Tursiops

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuTursiops Modifica el valor a Wikidata

dofí mular Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaDelphinidae
SubfamíliaDelphininae
GènereTursiops Modifica el valor a Wikidata
Gervais, 1855
Espècies
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Mida

Tursiops, és un gènere de dofins de la família dels delfínids, o dofins oceànics. Són els dofins més comuns i coneguts.[1] Estudis moleculars recents mostren que el gènere conté tres espècies vivents, el dofí mular (T. truncatus),[2] Tursiops australis[3] i el dofí mular indopacífic (T. aduncus).[4] Els Tursiops viuen en mars càlids i temperats d'arreu del món.

Els tursiops habiten en mars càlids i temperats a tot el món, i es troben a tot arreu excepte a les regions del cercle polar àrtic i antàrtic. El seu nom deriva del llatí tursio (dofí) i truncatus per les seves característiques dents truncades.[5]

Els Tursiops són de color gris i poden mesurar entre dos i quatre metres de llarg i pesar entre 150 i 650 quilograms. La seva característica més distintiva és el musell allargat. Tanmateix, com en totes les balenes i dofins, el musell no és el nas funcional. El nas funcional és l'espiracle situat a dalt del cap.

S'han dut a terme nombroses investigacions sobre la intel·ligència d'aquests dofins, examinant el mimetisme, l'ús del llenguatge artificial, la categorització d'objectes i l'auto-reconeixement. Poden utilitzar eines: esponges marines per buscar fonts d'aliments a les quals normalment no podien accedir,[6] i transmetre capacitats adquirides de generació en generació. La seva considerable intel·ligència ha impulsat la interacció amb els humans.

Els dofins mulars van guanyar popularitat a partir d'espectacles d'aquaris i programes de televisió com Flipper. També han estat entrenats pels militars per localitzar mines marines o detectar i marcar bussejadors enemics. En algunes zones, cooperen amb els pescadors locals introduint peixos a les seves xarxes i menjant els peixos que escapen. Algunes trobades amb humans són perjudicials per als dofins: la gent els caça per menjar, i els dofins es maten sense voler com a captura accidental de la pesca de tonyina i en quedant atrapats en trampes per a crancs.

Els tursiops tenen els tercers nivells d'encefalització més grans de qualsevol mamífer de la Terra (els éssers humans en tenen els més grans), compartint relacions properes amb els humans i altres grans simis, cosa que probablement contribueix a la seva alta intel·ligència i intel·ligència emocional.[7]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tursiops
  1. Scott, M.; Wells, R.. «Bottlenose Dolphins». A: Encyclopedia of marine mammals. San Diego : Academic Press, 2002, p. 122-127. ISBN 978-0-12-551340-1. 
  2. Braulik, Gillian; Wells, Randall; Natoli, Ada «Tursiops truncatus». IUCN Red List of Threatened Species, 13-05-2018.
  3. Charlton-Robb, Kate; Gershwin, Lisa-ann; Thompson, Ross; Austin, Jeremy; Owen, Kylie «A New Dolphin Species, the Burrunan Dolphin Tursiops australis sp. nov., Endemic to Southern Australian Coastal Waters» (en anglès). PLOS ONE, 6, 9, 14-09-2011, pàg. e24047. DOI: 10.1371/journal.pone.0024047. ISSN: 1932-6203. PMC: PMC3173360. PMID: 21935372.
  4. Kiszka, J.; Braulik, Gillian; Plön, Stephanie; Parra, Guido; Smith, Brian «Tursiops aduncus». IUCN Red List of Threatened Species, 18-07-2019.
  5. Wells, Randall S.; Scott, Michael D. Common Bottlenose Dolphin: Tursiops truncatus (en anglès). Londres: Academic Press, 2009, p. 249–255. DOI 10.1016/b978-0-12-373553-9.00062-6. ISBN 978-0-12-373553-9. 
  6. Krützen, Michael; Kreicker, Sina; MacLeod, Colin D.; Learmonth, Jennifer; Kopps, Anna M. «Cultural transmission of tool use by Indo-Pacific bottlenose dolphins (Tursiops sp.) provides access to a novel foraging niche». Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 281, 1784, 07-06-2014, pàg. 20140374. DOI: 10.1098/rspb.2014.0374. PMC: PMC4043097. PMID: 24759862.
  7. Marino, Lori «Cetacean Brain Evolution: Multiplication Generates Complexity» (en anglès). International Journal of Comparative Psychology, 17, 1, 31-12-2004. ISSN: 0889-3675.