Balenes
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
 Mare i cria de balena franca comuna | |
| Organismes amb aquest nom | |
Dins el subordre Mysticeti:
|
Les balenes són un grup divers de mamífers marins placentaris de vida aquàtica i àmplia distribució geogràfica. Es tracta d'un nom comú sense validesa taxonòmica. En català, el nom «balena» es refereix a qualsevol cetaci del subordre dels misticets que no sigui un rorqual (Balaenoptera).[1] Les balenes, igual que els altres misticets, els odontocets, els dofins i les marsopes, conformen l'ordre dels cetartiodàctils juntament amb els artiodàctils i tenen els hipopòtams, dels quals divergiren fa uns 40 milions d'anys, com a parents més propers. Es creu que els misticets i els odontocets se'n separaren fa uns 34 milions d'anys.
Aquests animals viuen a mar obert, on s'alimenten, donen a llum, alleten les cries i les cuiden. Estan tan adaptats a la vida marina que no poden viure a terra ferma.
Caça de balenes[modifica]
La caça de balenes és la captura, mitjançant vaixells i barques, de cetacis de grans dimensions, coneguda genèricament com a balenes. La caça de balenes té orígens antics que es remunten com a mínim fins al 6000 aC,[2] però es desenvolupà sobretot a partir del segle xvi a l'oceà Atlàntic i el segle xix a l'oceà Pacífic. Greenpeace va començar a emprendre accions directes contra els vaixells baleners el 1975, i les protestes de Greenpeace i de moltes altres organitzacions van ajudar a sensibilitzar enormement sobre la caça de balenes en tot el món i a mobilitzar la pressió internacional sobre les nacions baleneres per aturar-ne la pràctica.[3][4] El 23 de juliol de 1982 es va establir una moratòria sobre la caça comercial de balenes que ha estat contribuint a salvar de l'extinció l'animal més gran de la terra, començant a la temporada 1985-86, i que només Noruega i el Japó continuen desafiant.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «balena». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Rock art hints at whaling origins» (en anglès). BBC, 20-04-2004. [Consulta: 9 octubre 2021].
- ↑ Riese, Juliane. Hairy Hippies and Bloody Butchers: The Greenpeace Anti-Whaling Campaign in Norway. Berghahn Books, 2017, p. resum.
- ↑ Galán, Rafael. «Paul Watson: "El ser humano es capaz de adaptarse hasta a su propia extinción"» (en castellà). Esquire, 08-06-2020. [Consulta: 23 setembre 2021].
- ↑ Moreno, Gloria. «Els últims baleners històries del món», 14-07-2015. [Consulta: 8 octubre 2021].