Paragonimosi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaParagonimosis
Tipus helmintosi, malaltia hepàtica, malaltia esplènica i encefalopatia
Especialitat infectologia
Classificació
CIM-10 B66.4
CIM-9 121.2
Recursos externs
DiseasesDB 30756
eMedicine ped/1729
Patient UK Paragonimiasis
MeSH D010237 i D010237
UMLS CUI C0030424 i C0030424
DOID DOID:10699 i DOID:10699
Modifica les dades a Wikidata

La paragonimosi és una malaltia causada per paràsits trematodes del gènere Paragonimus, que infecten els pulmons i altres òrgans dels mamífers, entre ells els humans.

Malaltia[modifica]

Paragonimus.jpg

Els cucs adults de Paragonimus es localitzen en el parènquima pulmonar i causen lesions per necrosi dels teixits i per inflamació i fibrosi al voltant dels ous que dipositen. Poden passar a altres òrgans, fins i tot al cor i al cervell, enquistar-se i causar danys greus, fins i tot la mort.

Els símptomes principals de la presència del paràsit en el pulmó, com bronquitis, tos seca, febre, sang en l'esput i dolors, freqüentment fan pensar que el malalt pateix tuberculosi. Les radiografies de tòraxs produeixen imatges que detecten al paràsit però mantenen la confusió amb la tuberculosi. El diagnòstic diferencial és possible, mitjançant la troballa d'ous en l'esput i principalment detectant antígens mitjançant la tècnica d'ELISA o altres serologies.

Aquesta malaltia és una zoonosi, ja que es contreu en consumir crancs d'aigua dolça crus o mal bullits o per manipular l'animal abans de la cocció. Es prevé per tant cuinant molt bé els crancs, rentant-se les mans i els utensilis i evitant posar-se'ls a la boca quan no estan ben rentats.

Un tractament farmacològic eficaç, sempre sota control mèdic, es duu a terme amb praziquantel. Altres fàrmacs usats són bithionol i triclabendazol. Com que poden tenir contraindicacions o produir efectes col·laterals, només es poden administrats per ordre mèdica, indicacions especialitzades i vigilància professional de l'evolució del pacient.

Les espècies que més comunament infecten els humans són Paragonimus westermani, a Àsia; Paragonimus mexicanus, a Amèrica; i Paragonimus africanus, a Àfrica.

Cicle del paràsit[modifica]

Paragonimus LifeCycle.gif

Els ous surten per l'esput o altres secrecions del cos; els miracideos que surtin en eclosionar els ous busquen al primer hoste intermediari, un caragol, per exemple dels gèneres Semisulcospira, Oncomelania, Aroapyrgus, Pomatiopsis, Achatina o Potadoma, al qual infiltren, per després convertir-se en redias que surten a l'aigua dolça en forma de cercària i infiltren el segon hoste intermediari, un cranc d'aigua dolça, en el qual s'enquisten com a metacercàries, que passen al mamífer, des del tracte intestinal del qual migren els cucs fins als pulmons.

Referències[modifica]

  • Abdul-Hadi, Salha; Zoraida Díaz-Bello; Reinaldo Zavala-Jaspe; Marieli Rangel-Lujano; Erika Gómez; Ivonne Figueira y Belkisyolé Alarcón-Noya. (2008) Paragonimiasis pulmonar. Descripción de un caso; Investigación Clínca 49 (2):257-264. Consultado el 3 de septiembre de 2009.
  • Blair, D.; Xu Z-B. and Agatsuma, T. (1999) "Paragonimiasis adn the genus Paragonimus"; Baker, John R.; Ralph Muller and David Rollinson Advances in Parasitology 42: 132-182. Academic Press.
  • Náquira Velarde, César; Raúl Verano Montesinos; Menandro Ortiz Pretel y Frida Náquira Velarde. Parasitología: Guía práctica: 92-44. Universidad Ricardo Palma. Consultada el 3 de septiembre de 2009.
  • Uribarren Berrueta, Teresa PARAGONIMOSIS. UNAM. Consultado el 3 de septiembre de 2009.