Vés al contingut

Zífid becut de Shepherd

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuZífid becut de Shepherd
Tasmacetus shepherdi Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Dades insuficients
UICN21500 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaZiphiidae
GènereTasmacetus
EspècieTasmacetus shepherdi Modifica el valor a Wikidata
W.R.B.Oliv., 1937
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Mida

El zífid becut de Shepherd (Tasmacetus shepherdi), descrit per primera vegada el 1937, és el cetaci més primitiu de la família dels zífids i l'únic representant del seu gènere.[2][3]

Descripció

[modifica]
  • El mascle fa 7 m de llargària corporal màxima i la femella 6,6.
  • Cap petit amb una mena de bec llarg i estret.
  • Aleta dorsal petita.
  • Dors marró grisenc.
  • Es distingeix dels altres zífids per la presència de 17-29 dents còniques, tant al maxil·lar superior com a l'inferior. A més, els mascles posseeixen dues dents addicionals a la part anterior de la mandíbula inferior.
  • L'espiracle està situat al costat esquerre de la part superior del cap i els ulls just per sota de l'espiracle.
  • Presenta les cinc primeres vèrtebres fusionades.[3][4][5][6]

Alimentació

[modifica]

Menja diverses espècies de peixos (sobretot, Zoarces viviparus), calamars i crancs, la qual cosa és una mica inusual, ja que la majoria dels zífids s'alimenten gairebé exclusivament de cefalòpodes.[7]

Reproducció

[modifica]

Res no se sap actualment sobre la reproducció d'aquesta espècie.[8]

Hàbitat

[modifica]

Habita principalment lluny de la costa, tot i que també, on la plataforma continental és estreta, és capaç d'ocupar les aigües fondes costaneres.[7]

Distribució geogràfica

[modifica]

Aquesta espècie és coneguda a partir d'una dotzena d'avaraments (tots al sud de la latitud 30°S) al voltant de Nova Zelanda (incloent-hi l'illa del Nord, l'illa del Sud i les illes Chatham),[9] el sud d'Austràlia, les illes Galápagos, Sud-àfrica, el sud de Sud-amèrica (l'Argentina i Xile),[10] Brasil i els arxipèlags Juan Fernández (Xile) i Tristan da Cunha.[11][12] Hom creu que té una distribució circumpolar a les aigües de l'hemisferi sud[13][13][14][15]

Població

[modifica]

Sembla ésser una espècie relativament poc freqüent, no n'hi ha estimacions de la seua abundància i res no se'n sap sobre les subpoblacions.[7]

Amenaces

[modifica]

Igual que amb la majoria dels altres zífids, aquesta espècie no ha estat mai caçada i pel que fa a les seues principals amenaces actuals no són prou ben conegudes. Tot i així, hi ha proves d'individus encallats i morts a causa d'haver-se empassat objectes de plàstic.[16] A més, hom creu que és vulnerable als sons forts d'origen antropogènic (com ara, els generats pels vaixells de guerra i els sonars d'exploració sísmica)[17][18][19] i als canvis produïts per l'escalfament global.[20][21]

Referències

[modifica]
  1. Entrada «Tasmacetus shepherdi» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 31 març 2023].
  2. Harrison, R., M. Bryden, 1988. Whales, Dolphins, and Porpoises. Nova York: Facts on File Publications.
  3. 3,0 3,1 Evans, P., 1987. The Natural History of Whales and Dolphins. Nova York: Facts on File Publications.
  4. Tinker, W., 1988. Whales of the World. Nova York: E. J. Brill.
  5. Walker, E., 1975. Mammals of the World. Baltimore, Maryland: The Johns Hopkins University Press.
  6. «Tasmacetus shepherdi (Shepherd's Beaked Whale)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 20 de juliol 2009. [Consulta: 2 març 2012].
  7. 7,0 7,1 7,2 UICN (anglès)
  8. Animal Diversity Web (anglès)
  9. Gordon, D. (Ed.), 2009. New Zealand Inventory of Biodiversity. Vol. One: Kingdom Animalia. 584 pp.
  10. Muñoz-Pedreros A & J Yáñez, 2000. Mamíferos de Chile. CEA Ediciones, Xile. 463 p.
  11. Mead, J. G., 1989. Shepherd's beaked whale Tasmacetus shepherdi (Olivier, 1937). A: S. H. Ridgway i R. Harrison (eds). Handbook of marine mammals, vol. 4: River dolphins and the larger toothed whales, pàgs. 309-320. Academic Press.
  12. Pitman, R. L., Van Helden, A. L., Best, P. B. i Pym, A., 2006. Shepherd's beaked whale (Tasmacetus shepherdi): Information on appearance and biology based on strandings and at-sea observations. Marine Mammal Science 22(3): 744-755.
  13. 13,0 13,1 Macleod, C. D., Perrin, W. F., Pitman, R. L., Barlow, J., Balance, L., D'amico, A., Gerrodette, T., Joyce, G., Mullin, K. D., Palka, D. L. i Waring, G. T., 2006. Known and inferred distributions of beaked whale species (Ziphiidae: Cetacea). Journal of Cetacean Research and Management 7(3): 271-286.
  14. Laughlin, C., 1996. Probable Sighting of Tasmacetus Shepherdi in the South Atlantic. Marine Mammal Science, 12(3): 496-497.
  15. GBIF (anglès)
  16. Scott, M. D., Hohn, A. A., Westgate, A. J., Nicolas, J. R., Whitaker, B. R. i Campbell, W. B., 2001. A note on the release and tracking of a rehabilitated pygmy sperm whale (Kogia breviceps). Journal of Cetacean Research and Management 3(1): 87-94.
  17. Fernández, A., Edwards, J. F., Rodriguez, F., Espinosa, A., De Los Monteros, Herraez, P., Castro, P., Jaber, J. R., Martin, V. i Arebelo, M., 2005. "Gas and fat embolic syndrome" involving a mass stranding of beaked whales (family Ziphiidae) exposed to anthropogenic sonar signals. Veterinary Pathology 42: 446-457.
  18. Balcomb, K. C. i Claridge, D. E., 2001. A mass stranding of cetaceans caused by naval sonar in the Bahamas. Bahamas Journal of Science 8(2): 2-12.
  19. Cox, T. M., Ragen, T. J., Read, A. J., Vos, E., Baird, R. W., Balcomb, K., Barlow, J., Caldwell, J., Cranford, T., Crum, L., D'Amico, A., D'Spain, A., Fernández, J., Finneran, J., Gentry, R., Gerth, W., Gulland, F., Hildebrand, J., Houser, D., Hullar, T., Jepson, P. D., Ketten, D., Macleod, C. D., Miller, P., Moore, S., Mountain, D., Palka, D., Ponganis, P., Rommel, S., Rowles, T., Taylor, B., Tyack, P., Wartzok, D., Gisiner, R., Mead, J. i Benner, L., 2006. Understanding the impacts of anthropogenic sound on beaked whales. Journal of Cetacean Research and Management 7(3): 177-187.
  20. Learmonth, J. A., Macleod, C. D., Santos, M. B., Pierce, G. J., Crick, H. Q. P. i Robinson, R. A., 2006. Potential effects of climate change on marine mammals. Oceanography and Marine Biology: An Annual Review 44: 431-464.
  21. Malakoff, D., 2002. Suit ties whale deaths to research cruise. Science 298: 722-723.

Bibliografia

[modifica]
  • Corbet, G.B. & Hill, J.E., 1991. A World List of Mammalian Species, Third edition. Natural History Museum Publications & Oxford University Press. Londres i Oxford: v-viii, 1-243.
  • Gomercic, H., Gomercic, M. D., Gomericic, T., Lucic, H., Dalebout, M., Galov, A., Skrtic, D., Curkovic, S., Vukovic, S. i Huber, D., 2006. Biological aspects of Cuvier's beaked whale (Ziphius cavirostris) recorded in the Croatian part of the Adriatic Sea. European Journal of Wildlife Research 52(3): 182-187.
  • Jepson, P. D., Arebelo, M., Deaville, R., Patterson, I. A. P., Castro, P., Baker, J. R., Degollada, E., Ross, H. M., Herraez, P., Pocknell, A. M., Rodriguez, F., Howie, F. E., Espinosa, A., Reid, R. J., Jaber, J. R., Martin, V., Cunningham, A. A. and Fernandez, A., 2003. Gas-bubble lesions in stranded cetaceans. Nature 425: 575-576.
  • Mead, J.G. & Brownell Jr., R.L., 1993. Order Cetacea. A: Wilson, D.E. & Reeder, D.M. (editors). Mammal Species of the World, Second Edition. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres: 349-364.
  • Reeves, R., Stewart, B., Clapham, P. & Powell, J., 2003. Guide to Marine Mammals of the World. Nova York: A.A. Knopf. pàgs. 318–321. ISBN 0375411410.
  • Shirihai, H. i Jarrett, B., 2006. Whales, Dolphins and Other Marine Mammals of the World. Princeton Field Guides. pàgs. 43-45. ISBN 978-0-69112-757-6.
  • Simmonds, M., J. Hutchinson, 1996. The Conservation of Whales and Dolphins. Nova York: John Wiley and Sons.
  • Wang, J. Y. i Yang, S. C., 2006. Unusual cetacean stranding events of Taiwan in 2004 and 2005. Journal of Cetacean Research and Management 8: 283-292.

Enllaços externs

[modifica]