Arxipèlag Juan Fernández
| |||||
| Tipus | arxipèlag territori d'ultramar integral ecoregió WWF  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Juan Fernández | ||||
| Descobridor o inventor | Juan Fernández | ||||
| Part de | illes esporàdiques xilenes | ||||
| Lloc | |||||
| Entitat territorial administrativa | Juan Fernández (Xile) | ||||
| |||||
| Banyat per | oceà Pacífic | ||||
| Característiques | |||||
| Altitud | 420 m | ||||
| Superfície | 99,6 km² | ||||
| Història | |||||
| Data de descobriment o invenció | 1574 | ||||
| Lloc web | comunajuanfernandez.cl | ||||
.jpg)
L'arxipèlag Juan Fernández, que inclou les illes Robinson Crusoe, Alejandro Selkirk, Santa Clara i altres illots menors, està situat a l'oceà Pacífic, a 670 km a l'oest de la costa continental xilena. Administrativament forma el municipi de Juan Fernández, de la província de Valparaíso, V Regió de Xile. Forma part de les illes esporàdiques xilenes.
Illes
[modifica]El 1966 es van canviar els noms de les dues illes principals de l'arxipèlag: Más a Tierra per Robinson Crusoe i Más Afuera per Alejandro Selkirk. El propòsit del canvi era per promocionar el turisme, però resulten dos noms confusos. Alexander Selkirk era l'autèntic robinson però no va estar a l'illa que porta el seu nom sinó a la de Robinson Crusoe. Daniel Defoe va recollir la seva història per escriure la famosa novel·la, però no la va situar a aquestes illes sinó al Carib, al nord de Veneçuela.[1]
- Robinson Crusoe, abans Más a Tierra, és l'única illa poblada de l'arxipèlag, amb una població de 900 habitants al cens del 2012.[2] La major part de la població es concentra a la vila de San Juan Bautista, a la badia Cumberland, fundada el 1749. Durant molts anys va ser utilitzada com a colònia penal. La principal activitat econòmica és la pesca de la llagosta. Té una superfície total de 96,4 km², i les seves coordenades són: 33° 38′ S, 78° 48′ O / 33.633°S,78.800°O.
- Alejandro Selkirk, també anomenada Marinero Alejandro Selkirk, abans Más Afuera, és l'illa de l'arxipèlag més allunyada del continent, com indica el seu antic nom. Té una superfície total de 48 km², una altitud màxima de 1.650 m, i les seves coordenades són: 33° 45′ S, 80° 45′ O / 33.750°S,80.750°O.
- L'illa Santa Clara està situada a 1,5 km de Robinson Crusoe. Té una superfície total de 5 km², i les seves coordenades són: 33° 42′ S, 79° 0′ O / 33.700°S,79.000°O. Està deshabitada.[3]
Geografia
[modifica]Les illes són d'origen volcànic i la seva antiguitat està datada entre 1 i 5,8 milions d'anys. El clima és subtropical influenciat pel corrent fred de Humboldt que segueix la direcció nord al llarg de la costa d'Amèrica del Sud. La temperatura mitjana és de 15,4 °C. La precipitació mitjana anual és de 1.081 mm i depèn de les oscil·lacions de El Niño. Les zones occidentals, que es troben a sotavent, són més seques.
Degut a l'aïllament de les illes la flora i la fauna és escassa i endèmica, formant un ecosistema relacionat amb l'Amèrica del Sud meridional i la regió polar antàrtica. Conté una família de plantes endèmica, la Lactoridaceae.
El fons marí al voltant de les illes Juan Fernández és ric en nòduls de manganès i ferro, que podrien tenir un potencial interès econòmic.[4]
Història
[modifica]Les illes van ser descobertes, el 1574, per Juan Fernández que feia la ruta regular de Callao, al Perú, fins a Xile. Normalment se seguia la navegació de cabotatge, però Juan Fernández va decidir fer la ruta mar endins per aprofitar els vents favorables. Va descobrir Santa Cecilia (després Más a Tierra i ara Robinson Crusoe) i Santa Clara, però tot seguit va haver de patir un judici per bruixeria, ja que havia reduït el temps de la ruta de sis mesos a 30 dies.[5]
Durant els segles xvii i xviii les illes van ser utilitzades com a base i refugi de pirates i corsaris. Un d'ells, l'anglès William Dampier amb el vaixell Cinque Ports, va desembarcar a Alexander Selkirk a l'illa de Más a Tierra, el setembre del 1704, per petició pròpia, ja que tenia dubtes sobre la seguretat del vaixell. De fet, el Cinque Ports acabà enfonsant-se. Després d'evitar diversos vaixells espanyols, Selkirk no va ser rescatat fins quatre anys i quatre mesos més tard per l'anglès Wallace Rogers que, casualment, portava com a primer pilot a William Dampier.
El virrei del Perú, Manso de Velasco, va decidir utilitzar l'illa Más a Tierra per desterrar els criminals. El 1749 es va construir el fort Santa Bárbara per protegir-se dels pirates, i el poble de San Juan Bautista. Durant més d'un segle es van anar succeint històries novel·lesques de reclusió i fugues.
La ubicació de l'arxipèlag va ser fixada per Alessandro Malaspina el 1790;[6] les cartes anteriors havien diferit sobre la ubicació. Els vaixells baleners britànics i americans foren visitants habituals de les illes, començant pel London (capità Joshua Coffin) el 1795.[7]
El 1935 les tres illes van ser declarades Parc Nacional i, el 1977, reserva mundial de la biosfera de la UNESCO.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Severin, Tim. In Search of Robinson Crusoe. New York: Basic Books, 2002, p. 17–19. ISBN 978-046-50-7699-4.
- ↑ "Censos de poblacion y vivienda". Instituto Nacional de Estadísticas (2012). Retrieved 2 January 2013.
- ↑ Santibáñez, H. T.. Los parques nacionales de Chile: una guía para el visitante. Santiago de Chile: Editorial Universitaria, 2004. ISBN 978-956-11-1701-3.
- ↑ García, Marcelo; Correa, Jorge; Maksaev, Víctor; Townley, Brian «Potential mineral resources of the Chilean offshore: an overview». Andean Geology, vol. 47, 1, 31-01-2020, pàg. 1–13. DOI: 10.5027/andgeoV47n1-3260.
- ↑ Brand, Donald D. (1967). The Pacific Basin: A History of its Geographical Explorations. New York: The American Geographical Society. p. 127.
- ↑ Kendrick, John. Alejandro Malaspina: Portrait of a Visionary. Montreal, Quebec: McGill-Queen's Press, 2003, p. 46. ISBN 0-7735-2652-8.
- ↑ Robert Langdon (ed.) Where the whalers went: an index to the Pacific ports visited by American whalers (and some other ships) in the 19th century, Canberra, Pacific Manuscripts Bureau, 1984, p.124. ISBN 0-86784-471-X
- ↑ (anglès) Reserva de la biosfera de la UNESCO Arxivat 2004-07-06 a Wayback Machine.
Enllaços externs
[modifica]
- (castellà) Comuna de Juan Fernández