Corrent de Humboldt
 | ||||
| Tipus | Corrent oceànic | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Alexander von Humboldt | |||
| Part de | gir oceànic | |||
|
| ||||
| Banyat per | oceà Pacífic | |||
| Característiques | ||||
| Creua | Perú i Xile | |||
|
| ||||
 | ||||
El corrent de Humboldt és un corrent marí superficial d'aigües fredes provinents de l'Oceà Antàrtic, que se situa enfront de la costa occidental de l'Amèrica del Sud, dirigint-se cap al nord. Fou descobert pel naturalista alemany Alexander von Humboldt durant la seva expedició pel continent americà.[1] L'aigua que transporta és d'una temperatura mitjana baixa per la latitud per on transita, uns 7 o 8 K per sota del normal. Aquesta particularitat tèrmica té efectes sobre el litoral i determina la creació d'una franja desèrtica costanera. El corrent duu una gran quantitat de plàncton que permet la subsistència d'una abundant fauna marina.
El Corrent de Xile-Perú o de Humboldt s'alimenta d'una ramificació del Corrent Circumpolar Antàrtic i de la mateixa recirculació del Gir Oceànic, que condueix aigües de la Plataforma Continental Micronèsia fins al Corrent per sobre del paral·lel 40ºS.
El Corrent de Xile-Perú alimenta el corrent Sud Equatorial del Pacífic quan supera el paral·lel 20ºS en ramificar-se cap a l'oest i cap al nord-oest.
Referències[modifica]
- ↑ «corrent de Humboldt». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corrent de Humboldt |
