Zoonosi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Zoonosi
Classificació i recursos externs
Un gos amb ràbia.
DiseasesDB 28555
MeSH D015047

Una zoonosi és una malaltia infecciosa dels animals (normalment vertebrats) que es pot transmetre als humans. La paraula deriva del grec zòon (animal) i nosos (malaltia).[1][2]

Malalties actuals importants com l'Ebola o la grip són zoonosis. Les zoonosis poden ser causades per diversos patògens com virus, bacteris, fongs o paràsits. Dels 1.415 patògens que se sap que poden infectar els humans, el 61% són zoonòtics.[3] Tot i això, només es consideren zoonosis aquelles que de forma habitual impliquen una transmissió d'animal a humà.[4]

Les zoonosis tenen diferents modes de transmissió. En la zoonosi directa la malaltia es transmet directament dels animals als humans a través de mitjans com l'aire (grip) o a través de mossegades i saliva (ràbia).[5] En altres casos, la transmissió es fa via una espècie intermèdia, anomenada vector, que transporta el patogen sense veure's infectat. Quan els humans infecten altres animals s'anomena zoonosi inversa o antropozoonosi.[6]

Tècnicament és una malaltia que existeix normalment en animals, però que també infecta humans. El reservori de la malaltia solen ser vertebrats, però també se'n poden trobar en insectes i altres animals paràsits.

La salut ambiental, que en gran part s'ocupa de les zoonosis, ha emergit en els darrers anys com un camp interdisciplinari dins de la salut pública, i integra la medicina humana, la veterinària i les ciències mediambientals.

Història[modifica | modifica el codi]

Durant bona part de la prehistòria la humanitat estava formada per petites comunitats de caçadors i recol·lectors, amb grups rarament eren més grans de 150 individus. Aquest isolament provocava que les malalties epidèmiques tendissin a desaparèixer de després de la primera passada per una població, ja que les epidèmies depenen d'una afluència constant d'humans que no hagin desenvolupat una resposta immunitària. Per a persistir a la població, un patogen havia de ser una infecció crònica, romanent viva i infecciosa dins l'hoste durant llargs períodes, o bé havia de tenir un reservori no humà on sobreviure fins a tenir contacte amb nous hostes. De fet, en moltes malalties humanes, l'humà és de fet una "víctima accidental" i un hoste final, ja que no poden transmetre-la a ningú més. Aquest és el cas la ràbia (malaltia), l'àntrax, la tularèmia i el virus del Nil Occidental. Per això la major part de l'exposició dels humans a malalties infeccioses ha estat zoonòtica.

Moltes malalties modernes, fins i tot malalties epidèmiques, començaren com a malalties zoonòtiques. És difícil assegurar quines malalties saltaren des dels animals cap als humans, però cada cop hi ha més evidències, gràcies a la seqüenciació de l'ADN i l'ARN, que el xarampió, la verola, la grip, el VIH i la diftèria arribaren a l'ésser humà d'aquesta manera. L'anomenat refredat comú i la tuberculosi també són adaptacions de soques originades en altres espècies.

Les zoonosis són d'interès perquè sovint són malalties no conegudes prèviament o que han augmentat la seva virulència en poblacions sense immunitat. El virus del Nil Occidental aparegué als Estats Units el 1999 en l'àrea de la ciutat de Nova York i es dispersà per tot el país l'estiu de 2002, provocant força alarma social. La pesta bubònica és una malaltia zoonòtica,[7] igual que la salmonel·la, la febre de les muntanyes Rocalloses i la malaltia de Lyme.

Un factor important que contribueix a l'aparició de nous patògens zoonòtics en poblacions humanes és el contacte més gran entre els humans i la fauna salvatge.[8] Això pot ser provocat bé per la intrusió de l'activitat humana en àrees salvatges, bé pel moviment d'animals salvatges cap a àrees amb activitat humana. Un exemple d'això és el brot d'henipavirus a la Malàisia peninsular el 1999, quan s'introduí la ramaderia intensiva de porcí a l'hàbitat natural de ratpenats frugívors infectats. La infecció no identificada dels porcs va amplificar la força de la infecció, provocant la transmissió del virus als ramaders i ocasionant 105 morts humanes.[9]

De forma similar, en temps recents la grip aviària i el virus del Nil Occidental han aparegut en poblacions humanes probablement a causa d'interaccions entre l'hoste portador i animals domèstics. Els animals altament mòbils com els ratpenats i els ocells poden representar un risc més alt de transmissió zoonòtica que altres animals a causa de la facilitat amb què es poden moure cap a àrees habitades.

Les malalties com l'esquistosomosi africana, l'oncocercosi i l'elefantiasi no són es consideren zoonòtiques, tot i que poden ser transmeses per insectes o altres vectors, perquè depenen de l'hoste humà per a completar el seu cicle vital.

Intoxicacions alimentàries[modifica | modifica el codi]

Els patògens zoonòtics més significatius que provoquen intoxicacions alimentàries són l'Escherichia coli O157:H7, els Campylobacter, els Caliciviridae i les Salmonella.[10][11][12] El 2006, en una conferència celebrada a Berlín centrada en els efectes dels patògens zoonòtics sobre la seguretat alimentària, es va instar els governs a intervenir, i la població a estar alerta dels riscos de contraure malalties d'origen alimentari consumint aliments de la granja a taula.[13]

Molts brots epidèmics d'origen alimentari es poden vincular a patògens zoonòtics. Molts tipus d'aliments poden tenir contaminants d'origen animal. Alguns aliments de consum habitual lligats a contaminacions zoonòtiques són els ous, el marisc, la carn, els làctics i fins i tot algunes verdures.[14] Els brots epidèmics d'origen alimentari han de ser gestionats mitjançant plans preestablerts per a prevenir brots generalitzats i per contenir amb eficiència i eficàcia els brots.

Agents zoonòtics en humans[modifica | modifica el codi]

Inclou una llista parcial d'agents que poden portar organismes contagiosos. En general tot el bestiar i els animals domèstics són agents zoonòtics potencials.

Llista d'agents infecciosos[modifica | modifica el codi]

Les zoonosis es poden classificar segons l'agent infecciós:

Llista de zoonosis[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zoonosi Modifica l'enllaç a Wikidata

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • H. Krauss, A. Weber, M. Appel, B. Enders, A. v. Graevenitz, H. D. Isenberg, H. G. Schiefer, W. Slenczka, H. Zahner: Zoonoses. Infectious Diseases Transmissible from Animals to Humans. 3rd Edition, 456 pages. ASM Press. American Society for Microbiology, Washington DC., USA. 2003. ISBN 1-55581-236-8
  • Florence Desachy. Las zoonosis. Ed. De Vecchi. ISBN 84-315-3356-0 (castellà)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Zoonoses». [Consulta: 18 desembre 2014].
  2. «Zoonosi». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. Taylor LH, Latham SM, Woolhouse ME. «Risk factors for human disease emergence». Philos. Trans. R. Soc. Lond., B, Biol. Sci., 356, 1411, July 2001, pàg. 983–9. DOI: 10.1098/rstb.2001.0888. PMC: 1088493. PMID: 11516376.
  4. Marx, PA; Apetrei, C; Drucker, E «AIDS as a zoonosis? Confusion over the origin of the virus and the origin of the epidemics.». Journal of medical primatology, 33, 5-6, octubre 2004, pàg. 220–6. PMID: 15525322.
  5. «Zoonosis». Medical Dictionary. [Consulta: 30 gener 2013].
  6. Messenger, AM; Barnes, AN; Gray, GC «Reverse zoonotic disease transmission (zooanthroponosis): a systematic review of seldom-documented human biological threats to animals.». PloS one, 9, 2, 2014, pàg. e89055. PMID: 24586500 [Consulta: 18 desembre 2014].
  7. Meerburg BG, Singleton GR, Kijlstra A. «Rodent-borne diseases and their risks for public health». Crit Rev Microbiol, 35, 3, 2009, pàg. 221–70. DOI: 10.1080/10408410902989837. PMID: 19548807.
  8. Daszak P, Cunningham AA, Hyatt AD. «Anthropogenic environmental change and the emergence of infectious diseases in wildlife». Acta Trop., 78, 2, February 2001, pàg. 103–16. PMID: 11230820.
  9. Field H, Young P, Yob JM, Mills J, Hall L, Mackenzie J. «The natural history of Hendra and Nipah viruses». Microbes Infect., 3, 4, April 2001, pàg. 307–14. PMID: 11334748.
  10. Humphrey, Tom et al.. «Campylobacters as zoonotic pathogens: A food production perspective». International Journal of Food Microbiology, 117, 3, 2007, pàg. 237–257. DOI: 10.1016/j.ijfoodmicro.2007.01.006 [Consulta: 25 de novembre].
  11. Cloeckaert, Axel. «Introduction: emerging antimicrobial resistance mechanisms in the zoonotic foodborne pathogens Salmonella and Campylobacter». Microbes and Infection, 8, 7, 2006, pàg. 1889–1890. DOI: 10.1016/j.micinf.2005.12.024 [Consulta: 25 de novembre].
  12. Frederick, A. Murphy. «The Threat Posed by the Global Emergence of Livestock, Food-borne, and Zoonotic Pathogens». Falta indicar la publicació. DOI: 10.1111/j.1749-6632.1999.tb08039.x.
  13. Med-Vet-Net. «Priority Setting for Foodborne and Zoonotic Pathogens» (PDF). [Consulta: 25 de novembre].
  14. «Investigating Foodborne Outbreaks» (PDF). Centers for Disease Control and Prevention, 15 setembre 2011. [Consulta: 5 juny 2013].