Malacologia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Article del grup de

Zoologia

Caribbean reef squid.jpg

Branques de la zoologia

Antrozoologia · Aracnologia
Conquiliologia · Entomologia
Etologia · Herpetologia
Ictiologia · Malacologia
Mastologia · Neuroetologia
Ornitologia · Paleozoologia
Planctologia

Zoòlegs destacats

Georges Cuvier · Charles Darwin
William Kirby · Carl von Linné
Konrad Lorenz · Thomas Say
Alfred Russel Wallace · més...

Història

Història de la zoologia

Gastròpodes diversos A. Cassis madagascarensis (Cass, E. Nerita pelotonta (Neritidae), F. Tonna maculosa (Tonnidae), G. Turbinella angulata (Turbinellidae), ididae), B.Charonia variegata (Cymatiidae), C.Chicoreus brevifrons (Muricidae) D.Tonna galea (Tonnidae)H. Turritella variegata (Turritellidae), I. Vasun muricatum (Turbinellidae).
'Bivalves diversos' A. Codakia orbicularis (Lucinidae), B. Donax denticulatus (Donacidae), C. Donax striatus (Donacidae). D. Lyropecten nodosus (Pectinidae).

La malacologia (gr. Μαλακός, "tou" i -λογία, "tractat") és la branca de la zoologia invertebrada que tracta l'estudi dels mol·luscs,[1] el segon fílum més gran d'animals, en termes d'espècies descrites.[2]

Una divisió de la malacologia, la conquiliologia, s'encarrega de l'estudi dels mol·luscs amb closca. Els camps d'investigació de la malacologia inclouen la taxonomia, l'ecologia, i l'evolució. Els coneixements de la malacologia es fan servir en aplicacions mèdiques, veterinàries i agràries, fent servir els mol·luscs com a mediadors de malalties, tals com l'esquistosomosi. En l'arqueologia, la malacologia es fa servir actualment per atendre l'evolució del clima, la biota de l'ària, i l'ús del lloc.

Utilitats de la malacologia[modifica]

La malacologia contribueix al coneixement i estudi de la biodiversitat, per mitjà d'inventaris d'exemplars de mol·luscs i l'estudi dels mateixos.[3][4][5][6][7]

L'estudi dels mol·luscs pot utilitzar-se en estudis d'impacte ambiental, ja que aquests es poden utilitzar com a bioindicadors de les condicions físiques químiques i biològiques del medi, i per tant permeten la detecció de factors disruptors del seu equilibri.[8]

A l'Arqueomalacología, la malacologia és comunament utilitzada per determinar els canvis en el clima, el paisatge o la història natural d'un lloc, ja que en posseir petxines calcàries la gran majoria dels mol·luscs poden fossilitzar. [9][10]

La malacologia també està associada amb l'estudi de diversos fenòmens de simbiosi i parasitisme, ja que molts mariscs i peixos utilitzats per a l'alimentació humana poden ser hostes o vectors d'altres organismes. [11] [12] [13] Els mol·luscs poden actuar com a hostes intermediaris de patògens humans de malalties com la esquistosomiasi [11] [12] [14] [15] angiostrongiliasis meningoencephalica,[16][17] [18] [19] [20] o la paragonimiasis westermani [21][22]

Alguns mol·luscs (caragols de terra, musclos i cloïsses) també han estat utilitzats a nivell local per la seva qualitat de biointegració permetent així avaluar la contaminació ambiental per metalls pesants.

Malacòlegs[modifica]

Article principal: Llista de malacòlegs

S'anomenamalacòleg a qui estudia els mol·luscs. Els estudiosos de les petxines es denominen conquiliòlegs.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Cox L. R. & Peake J. F. (eds.). Proceedings of the First European Malacological Congress. September 17–21, 1962. Text in English with black-and-white photographic reproductions, also maps and diagrams. Published by the Conchological Society of Great Britain and Ireland and the Malacological Society of London.
  • Götting, K.: Malakozoologie. Grundriss der Weichtierkunde. G. Fischer, Stuttgart 1974
  • Heppel, D. 1995. "The long dawn of malacology: a brief history of malacology from prehistory to the year 1800." Archives of Natural History (en castellano, "El largo amanecer de la malacología: una breve historia de la malacología desde la prehistoria hasta el año 1800" ) 22 (3): 301–319
  • Mizzaro-Wimmer, Maria. Luitfried Salvini-Plawen, Hans Kothbauer, Ferdinand Starmühlner: Praktische Malakologie: Beiträge zur vergleichend-anatomischen Bearbeitung der Mollusken: Caudofoveata bis Gastropoda-"Streptoneura". Springer, Wien / New York 2001, ISBN 3-211-83652-7.
  • Welter-Schultes, Francisco W. Die Landschnecken der griechischen Insel Gávdos, der südlichsten Insel Europas. In: Schriften zur Malakozoologie aus dem Haus der Natur - Cismar, Haus der Natur Cismar, Grömitz 1998 (ohne ISBN, zugleich Diplomarbeit an der Universität Göttingen 1998). - Das Haus der Natur Cismar verfügt über die größte Sammlung von Schnecken und Muscheln in Deutschland, im Haus der Natur Cismar sind etwa 4.000 verschiedene Molluskenarten ausgestellt.

Referències[modifica]

  1. «Malacologia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «What is Invertebrate Zoology» (en anglès). Florida Museum of Natural History.
  3. Pérez Hernández, Roger. 1993. Museo de Biología de la Universidad Central de Venezuela (MBUCV). International Symposium & First World Congress on Preservation and Conservation of Natural History Collections. 2:17-23
  4. Pérez Hernández, Roger., Colomine, Gregori y Villarroel, Gustavo. 1997. Los museos de historia natural vinculados con la universidad venezolana y sus perspectivas hacia el siglo XXI. Acta Científica Venezolana 48:177-181
  5. Pérez Hernández, Roger. 1999. Museo de Biología de la Universidad Central de Venezuela (MBUCV). Primeras Jornadas IZT: 183-185.
  6. Martínez–Ortí, A. & F. Uribe. 2008. Los ejemplares tipo de las colecciones malacológicas del Museu de Ciències http://w3.bcn.cat/fitxers/icub/museuciencies/amzvol6catlegtipuscsvpp1156.819.pdf
  7. MNCN: Colección de MALACOLOGÍA. http://www.mncn.csic.es/Menu/Coleccionesydocumentacin/Colecciones/Malacologa/seccion=1201&idioma=es_ES.do
  8. Baqueiro-Cárdenas, Erick R., Luz Borabe, Carolina G. Goldaracena-Islas y Josefina Rodríguez-Navarro. 2007. Los moluscos y la contaminación. Una revisión. Revista Mexicana de Biodiversidad 78: 1S- 7S. http://www.ejournal.unam.mx/bio/BIOD78-02S/BIO0780S0201.pdf
  9. Claassen, Ch. (1998) Shells. Cambridge University Press
  10. Abbott, R Tucker. 1954. American Seashells. D. Van Nostrand Company Inc XIV + 541 pàg. N.York
  11. 11,0 11,1 Martínez Escarbassiere, Rafael. i Martínez Moreno, Enrique. 1997. Nota sobre la Achatina (Lissachatina) fulica (Bowdich, 1822), perillós cargol africà (Pulmonata Achatinidae) introduït a Veneçuela. Acta Biologica Venezuelica 17 (1): 37-40.
  12. 12,0 12,1 Martínez Escarbassiere, Rafael, Martínez, Enrique O i Castell, Otto. 2008. Distribució geogràfica de Achatina (Lissachatina) fulica (Bowdich, 1882) (Gastropoda-Stylommatophora- Achatinidae) a Veneçuela. Memòria de la Fundació La Salle de Ciències Naturals, 68 (169): 93-106. ISSN 0037-8518 «[http: //www2.scielo.org.ve/scielo.php? Script = sci_arttext & pid = S0037-85182008000100008 & lng = és & nrm = iso Còpia arxivada]». [Consulta: 16 setembre 2013].>. ISSN 0037-8518.
  13. Ordosgoitti, A. 1999. Cargols plagues de cítrics a Yumare, Estat Yaracuy. Agronomia Tropical 49 (4): 517-525.
  14. Pointier, JP, RN Incani, C. Balza, P. Chrosciechowski i S. Prypchan. 1994. Invasion of the rivers of the littoral central regio of Veneçuela by Thiara granifera and Melanoides tuberculata (Mollusca, Prosobranchia, Thiaridae) and the absence of Biomphalaria glabrata, snail host of Schistosoma mansoni . The Nautilus 107 (4): 124-128.
  15. Prentice, M. A. 1983. Displacement of Biomphalaria glabrata by the snail Thiara granifera in field habitats in Santa Lucia, West Indies. Annals of Tropical Medicine and Parasitology 77 (1): 51-59.
  16. Panackel, V., G. Cherian, K. Vijayakumar i R. N. Sharma. 2006. Eosinophilic meningitis due to Angiostrongylus cantonensis . Indian Journal of Medical Microbiology 24 (3): 220-221
  17. SLOM, TJ, MM Cortese, SI Gerber, RC Jones, TH Holtz, AS Lopez, CH Zambrano, RL Sufit, I. Sakolvaree, W . Chaicumpa, BL Herwaldt I S. Johnson. 2002. An outbreak of eosinophilic meningitis caused by Angiostrongylus cantonensis in travellers Returning from the Caribbean. New England Journal of Medicine 346 (9): 668-675.
  18. Spratt, D. M. 2005. Neuroangiostrongyliasis: disease in wildlife and humans. Microbiology Austràlia 26 (2): 63-64.
  19. Teixeira, C. G., S. C. Thiengo, J. W. Thome, A. B. Medeiros, L. Camillo-Coura i A. A. Agostini. 1993. On the diversity of mollusc intermediate hosts of Angiostrongylus costaricensis Morera y Cespedes, 1971 in southern Brazil. Memòries do Institut Oswaldo Creu 88 (3): 487-489.
  20. Teles, H. Sr. S., J. F. Vaz, L. R. Fonts I el Sr. F. Domingos. 1997. Registre d' caragol gegant africà Bowdich, 1822 (Mollusca, Gastropoda) a Brasil: Caramujo hospedeiro intermediari dóna angiostrongilíase. Revista de Saúde Pública 31 (3): 310-312.
  21. Abbott, R Tucker. 1950. Snails invaders. Natural Hystory 59: 80-85
  22. Abbott, R Tucker. 1952. A study of an intermediate snail host ( Thiara granifera ) of the Oriental Lung fluke (Paragonimus). Proceedings of United States National Museum 102 (3292): 71-116

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malacologia Modifica l'enllaç a Wikidata
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.