Cefalòpode

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cefalòpodes
(Cambrià superior - Actualitat)
Sepioteuthis lessoniana
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Mollusca
Linnaeus, 1758
Classe: Cephalopoda
Cuvier, 1797
Subclasses i ordres

Els cefalòpodes (Cephalopoda; Grec plural Κεφαλόποδα (kephalópoda); que significa "cap-peu") són una classe de mol·luscs que es caracteritzen per presentar simetria corporal bilateral, un cap prominent i un conjunt de braços o tentacles modificats a partir del peu de mol·lusc primitiu. Tenen el cap gran rodejat de tentacles, la boca, quitinosa, que es troba entre tots aquests, té forma de bec. També tenen ràdula. Els cefalòpodes es troben als oceans de tot el món i a totes les fondàries. L'estudi dels cefalòpodes és una branca de la malacologia anomenada teutologia.

En els cefalòpodes el peu característic dels mol·luscs apareix junt amb el cap, diversificat en diversos tentàcles, des dels vuit del pop fins als 90 que pot arribar a tenir el nàutil. En aquest últim, el cefalòpode vivent més primitiu, els tentacles encara no estan proveïts de ventoses.

Els cefalòpodes es defensen amb la tinta que fabriquen i amb la capacitat de camuflar-se.

Els cefalòpodes van ser un grup dominant durant el període Ordovicià, representats pels primitius nautiloïdeus. Avui en dia la classe conté dos, emparentats llunyanament, subclasses: els coleoïdeus, que inclouen els pops, els calamars, i les sèpies; i els nautiloïdeus, representats per Nautilus i Allonautilus. En els coleoïdeus, la conquilla de mol·lusc s'ha interioritzat o és absent, mentre que en els nautiloïdeus, la conquilla externa encara es conserva. Es coneixen unes 800 espècies de cefalòpodes. Dos tàxons (subclasses) extints importants són els ammonoïdeus i els belemnoïdeus.

Algunes de les formes primitives de cefalòpodes eren enormes, amb closques que arribaven a mesurar diversos metres de longitud. La closca tendí a reduir-se, internar-se o desaparèixer, segons l'espècie. Quan tenen una conquilla ben desenvolupada, està dividida en septes i l'animal habita en el septe més jove.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Sepia officinalis Linnaeus, 1758 .jpg
Benthoctopus sp.jpg
Esquerra: Un parell de sèpies comunes (Sepia officinalis) en aigües poc profundes
Dreta: Benthoctopus sp. al mont submarí Davidson a 2.422 m de profunditat

Es coneixen unes 800 espècies de cefalòpodes,[1] tot i que contínuament es descriuen noves espècies. S'han descrit uns 11.000 tàxons extints, tot i que la naturalesa de cos tou dels cefalòpodes implica que no són de fàcil fossilització.

Els cefalòpodes es troben a tots els oceans de la Terra. Cap d'ells pot sobreviure en aigua dolça, però l'espècie Lolliguncula brevis, que es troba a la badia de Chesapeake, pot ser una notable excepció en tan que tolera l'aigua salobre.[2]

Els cefalòpodes ocupen la major part de la profunditat de l'oceà, des de les planes abissals fins a la superfície del mar. La seva diversitat és major a prop de l'equador (unes 40 espècies recuperades en xarxes a 11ºN en un estudi de diversitat) i decreix cap als pols (unes 5 espècies capturades a 60ºN).[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [actualitzat el 13 de juny de 2003] [cit. 27 de febrer de 2005] http://www.cephbase.utmb.edu/spdb/allsp.cfm
  2. Bartol I.K., Mann R., Vecchione M.. «Distribution of the euryhaline squid Lolliguncula brevis in Chesapeake Bay: effects of selected abiotic factors». Mar. Ecol. Prog. Ser., vol. 226, 2002, pàg. 235–247. DOI: 10.3354/meps226235.
  3. Marion Nixon. The brains and lives of cephalopods. New York: Oxford University Press, 2003. ISBN 0-19-852761-6. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cefalòpode Modifica l'enllaç a Wikidata