Yersinia pestis
 Micrografia al microscopi electrònic de rastreig d'una massa de Yersinia pestis  | |
| Dades | |
|---|---|
| Descobridor o inventor | Alexandre Yersin |
| Malaltia | pesta i Pesta de Justinià |
| Tinció de Gram | gramnegatiu |
| Taxonomia | |
| Regne | Pseudomonadati |
| Fílum | Pseudomonadota |
| Classe | Gammaproteobacteria |
| Ordre | Enterobacterales |
| Família | Yersiniaceae |
| Gènere | Yersinia |
| Espècie | Yersinia pestis * (Lehmann i Neumann, 1896)
|
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
Yersinia pestis és el bacteri causant de la pesta, una de les malalties més devastadores de la història de la humanitat. Aquest microorganisme pot viure en rosegadors i transmetre’s a les persones principalment a través de les puces infectades. Tot i que actualment és una infecció poc freqüent i tractable amb antibiòtics, en el passat va provocar epidèmies que van causar milions de morts, com la coneguda Pesta Negra de l'edat mitjana.
Yersinia pestis és un eubacteri d'una gran virulència.[1] És un anaerobi facultatiu que pot infectar humans i altres animals a través sobretot de les picades de les puces de la rata negra,[2] i que és especialment infame per haver estat amb tota certesa, segons la recerca feta per un equip alemany i canadenc feta en un cementiri de Londres on hi ha enterrats morts a causa de la pesta negra,[3] la zoonosi responsable del fet que durant l'edat mitjana morissin uns 75 milions de persones d'arreu del món, i que hauria causat la mort d'entre el 30 i el 60 per cent de la població d'Europa.[4]
Un estudi del genoma ha identificat aquest patogen en les restes d'una ovella de l'Edat del bronze pertanyent a la cultura de Sintaixtà.[5]
Morfologia i estructura
[modifica]Yersinia pestis és un bacteri gramnegatiu amb forma de bacil curt, sovint amb els extrems arrodonits que li donen una aparença bipolar quan es tenyeix amb coloracions específiques (com la de Wayson o Giemsa).[6] No forma espores ni produeix càpsula veritable en condicions normals de cultiu, però pot generar una **càpsula proteica antifagocítica (antigen F1)** a 37 °C dins l'hoste. És immòbil, ja que no té flagels. La seua membrana externa conté lipopolisacàrids i diverses proteïnes (Yops) que intervenen en la seva virulència.
Reproducció i creixement
[modifica]Es reprodueix per fissió binària, com tots els bacteris. És un anaerobi facultatiu que creix bé entre 25 °C i 30 °C en medis rics com l'agar sang o l'agar MacConkey (on no fermenta la lactosa). En cultiu mostra colònies grisenques o translúcides després de 48 hores.[7]
Nutrició i metabolisme
[modifica]Y. pestis és un bacteri quimioorganoheteròtrof: obté energia a partir de compostos orgànics i pot sobreviure tant amb oxigen (respiració aeròbia) com sense (fermentació). Necessita fonts exògenes d'aminoàcids i vitamines, ja que té un genoma relativament reduït per pèrdua de gens metabòlics durant la seua evolució a patogen obligat.[8]
Cicle vital i transmissió
[modifica]El cicle vital implica dos hostes principals: el **reservori animal** (rosegadors com la rata negra) i el **vector** (puças del gènere Xenopsylla). Quan la puça pica un animal infectat, el bacteri s'acumula al seu intestí, formant un tap que bloqueja la digestió. En intentar alimentar-se novament, la puça regurgita els bacteris dins la ferida d'un nou hoste, transmetent la infecció. En humans, pot causar les tres formes de pesta: pesta bubònica, pesta septicèmica i pesta pneumònica.[9]
Relació amb l'ésser humà
[modifica]Yersinia pestis és un patogen altament virulent i es considera una possible arma biològica. Tot i la seva perillositat, la malaltia és actualment poc freqüent i es pot tractar amb antibiòtics com l'estreptomicina o la gentamicina. La prevenció es basa en el control dels vectors (puces i rosegadors) i la vigilància sanitària de brots.[10]
Referències
[modifica]
- ↑ Demeure, CE; Dussurget, O; Mas Fiol, G; Le Guern, AS; et al «Yersinia pestis and plague: an updated view on evolution, virulence determinants, immune subversion, vaccination, and diagnostics» (en anglès). Genes Immun, 2019 Maig; 20 (5), pp: 357-370. DOI: 10.1038/s41435-019-0065-0. PMC: 6760536. PMID: 30940874 [Consulta: 23 agost 2025].
- ↑ Yang, R; Atkinson, S; Chen, Z; Cui, Y; Du, Z; Han, Y; Sebbane, F; Slavin, P; Song, Y; Yan, Y; et al «Yersinia pestis and Plague: some knowns and unknowns» (en anglès). Zoonoses, 2023; 3 (1), pp: 5. DOI: 10.15212/zoonoses-2022-0040. PMC: 10438918. PMID: 37602146 [Consulta: 23 agost 2025].
- ↑ «Black Death Bacterium Identified: Genetic Analysis of Medieval Plague Skeletons Shows Presence of Yersinia Pestis Bacteria». Science Daily, 29-08-2011. [Consulta: 20 octubre 2011]. (anglès)
- ↑ Glatter, KA; Finkelman, P «History of the Plague: An Ancient Pandemic for the Age of COVID-19» (en anglès). Am J Med, 2021 Feb; 134 (2), pp: 176-181. DOI: 10.1016/j.amjmed.2020.08.019. PMC: 7513766. PMID: 32979306 [Consulta: 22 agost 2025].
- ↑ Light-Maka, I; Hermes, TR; Bianco, RA; Semerau, L; Kosintsev, P; Alekseeva, V; Kim, D; Hanage, WP; et al «Bronze Age Yersinia pestis genome from sheep sheds light on hosts and evolution of a prehistoric plague lineage» (en anglès). Cell, 2025; Ag 11, pp: S0092-8674(25)00851-7. DOI: 10.1016/j.cell.2025.07.029. ISSN: 1097-4172. PMID: 40795857 [Consulta: 22 agost 2025].
- ↑ Perry, R. D.; Fetherston, J. D.. Yersinia pestis — etiologic agent of plague. 10, 1997, p. 35–66.
- ↑ Murray, Patrick R. Medical Microbiology. 9a edició. Elsevier, 2020, p. 288–291.
- ↑ Chouikha, I. «Regulatory Evolution in Yersinia pestis: Loss and Gain of Function in the Transition from Environmental to Pathogenic Lifestyle». Frontiers in Cellular and Infection Microbiology, 10, 2020. DOI: 10.3389/fcimb.2020.546188.
- ↑ Viboud, C. «Environmental and host factors affecting the transmission of Yersinia pestis». Nature Reviews Microbiology, 19, 2021, p. 641–654. DOI: 10.1038/s41579-021-00567-8.
- ↑ World Health Organization «Plague Fact Sheet». WHO, 2023.