Rorqual boreal

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaRorqual boreal
Balaenoptera borealis
Balaenoptera borealis 3.jpg
Un rorqual boreal alimentant-se prop de la superfície del mar.
Sei whale size.svg
Talles comparatives entre un rorqual boreal i un ésser humà.
Dades generals
Període de gestació 11 mesos
Principal font d'alimentació Krill, Copèpode i Zooplàncton
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Cetacea
Família Balaenopteridae
Gènere Balaenoptera
Espècie Balaenoptera borealis
Lesson, 1828
Distribució
Cetacea range map Sei Whale.PNG
Àrea de distribució geogràfica del rorqual boreal (en blau)
Modifica dades a Wikidata

El rorqual boreal, rorqual del nord, balena del nord, rorqual de Rudolphi o rorqual de Rudolf[1] (Balaenoptera borealis) és un rorqual de silueta estilizada i grandària mitjana.

A l'hemisferi nord, els mascles fan fins a 16,5 m i les femelles fins a 17,2 m. El pes dels adults oscil·la entre 18 i 25 tones.

Distribució, hàbitat i situació de l'espècie[modifica]

El rorqual boreal està amplament distribuït per tots els oceans, encara que no s'endinsa tant en les regions polars com ho fan les altres espècies de rorqual. A l'Atlàntic Nord, l'espècie ocupa les aigües del nord de les Illes Britàniques, Noruega i Islàndia a l'estiu, i a l'hivern es dispersa per una ampla franja que s'estén des de les costes d'Anglaterra fins a Mauritània. Les factories baleneres de la costa atlàntica ibèrica i l'Estret de Gibraltar cada any capturaven alguns exemplars d'aquesta espècie.[2]

A la Mediterrània, la presència del rorqual boreal és excepcional i l'única cita fiable d'aquesta espècie fou feta l'any 1973, quan una femella jove (7,3 m de llargada) va aparèixer avarada a la Punta del Fangar, al Delta de l'Ebre.[3]

Biologia, ecologia i comportament[modifica]

Exemplars de krill, un dels principals aliments del rorqual boreal.

El rorqual boreal realitza moviments estacionals nord-sud semblants als descrits per la balena d'aleta. La seva dieta es fonamenta en petits crustacis copèpodes (Calanus spp.), eufausiacis i amfípodes, tot i que sovint pot alimentar-se també de petits peixos de banc, com anxoves o sorells (Trachurus trachurus).

La reproducció té lloc a l'hivern. La gestació dura uns 10 mesos i mig, al cap dels quals neix un cadell d'uns 4,5 m de llargada corporal. El període de lactància s'estén al llarg de 6 mesos i els cadells són deslletats quan fan uns 9 m.

A l'hemisferi nord, la talla de maduresa sexual és d'uns 13 m.

Els rorquals boreals s'acostumen a trobar formant petits grups de fins a uns 5-7 individus, encara que en les àrees d'alimentació poden veure's agrupacions transitòries molt més grans si l'aliment està concentrat.[4]

Gestió i conservació[modifica]

Segell de les Illes Fèroe emès el 17 de setembre del 2001 amb el dibuix d'un rorqual boreal.

El rorqual boreal està protegit pel Conveni de Berna (annex III) i es troba catalogat dintre de l'apèndix I del CITES. A la llista vermella de la UICN 2008, aquesta espècie està catalogada com en perill.

La seva excepcionalitat a la Mediterrània l'exclou de patir problemes d'interacció amb les activitats pesqueres o amb els desenvolupaments del litoral.

Referències[modifica]

  1. Noms comuns enumerats pel «Rorqual boreal». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. Aguilar, A. i Sanpera, C. (1982): Reanalysis of Spanish esperm, fin and sei whale catch data (1957-1980). Rep. Int. Whal. Commn., 32: 465-470.
  3. Filella, S. (1974): Esquema comparativo para la identificación de las cuatro especies de Balenopteridos citados en las costas de la Península Ibérica y datos biométricos de la Balaenoptera borealis Lesson 1828 hallada en el Delta del Ebro el día 25 de septiembre de 1973 (Cetacea, Balenopteridae). Miscel. Zool., 3(4): 1-6.
  4. Gambell, R. (1985): Sei whale, Balaenoptera borealis Lesson, 1828. En: S. H. Ridgway i R. J. Harrison (eds), Handbook of Marine Mammals, vol. 3. Academic Press, Londres, p. 155-170.
  • National Audubon Society Guide to Marine Mammals of the World, Reeves, Stewart, Clapham and Powell, 2002, ISBN 0-375-41141-0.
  • Whales & Dolphins Guide to the Biology and Behaviour of Cetaceans, Maurizio Wurtz i Nadia Repetto. ISBN 1-84037-043-2.
  • Encyclopedia of Marine Mammals, editors Perrin, Wursig i Thewissen, ISBN 0-12-551340-2.
  • Whales, Dolphins and Porpoises, Carwardine (1995 i 2000), ISBN 978-0-7513-2781-6.
  • Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, Àlex: Els Grans Mamífers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. ISBN 84-87334-18-0, planes 209-210.

Enllaços externs[modifica]