Malaltia infecciosa emergent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una malaltia infecciosa emergent (MIE) és una malaltia infecciosa la incidència de la qual ha augmentat recentment (en els darrers 20 anys) i podria augmentar en un futur proper.[1] Aquestes malalties no respecten les fronteres nacionals.[1] La minoria capaç de desenvolupar una transmissió eficient entre humans pot convertir-se en grans preocupacions públiques i globals com a possibles causes d'epidèmies o pandèmies.[2] Els seus nombrosos impactes poden ser econòmics i socials, així com clínics.[3]

Les infeccions emergents representen almenys el 12% de tots els patògens humans.[4] Les MIE poden ser causats per microbis identificats recentment, incloses noves espècies o soques de virus[5] (per exemple, nous coronavirus, ebolavirus, VIH). Algunes MIE evolucionen a partir d'un patogen conegut, com passa amb les noves soques de grip. Les MIE també poden resultar de la propagació d'una malaltia existent a una nova població en una regió geogràfica diferent, tal com passa amb els brots de febre del Nil occidental. Algunes malalties conegudes també poden sorgir en zones en transformació ecològica (com en el cas de la malaltia de Lyme[6]). Altres poden experimentar un ressorgiment com a malaltia infecciosa que reapareix, com la tuberculosi[7] (després de la resistència als fàrmacs) o el xarampió.[8] Les infeccions nosocomials (adquirides a l'hospital), com ara Staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina, que apareixen als hospitals i són extremadament problemàtiques perquè són resistents a molts antibiòtics.[9] Són cada vegada més preocupants les interaccions sinèrgiques adverses entre malalties emergents i altres afeccions infeccioses i no infeccioses que condueixen al desenvolupament de noves sindèmies.

Moltes MIE són zoonòtiques,[2] derivats de patògens presents en animals, amb només ocasionals transmissions d'espècies creuades a poblacions humanes.[10] Per exemple, la majoria dels virus emergents són zoonòtics[2] (mentre que altres virus nous poden haver circulat per l'espècie sense ser reconeguts, tal com es va produir amb l'hepatitis C[11]).

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Emerging Infectious Diseases - NIOSH Workplace Safety and Health Topic» (en anglès americà). www.cdc.gov. Centers for Disease Control and Prevention, 17-10-2018. Arxivat de l'original el 18 April 2020.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Woolhouse, ME; Gowtage-Sequeria, S «Host Range and Emerging and Reemerging Pathogens». Emerging Infectious Diseases, vol. 11, 12, 2005, pàg. 1842–7. DOI: 10.3201/eid1112.050997. PMC: 3367654. PMID: 16485468.
  3. ↑ «Emerging infectious diseases: threats to human health and global stability». PLOS Pathogens, vol. 9, 7, 2013, pàg. e1003467. DOI: 10.1371/journal.ppat.1003467. PMC: 3701702. PMID: 23853589.
  4. ↑ Taylor L. «Risk factors for human disease emergence». Philosophical Transactions of the Royal Society B, vol. 356, 1411, 2001, pàg. 983–9. DOI: 10.1098/rstb.2001.0888. PMC: 1088493. PMID: 11516376.
  5. ↑ Fauci AS «Emerging and reemerging infectious diseases: the perpetual challenge». Academic Medicine, vol. 80, 12, 2005, pàg. 1079–85. DOI: 10.1097/00001888-200512000-00002. PMID: 16306276.
  6. ↑ «Lyme disease ecology in a changing world: consensus, uncertainty and critical gaps for improving control». Philosophical Transactions of the Royal Society of London. Series B, Biological Sciences, vol. 372, 1722, 2017, pàg. 20160117. DOI: 10.1098/rstb.2016.0117. PMC: 5413869. PMID: 28438910.
  7. ↑ Miquel Porta. A Dictionary of Epidemiology. Oxford University Press, 2014, p. 92. ISBN 978-0-19-997673-7. 
  8. ↑ Fraser-bell, C «Global Re-emergence of Measles - 2019 update» (en anglès). Global Biosecurity, vol. 1, 3, 2019. DOI: 10.31646/gbio.43. ISSN: 2652-0036.
  9. ↑ Witte, W «Increasing incidence and widespread dissemination of methicillin‐resistant Staphylococcus aureus (MRSA) in hospitals in central Europe, with special reference to German hospitals.». Clinical Microbiology and Infection, vol. 3, 4, 1997, pàg. 414–22. DOI: 10.1111/j.1469-0691.1997.tb00277.x. PMID: 11864151.
  10. ↑ «The 2019–2020 Novel Coronavirus (Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus 2) Pandemic: A Joint American College of Academic International Medicine‑World Academic Council of Emergency Medicine Multidisciplinary COVID‑19 Working Group Consensus Paper». ResearchGate. [Consulta: May 16, 2020].
  11. ↑ Houghton M «The long and winding road leading to the identification of the hepatitis C virus». Journal of Hepatology, vol. 51, 5, November 2009, pàg. 939–48. DOI: 10.1016/j.jhep.2009.08.004. PMID: 19781804.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Malaltia_infecciosa_emergent&oldid=29358098»