Punta del Fangar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Far del Fangar

El Punta del Fangar és la península que s'endinsa a la mar al nord de la desembocadura de l'Ebre, davant la badia del Fangar dins del municipi de Deltebre, al Baix Ebre.

Es tracta d'una extensa fletxa litoral que inclou el sistema de sorrals i dunes mòbils més ben construït del Delta. Des del punt de vista de la fauna, l'aspecte més destacat és la importància de la zona per a la cria dels ocells marins. Té, a més, una considerable importància com a àrea de refugi i alimentació d'espècies d'ocells aquàtics migratoris. La península té uns 6 km de llargada i 3 km d'amplada màxima, fins a arribar al seu extrem, que rep el nom de punta del Fangar.

Una pista de sorra compacta creua el Fangar per la qual es pot circular o caminar fins a arribar a la meitat, al mirador, al far o l'extrem nord de la península. Entre l'1 d'abril i el 15 d'agost, està prohibit entrar a les àrees de nidificació, que estan resguardades pels cordons de la vora de la pista. Uns sorrals immensos predominen en aquesta zona i el que té més valor ecològic són les formacions de dunes, ja que són de les més ben conservades del litoral català. Constitueixen un important refugi de vida per a molts rèptils, insectes, micromamífers i algun amfibi. Hi ha dos tipus de dunes, unes fixades amb la vegetació a sobre i altres mòbils sense vegetació. No es pot caminar en cap d'elles per la seva fragilitat. La zona de dunes fixades més important està situada a la platja de la Marquesa, a la dreta de la pista que arriba al Fangar.

S'hi aixeca el característic far del Fangar en mig de les dunes.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Punta del Fangar Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 40° 46′ 52″ N, 0° 46′ 34″ E / 40.781°N,0.776°E / 40.781; 0.776