead, MA, 1744 – Washington DC, 1814), polític i diplomàtic estatsunidenc. Cinquè vicepresident dels EUA, conegut per haver firmat la Declaració d'Independència però haver refusat de firmar la Constitució perquè no contenia cap declaració de drets. També conegut per una pràctica política anomenat "gerrymandering" en el seu honor, consistent en dibuixar els districtes electorals de forma favorable a un partit.
Presidents dels EUA[modifica]
Altres polítics[modifica]
  • els Kennedy
  • John Kerry (John Forbes Kerry, Aurora, Colorado, 1943), senador per l'estat de Massachusetts (des del 1985), fou el candidat del partit Demòcrata a les eleccions presidencials del 2004, va perdre front a George W. Bush per 34 vots electorals.
  • Martha Mary Coakley (Pittsfield, MA, 1953), la Fiscal General de l'estat de Massachusetts (començant el 2007).
  • Deval Patrick (Deval Laurdine Patrick, Chicago, Illinois, 1956), 71è governador de l'estat de Massachusetts, va entrar en funcions el 2007. És del partit Demòcrata i és el primer governador afroamericà de l'estat, i només el segon afroamericà elegit com a governador d'un dels 50 estats.[59][60][61]
  • Jane Swift (Jane Maria Swift, North Adams, MA, 1965), política, fou governador lloctinent (la posició just per sota del governador) de l'estat (1999-2003) i governador interí de l'estat de Massachusetts (2001-2003). Quan va entrar en funcions com a governadora, era la persona més jove del país de mai haver ostentat el càrrec de governador d'un estat. Fou la primera i única dona en el càrrec de governador a l'estat de Massachusetts.

Activistes[modifica]

  • Crispus Attucks (Framingham, colònies americanes, ca. 1723 – Boston, colònies americanes, 1770), individu d'origen africà i wampanoag, va ser assassinat durant la "Massacre de Boston" o "rebombori de Boston" (Boston Massacre o Boston Riot). És considerat el primer màrtir de la Guerra d'Independència.
  • Elizabeth Freeman, coneguda com a Mum Bett (ca. 1742? – 1829), esclava a Sheffield que va guanyar la seva llibertat el 1781, portant el seu cas davant d'un tribunal a Great Barrington i amparant-se en la constitució de l'estat, que indicava que tots els individus havien nascut lliures i en igualtat (all human beings are born free and equal).[62]
  • Quock Walker (Comtat de Worcester, Massachusetts, 1753-?), esclau que va guanyar la seva llibertat el 1781, portant el seu cas davant d'un tribunal al Comtat de Worcester i amparant-se en la constitució de l'estat, que indicava que "tots els homes han nascut lliures i en igualtat ("all men are born free and equal").[63]
  • William Lloyd Garrison (Newburyport, MA, 1805 - Nova York, 1879), prominent abolicionista, periodista i reformador social estatsunidenc.
  • Abby Kelley Foster (també Abby Kelley, Pelham, MA, 1811 – Worcester, MA, 1887), activista abolicionista (contra l'esclavitud), sufragista (dret de la dona la vot), feminista i reformista social radical activa entre les dècades de 1830 a 1870.
  • Lewis Hayden (Lexington, Kentucky, 1811 – Boston, 1889), líder afroamericà, esclau fugitiu, abolicionista, home de negocis i home polític, va servir de representant de Boston a la Legislatura de l'estat de Massachusetts a partir del 1873, i de Missatger del Secretari de l'Estat del 1859 fins a la seva mort.[64][65]
  • Shadrach Minkins (Norfolk, Virgínia, 1814? - Mont-real (Canadà), 1875), esclau fugitiu. Va escapar de l'esclavitud el 1850 i es va establir a Boston, trobant feina de cambrer. Aquell mateix any, el Congrés dels EUA va promulgar la Llei dels esclaus fugitius (Fugitive Slave Law), que permetia que agents federals poguessin capturar esclaus fugitius vivint en estats lliures com Massachusetts i tornar-los a l'esclavitud. Va ser rescatat per força per un grup d'abolicionistes i es va poder escapar fins al Canadà a través del "Ferrocarril clandestí" ("Underground Railroad").[66]
  • Lucy Stone (West Brookfield, MA, 1818 – Boston, 1893), activista abolicionista, sufragista i feminista.
  • Susan B. Anthony (Susan Brownell Anthony, Adams, MA, 1820 – Rochester, estat de Nova York, 1906), una de les activistes pro drets dels afroamericans i drets de la dona més prominents de la història dels EUA, líder clau del moviment sufragista i també involucrada amb els abolicionistes.
  • Robert Morris, Sr. (Salem, Ma, 1823 – Boston, 1882), el segon afroamericà a ser admès com a advocat professional a Massachusetts i un dels primers afroamericans al país a exercir la professió, fou un abolicionista i lluitador pels drets civils.[67][68]
  • Anthony Burns (comtat de Stafford, Virgínia, 1834 – Saint Catherine's, Ontàrio (Canadà), 1866), esclau fugitiu de Virgínia que va trobar feina a Boston, on el seu propietari el va capturar el 1854, i partir d'allí hi va haver una gran lluita campal (avalots, un assassinat) entre els abolicionistes i les "forces de l'ordre" a Boston. Al final, va ser enviat de nou a Virgínia com a esclau, però uns abolicionistes de Massachusetts van poder captar els fons per comprar-li la seva llibertat.[69]
  • W.E.B. Du Bois (William Edward Burghardt Du Bois, Great Barrington, MA, 1868 – Accra, Ghana, 1963), líder de la comunitat afroamericana dels EUA, activista pels drets civils, sociòleg, historiador i autor (vegeu també sota escriptors, i sota paratges històrics nacionals).
  • Rachelle Slobodinsky Yarros (Berdýtxyv, óblast de Jitòmir, Ucraïna, Imperi Rus, 1869 – San Diego, Califòrnia, 1946), metge, pedagoga, feminista i activista. Va ser la primera dona a cursar estudis a l'Institut de Metges i Cirurgians de Boston (College of Physicians and Surgeons of Boston), es va llicenciar a Pennsilvània. Després va treballar a l'Hospital de Nova Anglaterra per a Dones i Infants a Boston abans de mudar-se a Chicago, on continuà treballant de metge i de professora. Era proponent de l'educació sexual i el control de natalitat.
  • Helen Keller (Tuscumbia, Alabama, 1880 - Easton, Connecticut, 1968) fou una activista, escriptora i professora nord-americana sordcega. Va ser la primera persona sordcega a obtenir una llicenciatura universitària. Va estudiar primer (a partir dels 8 anys) a una escola famosa per a cecs de Boston, sota la tutela de la Anne Sullivan (i on va coincidir amb la Laura Bridgman), i després d'una breu estada d'estudis a Nova York, va llicenciar-se a Radcliffe College, la contrapartida femenina de la Universitat Harvard. Va ser una autora prolífica, i va fer campanyes intenses en contra de la guerra, pel sufragi femení, els drets dels treballadors i el socialisme.
  • Timothy Leary (Springfield, MA, 1920 – Los Angeles, Califòrnia, 1996), psicòleg que promocionà l'ús de drogues psicodèliques, figura coneguda de la contracultura dels anys seixanta. Vegeu també sota "científics".
  • Eunice Kennedy Shriver (Brookline, MA, 1921 – Hyannis, MA, 2009), sociòloga i activista pels drets i recursos per les persones amb discapacitat mental, i fundadora dels Jocs Olímpics Especials (Special Olympics). Vegeu també sota "científics".
  • Malcolm X (Malcolm Little, Omaha, Nebraska, 1925 - assassinat a Nova York, 1965), activista pels drets humans i els drets dels afroamericans. Va ser portaveu estatsunidenc del grup conegut com a Nació de l'Islam (NOI) i fundador de la Muslim Mosque, Inc. i de l'Organització d'Unitat Afroamericana (Organization of Afro-American Unity). Vinculat amb Massachusetts - a partir dels 10 anys va viure a Boston i d'adult hi va passar diverses temporades.
  • Noam Chomsky (Filadèlfia, Pennsilvània, 1928), lingüista, filòsof, científic cognitiu, activista polític i autor, està vinculat amb MIT. Vegeu també sota "científics".
  • Abbie Hoffman (Abbot Howard Hoffman, Worcester, MA, 1936 – Solebury Township, Pennsilvània, 1989) activista polític i social dels anys 1960 actiu en moviments contraculturals, un dels fundadors del Partit Internacional de la Joventut (Youth International Party) o «Yippies», es va interessar per l'anarquisme, el marxisme, el teatre de guerrilla, etc. i va escriure el llibre Roba aquest llibre (Steal This Book, 1971).

Filòsofs, anarquistes[modifica]

Magnats, comerciants[modifica]

  • Hetty Green (nom de naixement: Henrietta Robinson, Henrietta Howland Robinson, New Bedford, MA, 1834 - Nova York, 1916), de malnom: "la bruixa de Wall Street" ("The Witch of Wall Street"), dona de negocis, magnat de la borsa estatsunidenca coneguda per la seva reputada frugalitat durant l'Era daurada o Gilded Age i per ser la primera dona a tenir un impacte seriós a Wall Street. Va heretar una fortuna del seu pare, comerciant i propietari d'una flota de vaixells dedicats a la caça de la balena.

Altres[modifica]

Altres personatges històrics[modifica]
  • Lydia Chapin Taft (Mendon, Colònia de Massachusetts, 1712 - Uxbridge, Massachusetts, EUA Revolucionari, 1778), més coneguda simplement com a Lydia Taft, fou la primera dona a votar legalment als EUA, en una reunió municipal el 1756, precedint la legalització del vot de la dona als EUA (el 1920) per 164 anys. Abans de la seva mort, va votar oficialment com a mínim en dues altres ocasions també. Forma una fita rellevant en la història del moviment sufragista.[73]
  • Paul Revere (Boston, 1735 – 1818), argenter i participant en la Guerra d'Independència dels Estats Units, conegut per haver contribuït a organitzar un sistema de vigilància per controlar els moviments de les forces britàniques (usant llanternes i campanars, entre d'altres mètodes), i per haver portat les notícies de la imminent arribada dels britànics a Concord i Lexington, ajudant a assegurar la victòria pels rebels. El missatge el va portar en persona la nit del 18-19 d'abril 1775, cavalcant a mitjanit des de Boston fins a Concord, acció coneguda com el "midnight ride" (cavalcada de mitjanit). D'acord amb la història popular, anava cridant "The redcoats are coming!" ("Ja venen els vermells!", pel color de l'uniforme britànic).
  • Laura Bridgman (Hanover, Nou Hampshire, 1829 – Boston, 1889) va ser la primera sordcega en cursar estudis secundaris als Estats Units (a Boston) i la primera en obtenir notorietat internacional, cinquanta anys abans que no ho fes la Helen Keller. Va viure una gran part de la seva vida a Boston, a partir dels 8 anys.
  • Anne Sullivan (Agawam, Massachusetts, 1866 - Queens, ciutat de Nova York, 1936) va ser una pedagoga nord-americana amb visibilitat reduïda, famosa com a mestre i companya de la Helen Keller a una coneguda escola per cecs de Boston.
Altres[modifica]
  • Julia Child (nom de soltera: Julia McWilliams, Pasadena, Califòrnia, 1912 - Montecito, Califòrnia, 2004), cuinera de gran renom, es va establir a Cambridge el 1961 i va començar a guanyar fama a Cambridge i Boston, on va publicar el seu primer llibre de cuina (el 1961) i des d'on feia el seu programa televisiu pel canal WGBH el 1963.

Àrees protegides, conjunts històrics i museus[modifica]

Xarxa de parcs i paratges històrics nacionals[modifica]

Com a part de la xarxa de parcs i paratges històrics nacionals hi ha els següents conjunts:

Pobles museu, museus a l'aire lliure[modifica]

  • Poblat Shaker de Hancock (Hancock Shaker Village)[89] - a Hancock, als Berkshires (a l'oest de l'estat), un poblat on vivien una comunitat de Shakers (comunitat religiosa puritana similar als Quakers o Quàquers), fent agricultura i ramaderia, i on creaven els seus mobles originals i preuats i conreaven herbes aromàtiques, etc. Es poden visitar els edificis, fins i tot una pallissa / estable rodona - amb actors que recreen l'ambient de l'època.
  • La Plantació de Plimoth (Plimoth Plantation)[90] - reconstrucció de la colònia de Plymouth del segle xvii, un dels primers assentaments d'anglesos al que esdevindria els EUA i seu dels anomenats "pares pelegrins" (Pilgrim Fathers). Hi ha també la recreació del vaixell Mayflower, que hi va atracar el 1620.
  • Poble Vell de Sturbridge (Old Sturbridge Village)[91] - recreació de la vida en un poble de Nova Anglaterra els segles XVIII i xix
  • etc.

Museus, cases-museu i centres culturals[modifica]

  • Els molts museus de Boston i la seva àrea metropolitana.
  • Els museus de les universitats de l'àrea metropolitana de Boston, com ara els museus de la Universitat de Harvard, a Cambridge.
  • Tres museus d'art importants al sector septentrional dels Berkshires, a l'oest de l'estat:
    • Massachusetts Museum of Contemporary Art (MASS MoCA), museu d'art contemporani a North Adams, no gaire lluny de Williamstown. Ocupa l'edifici d'una antiga empremta.
    • Clark Art Institute ("The Clark") - museu d'art conformada per una extensa i important col·lecció privada, a Williamstown.
    • Williams College Museum of Art (WCMA), el museu d'art de la petita universitat o college de Williams, a Williamstown.
  • Chesterwood[92] - Casa-museu amb taller i jardins de l'escultor Daniel Chester French (1850-1931), que va fer algunes de les escultures oficials més importants a Washington DC. Es troba a Stockbridge, als Berkshires, a l'oest de l'estat.
  • Museu de Norman Rockwell - museu d'art al poble de Stockbridge (als Berkshires), a l'oest de l'estat, dedicat a l'artista conegut (il·lustrador costumista amb humor i ironia, vegeu a dalt sota artistes) que s'hi passà els últims 25 anys de vida en aquest municipi. Conté 998 pintures i dibuixos originals de l'artista, cosa que el fa la major col·lecció d'obres d'aquest autor.[46]
  • The Mount, la casa de l'escriptora Edith Wharton, a Lenox (els Berkshires), a ponent de l'estat. La casa senyorial fou dissenyada per Edith Wharton i completada el 1902. Paratge històric nacional i centre cultural.[93]
  • Arrowhead, casa-museu de l'escriptor Herman Melville, a la finca (granja) de Pittsfield (els Berkshires) on va escriure Moby Dick i tres novel·les més, apart d'una bona dosi de narrativa, articles per revistes i un xic de poesia abans d'haver d'abandonar el lloc estimat per falta d'èxit literari durant la seva vida i per tant per falta de fons. Es va veure abocat a buscar-se la vida en un altre lloc (treballant en una oficina a Nova York). La casa-museu allotja la Societat Històrica del Comtat de Berkshire (Berkshire County Historical Society).[44]
  • Naumkeag, casa senyorial i jardins del matrimoni Choate (Joseph Choate, advocat de Nova York i ambaixador dels EUA a Gran Bretanya), del 1884, construïda pels coneguts arquitectes McKim, Mead & White. Es troba al poble de Stockbridge (als Berkshires).
  • Frelinghuysen Morris House & Studio - casa i estudi dels pintors i escultors cubistes, abstractes i avantguardistes Suzy Frelinghuysen i George L. K. Morris (vegeu les entrades més amunt). L'arquitectura racionalista dels anys 30 i 40 allotja aquest museu dedicat a la parella d'artistes.[94][47]
  • Jacob's Pillow, important centre de dansa i festival fundat el 1931 al poblet de Becket, als Berkshires.[95]
  • Tanglewood Music Center, important centre de música clàssica al poblet de Lenox, als Berkshires, fundat el 1937, on estiueja l'Orquestra Simfònica de Boston i hi fa concerts interiors i exteriors.[96]
  • etc.

Parcs i paratges naturals[modifica]

També hi ha una densa xarxa de parcs naturals estatals,[97][98] i alguns conjunts nacionals,[99] com ara:

  • part del Sender dels Apalatxes (Appalachian Trail),[100] que travessa les muntanyes Apalatxes de nord a sud dels EUA (o a l'inrevés), que a Massachusetts passa pels Berkshires, a ponent;
  • la Costa Nacional del Cap Cod (Cape Cod National Seashore)[101] - espai natural que comprèn les costes de la península de Cape Cod.
  • el paratge natural d'interès nacional de Bartholomew's Cobble (Bartholomew's Cobble National Natural Landmark) - 1,33 km2 (329 acres) amb dos turons ubicats als municipis d'Ashley Falls i Sheffield, als Berkshires, a la frontera amb l'estat de Connecticut. Va ser designat paratge natural nacional el 1971 per la seva impressionant biodiversitat en flora, especialment falgueres i flors boscanes i de prat. El lloc és conegut també per les seves vistes dels Apalatxes, les Muntanyes Tacònic i la plana d'inundació del riu Housatonic.[102][103][104]
  • etc.

(Vegeu també a dalt, l'Àrea Recreativa Nacional de les Illes del Port de Boston.)

Referències[modifica]

  1. Lleis Generals de la Mancomunitat de Massachusetts, pàgina oficial. A la part I, títol I, capítol II, secció 35 diu: "Bay Staters shall be the official designation of citizens of the commonwealth" (Bay Staters serà la designació oficial dels ciutadans de la mancomunitat). Consultat el 3 de gener 2011.
  2. Vegeu, per exemple, The Geography Site.
  3. "How P-town Got So Gay-Gay-Gay", New England Historical Society, (anglès). [Accedit 17-08-2020].
  4. "Gay and Lesbian History of Provincetown: Tolerance, Harmony and Open Spirit", Visit Provincetown, (anglès). [Accedit 17-08-2020].
  5. "The US Census Declares the Gayest City in America", Brian Moylan, Gawker, 22-08-2011, (anglès). [Accedit 17-08-2020].
  6. "Provincetown is the premier LGBTQ travel destination. Come join the fun!", Provincetown Business Guild, actualitzat el 2020 (anglès). [Accedit 17-08-2020].
  7. "Provincetown - The Gayest Little City in the World", Eric Jansen, KALW Local Public Radio, San Francisco, 16-04-2015 (anglès). [Accedit 17-08-2020].
  8. "And That Gay Couples Title Goes to...", Trudy Ring, The Advocate, 22-08-2011, (anglès). [Accedit 17-08-2020].
  9. William Wallace Tooker, Algonquian Names of some Mountains and Hills, dins Journal of American Folklore, Vol. 17, 1904.
  10. Salwen, Bert, 1978. Indians of Southern New England and Long Island: Early Period, dins "Northeast", a cura de Bruce G. Trigger, vol. 15 del "Handbook of North American Indians", a cura de William C. Sturtevant, pàgines 160–176. Washington D.C.: Smithsonian Institution. Citat a: Campbell, Lyle, American Indian Languages: The Historical Linguistics of Native America. Oxford: Oxford University Press, 1997, p. 401
  11. William Bright, Native American Place Names of the United States. Norman: University of Oklahoma Press, 2004, p. 270
  12. «East Squantum Street (Moswetuset Hummock)». Quincy, Mass. Historical and Architectural Survey. Thomas Crane Public Library, 1986. [Consulta: 24 juny 2009].
  13. Neal, Daniel. «XIV: The Present State of New England». A: The history of New-England. 2. 2a edició. Londres: Printed for A. Ward, 1747, p. 216. OCLC 8616817 [Consulta: 24 juny 2009]. 
  14. «Part One: Concise Facts - Name». Secretary of the Commonwealth of Massachusetts. [Consulta: 22 maig 2010].
  15. «Kentucky as a Commonwealth». Kentucky Department for Libraries and Archives. [Consulta: 22 maig 2010].
  16. Els primers dos paràgrafs d'aquesta secció, des de "Durant la segona meitat..." i fins a "Demòcrata Martha Coakley per només 52% contra 47%." són principalment una traducció de la mateixa secció a la viquipèdia en anglès.
  17. Brown i Tager, p. 310.
  18. Susan Page i Jill Lawrence «Does 'Massachusetts liberal' label still matter?». USA Today, 11-07-2004 [Consulta: 17 octubre 2009].
  19. "State Vote 2006: Election Profile, Massachusetts" State Legislatures Magazine, National Conference of State Legislatures. Consultat el 17 novembre 2007.
  20. Gordon, Meryl. Weld At Heart New York. 14 gener 2002. (consultat el 2010-05-23)
  21. Vennochi, Joan. Romney's liberal shadow The Boston Globe. 17 de juny 2007. (consultat 2010-05-23)
  22. «Federal Elections 2004 (page 22)». Federal Election Commission (Comissió Electoral Federal). [Consulta: 17 octubre 2009].
  23. «2008 Presidential Popular Vote Summary». Federal Election Commission (Comissió Electoral Federal). [Consulta: 17 octubre 2009].
  24. ; Cox, Amanda; Ericson, Matthew; Hossain, Farhana; Tse, Archie «Interactive Map, Election Results and Analysis». The New York Times, 19-01-2010 [Consulta: 22 maig 2010].
  25. «Same-sex couples ready to make history in Massachusetts». CNN, 17-05-2004 [Consulta: 18 octubre 2009].
  26. «Massachusetts Makes Health Insurance Mandatory». National Public Radio, 03-07-2007. [Consulta: 18 octubre 2009].
  27. «2008 Return of Votes Complete» (PDF). Massachusetts Secretary of the Commonwealth (Secretari de la Mancomunitat de Massachusetts), 17-12-2008. [Consulta: 18 octubre 2009].
  28. "Supreme Judicial Court: Gay Marriage Legal in Mass. Court gives the state six months to comply with ruling", article de Kathleen Burge al Boston Globe el 18 novembre 2003. Consultat el 28 desembre 2010.
  29. Estadístiques oficials: State Agriculture Overview 2009, Departament d'Agricultura dels EUA.
  30. "Massachusetts Cranberries", informe del gener del 2007, Departament d'Agricultura dels EUA. http://www.nass.usda.gov/nh/jan07cran.pdf. Consultat 2010-05-23.
  31. 31,0 31,1 "Where Does the Taxachusetts Label Come From?", de Kurt Wise, Massachusetts Budget and Policy Center, 9 setembre 2010 (actualitzat el 29 juliol 2013). En anglès. Accedit el 17 maig 2015.
  32. Taula comparant les taxes d'impostos de diversos estats.
  33. Retirement Living - Enllaç directe amb la taula en qüestió. Accedit el 28 desembre 2010.
  34. "‘Taxachusetts' is a misnomer, at least for now", de Tom Keane, Boston Globe, 28 març 2014. En anglès. Accedit el 17 maig 2015.
  35. «Open Road Toll Structure Now on Mass Pike in Weston» (anglès), WBZ-TV, 4 gener 2016. [Accedit el 10-11-2020].
  36. MassDOT Highway Division (anglès), pàgina oficial del Departament de Transport de Massachusetts. [Accedit el 10-11-2020].
  37. «Busiest highways in America: I-90» (anglès), Fleet Management 8 desembre 2017, reproduït a Geotab. [Accedit el 10-11-2020].
  38. Fitxa de l'I-90 (anglès) a l'Interstate Guide, posat al dia el 16 gener 2020 - amb una història bastant completa de l'autopista i fotos. [Accedit el 10-11-2020].
  39. «The Massachusetts's Turnpike History Day Project» (anglès), d'Anthony Marro, projecte escolar. [Accedit el 10-11-2020].
  40. 40,0 40,1 US Census Bureau, FactFinder. Consultat el 28 desembre 2010.
  41. Massachusetts, Selected Social Characteristics in the United States: 2006-2008, American Community Survey 3-Year Estimates . Consultat el 29 desembre 2010.
  42. The Association of Religious Data Archives - Massachusetts. Consultat el 29 desembre 2010.
  43. American Religious Identification Survey 2001, The Graduate Center, City University of New York
  44. 44,0 44,1 «Herman Melville Biography: Melville in the Berkshires (1851-1891)» (anglès), Arrowhead, Berkshire County Historical Society. [Accedit el 4-11-2020].
  45. «Herman Melville Biography: From 1819-1850» (anglès), Arrowhead, Berkshire County Historical Society. [Accedit el 4-11-2020].
  46. 46,0 46,1 About the Norman Rockwell Museum (Sobre el museu), a la pàgina oficial del museu (en anglès). [Accedit el 26-10-2020].
  47. 47,0 47,1 47,2 «Modernism Shocks the Berkshires of the 1930’s», Lenox History, 26 gener 2015 (en anglès). [Accedit el 26-10-2020].
  48. Biografia de Suzy Frelinghuysen a la pàgina de la casa museu, la Frelinghuysen Morris House & Studio (en anglès). [Accedit el 26-10-2020].
  49. «Why Does James Taylor Live in the Berkshires?» (anglès), Hampton Terrace Inn. [Accedit el 5-11-2020].
  50. «Sweet benefactor James» (anglès), Geoff Edgers, The Boston Globe, 19 d'agost 2009. [Accedit el 5-11-2020].
  51. «When the Face in the Crowd Is Grandmotherly» (anglès), Joseph Berger, The New York Times, 24 d'agost del 1999. [Accedit el 5-11-2020].
  52. «25 songs about Massachusetts» (anglès), Ray Kelly, MassLive, 8 juliol 2016, 20 maig 2019. [Accedit el 5-11-2020].
  53. «Country Road», James Taylor Lyrics (anglès), Genius.com. [Accedit el 5-11-2020].
  54. [ https://www.axs.com/ «James Taylor: 5 best song lyrics or verses»] (anglès), Rachel Monaco, Axs.
  55. "Lights! Camera! Newton? How a tony Boston suburb became one of the most important towns in show biz", d'Alyssa Giacobbe, Boston Magazine, octubre 2016, Plantilla:EN
  56. History of Winchester, Massachusetts; Part 3: Squaw Sachem
  57. "Squaw Sachem" a Hawthorne in Salem
  58. "Squaw Sachem" dins la secció sobre els Massachusett a "The Metonomy Journal, 2005.
  59. Massachusetts' Deval Patrick Wins "Green Governor of the Year Award", PRWeb, 22 de febrer del 2013.
  60. "Patrick Becomes the Nation's Third African-American Governor", de "One Smoot Short of a Bridge"
  61. "Massachusetts Swears in a Black Democrat as Governor", de Pam Belluck, The NY Times, 5 de gener del 2007.
  62. Fitxa sobre Mum Bett al Massachusetts Historical Society.
  63. Fitxa sobre Quock Walker al Massachusetts Historical Society.
  64. Museum of African American History in Boston and Nantucket
  65. The Black Past Remembered and Reclaimed
  66. Fitxa sobre Shadrach Minkins al Massachusetts Historical Society.
  67. The Black Past Remembered and Reclaimed
  68. Massachusetts Historical Society
  69. Fitxa sobre Anthony Burns al Massachusetts Historical Society.
  70. "Anarchy in Jamaica Plain: William Batchelder Greene", a Infoshop News, 2007. Consultat el 10 gener 2011.
  71. William Batchelder Greene a "Libertarian Labyrinth"
  72. detalls a "Libertarian Labyrinth"
  73. Lydia Chaplin Taft a History of American Women, (anglès). [Accedit el 12 d'abril del 2017].
  74. NPS: Adams
  75. Pàgina oficial del Paratge Històric Nacional dedicat a W.E.B. Du Bois (anglès). [Accedit el 5-11-2020].
  76. NPS: Boston African-American
  77. NPS: Boston Harbor Islands
  78. NPS: Boston
  79. NPS: Frederick Law Olmstead
  80. NPS: John F. Kennedy
  81. NPS: Longfellow
  82. NPS: Lowell
  83. NPS: Minuteman
  84. NPS: New Bedford Whaling
  85. NPS: Salem Maritime
  86. NPS: Saugus Iron Works
  87. NPS: Springfield Armory
  88. John H. Chafee Blackstone River Valley National Heritage Corridor, pàgina oficial al National Park Service dels EUA. [Accedit el 12 d'abril del 2017].
  89. Hancock Shaker Village, pàgina oficial.
  90. Plimoth Plantation, pàgina oficial
  91. Old Sturbridge Village, pàgina oficial
  92. Chesterwood, casa-museu amb jardins
  93. «The Mount: Edith Wharton's Home», pagina oficial del recinte (en anglès). [Accedit el 26-10-2020].
  94. Frelinghuysen Morris House & Studio (anglès), pàgina oficial de la casa museu. [Accedit el 4-11-2020].
  95. Jacob's Pillow, centre de dansa, escola i festival (en anglès). [Accedit el 3-11-2020].
  96. «The History of Tanglewood», resum d'història d'aquest centre de música, a la pàgina oficial de Tanglewood, allotjat a la pàgina de l'Orquestra Simfònica de Boston (en anglès). [Accedit el 3-11-2020].
  97. Explore State Parks and Forests
  98. Pàgina oficial de l'estat de Massachusetts sobre la xarxa de parcs estatals
  99. National Park Service, mapa de Massachusetts amb parcs
  100. Pàgina del Servei Nacional de Parcs sobre el Sender dels Apalatxes (Appalachian National Scenic Trail)
  101. NPS: Cape Cod
  102. Lloc oficial de Bartholomew's Cobble (en anglès). [Consultat el 26-10-2020].
  103. Fitxa de Bartholomew's Cobble a The Cultural Landscape Foundation (en anglès). [Consultat el 26-10-2020].
  104. «Thom Smith explores Bartholomew’s Cobble in wildflower season», btwBerkshires, 5 maig 2017 (en anglès). [Consultat el 26-10-2020].

Bibliografia[modifica]

  • Brown, Richard D.; Tager, Jack (2000). Massachusetts: A Concise History. Amherst, MA: University of Massachusetts Press. ISBN 1-55849-248-8.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massachusetts

Enllaços externs[modifica]

Coord.: 42° 18′ N, 71° 48′ O / 42.3°N,71.8°O / 42.3; -71.8