Punta del Fangar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaPunta del Fangar
Imatge
TipusCap Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administratival'Ampolla (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 48′ N, 0° 48′ E / 40.8°N,0.8°E / 40.8; 0.8
Far del Fangar

El Punta del Fangar és la península que s'endinsa a la mar al nord de la desembocadura de l'Ebre, davant la badia del Fangar dins del municipi de Deltebre, al Baix Ebre.[1][2]

Es tracta d'una extensa fletxa litoral que inclou el sistema de sorrals i dunes mòbils més ben construït del Delta. Des del punt de vista de la fauna, l'aspecte més destacat és la importància de la zona per a la cria dels ocells marins.[3] Té, a més, una considerable importància com a àrea de refugi i alimentació d'espècies d'ocells aquàtics migratoris.El corriol camanegre i el xatrac nidifiquen a la península a la primavera.[4]La península té uns 6 km de llargada i 3 km d'amplada màxima, fins a arribar al seu extrem, que rep el nom de punta del Fangar.

Una pista de sorra compacta creua el Fangar per la qual es pot circular o caminar fins a arribar a la meitat, al mirador, al far o l'extrem nord de la península.[5] Entre l'1 d'abril i el 15 d'agost, està prohibit entrar a les àrees de nidificació, que estan resguardades pels cordons de la vora de la pista. Uns sorrals immensos predominen en aquesta zona i el que té més valor ecològic són les formacions de dunes, ja que són de les més ben conservades del litoral català. Constitueixen un important refugi de vida per a molts rèptils, insectes, micromamífers i algun amfibi.[6] Hi ha dos tipus de dunes, unes fixades amb la vegetació a sobre i altres mòbils sense vegetació. No es pot caminar en cap d'elles per la seva fragilitat. La zona de dunes fixades més important està situada a la platja de la Marquesa, a la dreta de la pista que arriba al Fangar.[7]

S'hi aixeca el característic far del Fangar en mig de les dunes.[8]

Referències[modifica]

  1. «Punta del Fangar». Turisme Amposta. [Consulta: 14 maig 2023].
  2. Anuari territorial de Catalunya 2003. Institut d'Estudis Catalans, 2004. ISBN 978-84-7283-746-1. 
  3. Natural, Institució Catalana d'Història. Els sistemes naturals del delta de l'Ebre. Institut d'Estudis Catalans, 1977. ISBN 978-84-7283-009-7. 
  4. Moreso, L. «Dunes de sorra fina a l'Ebre - 19 ago 2013». elPuntAvui.cat. [Consulta: 14 maig 2023].
  5. Lorenzo, Cecília. «Excursió a la punta del Fangar i a la fi del riu l'Ebre». Descobrir.cat. [Consulta: 14 maig 2023].
  6. El delta de l'Ebre: estudi multidisciplinari. Institut d'Estudis Catalans, 2001. ISBN 978-84-7283-613-6. 
  7. Moreso, L. «Deltebre reclama un accés rodat al Fangar - 21 juny 2014». elPuntAvui.cat. [Consulta: 14 maig 2023].
  8. «Ruta: de la Platja de la Marquesa al Far del Fangar». EbreActiu.cat. [Consulta: 14 maig 2023].


Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Punta del Fangar