Misticets

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquidites	Viquidites
Viquiespècies	Viquiespècies

Misticets
Mysticeti
	; iubarta
Dades
Font de	Barba
Període
	Eocè superior - recent
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Artiodactyla
Parvordre	Mysticeti ; Flower, 1864
Famílies
	Aetiocetidae †; Balaenidae; Balaenopteridae; Eomysticetidae †; Eschrichtiidae; Janjucetidae †; Mammalodontidae †; Neobalaenidae;

Els misticets (Mysticeti) són un subordre de l'infraordre dels cetacis (balenes, dofins i marsopes). Es tracta d'un grup de mamífers marins carnívors molt divers i d'àmplia distribució geogràfica.

Biologia[modifica]

Aquests mamífers tenen un llarg crani de fins a un terç de la longitud total del cos, que en estat adult mesura de 15 a 17 metres i pesa de 50 a 80 tones. Presenten un estret i arquejat maxil·lar, cosa que dona a aquests animals un perfil convex. La característica distintiva principal és la presència de «barbes», propiciades per aquesta forma, i que són formacions còrnies gingivals fetes de queratina que pengen de la mandíbula superior i que s'allotgen a la inferior i filtren l'aliment, que es compon de plàncton i petits crustacis: copèpodes, pteròpodes i krill.

Mesuren de 5 a 25 metres de llargada i a diferència dels peixos, les balenes tenen la cua disposada en un pla horitzontal, cosa que els facilita l'ascensió a la superfície, on han de pujar a respirar, encara que poden aguantar fins a una hora sota l'aigua. Tenen dos espiracles o orificis nasals, situats al cim del cap, pels quals expiren l'aire, acompanyat de vapor d'aigua, que sovint es condensa, i mucositats. La gestació dura uns 12 mesos i normalment pareixen un únic balenó, que la mare alimenta amb una llet especialment nutritiva. L'esperança de vida és d'uns 30 anys. Fan grans migracions des de les mars fredes on s'alimenten a les càlides on s'aparellen i reprodueixen. Són cosmopolites i també es troben a la Mediterrània.

Presenten una construcció robusta, comparats amb els rorquals, i no tenen plecs singulars ni aleta dorsal.

Explotació comercial[modifica]

La caça de la balena començà al segle xi en el golf de Biscaia per pescadors bascos i fins al segle xix es limità a la balena franca (right whale en anglès) dita així per la facilitat amb què es capturava, ja que té moviments força lents i, en tenir molt de greix, surava un cop morta, per la qual cosa podien ser arrossegades fàcilment. La millora tecnològica en les embarcacions i l'invent, el 1877, de l'arpó explosiu portà a una caça excessiva que portà moltes espècies de cetacis a la vora de l'extinció. El 1949 fou creada la Comissió Balenera Internacional, que n'intentà limitar les captures i des de 1985 establí la suspensió de la caça comercial. Tanmateix el Japó i Noruega s'hi oposen i continuen amb aquesta activitat amb les espècies que consideren que no es troben en perill d'extinció. Avui dia hi ha substituts sintètics dels productes que s'aprofiten de la balena, especialment de l'oli.

Amb la nova sensibilitat ambiental s'ha desenvolupat el turisme d'albirament de cetacis especialment en llocs de concentració d'aquests animals com la Patagònia.

La balena a la cultura[modifica]

Als relats de diferents cultures, la balena apareix sempre com un monstre marí que ataca els homes. Segons el Llibre de Jonàs, que forma part de la Bíblia, una balena s'empassà Jonàs, el qual s'estigué al seu ventre durant tres dies, fins que el cetaci el va vomitar, episodi recreat a Pinotxo (pel·lícula del 1940). Igualment agressiva és la balena de Moby Dick, que es converteix en una obsessió per al protagonista.

Taxonomia[modifica]

La família Balaenidae inclou dos gèneres i quatre espècies:

Gènere	Espècie (binomial)	Nom comú	Imatge
Balaena	Balaena mysticetus	Balena de Groenlàndia	Balena de Groenlàndia
Eubalaena	Eubalaena australis	Balena franca austral
	Eubalaena glacialis	Balena franca glacial	Balena franca glacial
	Eubalaena japonica	Balena franca del Pacífic	Balena franca del Pacífic

Referències[modifica]

↑ Entrada «Mysticeti» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].

Berta, Annalisa (2006). Marine Mammals: Evolutionary biology. Academic Press. ISBN 0-12-088552-2.
Ccc-Chile.org: Misticetos
Gaskin, David E. (1984). Macdonald, D.. ed. The Encyclopedia of Mammals. New York: Facts on File. pp. 230–235. ISBN 0-87196-871-1.
WILSON, Don E.; REEDER, Dee Ann M. (editors): "Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference". 3ª ed. Johns Hopkins University Press. Baltimore. 2005.