Vés al contingut

Botulisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaBotulisme
Un noi de 14 anys, amb botulisme. Amb oftalmoplegia bilateral amb ptosi en la imatge de l'esquerra, i les pupil·les dilatades i fixes en la imatge de la dreta. Aquest jove estava completament conscient. modifica
Tipusmalaltia bacteriana primària, malaltia bacteriana, malaltia adquirida de la unió neuromuscular, malaltia infecciosa del sistema nerviós, geonosi i toxiinfecció alimentària Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesvisió borrosa, midriasi, blefaroptosi, restrenyiment, meteorisme, retenció urinària, diplopia, disautonomia, xerostomia, disàrtria, debilitat muscular i insuficiència respiratòria aguda Modifica el valor a Wikidata
Tractamentdesintoxicació, medicina hiperbàrica, rentat gàstric, ènema, tractament simptomàtic i ventilació mecànica Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
antitoxina del botulisme heptavalent, clindamicina, metronidazole i ipidacrina Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Causat perClostridium botulinum i toxina botulínica Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111A11 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A05.1
CIM-9005.1,040.41,040.42
CIAPD70 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0085725 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB2811 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000598 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine213311 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKBotulism Modifica el valor a Wikidata
MeSHD001906 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet1267 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0006057 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:11976 Modifica el valor a Wikidata

El botulisme és el tipus més greu d'intoxicació alimentària; amb freqüència és mortal i es produeix després d'ingerir aliment que conté neurotoxina produïda pel bacteri anaeròbic Clostridium botulinum. Aquest bacteri viu normalment a terra o a l'aigua, però les seves endòspores poden contaminar aliments crus, provinents de vegetals o d'animals, abans de la seva recol·lecció o sacrifici. Si els aliments es cuinen adequadament, de forma que les espores de C. botulinum es desactivin i la toxina quedi destruïda (escalfant-los a 85 °C, durant -com a mínim- 5 minuts; o a 121 °C, durant 3 minuts a una pressió determinada), no sorgeix cap problema. Però si queden endòspores viables, poden iniciar el seu creixement i quantitats mínimes de la neurotoxina que produeixen, (DL50 intracorporal de 1.3–2.1 ng/kg i de 10–13 ng/kg per inhalació)[1] poden ser extremadament tòxiques.[2] Encara que el fred no elimina el C. botulinum, el creixement del bacteri es redueix a temperatures per sota de 4 °C. No es desenvolupa en condicions d'acidesa (pH inferior a 4,6) i la toxina no es generarà en aliments molt àcids (si bé un pH baix no degrada les toxines ja existents). Un medi molt ric en sal comuna o en nitrits també limita la formació de la toxina (és el cas, per exemple, de les semiconserves de pernil).

El 1924, Weinberg i Goy foren els primers en intentar immunitzar cavalls amb toxoides antigènics contra el botulisme administrant als animals per via subcutània i oral toxines A i B detoxificades químicament. Velikanov (1934) creà el primer toxoide per la immunització d'humans. Durant la dècada de 1950, els científics de Fort Detrick, actual seu de l'USAMRAIID, encapçalaren la investigació de vacunes multivalents i antitoxines contra la malaltia i segueixen avui dia diferents línies de recerca avançada per prevenir la infecció.[3][4]

Etiologia i patogènesi

[modifica]

El bacteri Clostridium botulinum es troba en zones contaminades, on els sòls i les aigües no tractades produeixen un brou de cultiu ideal. Aquest bacteri produeix unes espores que sobreviuen en els aliments, els quals es poden contaminar amb aquestes espores en els processos d'elaboració i/o emmagatzematge. Allí produeixen una toxina -de diferents grups genòmics-[5] que en ingressar al cos, fins i tot en mínimes quantitats, sol causar greus intoxicacions. Les toxines (metal·loproteases, estructuralment bastant semblants a les que causen el tètanus, amb una cadena de polipèptids pesada -de 100 kDa- i una lleugera -de 50 kDA-, unides per un pont disulfur)[6][7] tenen una potent acció neurotòxica, ja que impedeixen l'alliberament de l'acetilcolina, ocasionant paràlisi flàccida, fallida parasimpàtica i aturada cardiorespiratòria.[8] En alguns casos es produeixen disfuncions ventriculars (síndrome de takotsubo),[9] similars a les d'un quadre coronari agut, a conseqüència de l'afectació del sistema nerviós autònom.[10] El període d'incubació de la forma alimentària del botulisme és d'unes 12-36 hores des del moment d'ingerir la toxina. De vegades, la malaltia debuta amb fasciculacions (contraccions musculars involuntàries) generalitzades.[11] El botulisme és considerat una de les malalties de la placa o unió neuromuscular.[12]

De fet, la botulina és la substància més tòxica que existeix. La toxicitat és tan alta, que és probable que amb tan solament tastar l'aliment contaminat per a confirmar que està dolent, la persona s'intoxiqui greument, fins i tot com per a produir la mort.

La malaltia pot ser classificada de diverses formes: segons criteris exclusivament etiològics o de via de penetració, segons determinades característiques fisicoquímiques del bacteri, segons les seves variants genòmiques o segons l'especificitat immunològica dels múltiples tipus de neurotoxines que produeix.[13] Fins fa poc temps, es coneixien set serotipus diferents de la neurotoxina botulínica i uns 40 subtipus.[14] Aquesta nomenclatura és motiu de revisió avui dia.

De forma excepcional, el botulisme d'origen alimentari pot ser causat per un altre clostridi, el Clostridium baratii.[15] Aquest tipus de botulisme ha estat descrit poques vegades a la literatura mèdica. Una d'elles a Barcelona.[16] Es coneixen diferents soques d'aquest clostridi, caracteritzades genòmicament i trobades a fonts de contaminació molt diverses.[17] Algunes d'elles són aerotolerants.[18]

El Clostridium butyricum és un bacteri habitual de la microbiota de persones i animals. Les soques no patògenes són emprades en el tractament probiòtic d'algunes malalties. Les soques patògenes, però, poden provocar botulisme infantil i enterocolitis necrotitzants molt greus en nadons preterme. En aquests casos, les diferents soques del bacteri tenen efectes antagònics en la mucosa intestinal, relacionats amb la fermentació dels carbohidrats[19]

No hi ha un tractament específic de la malaltia, a banda d'administrar anticossos policlonals antitòxics (preparats d'immunoglobulines d'origen equí, actius contra diversos tipus de toxines botulíniques) i les oportunes tècniques de suport vital. L'antitoxina més emprada és la trivalent, efectiva contra les toxines de tipus A, B i E.[20] Existeix una antitoxina heptavalent, activa contra tots els tipus coneguts de toxina botulínica (A-G).[21] Treballs in vivo han neutralitzat la toxina E emprant un anticòs IgG humanitzat (sotmès a modificacions paratòpiques).[22] Una combinació d'anticossos monoclonals és capaç de neutralitzar múltiples subtipus de la toxina F (causant d'un baix percentatge de casos de botulisme).[23] S'ha demostrat que determinats derivats de les benzoquinones són inhibidors endocítics de la toxina A, si bé encara no hi ha cap assaig sobre un possible compost terapèutic d'aquest tipus amb una concentració mínima inhibitòria segura.[24] També han estat identificades substàncies quinoleíniques (compostos heterocíclics provinents del naftalè) que inactiven les metal·loproteases de la cadena lleugera de la dita neurotoxina A i que podrien ser clínicament viables.[25]

Des de fa uns anys, es treballa a modificar aquests anticossos per mitjà de lligaments amb pèptids que facilitin la seva penetració intracel·lular i la inhibició de la toxina.[26] També s'intenten dissenyar nous fàrmacs, amb substàncies derivades de la piridina i emprades per tractar malalties degeneratives, dirigits a evitar els danys neuromusculars propis del botulisme.[27] El diagnòstic diferencial del botulisme inclou la síndrome de Guillain-Barré, la miastenia gravis, intoxicació per tetradotoxina o toxiinfecció alimentària per marisc.[28] La detecció precoç de la toxina és fonamental per instaurar el tractament adient. S'ha desenvolupat un test ELISA sobre una base microfluídica que pot identificar-la en uns 75 minuts.[29] Actualment, als laboratoris especialitzats s'utilitzen tècniques de PCR quantitativa (qPCR) d'alta sensibilitat.[30] Un equip d'investigadors xinesos desenvolupa un mètode de tires d'immunocromatografia de flux lateral amb nanopartícules d'or, per detectar de forma ràpida i econòmica en sèrum el botulisme A en zones aïllades o de limitats recursos sanitaris.[31]

No hi ha tampoc una vacuna actualment aprovada per prevenir el botulisme. Diferents grups de recerca treballen en el desenvolupament una vacuna sintètica d'ADN que aconsegueixi una resposta immunològica eficaç contra la malaltia.[32] L'any 2011, els CDC van tancar la seva línia d'investigació sobre la vacuna toxoide pentavalent contra el botulisme esmentada més amunt.[33] Ara, els estudis sobre aquest tema se centren en les relacions de recombinació hoste-receptor.[34] Un altre camp de recerca d'especial interès són les vacunes basades en vectors virals prèviament atenuats o inactivats, tot i que la possibilitat d'integració del genoma viral en el genoma humà limita aquests tipus de treballs.[35]

Una variant poc comuna de botulisme és el botulisme infantil. Fou tipificada l'any 1976. Afecta els nens de menys de dotze mesos d'edat (~entre 1-52 setmanes), en els que una colonització temporal de l'intestí per clostridis comporta la producció in situ de toxines botulíniques. La intoxicació és el resultat d'ingerir espores de C. botulinum, no de toxines prèviament formades. Aquesta malaltia, considerada rara, sembla afectar -fins a hores d'ara- nens de tot el món, excepte els africans.[36] Els tipus de C. botulinum aïllats amb més freqüència en aquesta forma de la malaltia han estat els A i B, mentre que els E i F s'han descrit relativament poques vegades. La bibliografia menciona un cas produït pel tipus C. També han sigut identificades soques productores de toxines Ab, Ba i Bf.[37] La infecció provoca pèrdua de la motilitat intestinal i paràlisi progressiva descendent. Alguns especialistes recomanen administrar tiamina en cas d'intoxicació infantil per determinades soques de C. botulinum amb capacitat de degradar aquesta vitamina, ja que el seu dèficit complica la recuperació neurològica del nen.[38] El medi rural i la proximitat a llocs en construcció són factors de risc en el botulisme infantil per la possible presència d'espores al sòl o flotants. S'ha registrat algun cas de mort sobtada causat per inhalació de pols domèstica contaminada.[39] La dosi mínima infectiva d'espores de C. botulinum oscil·la entre 10 i 100. No és recomanable donar infusions d'espècies vegetals als nens molt petits, ja que poden contenir espores no destruïdes.[40] De vegades, aquest tipus de botulisme s'ha originat per la ingesta de melassa de raïm.[41] Es pot presentar com un quadre d'abdomen agut secundari a intussuscepció intestinal.[42] El diagnòstic en nens molt petits no és senzill, ja que algunes formes d'atròfia espinal presenten signes similars i els resultats dels EMGs no són patognomònics.[43]

La variant adulta del botulisme infantil es coneix com a botulisme ocult, indeterminat o botulisme entèric de l'adult. Inclou els casos que no poden ser atribuïts a un aliment concret. Es troben toxines a la femta, però no a l'aliment sospitós (en el qual es poden detectar o no espores). Es veu en persones amb alguna anormalitat del tracte gastrointestinal o antecedents de cirurgia prèvia.[44] Excepcionalment, s'ha descrit en pàrvuls sotmesos a quimioteràpia i antibioticoteràpia endovenosa en el context d'un tractament anticancerós, un fet que fa sospitar que un estat immunitari alterat afavoreix el desenvolupament d'aquest tipus de botulisme.[45]

Entre els aliments més exposats a la contaminació solen trobar-se les verdures i llegums enllaunades a casa o -a vegades- elaborades industrialment, a més dels productes derivats del porc (pernil curat, entre altres) i el peix cru o fumat. El consum de peixos salats i sense eviscerar, d'aigua dolça o marins -de vegades relacionat amb costums tradicionals-, és una causa coneguda de casos de botulisme.[46] La creença que la mel no provoca botulisme s'ha demostrat falsa.[47] Malgrat complir les oportunes normes sanitàries, no és factible aplicar un tractament tèrmic prou intens a la mel per destruir les espores sense alterar les característiques organolèptiques del producte i no es recomana que la consumeixen nens de menys d'un any d'edat.[48] Brots de botulisme han estat provocats pel consum de begudes alcohòliques elaborades "artesanalment" a les presons.[49] Els aliments potencialment responsables d'una intoxicació botulínica són molts i poden tenir grans diferències entre ells segons sigui la zona geogràfica d'origen. A la Xina, durant molts anys, el principal menjar causant de botulisme fou un formatge casolà fet amb tofu[50] i avui dia encara el tofu fermentat provoca casos de botulisme.[51] Salses de formatge industrials, preservades de forma inadequada, han estat diverses vegades l'origen d'intoxicacions als EUA.[52] A Itàlia, esporàdicament es veuen casos de botulisme en relació amb el consum de grelos conservats de forma artesanal.[53]

El botulisme també es produeix quan el bacteri entra a l'organisme a través d'una ferida i produeix la toxina en l'interior d'aquesta.[54] Acostuma a presentar-se en drogoaddictes que s'administren la droga per via intramuscular o subcutània (Butil-hidroxitoluè o heroïna marró, especialment).[55] Algun cas de les dites característiques originat pel serotip B i presentant formació secundària d'abscés al punt de la injecció ha estat tractat amb desbridament, penicil·lina G i antitoxina específica, aconseguint-se una ràpida curació sense seqüeles.[56] Aquest tipus de botulisme també s'ha descrit en consumidors de cocaïna per via nasal, sent petites lesions a la mucosa la porta d'entrada del bacteri.[57] S'han descrit casos de botulisme per inhalació en persones que feien autòpsies d'animals infectats.[58] Es creu que les toxines del bacteri tenen la capacitat de travessar els epitelis respiratoris, per se o amb l'ajut de determinades proteïnes transportadores.[59]

És una de les possibles complicacions de les fractures obertes, sobretot si resten un temps exposades a la pols.[60] Als EUA, la incidència d'aquesta particular forma de botulisme és de 0,29/10000 fractures obertes. Un problema afegit a la infecció és el fet que els aminoglicòsids, emprats en determinats procediments de cirurgia ortopèdica o en la profilaxi operatòria, potencien els efectes neurotòxics del bacteri.[61]

Rarament, el botulisme pot ser iatrogènic (una complicació derivada d'una teràpia o acte curatiu).[62] L'ús cosmètic de preparats de toxina botulínica elaborats sense control sanitari ha causat alguns casos de botulisme.[63] S'ha descrit algun cas de paràlisi botulínica després d'aplicar tòpicament mel a nadons.[64]

Recentment s'ha identificat una soca de Clostridium botulinum (la IBCA10-7060), aïllada d'un nen amb botulisme infantil, que produeix un tipus de toxina botulínica (TbH) no conegut fins ara.[65] Encara que la seva nomenclatura toxicològica no és la definitiva (TbH, TbFA o TbHA), ha estat identificada una antitoxina específica amb capacitat terapèutica.[66]

La soca 89G d'un bacteri diferent que pertany al mateix gènere, Clostridium argentinense, genera toxina botulínica del tipus G.[67] És un bacteri que ha estat aïllat en casos de botulisme i osteomielitis derivats d'una lesió traumàtica oberta.[68]

El botulisme és una de les malalties considerades com a arma a emprar en una guerra biològica[69] o en un atac terrorista.[70] Fou una de les malalties emprades en els experiments de la Unitat 731, entre 1939 i 1945.[71] El règim de Saddam Hussein va desenvolupar un programa d'armes d'aquestes característiques entre 1985 i 1991, que no va utilitzar-se durant la Guerra del Golf i que fou abandonat uns anys més tard, i la secta japonesa Aum Shinrikyō va intentar propagar el bacteri pels carrers de Tokio sense èxit abans del seu atac amb gas sarin l'any 1995.[72] La possibilitat de disseminar la toxina en forma d'aerosol o de crear un hídrid amb ella i soques d'enterobacteris tòxics, més estables i resistents, per alterar els efectes del sèrum antibotulínic són fets que els experts en bioseguretat veuen amb preocupació.[73] Les espores de Clostridium botulinum són relativament resistents a la llum ultraviolada i resisteixen bé els alcohols, els composts fenòlics, els d'amoni quaternari i els mercurials orgànics. Són destruïdes pels òxids d'etilè i propilè (que provoquen l'alquilació de la guanina i de l'adenina de l'ADN de l'espora), pel formol i pels àcids i bases de forta concentració. Els àcids ascòrbic i dehidroascòrbic neutres eliminen les espores dels clostridis en general. La cloració dels sistemes públics d'abastament d'aigua és una forma bastant eficaç de protecció davant d'intents d'intoxicació massiva, sempre que la quantitat dels clostridis o de la toxina sigui baixa. En aquests supòsits es recomana bullir l'aigua 10´ per destruir les formes vegetatives del bacteri.[74] La indústria làctia es considera un possible objectiu per aquesta mena d'actuacions, per això s'han proposat diverses millores per detectar les toxines en els processos de preparació, envasament, magatzematge i transport d'aquest tipus de productes.[75]

Un programa europeu de recerca (AntiBotABE Project) treballa en el desenvolupament de nous anticossos recombinants que tinguin la capacitat de neutralitzar sense riscos les neurotoxines botulíniques A, B i E. Ara per ara, s'ha aconseguit una barreja d'anticossos oligoclonals amb una predictible alta tolerància en humans que podria tenir aplicacions clíniques en el futur.[76]

Botulisme animal

[modifica]

A banda de ser una malaltia humana, el botulisme afecta molts animals, vertebrats i invertebrats.[77] Cavalls (en especial els poltres),[78] ovelles, pollastres, lleons o papions -per exemple- poden infectar-se amb Clostridium botulinum, sobretot dels tipus neurotòxics A i B,[79] o C/D a la zona del Mediterrani.[80] La taxa de supervivència dels cavalls (de més de sis mesos d'edat) amb botulisme tractats en un hospital veterinari especialitzat és quasi del 50%.[81] Aquests animals són especialment sensibles a la malaltia i en determinades zones es recomanable la vacunació i el control periòdic de menjar i aigua.[82] Algunes soques del bacteri poden colonitzar de forma endofítica el trèvol blanc (Trifolium repens, una planta farratgera) i ser ingerides pel bestiar boví.[83] La presència del bacteri en els animals lleters és un problema creixent de salut pública als països en vies de desenvolupament.[84] Cal dir que una correcta pasteurització dels productes làctics inactiva més del 99,5% de les toxines botulíniques.[85] Es treballa per desenvolupar una vacuna recombinant quimèrica contra el botulisme boví tipus C i D.[86] Al Brasil s'ha avaluat l'efecte d'una vacuna d'aquestes característiques en les poblacions de Bubalus bubalis, una espècie introduïda que té una considerable importància pels ramaders brasilers.[87] El bestiar afecte de pica és més procliu a desenvolupar la infecció.[88]

Fa uns anys, a granges pelleteres del nord d'Europa es produïren brots importants de botulisme, causats per pinsos fets amb farines animals contaminades.[89] Actualment, aquests productes es controlen segons el Reglament (UE) 56/2013. Es creu que l'augment de casos de botulisme crònic a les explotacions de remugants podria tenir relació amb canvis en l'equilibri de la microbiota intestinal,[90] provocats per la ingestió de glifosat.[91] A llocs on no es disposa d'antitoxines pel bestiar boví, un tractament amb carbó activat, vitamina AD3E, microminerals i suplements probiòtics, sense antibiòtics anticlostridials ni administració endovenosa de fluids (que augmenta la congestió pulmonar dels animals), ha demostrat tenir una bona eficàcia.[92]

És destacable el botulisme aviar, que ataca 117 espècies d'aus salvatges de 22 famílies diferents. Afecta els ocells aquàtics, en especial els anàtids. En diferents llocs de Catalunya, aquest fet és bastant habitual.[93][94] El mecanisme de transmissió entre les dites aus és la ingesta de llimacs portadors o de larves de dípters necròfags contaminades amb el bacteri, desenvolupades sobre les restes d'altres aus mortes per la toxina i que actuen com a vectors.[95][96] Els símptomes característics de la malaltia en aquests animals són debilitat i parèsia progressiva que evoluciona cap a una paràlisi flàccida de les potes, ales, coll i parpelles i que acaba impossibilitant el vol i la marxa. No poden mantenir la postura normal del coll i, si es troben a l'aigua, molts moren ofegats.[97] El botulisme aviar es considera una malaltia emergent a Europa, sobretot a l'aviram.[98] Investigadors francesos han desenvolupat una nova tècnica de PCR en temps real optimitzada per detectar, amb gran sensibilitat i excel·lent especificitat, diferents varietats de botulisme en mostres de fetge d'aus domèstiques i salvatges.[99]

No totes les aus aquàtiques presenten la mateixa vulnerabilitat davant la infecció botulínica. Uns dels possibles motius són la resiliència filogenètica, el tipus d'alimentació, diferències anatòmiques del tracte digestiu, l'estacionalitat, l'abundància en una zona concreta de determinats insectes necròfags propagadors de la infecció[100] o la presència del gastròpode invasor Physa acuta, un conegut vehicle epidemiològic del bacteri.[101] Els insectes i altres invertebrats amb un sistema nerviós senzill no tenen receptors sinàptics complexos (com ara els gangliòsids polisiàlics) que puguin ser alterats per les toxines botulíniques, per això són resistents al botulisme i actuen com a vectors de la malaltia.[102]

La descomposició de plantes, algues o animals en certes terres o aiguamolls origina el medi anaeròbic en el qual creix i s'alimenta de forma saprofítica el bacteri.[103] Les espores del tipus neurotòxic E es poden trobar al tracte digestiu dels peixos dels llacs i són un perill per a les aus piscívores o les persones que mengen aquests peixos fumats.[104]

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Arnon, SS; Schechter, R; Inglesby, TV; Henderson, DA; et al «Botulinum toxin as a biological weapon: medical and public health management» (en anglès). JAMA, 2001 28 Feb, 285 (8), pp. 1059–70. DOI: 10.1001/jama.285.8.1059. PMID: 11209178 [Consulta: 1r setembre 2016].
  2. ↑ Ledermann, WD «Historia del Clostridium botulinum» (en castellà). Rev Chil Infect, Edición aniversario 2003, pp. 39-41 [Consulta: 1r setembre 2016].
  3. ↑ Byrne MP, Smith LA «Development of vaccines for prevention of botulism» (en anglès). Biochimie, 2000 Set-Oct; 82 (9-10), pp: 955-9663. ISSN: 0300-9084. PMID: 11086225 [Consulta: 23 novembre 2017].
  4. ↑ Webb RP, Smith TJ, Smith LA, Wright PM, et al «Recombinant Botulinum Neurotoxin Hc Subunit (BoNT Hc) and Catalytically Inactive Clostridium botulinum Holoproteins (ciBoNT HPs) as Vaccine Candidates for the Prevention of Botulism» (en anglès). Toxins (Basel), 2017 Set 3; 9 (9), pii: E269. DOI: 10.3390/toxins9090269. PMC: 5618202. PMID: 28869522 [Consulta: 23 novembre 2017].
  5. ↑ Williamson, CH; Sahl, JW; Smith, TJ; Xie, G; et al «Comparative genomic analyses reveal broad diversity in botulinum-toxin-producing Clostridia» (en anglès). BMC Genomics, 2016 Mar 3; 17, pp. 180. DOI: 10.1186/s12864-016-2502-z. PMC: 4778365. PMID: 26939550 [Consulta: 3 setembre 2016].
  6. ↑ QIAGEN. Sample and Assay Technologies. Mechanism of Botulinum Toxin (en anglès). Hilden, Germany: GeneGlobe Pathways Web, 2016, pàgs. 1 [Consulta: 26 setembre 2016]. 
  7. ↑ Montecucco, C; Schiavo, G «Mechanism of action of tetanus and botulinum neurotoxins» (en anglès). Mol Microbiol, 1994 Jul; 13 (1), pp. 1-8. PMID: 7527117 [Consulta: 25 setembre 2016].
  8. ↑ Sugiyama, H «Clostridium botulinum neurotoxin» (en anglès). Microbiol Rev, 1980 Sep; 44 (3), pp. 419-448. PMC: 373187. PMID: 6252433 [Consulta: 2 setembre 2016].
  9. ↑ Rojas-Jiménez S, Lopera-Valle JS «Cardiomiopatía de Takotsubo, el gran imitador del infarto agudo de miocardio» (en castellà). Rev CES Med, 2012 Gen-Jun; 26 (1), pp: 107-120. ISSN: 0120-8705 [Consulta: 1r octubre 2017].
  10. ↑ Tonomura S, Kakehi Y, Sato M, Naito Y, et al «Takotsubo-like Myocardial Dysfunction in a Patient with Botulism» (en anglès). Intern Med, 2017; Set 15, pàgs: 3. DOI: 10.2169/internalmedicine.8968-17. ISSN: 0918-2918. PMID: 28924131 [Consulta: 1r octubre 2017].
  11. ↑ Arora A, Sharma CM, Kumawat B, Khandelwal D «Rare presentation of botulism with generalized fasciculations» (en anglès). Int J Appl Basic Med Res, 2014 Gen; 4 (1), pp: 56-58. DOI: 10.4103/2229-516X.125698. PMC: 3931218. PMID: 24600582 [Consulta: 2 juliol 2017].
  12. ↑ Ayuso, T; Jericó, I «Urgencias en patología neuromuscular» (en castellà). Anales Sis San Navarra, 2008; 31 (Supl 1), pp: 115-126. ISSN: 1137-6627 [Consulta: 31 agost 2017].
  13. ↑ Carter, AT; Peck, MW «Genomes, neurotoxins and biology of Clostridium botulinum Group I and Group II» (en anglès). Res Microbiol, 2015 May; 166 (4), pp. 303–317. DOI: 10.1016/j.resmic.2014.10.010. PMC: 4430135 [Consulta: 30 setembre 2016].
  14. ↑ Peck MW, Smith TJ, Anniballi F, Austin JW, et al «Historical Perspectives and Guidelines for Botulinum Neurotoxin Subtype Nomenclature» (en anglès). Toxins (Basel, 2017 Gen 18; 9 (1), pii: E38. DOI: 10.3390/toxins9010038. PMC: 5308270. PMID: 24902078 [Consulta: 22 juny 2017].
  15. ↑ Tréhard, H; Poujol, I; Mazuet, C; Blanc, Q; et al «A cluster of three cases of botulism due to Clostridium baratii type F, France, August 2015» (en anglès). Euro Surveill, 2016; 21 (4), pii: 30117. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2016.21.4.30117. PMID: 26848055 [Consulta: 12 novembre 2016].
  16. ↑ Lafuente, S; Nolla, J; Valdezate S; Tortajada, C; et al «Two simultaneous botulism outbreaks in Barcelona: Clostridium baratii and Clostridium botulinum» (en anglès). Epidemiol Infect, 2013 Sep; 141 (9), pàg. 1993-1995. DOI: 10.1017/S0950268812002592. PMID: 23158693 [Consulta: 12 novembre 2016].
  17. ↑ Mazuet, C; Legeay, C; Sautereau, J; Bouchier, C; et al «Characterization of Clostridium Baratii Type F Strains Responsible for an Outbreak of Botulism Linked to Beef Meat Consumption in France» (en anglès). PLOS Currents Outbreaks, 2017 Feb 1. Edition 1, pàgs: 17. Arxivat de l'original el 2017-02-15. DOI: 10.1371/currents.outbreaks.6ed2fe754b58a5c42d0c33d586ffc606 [Consulta: 12 març 2017]. Arxivat 2017-02-15 a Wayback Machine.
  18. ↑ Yang, W «Fast viability assessment of Clostridium spores: survival in extreme environments -Tesi doctoral-» (en anglès). California Institute of Technology, 2010, Feb 5, pàgs: 148 [Consulta: 12 març 2017].
  19. ↑ Cassir, N; Benamar, S; La Scola, B «Clostridium butyricum: from beneficial to a new emerging pathogen» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2016 Gen; 22 (1), pp: 37-45. DOI: 10.1016/j.cmi.2015.10.014. PMID: 26493849 [Consulta: 27 març 2017].
  20. ↑ Jalda, D; Junco, A; Alvarez-Moreno, M; et al «Microepidemia familiar de botulismo alimentario en la Comunidad de Madrid» (en castellà). Rev Neurol, 2016 Jul 1; 63 (1), pp. 28-32. PMID: 27345277 [Consulta: 30 setembre 2016].
  21. ↑ CDC «Investigational heptavalent botulinum antitoxin (HBAT) to replace licensed botulinum antitoxin AB and investigational botulinum antitoxin E» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 2010 Mar 19; 59 (10), pàg. 299. PMID: 20300057 [Consulta: 30 setembre 2016].
  22. ↑ Derman, Y; Selby, K; Miethe, S; Frenzel, A; et al «Neutralization of Botulinum Neurotoxin Type E by a Humanized Antibody» (en anglès). Toxins (Basel), 2016 Sep 12; 8 (9), pii: E257. DOI: 10.3390/toxins8090257. PMC: 5037483. PMID: 27626446 [Consulta: 14 octubre 2016].
  23. ↑ Fan Y; Garcia-Rodriguez, C; Lou, J; Wen, W; et al «A three monoclonal antibody combination potently neutralizes multiple botulinum neurotoxin serotype F subtypes» (en anglès). PLoS One, 2017 Mar 21; 12 (3), pp: e0174187. DOI: 10.1371/journal.pone.0174187. PMC: 5360321. PMID: 28323873 [Consulta: 2 maig 2017].
  24. ↑ Bremer PT, Hixon MS, Janda KD «Benzoquinones as inhibitors of botulinum neurotoxin serotype A» (en anglès). Bioorg Med Chem, 2014 Ag 1; 22 (15), pp: 3971-3981. DOI: 10.1016/j.bmc.2014.06.004. PMC: 4138410. PMID: 24984937 [Consulta: 25 novembre 2017].
  25. ↑ Caglič D, Krutein MC, Bompiani KM, Barlow DJ, et al «Identification of clinically viable quinolinol inhibitors of botulinum neurotoxin A light chain» (en anglès). J Med Chem, 2014 Feb 13; 57 (3), pp: 669-676. DOI: 10.1021/jm4012164. PMC: 3983388. PMID: 24387280 [Consulta: 2 desembre 2017].
  26. ↑ Thanongsaksrikul, J; Chaicumpa, W «Botulinum neurotoxins and botulism: a novel therapeutic approach» (en anglès). Toxins (Basel), 2011 May; 3 (5), pp. 469-488. DOI: 10.3390/toxins3050469. PMC: 3202833. PMID: 22069720 [Consulta: 3 setembre 2016].
  27. ↑ Zakhari, JS; Kinoyama, I; Hixon, MS; Di Mola, A; et al «Formulating a new basis for the treatment against botulinum neurotoxin intoxication: 3,4-Diaminopyridine prodrug design and characterization» (en anglès). Bioorg Med Chem, 2011 Nov 1; 19 (21), pp. 6203-9. DOI: 10.1016/j.bmc.2011.09.019. PMC: 3196298. PMID: 21975066 [Consulta: 8 setembre 2016].
  28. ↑ Sobel, J «Botulism» (en anglès). Clin Infect Dis, 2005 Oct 15; 41 (8), pp. 1167-1173. DOI: 10.1086/444507. PMID: 16163636 [Consulta: 21 setembre 2016].
  29. ↑ Babrak, L; Lin, A; Stanker, LH; McGarvey, J; Hnasko, R «Rapid Microfluidic Assay for the Detection of Botulinum Neurotoxin in Animal Sera» (en anglès). Toxins (Basel), 2016 Jan 4; 8 (1), pii: E13. DOI: 10.3390/toxins8010013. PMC: 4728535. PMID: 26742073 [Consulta: 12 novembre 2016].
  30. ↑ Kwon, SJ; Jeong, EJ; Yoo, YC; Cai, C; et al «High sensitivity detection of active botulinum neurotoxin by glyco-quantitative polymerase chain-reaction» (en anglès). Anal Chem, 2014 Mar 4; 86 (5), pp: 2279-2284. DOI: 10.1021/ac500262d. PMC: 3985614. PMID: 24506443 [Consulta: 21 març 2016].
  31. ↑ Liu J, Gao S, Kang L, Ji B, et al «An Ultrasensitive Gold Nanoparticle-based Lateral Flow Test for the Detection of Active Botulinum Neurotoxin Type A» (en anglès). Nanoscale Res Lett, 2017 Mar; 12 (1), pp: 227. DOI: 10.1186/s11671-017-1944-9. PMC: 5371539. PMID: 28359137 [Consulta: 19 novembre 2017].
  32. ↑ Scott VL, Villarreal DO, Hutnick NA, Walters JN, et al «DNA vaccines targeting heavy chain C-terminal fragments of Clostridium botulinum neurotoxin serotypes A, B, and E induce potent humoral and cellular immunity and provide protection from lethal toxin challenge» (en anglès). Hum Vaccin Immunother, 2015; 11 (8), pp: 1961-1971. DOI: 10.1080/21645515.2015.1066051. PMC: 4635847. PMID: 26158319 [Consulta: 21 juny 2017].
  33. ↑ CDC «Notice of CDC's Discontinuation of Investigational Pentavalent (ABCDE)» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 2011 Oct 28; 60 (42), pp: 1454-1455. PMID: 22031218 [Consulta: 29 juny 2017].
  34. ↑ Przedpelski A, Tepp WH, Kroken AR, Fu Z, Kim JJ, et al «Enhancing the Protective Immune Response against Botulism» (en anglès). Infect Immun, 2013 Jul; 81 (7), pp: 2638–2644. DOI: 10.1128/IAI.00382-13. PMC: 3697623. PMID: 23670557 [Consulta: 29 juny 2017].
  35. ↑ Sundeen G, Barbieri JT «Vaccines against Botulism» (en anglès). Toxins (Basel), 2017 Set 2; 9 (9), pii: E268. DOI: 10.3390/toxins9090268. ISSN: 2072-6651. PMID: 28869493 [Consulta: 5 setembre 2017].
  36. ↑ Fenicia, L; Anniballi, F «Infant botulism» (en anglès). Ann Ist Super Sanita, 2009; 45 (2), pp. 134-146. Arxivat de l'original el 17 de setembre 2016. PMID: 19636165 [Consulta: 3 setembre 2016]. Arxivat 17 de setembre 2016 a Wayback Machine.
  37. ↑ Koepke R, Sobel J, Arnon SS «Global occurrence of infant botulism, 1976-2006» (en anglès). Pediatrics, 2008 Jul; 122 (1), pp: e73-82. DOI: 10.1542/peds.2007-1827. ISSN: 0031-4005. PMID: 18595978 [Consulta: 19 novembre 2017].
  38. ↑ Ringe H, Schuelke M, Weber S, Dorner BG, et al «Infant botulism: is there an association with thiamine deficiency?» (en anglès). Pediatrics, 2014 Nov; 134 (5), pp: e1436-e1440. DOI: 10.1542/peds.2013-3378. ISSN: 0031-4005. PMID: 25311602 [Consulta: 2 desembre 2017].
  39. ↑ Nevas M, Lindström M, Virtanen A, Hielm S, et al «Infant botulism acquired from household dust presenting as sudden infant death syndrome» (en anglès). J Clin Microbiol, 2005 Gen; 43 (1), pp: 511–513. DOI: 10.1128/JCM.43.1.511-513.2005. PMC: 540168. PMID: 15635031 [Consulta: 23 juliol 2017].
  40. ↑ Farré Rovira, R; Martín Bermudo, F; Cameán Fernández, AM; Cepeda Sáez, A; et al «Informe del Comité Científico de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN) sobre el botulismo infantil» (en castellà). Revista del Comité Científico-AECOSAN, 2011 Maig 18; 14, AESAN-2011-001, pp: 9-26. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2017 [Consulta: 19 novembre 2017].
  41. ↑ Cagan E, Peker E, Dogan M, Caksen H «Infant botulism» (en anglès). Eurasian J Med, 2010 Ag; 42 (2), pp: 92-94. DOI: 10.5152/eajm.2010.25. PMC: 4261338. PMID: 25610131 [Consulta: 18 maig 2017].
  42. ↑ Spini RG, Ferraris V, Glasman MP, Orofino G, et al «Invaginación intestinal en un lactante con diagnóstico de botulismo. Reporte de un caso» (en castellà). Arch Argent Pediatr, 2015 Oct; 113 (5), pp: e286-e289. DOI: 10.5546/aap.2015.e286. PMID: 26294164 [Consulta: 20 maig 2017].
  43. ↑ Jackson L, Madan-Khetarpal S, Naik M, Michaels MG, Riley M «Infant Botulism in the Very Young Neonate: A Case Series» (en anglès). AJP Rep, 2017 Jul; 7 (3), pp: e163-e166. DOI: 10.1055/s-0037-1604407. PMC: 5536996. PMID: 28765793 [Consulta: 20 agost 2017].
  44. ↑ Pérez Pérez, H; Rubio, C; Pozuelo, MR; Revert, C; Hardisson, A «Botulismo y toxina botulínica» (en castellà). Rev. Toxicol., 2003; 20 (1), pp: 8-12. ISSN: 0212-7113 [Consulta: 20 maig 2017].
  45. ↑ Ohyama N, Torio M, Nakashima K, Koga Y, et al «A childhood-onset intestinal toxemia botulism during chemotherapy for relapsed acute leukemia» (en anglès). Ann Clin Microbiol Antimicrob, 2017 Set 18; 16 (1), pp: 61. DOI: 10.1186/s12941-017-0240-y. PMC: 5604400. PMID: 28923072 [Consulta: 1r octubre 2017].
  46. ↑ Badhey H, Cleri DJ, D'Amato RF, Vernaleo JR, et al «Two fatal cases of type E adult food-borne botulism with early symptoms and terminal neurologic signs» (en anglès). J Clin Microbiol, 1986 Mar; 23 (3), pp: 616-618. PMC: 268705. PMID: 3514662 [Consulta: 15 maig 2017].
  47. ↑ Abdulla, CO; Ayubi, A; Zulfiquer, F; Santhanam, G; et al «Infant botulism following honey ingestion» (en anglès). BMJ Case Rep, 2012 Sep 7; 2012, pii: bcr1120115153. DOI: 10.1136/bcr.11.2011.5153. PMID: 22962382 [Consulta: 3 setembre 2016].
  48. ↑ Smith JK, Burns S, Cunningham S, Freeman J, et al «The hazards of honey: infantile botulism» (en anglès). BMJ Case Rep, 2010 Set 29; 2010, pii: bcr0520103038. DOI: 10.1136/bcr.05.2010.3038. PMC: 3028016. PMID: 22778374 [Consulta: 19 novembre 2017].
  49. ↑ Vugia, DJ; Mase, SR; Cole, B; et al «Botulism from Drinking Pruno» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2009 Jan; 15 (1), pp. 69-71. DOI: 10.3201/eid1501.081024. PMC: 2660710. PMID: 19116055 [Consulta: 1r octubre 2016].
  50. ↑ Shih Y, Chao SY «Botulism in China» (en anglès). Rev Infect Dis, 1986 Nov-Des; 8 (6), pp: 984-990. PMID: 3797939 [Consulta: 16 maig 2017].
  51. ↑ CDC «Tofu: An Unlikely Cause of Botulism» (en anglès). JAMA, 2013 Ag; 310 (8), pp: 788. DOI: 10.1001/jama.2013.194564 [Consulta: 16 maig 2017].
  52. ↑ Choudhry S A, Anwar M, Afzal M, Shah, A «Foodborne Botulism, I Only Had Nacho Cheese: A Case Report» (en anglès). Cureus, 2017 Set 8; 9 (9), pp: e1666. DOI: 10.7759/cureus.1666. ISSN: 2168-8184 [Consulta: 19 novembre 2017].
  53. ↑ Anniballi F, Chironna E, Astegiano S, Fiore A, et al «Foodborne botulism associated with home-preserved turnip tops in Italy» (en anglès). Ann Ist Super Sanità, 2015; 51 (1), pp: 60-61. Arxivat de l'original el 9 d’agost 2017. DOI: 10.4415/ANN_15_01_10. PMID: 25857385 [Consulta: 18 maig 2017].
  54. ↑ Moreno, E «Botulismo por herida traumática» (en castellà). Arch Argent Pediatr, 2014 Apr; 112 (2), pp. e50-2. DOI: 10.5546/aap.2014.e50. PMID: 24584800 [Consulta: 3 setembre 2016].
  55. ↑ Yuan, J; Inami, G; Mohle-Boetani, J; Vugia, DJ «Recurrent wound botulism among injection drug users in California» (en anglès). Clin Infect Dis, 2011 Apr 1; 52 (7), pp. 862-6. DOI: 10.1093/cid/cir005. PMID: 21317399 [Consulta: 8 setembre 2016].
  56. ↑ Schulte M, Hamsen U, Schildhauer TA, Ramczykowski T «Effective and rapid treatment of wound botulism, a case report» (en anglès). BMC Surg, 2017 Oct 26; 17 (1), pp: 103. DOI: 10.1186/s12893-017-0300-4. PMC: 5658925. PMID: 29073888 [Consulta: 4 novembre 2017].
  57. ↑ Roblot, F; Popoff, M; Carlier, JP; Godet, C; et al «Botulism in patients who inhale cocaine: the first cases in France» (en anglès). Clin Infect Dis, 2006 Sep 1; 43 (5), pp. e51-2. DOI: 10.1086/506567. PMID: 16886143 [Consulta: 30 setembre 2016].
  58. ↑ Holzer, E «Botulism caused by inhalation» (en anglès). Med Klin, 1962 Oct 12; 41, pp: 1735-1738. ISSN: 0723-5003. PMID: 13961505 [Consulta: 17 novembre 2017].[Enllaç no actiu]
  59. ↑ Al-Saleem FH, Ancharski DM, Joshi SG, Elias M, et al «Analysis of the Mechanisms That Underlie Absorption of Botulinum Toxin by the Inhalation Route» (en anglès). Infect Immun, 2012; 80 (12), pp: 4133-4142. DOI: 10.1128/IAI.00669-12. PMC: 3497405. PMID: 22966044 [Consulta: 17 novembre 2017].
  60. ↑ De Rosa, FG; Stella, ML; Astegiano, S; Corcione, S; et al «Wound botulism after traumatic open fracture in Italy» (en anglès). Infez Med, 2015 Sep; 23 (3), pp: 280-282. PMID: 26397301 [Consulta: 21 març 2017].
  61. ↑ Tiedeken N, Budacki R, Shaffer G, Pahys J «Open Tibial Pilon Fracture With Wound Botulism Exacerbated by Aminoglycoside Antibiotic Beads» (en anglès). Foot Ankle Int, 2014 Jun; 35 (6), pp: 626-630. DOI: 10.1177/1071100714524554. ISSN: 1071-1007. PMID: 24659304 [Consulta: 2 desembre 2017].
  62. ↑ Beseler-Soto, B; Sánchez-Palomares, M; Santos-Serrano, L; et al «Botulismo yatrógeno: una complicación a tener en cuenta en el tratamiento de la espasticidad en la infancia» (en castellà). Rev Neurol, 2003 Sep 1-15; 37 (5), pp. 444-6. PMID: 14533094 [Consulta: 8 setembre 2016].
  63. ↑ Chertow, DS; Tan, ET; Maslanka, SE; Schulte, J; et al «Botulism in 4 Adults Following Cosmetic Injections With an Unlicensed, Highly Concentrated Botulinum Preparation» (en anglès). JAMA, 2006 Nov 22; 296 (20), pp. 2476-9. DOI: 10.1001/jama.296.20.2476. PMID: 17119144 [Consulta: 8 setembre 2016].
  64. ↑ Joseph, CJ; Khoo, TB; Lee, KY «Flaccid paralysis in an infant associated with a dirty wound and application of honey» (en anglès). BMJ Case Rep, 2017 Gen 6; 2017, pii: bcr2016218044. DOI: 10.1136/bcr-2016-218044. PMC: 5256494. PMID: 28062435 [Consulta: 3 març 2017].
  65. ↑ Barash, JR; Arnon, SS «A Novel Strain of Clostridium botulinum That Produces Type B and Type H Botulinum Toxins» (en anglès). J Infect Dis, 2014 Gen 15; 209 (2), pp: 183-191. DOI: 10.1093/infdis/jit449. PMID: 24106296 [Consulta: 28 març 2017].
  66. ↑ Fan Y, Barash JR, Lou J, Conrad F, et al «Immunological Characterization and Neutralizing Ability of Monoclonal Antibodies Directed Against Botulinum Neurotoxin Type H» (en anglès). J Infect Dis, 2016 Maig 15; 213 (10), pp: 1606-1614. DOI: 10.1093/infdis/jiv770. PMC: 4837907. PMID: 26936913 [Consulta: 23 juny 2017].
  67. ↑ Halpin JL, Hill K, Johnson SL, Bruce DC, et al «Finished Whole-Genome Sequence of Clostridium argentinense Producing Botulinum Neurotoxin Type G» (en anglès). Genome Announc, 2017 Maig 25; 5 (21), pii: e00380-17. Arxivat de l'original el 2 de juny 2018. DOI: 10.1128/genomeA.00380-17. PMC: 5477395. PMID: 28546482 [Consulta: 23 juny 2017].
  68. ↑ Taylor SM, Wolfe CR, Dixon TC, Ruch DS, Cox GM «Wound botulism complicating internal fixation of a complex radial fracture» (en anglès). J Clin Microbiol, 2010 Feb; 48 (2), pp: 650-653. DOI: 10.1128/JCM.01258-09. PMC: 2815637. PMID: 20007390 [Consulta: 23 juny 2017].
  69. ↑ Thavaselvam, D; Vijayaraghavan, R «Biological warfare agents» (en anglès). J Pharm Bioallied Sci, 2010 Jul; 2 (3), pp. 179-188. DOI: 10.4103/0975-7406.68499. PMC: 3148622. PMID: 21829313 [Consulta: 3 setembre 2016].
  70. ↑ Institute of Medicine (US) Forum on Microbial Threats «Addressing Foodborne Threats to Health: Policies, Practices, and Global Coordination: Workshop Summary. Chap 4: Bioterrorism and the Food Supply» (en anglès). Washington (DC): National Academies Press (US); 2006, págs. 304. DOI: 10.17226/11745. PMID: 21850788 [Consulta: 27 setembre 2016].
  71. ↑ Cunliffe, WH «Select Documents on Japanese War Crimes and Japanese Biological Warfare, 1934-2006» (en anglès). US. National Archives and Records Administration, 2006; Nov, pàgs: 170 [Consulta: 15 abril 2017].
  72. ↑ Patocka J, Splino M, Merka V «Botulism and bioterrorism: how serious is this problem?» (en anglès). Acta Medica (Hradec Kralove), 2005; 48 (1), pp: 23-28. ISSN: 1211-4286. PMID: 16080379 [Consulta: 21 juny 2017].[Enllaç no actiu]
  73. ↑ Pitschmann, V «Overall View of Chemical and Biochemical Weapons» (en anglès). Toxins (Basel), 2014 Jun; 6 (6), pp: 1761–1784. DOI: 10.3390/toxins6061761. PMC: 4073128. PMID: 24902078 [Consulta: 21 juny 2017].
  74. ↑ Castro Quiroz, BM «El botulismo como posible evento de bioterrorismo en la ciudad de Manizales -Treball de grau-» (en castellà). Universidad Católica de Manizales, Facultad de Ingeniería y Arquitectura, 2013, pàgs: 127. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2018 [Consulta: 22 novembre 2017]. Arxivat 15 de desembre 2018 a Wayback Machine.
  75. ↑ Wein LM, Liu Y «Analyzing a bioterror attack on the food supply: The case of botulinum toxin in milk» (en anglès). Proc Natl Acad Sci U S A, 2005 Jul 12; 102 (28), pp: 9984-9989. DOI: 10.1073/pnas.0408526102. PMC: 1161865. PMID: 15985558 [Consulta: 22 novembre 2017].
  76. ↑ Rasetti-Escargueil C, Avril A, Miethe S, Mazuet C, et al «The European AntibotABE Framework Program and Its Update: Development of Innovative Botulinum Antibodies» (en anglès). Toxins (Basel), 2017 Oct 2;9(10), pii: E309. DOI: 10.3390/toxins9100309. ISSN: 2072-6651. PMID: 28974033 [Consulta: 18 octubre 2017].
  77. ↑ Critchley, EM «A comparison of human and animal botulism: a review» (en anglès). J R Soc Med, 1991 May; 84 (5), pp. 295-298. PMID: 2041009 [Consulta: 10 setembre 2016].
  78. ↑ Prutton, JS; Magdesian, KG; Plummer, A; Williams, DC; Aleman, M «Survival of a Foal with Type A Botulism» (en anglès). J Vet Intern Med, 2016 Mar-Apr; 30 (2), pp. 675-678. DOI: 10.1111/jvim.13840. PMC: 4913603. PMID: 26892949 [Consulta: 15 setembre 2016].
  79. ↑ Babrak, L; Lin, A; Stanker, LH; McGarvey, J; Hnasko, R «Rapid Microfluidic Assay for the Detection of Botulinum Neurotoxin in Animal Sera» (en anglès). Toxins (Basel), 2016 Jan 4; 8 (1), pii: E13. DOI: 10.3390/toxins8010013. PMID: 26742073 [Consulta: 10 setembre 2016].
  80. ↑ Vidal, D; Anza, I; Taggart, MA; Pérez-Ramírez, E; et al «Environmental factors influencing the prevalence of a Clostridium botulinum type C/D mosaic strain in nonpermanent Mediterranean wetlands» (en anglès). Appl Environ Microbiol, 2013 Jul; 79 (14), pp. 4264-71. DOI: 10.1128/AEM.01191-13. PMID: 23645197 [Consulta: 11 setembre 2016].
  81. ↑ Johnson, AL; McAdams-Gallagher, SC; Aceto, H «Outcome of adult horses with botulism treated at a veterinary hospital: 92 cases (1989-2013)» (en anglès). J Vet Intern Med, 2015 Gen; 29 (1), pp: 311-319. DOI: 10.1111/jvim.12502. PMC: 4858097. PMID: 25408202 [Consulta: 24 abril 2017].
  82. ↑ Sprayberry, KA «A Perfect Killer» (en anglès). The Horse Media Group Magazine, 2007; Des, pp: 1-4 [Consulta: 4 novembre 2017].
  83. ↑ Zeiller, M; Rothballer, M; Iwobi, AN; Böhnel, H; et al «Systemic colonization of clover (Trifolium repens) by Clostridium botulinum strain 2301» (en anglès). Front Microbiol, 2015 Oct 31; 6, pp: 1207. DOI: 10.3389/fmicb.2015.01207. PMC: 4628109. PMID: 26583010 [Consulta: 22 març 2017].
  84. ↑ Abdel-Moein, KA; Hamza, DA «Occurrence of human pathogenic Clostridium botulinum among healthy dairy animals: an emerging public health hazard» (en anglès). Pathog Glob Health, 2016 Feb; 110 (1), pp: 25–29. DOI: 10.1080/20477724.2015.1133107. PMC: 4870025. PMID: 27077311 [Consulta: 15 abril 2017].
  85. ↑ Weingart OG, Schreiber T, Mascher C, Pauly D, et al «The case of botulinum toxin in milk: experimental data» (en anglès). Appl Environ Microbiol, 2010 Maig; 76 (10), pp: 3293–3300. DOI: 10.1128/AEM.02937-09. PMC: 2869135. PMID: 20363798 [Consulta: 26 juliol 2017].
  86. ↑ Cunha CE, Moreira GM, Salvarani FM, Neves MS, et al «Vaccination of cattle with a recombinant bivalent toxoid against botulism serotypes C and D» (en anglès). Vaccine, 2014 Gen 3; 32 (2), pp: 214-216. DOI: 10.1016/j.vaccine.2013.11.025. PMID: 24252701 [Consulta: 23 juliol 2017].
  87. ↑ Otaka DY, Barbosa JD, Moreira C, Ferreira MRA, et al «Humoral Response of Buffaloes to a Recombinant Vaccine against Botulism Serotypes C and D» (en anglès). Toxins (Basel), 2017 Set 22; 9 (10), pii: E297. DOI: 10.3390/toxins9100297. PMID: 28937601 [Consulta: 1r octubre 2017].
  88. ↑ Kummel, J; Krametter-Froetscher, R; Six, G; Brunthaler, R; et al «Descriptive study of botulism in an Austrian dairy herd: a case report» (en anglès). Veterinární Medicína, 2012; 57 (3), pp: 143-149. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2017 [Consulta: 15 abril 2017]. Arxivat 10 August 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  89. ↑ Lindström M1, Nevas M, Kurki J, Sauna-aho R, et al «Type C Botulism Due to Toxic Feed Affecting 52,000 Farmed Foxes and Minks in Finland» (en anglès). J Clin Microbiol, 2004 Oct; 42 (10), pp: 4718–4725. DOI: 10.1128/JCM.42.10.4718-4725.2004. PMC: 522313. PMID: 15472332 [Consulta: 26 juliol 2017].
  90. ↑ Krüger M, Neuhaus J, Herrenthey AG, Gökce MM, et al «Chronic botulism in a Saxony dairy farm: sources, predisposing factors, development of the disease and treatment possibili» (en anglès). Anaerobe, 2014 Ag; 28, pp: 220-225. DOI: 10.1016/j.anaerobe.2014.06.010. PMID: 24997242 [Consulta: 26 juliol 2017].
  91. ↑ Krüger M, Shehata AA, Schrödl W, Rodloff A «Glyphosate suppresses the antagonistic effect of Enterococcus spp. on Clostridium botulinum» (en anglès). Anaerobe, 2013 Abr; 20, pp: 74-78. DOI: 10.1016/j.anaerobe.2013.01.005. PMID: 23396248 [Consulta: 26 juliol 2017].
  92. ↑ Pandian SJ, Subramanian M, Vijayakumar G, Balasubramaniam GA, Sukumar K «Therapeutic management of botulism in dairy cattle» (en anglès). Vet World, 2015 Nov; 8 (11), pp: 1305-1309. DOI: 10.14202/vetworld.2015.1305-1309. PMC: 4774742. PMID: 27047034 [Consulta: 8 octubre 2017].
  93. ↑ «Detectan aves envenenadas por botulismo en el área de Barcelona», La Vanguardia, 15 octubre 2014. [Consulta: 10 setembre 2016].
  94. ↑ «Una cinquantena d'aus mortes als Aiguamolls per un brot de botulisme aviar», El Punt Avui, 2 setembre 2015. [Consulta: 10 setembre 2016].
  95. ↑ Gismervik, K; Bruheim, T; Rørvik, LM; Haukeland, S; Skaar, I «Invasive slug populations (Arion vulgaris) as potential vectors for Clostridium botulinum» (en anglès). Acta Vet Scand, 2014 Oct 3; 56 (1), pàg. 65. DOI: 10.1186/s13028-014-0065-z. PMID: 25277214 [Consulta: 11 setembre 2016].
  96. ↑ Anza, I; Vidal, D; Mateo, R «New insight in the epidemiology of avian botulism outbreaks: necrophagous flies as vectors of Clostridium botulinum type C/D» (en anglès). Environ Microbiol Rep, 2014 Dec;6 (6), pp. 738-43. DOI: 10.1111/1758-2229.12197. PMID: 25079304 [Consulta: 11 setembre 2016].
  97. ↑ Abdul-Aziz, T «Overview of Botulism in Poultry» (en anglès). Botulism. Merck Veterinary Manual, 2016; Jul, pàgs: 4 [Consulta: 27 novembre 2017].
  98. ↑ Woudstra, C; Le Maréchal, C; Souillard, R; Bayon-Auboyer, MH; et al «New Insights into the Genetic Diversity of Clostridium botulinum Group III through Extensive Genome Exploration» (en anglès). Front Microbiol, 2016 May 19; 7, pp. 757. DOI: 10.3389/fmicb.2016.00757. PMC: 4871853. PMID: 27242769 [Consulta: 14 octubre 2016].
  99. ↑ Le Maréchal C, Rouxel S, Ballan V, Houard E, et al «Development and Validation of a New Reliable Method for the Diagnosis of Avian Botulism» (en anglès). PLoS One, 2017; 12 (1), pp: e0169640. DOI: 10.1371/journal.pone.0169640. PMC: 5226734. PMID: 28076405 [Consulta: 15 abril 2017].
  100. ↑ Vidal D, Anza I, Taggart MA, Pérez-Ramírez E, «Environmental Factors Influencing the Prevalence of a Clostridium botulinum Type C/D Mosaic Strain in Nonpermanent Mediterranean Wetlands» (en anglès). Appl Environ Microbiol, 2013 Jul; 79 (14), pp: 4264–4271. DOI: 10.1128/AEM.01191-13. PMC: 3697518. PMID: 23645197 [Consulta: 30 agost 2017].
  101. ↑ Anza I, Vidal D, Feliu J, Crespo E, Mateo R «Differences in the Vulnerability of Waterbird Species to Botulism Outbreaks in Mediterranean Wetlands: an Assessment of Ecological and Physiological Factors» (en anglès). Appl. Environ. Microbiol., 2016 Maig 2; 82 (10), pp: 3092-3099. DOI: 10.1128/AEM.00119-16. PMC: 4959067. PMID: 27016572 [Consulta: 23 juliol 2017].
  102. ↑ Pirazzini M, Rossetto O, Eleopra R, Montecucco C «Botulinum Neurotoxins: Biology, Pharmacology, and Toxicology» (en anglès). Pharmacol Rev, 2017 Abr; 69 (2), pp: 200-235. DOI: 10.1124/pr.116.012658. PMC: 5394922. PMID: 28356439 [Consulta: 19 novembre 2017].
  103. ↑ Espelund, M; Klaveness, D «Botulism outbreaks in natural environments - an update» (en anglès). Front Microbiol, 2014 Jun 11; 5, pp. 287. DOI: 10.3389/fmicb.2014.00287. PMC: 4052663. PMID: 24966853 [Consulta: 21 setembre 2016].
  104. ↑ Leighton, FA «Type E Botulism in Birds» (en anglès). Canadian Wildlife Health Cooperative, 2000; Mar, pàgs: 6. Arxivat de l'original el 16 de gener 2017 [Consulta: 1r març 2017].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Botulisme
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Botulisme&oldid=33953682»