Balena
 |
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Iubarta (Megaptera novaeangliae)
|
||||||||||
|
|
||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
|
|
||||||||||
Una balena és qualsevol cetaci del subordre dels misticets (Mysticeti) (balenes amb barbes).
Segons la definició anterior les balenes comprenen els gèneres Balaena (balenes pròpiament dites) i Balaenoptera (rorquals). La famosa "balena blava" és en realitat un rorqual (Balaenoptera musculus), amb més de 30 metres de llargària i un pes de 140 tones és l'animal més gros que mai hagi existit. Amb la paraula balena també es designa sovint tots els grans cetacis: amb aquest sentit inclou aleshores els odontocets (Odontoceti), cetacis amb dents, com el catxalot, l'orca o la beluga.
Contingut
Etimologia[modifica | modifica el codi]
El mot balena, del llatí ballaena, emparentat amb el grec φάλαινα (phalaina), fa referència a la forma cilíndrica o inflada característica d'aquesta família.
Les anomenades barbes són unes làmines queratinoses que els permeten de filtrar l'aliment de l'aigua. Aquestes làmines també reben el nom de balenes i en anglès s'anomenen baleens.
Biologia[modifica | modifica el codi]
Aquests mamífers tenen un llarg crani de fins a un terç de la longitud total del cos, que en estat adult mesura de 15 a 17 metres i pesa de 50 a 80 tones. Presenten un estret i arquejat maxil·lar, cosa que dóna a aquests animals un perfil convex. La característica distintiva principal és la presència de "barbes", propiciades per aquesta forma, i que són formacions còrnies gingivals fetes de queratina que pengen de la mandíbula superior i que s'allotgen a la inferior i filtren l'aliment, que es compon de plàncton i petits crustacis: copèpodes, pteròpodes i krill.
Mesuren de 5 a 25 metres de llargada i a diferència dels peixos, les balenes tenen la cua disposada en un pla horitzontal, cosa que els facilita l'ascensió a la superfície, on han de pujar a respirar, encara que poden aguantar fins a una hora sota l'aigua. Tenen dos espiracles o orificis nasals, situats al cim del cap, pels quals expiren l'aire, acompanyat de vapor d'aigua, que sovint es condensa, i mucositats. La gestació dura uns 12 mesos i normalment pareixen un únic balenó, que la mare alimenta amb una llet especialment nutritiva. L'esperança de vida és d'uns 30 anys. Fan grans migracions des de les mars fredes on s'alimenten a les càlides on s'aparellen i reprodueixen. Són cosmopolites i també es troben a la Mediterrània.
Presenten una construcció robusta, comparats amb els rorquals, i no tenen plecs singulars ni aleta dorsal.
Explotació comercial[modifica | modifica el codi]
La caça de la balena començà al segle XI en el golf de Biscaia per pescadors bascos i fins al segle XIX es limità a la "balena franca" (right whale en anglès) dita així per la facilitat amb què es capturava, ja que té moviments força lents i, en tenir molt de greix, surava un cop morta, per la qual cosa podien ser arrossegades fàcilment. La millora tecnològica en les embarcacions i l'invent, el 1877, de l'arpó explosiu portà a una caça excessiva que portà moltes espècies de cetacis a la vora de l'extinció. El 1949 fou creada la "Comissió Balenera Internacional" que n'intentà limitar les captures i des de 1985 establí la suspensió de la caça comercial. Tanmateix el Japó i Noruega s'hi oposen i continuen amb aquesta activitat amb les espècies que consideren que no es troben en perill d'extinció. Avui dia hi ha substituts sintètics dels productes que s'aprofiten de la balena, especialment de l'oli.
Amb la nova sensibilitat ambiental s'ha desenvolupat el turisme d'albirament de cetacis especialment en llocs de concentració d'aquests animals com la Patagònia.
La balena a la cultura[modifica | modifica el codi]
Als relats de diferents cultures, la balena apareix sempre com un monstre marí que ataca els homes. Segons el Llibre de Jonàs, que forma part de la Bíblia, una balena s'empassà Jonàs, el qual s'estigué al seu ventre durant tres dies, fins que el cetaci el va vomitar, episodi recreat a Pinotxo (pel·lícula del 1940). Igualment agressiva és la balena de Moby Dick, que es converteix en una obsessió per al protagonista.
Taxonomia[modifica | modifica el codi]
La família Balaenidae inclou dos gèneres i quatre espècies:
| Gènere | Espècie (binomial) | Nom comú | Imatge |
| Balaena | Balaena mysticetus | Balena de Groenlàndia |
 |
| Eubalaena | Eubalaena australis | Balena franca austral |
 |
| Eubalaena glacialis | Balena franca glacial |
 |
|
| Eubalaena japonica | Balena franca del Pacífic |
 |
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Entrada «Mysticeti» a la Paleobiology Database (en anglès).
- Berta, Annalisa (2006). Marine Mammals: Evolutionary biology. Academic Press. ISBN 0-12-088552-2.
- Ccc-Chile.org: Misticetos
- Gaskin, David E. (1984). Macdonald, D.. ed. The Encyclopedia of Mammals. New York: Facts on File. pp. 230–235. ISBN 0-87196-871-1.
- WILSON, Don E.; REEDER, Dee Ann M. (eds.): "Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference". 3ª ed. Johns Hopkins University Press. Baltimore. 2005.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- Els cetacis a Catalunya
- Institut de Conservació de les Balenes
- http://www.ballenafranca.org/
- http://www.oni.escuelas.edu.ar/olimpi98/Ballena-Franca-Austral/index.htm
- Balaenidae a "Fauna ibèrica; mamífers". Ángel Cabrera Latorre. Any 1914. Facsímil electrònic.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
