Calamars

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCalamars

Mastigoteuthis flamea
Període
Taxonomia
subordres

El calamar o calamars[2] és un mol·lusc marí que pertany a la classe Cephalopoda, subclasse Coleoidea, ordre Teuthida, amb dos subordres principals: Myopsina i Oegopsina (l'última inclou Architeuthis dux, el calamar gegant).

Anatomia[modifica]

Els calamars tenen dues brànquies, i un sistema circulatori tancat associat, format per un cor sistèmic i dos cors branquials.

Els seus tentacles musculosos estan dotats de ventoses, i si són arrencats no poden tornar a créixer. Els calamars poden camuflar-se en el seu medi amb gran facilitat per a evitar els depredadors.

També tenen unes cèl·lules anomenades cromatòfors a la pell, i se li atorga la qualitat de canviar de color en cas de sentir-se amenaçat, estratègia que combinen amb l'expulsió de la tinta que produeixen. El seu esquelet intern, a diferència d'altres animals similars, com el pop, que no en té; i està formada per una peça prima i plana unida al cos, coneguda com a ploma o canya (calamus en llatí). Disposen d'un òrgan anomenat hipònom, que els permet moure's en expulsar aigua a pressió.

La boca del calamar està equipada amb un bec esmolat, que utilitza per matar les preses i especejar-les en trossos manejables. Als estómacs de moltes balenes capturades s'hi han trobat becs de calamar, ja que és l'única part d'aquest animal que no es pot digerir. A la boca del calamar hi ha la ràdula, la llengua primitiva comuna en tots els mol·luscs amb l'excepció dels bivalvis i dels aplacòfors. El calamar és exclusivament carnívor, s'alimenta de peixos i altres invertebrats, que captura amb dos tentacles diferenciats de major longitud. Són voraços, de moviments molt ràpids i amb un creixement molt accelerat, poden arribar a ser molt abundants en alguns mars. La majoria viuen un any i moren després de fresar, encara que algunes espècies gegants poden viure dos o més anys.

La majoria dels calamars no mesuren més de 60 centímetres. Els calamars gegants, però, poden arribar fins als 13 metres.

Classificació[modifica]

Referències[modifica]

  1. Entrada «Teuthida» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. «Calamars». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calamars