Botulisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaBotulisme
Botulism1and2.JPG
Un noi de 14 anys, amb botulisme. Amb oftalmoplegia bilateral amb ptosi en la imatge de l'esquerra, i les pupil·les dilatades i fixes en la imatge de la dreta. Aquest jove estava completament conscient.
Especialitat infecció
Classificació
CIM-10 A05.1
CIM-9 005.1,040.41,040.42
Recursos externs
DiseasesDB 2811
MedlinePlus 000598
eMedicine article/213311
Patient UK Botulism
MeSH D001906
Modifica dades a Wikidata

El botulisme és el tipus més greu d'intoxicació alimentària; amb freqüència és mortal i es produeix després d'ingerir aliment que conté neurotoxina produïda pel bacteri anaeròbic Clostridium botulinum. Aquest bacteri viu normalment a terra o a l'aigua, però les seves endòspores poden contaminar aliments crus abans de la seva recol·lecció o de ser sacrificats. Si els aliments es cuinen adequadament, de forma que les espores de C. botulinum es destrueixin (a 85 °C, durant -com a mínim- 5 minuts; o a 121 °C, durant 3 minuts), no sorgeix cap problema. Però si queden endòspores viables, poden iniciar el creixement i quantitats mínimes de la neurotoxina que es produeix (DL50 intracorporal de 1.3–2.1 ng/kg, i de 10–13 ng/kg per inhalació)[1] poden ser extremadament tòxiques.[2]

Etiologia[modifica | modifica el codi]

El bacteri Clostridium botulinum es troba en zones contaminades, on els sòls i les aigües no tractades produeixen un brou de cultiu ideal. Aquest bacteri produeix unes espores que sobreviuen en els aliments, els quals es poden contaminar amb aquestes espores en els processos d'elaboració i/o emmagatzematge. Allí produeixen una toxina -de diferents grups genòmics-[3] que en ingressar al cos, fins i tot en mínimes quantitats, sol causar greus intoxicacions. Les toxines (metal·loproteases, estructuralment bastant semblants a les que causen el tètanus, amb una cadena de polipèptids pesada -de 100 kDa- i una lleugera -de 50 kDA-, unides per un pont disulfur)[4][5] tenen una potent acció neurotòxica, ja que impedeixen l'alliberament de l'acetilcolina, ocasionant paràlisi flàccida, fallida parasimpàtica i aturada cardiorespiratòria.[6] De fet la botulina és la substància més tòxica que existeix. La toxicitat és tan alta, que és probable que amb tan solament tastar l'aliment contaminat per a confirmar que està dolent, la persona s'intoxiqui greument, fins i tot com per a produir la mort.

La malaltia pot ser classificada de diverses formes: segons criteris exclusivament etiològics, segons determinades característiques fisicoquímiques del bacteri, segons les seves variants genòmiques o segons l'especificitat immunològica dels múltiples tipus de neurotoxines que produeix.[7] Fins fa poc temps, es coneixien set serotipus diferents de la neurotoxina botulínica i uns 40 subtipus.[8] Aquesta nomenclatura és motiu de revisió a dia d'avui.

De forma excepcional, el botulisme d'origen alimentari pot ser causat per un altre clostridi, el Clostridium baratii.[9] Aquest tipus de botulisme ha estat descrit poques vegades a la literatura mèdica. Una d'elles a Barcelona.[10] Es coneixen diferents soques d'aquest clostridi, caracteritzades genòmicament i trobades a fonts de contaminació molt diverses.[11] Algunes d'elles són aerotolerants.[12]

El Clostridium butyricum és un bacteri habitual de la microbiota de persones i animals. Les soques no patògenes són emprades en el tractament probiòtic d'algunes malalties. Les soques patògenes, però, poden provocar botulisme infantil i enterocolitis necrotitzants molt greus en nadons preterme. En aquests casos, les diferents soques del bacteri tenen efectes antagònics en la mucosa intestinal, relacionats amb la fermentació dels carbohidrats[13]

No hi ha un tractament específic de la malaltia, a banda d'administrar anticossos policlonals antitòxics (preparats d'immunoglobulines d'origen equí, actius contra diversos tipus de toxines botulíniques) i les oportunes tècniques de suport vital. L'antitoxina més emprada és la trivalent, efectiva contra les toxines de tipus A, B i E.[14] Existeix una antitoxina heptavalent, activa contra tots els tipus coneguts de toxina botulínica (A-G).[15] Treballs in vivo han neutralitzat la toxina E emprant un anticòs IgG humanitzat (sotmès a modificacions paratòpiques).[16] Una combinació d'anticossos monoclonals es capaç de neutralitzar múltiples subtipus de la toxina F (causant d'un baix percentatge de casos de botulisme).[17]

Des de fa uns anys, es treballa en modificar aquests anticossos per mitjà de lligaments amb pèptids que facilitin la seva penetració intracel·lular i la inhibició de la toxina.[18] També s'intenten dissenyar nous fàrmacs, amb substàncies derivades de la piridina i emprades per tractar malalties degeneratives, dirigits a evitar els danys neuromusculars propis del botulisme.[19] El diagnòstic diferencial del botulisme inclou la síndrome de Guillain-Barré, la miastenia gravis, intoxicació per tetradotoxina o toxiinfecció alimentària per marisc.[20] La detecció precoç de la toxina és fonamental per instaurar el tractament adient. S'ha desenvolupat un test ELISA sobre una base microfluídica que pot identificar-la en uns 75 minuts.[21] Actualment, als laboratoris especialitzats s'utilitzen tècniques de PCR quantitativa (qPCR) d'alta sensibilitat.[22]

No hi ha tampoc una vacuna aprovada per prevenir el botulisme. Diferents grups de recerca treballen en el desenvolupament una vacuna sintètica d'ADN que aconsegueixi una resposta immunològica eficaç contra la malaltia.[23]

Una variant molt poc comuna de botulisme és el botulisme infantil. Afecta els nens de menys de dotze mesos d'edat, en els que una colonització temporal de l'intestí per clostridis comporta la producció in situ de toxines botulíniques. La intoxicació és el resultat d'ingerir espores de C. botulinum, no de toxines prèviament formades. Aquesta malaltia, considerada rara, sembla afectar -fins a hores d'ara- nens de tot el món, excepte els africans.[24] Provoca pèrdua de la motilitat intestinal i paràlisi progressiva descendent. El medi rural i la proximitat a llocs en construcció són factors de risc en el botulisme infantil per la possible presència d'espores al sòl o flotants. De vegades, aquest tipus de botulisme s'ha originat per la ingesta de melassa de raïm.[25] Es pot presentar com un quadre d'abdomen agut secundari a intussuscepció intestinal.[26]

La variant adulta del botulisme infantil es coneix com botulisme ocult, indeterminat o botulisme entèric de l'adult. Inclou els casos que no poden ser atribuïts a un aliment concret. Es troben toxines a la femta, però no a l'aliment sospitós (en el qual es poden detectar o no espores). Es veu en persones amb alguna anormalitat del tracte gastrointestinal o antecedents de cirurgia prèvia.[27]

Entre els aliments més exposats a la contaminació solen trobar-se les verdures i llegums enllaunades a casa o -a vegades- elaborades industrialment, a més dels productes derivats del porc (pernil curat, entre altres) i el peix cru o fumat. El consum de peixos salats i sense eviscerar, d'aigua dolça o marins -de vegades relacionat amb costums tradicionals-, és una causa coneguda de casos de botulisme.[28] La creença que la mel no provoca botulisme s'ha demostrat falsa.[29] Brots de botulisme han estat provocats pel consum de begudes alcohòliques elaborades "artesanalment" a les presons.[30] Els aliments potencialment responsables d'una intoxicació botulínica són molts i poden tenir grans diferències entre ells segons sigui la zona geogràfica d'origen. A China, durant molts anys, el principal menjar causant de botulisme fou un formatge cassolà fet amb tofu[31] i avui dia encara el tofu fermentat provoca casos de botulisme.[32] A Itàlia, esporàdicament es veuen casos de botulisme en relació amb el consum de grelos conservats de forma artesanal.[33]

El botulisme també es produeix quan el bacteri entra a l'organisme a través d'una ferida i produeix la toxina en l'interior d'aquesta.[34] Acostuma a presentar-se en drogoaddictes que s'administren la droga per via intramuscular o subcutània (Butil-hidroxitoluè o heroïna marró, especialment).[35] S'ha descrit en consumidors de cocaïna per via nasal.[36] És una de les possibles complicacions de les fractures obertes, sobretot si resten un temps exposades a la pols.[37]

Rarament, el botulisme pot ser iatrogènic (una complicació derivada d'una teràpia o acte curatiu).[38] L'ús cosmètic de preparats de toxina botulínica elaborats sense control sanitari ha causat alguns casos de botulisme.[39] S'ha descrit algun cas de paràlisi botulínica després d'aplicar tòpicament mel a nadons.[40]

Recentment s'ha identificat una soca de Clostridium botulinum (la IBCA10-7060), aïllada d'un nen amb botulisme infantil, que produeix un tipus de toxina botulínica (TbH) no conegut fins ara.[41] Encara que la seva nomenclatura toxicològica no és la definitiva (TbH, TbFA o TbHA), ha estat identificada una antitoxina específica amb capacitat terapèutica.[42]

La soca 89G d'un bacteri diferent que pertany al mateix gènere, el Clostridium argentinense, genera toxina botulínica del tipus G.[43] És un bacteri que ha estat aïllat en casos de botulisme i osteomielitis derivats d'una lesió traumàtica oberta.[44]

El botulisme és una de les malalties considerades com a arma a emprar en una guerra biològica[45] o en un atac terrorista.[46] Fou una de les malalties emprades en els experiments de la Unitat 731, entre 1939 i 1945.[47] La possibilitat de disseminar la toxina en forma d'aerosol o de crear un hídrid amb ella i soques d'enterobacteris tòxics, més estables i resistents, per alterar els efectes del sèrum antibotulínic són fets que els experts en bioseguretat veuen amb preocupació.[48]

Botulisme animal[modifica | modifica el codi]

A banda de ser una malaltia humana, el botulisme afecta a molts animals, vertebrats i invertebrats.[49] Cavalls (en especial els poltres),[50] ovelles, pollastres, lleons o papions -per exemple- poden infectar-se amb Clostridium botulinum, sobretot dels tipus neurotòxics A i B,[51] o C/D a la zona del Mediterrani.[52] La taxa de supervivència dels cavalls (de més de sis mesos d'edat) amb botulisme tractats en un hospital veterinari especialitzat és quasi del 50%.[53] Algunes soques del bacteri poden colonitzar de forma endofítica el trèvol blanc (Trifolium repens, una planta farratgera) i ser ingerides pel bestiar boví.[54] La presència del bacteri en els animals lleters és un problema creixent de salut pública als països en vies de desenvolupament.[55] El bestiar afecte de pica és més procliu a desenvolupar la infecció.[56]

És destacable el botulisme aviar, que ataca les aus aquàtiques, en especial als anàtids. A diferents llocs de Catalunya, aquest fet és bastant habitual.[57][58] El mecanisme de transmissió entre dites aus és la ingesta de llimacs portadors o de larves de dípters necròfags contaminades amb el bacteri, desenvolupades sobre les restes d'altres aus mortes per la toxina i que actuen com a vectors.[59][60] El botulisme aviar es considera una malaltia emergent a Europa, sobretot a l'aviram.[61]

La descomposició de plantes, algues o animals en certes terres o aiguamolls origina el medi anaeròbic en el que creix i s'alimenta de forma saprofítica el bacteri.[62] Les espores del tipus neurotòxic E es poden trobar al tracte digestiu dels peixos dels llacs i són un perill per a les aus piscívores o les persones que mengen aquests peixos fumats.[63]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Arnon, SS; Schechter, R; Inglesby, TV; Henderson, DA; et al «Botulinum toxin as a biological weapon: medical and public health management» (en anglès). JAMA, 2001 28 Feb, 285 (8), pp. 1059–70. DOI: 10.1001/jama.285.8.1059. PMID: 11209178 [Consulta: 1 setembre 2016].
  2. Ledermann, WD «Historia del Clostridium botulinum» (en castellà). Rev Chil Infect, Edición aniversario 2003, pp. 39-41 [Consulta: 1 setembre 2016].
  3. Williamson, CH; Sahl, JW; Smith, TJ; Xie, G; et al «Comparative genomic analyses reveal broad diversity in botulinum-toxin-producing Clostridia» (en anglès). BMC Genomics, 2016 Mar 3; 17, pp. 180. DOI: 10.1186/s12864-016-2502-z. PMC: 4778365. PMID: 26939550 [Consulta: 3 setembre 2016].
  4. QIAGEN. Sample and Assay Technologies. Mechanism of Botulinum Toxin (en anglès). Hilden, Germany: GeneGlobe Pathways Web, 2016, pàgs. 1 [Consulta: 26 setembre 2016]. 
  5. Montecucco, C; Schiavo, G «Mechanism of action of tetanus and botulinum neurotoxins» (en anglès). Mol Microbiol, 1994 Jul; 13 (1), pp. 1-8. PMID: 7527117 [Consulta: 25 setembre 2016].
  6. Sugiyama, H «Clostridium botulinum neurotoxin» (en anglès). Microbiol Rev, 1980 Sep; 44 (3), pp. 419-448. PMC: 373187. PMID: 6252433 [Consulta: 2 setembre 2016].
  7. Carter, AT; Peck, MW «Genomes, neurotoxins and biology of Clostridium botulinum Group I and Group II» (en anglès). Res Microbiol, 2015 May; 166 (4), pp. 303–317. DOI: 10.1016/j.resmic.2014.10.010. PMC: 4430135 [Consulta: 30 setembre 2016].
  8. Peck MW, Smith TJ, Anniballi F, Austin JW, et al «Historical Perspectives and Guidelines for Botulinum Neurotoxin Subtype Nomenclature» (en anglès). Toxins (Basel, 2017 Gen 18; 9 (1), pii: E38. DOI: 10.3390/toxins9010038. PMC: 5308270. PMID: 24902078 [Consulta: 22 juny 2017].
  9. Tréhard, H; Poujol, I; Mazuet, C; Blanc, Q; et al «A cluster of three cases of botulism due to Clostridium baratii type F, France, August 2015» (en anglès). Euro Surveill, 2016; 21 (4), pii: 30117. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2016.21.4.30117. PMID: 26848055 [Consulta: 12 novembre 2016].
  10. Lafuente, S; Nolla, J; Valdezate S; Tortajada, C; et al «Two simultaneous botulism outbreaks in Barcelona: Clostridium baratii and Clostridium botulinum» (en anglès). Epidemiol Infect, 2013 Sep; 141 (9), pàg. 1993-1995. DOI: 10.1017/S0950268812002592. PMID: 23158693 [Consulta: 12 novembre 2016].
  11. Mazuet, C; Legeay, C; Sautereau, J; Bouchier, C; et al «Characterization of Clostridium Baratii Type F Strains Responsible for an Outbreak of Botulism Linked to Beef Meat Consumption in France» (en anglès). PLOS Currents Outbreaks, 2017 Feb 1. Edition 1, pàgs: 17. DOI: 10.1371/currents.outbreaks.6ed2fe754b58a5c42d0c33d586ffc606 [Consulta: 12 març 2017].
  12. Yang, W «Fast viability assessment of Clostridium spores: survival in extreme environments -Tesi doctoral-» (en anglès). California Institute of Technology, 2010, Feb 5, pàgs: 148 [Consulta: 12 març 2017].
  13. Cassir, N; Benamar, S; La Scola, B «Clostridium butyricum: from beneficial to a new emerging pathogen» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2016 Gen; 22 (1), pp: 37-45. DOI: 10.1016/j.cmi.2015.10.014. PMID: 26493849 [Consulta: 27 març 2017].
  14. Jalda, D; Junco, A; Alvarez-Moreno, M; et al «Microepidemia familiar de botulismo alimentario en la Comunidad de Madrid» (en castellà). Rev Neurol, 2016 Jul 1; 63 (1), pp. 28-32. PMID: 27345277 [Consulta: 30 setembre 2016].
  15. CDC «Investigational heptavalent botulinum antitoxin (HBAT) to replace licensed botulinum antitoxin AB and investigational botulinum antitoxin E» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 2010 Mar 19; 59 (10), pàg. 299. PMID: 20300057 [Consulta: 30 setembre 2016].
  16. Derman, Y; Selby, K; Miethe, S; Frenzel, A; et al «Neutralization of Botulinum Neurotoxin Type E by a Humanized Antibody» (en anglès). Toxins (Basel), 2016 Sep 12; 8 (9), pii: E257. DOI: 10.3390/toxins8090257. PMC: 5037483. PMID: 27626446 [Consulta: 14 octubre 2016].
  17. Fan Y; Garcia-Rodriguez, C; Lou, J; Wen, W; et al «A three monoclonal antibody combination potently neutralizes multiple botulinum neurotoxin serotype F subtypes» (en anglès). PLoS One, 2017 Mar 21; 12 (3), pp: e0174187. DOI: 10.1371/journal.pone.0174187. PMC: 5360321. PMID: 28323873 [Consulta: 2 maig 2017].
  18. Thanongsaksrikul, J; Chaicumpa, W «Botulinum neurotoxins and botulism: a novel therapeutic approach» (en anglès). Toxins (Basel), 2011 May; 3 (5), pp. 469-488. DOI: 10.3390/toxins3050469. PMC: 3202833. PMID: 22069720 [Consulta: 3 setembre 2016].
  19. Zakhari, JS; Kinoyama, I; Hixon, MS; Di Mola, A; et al «Formulating a new basis for the treatment against botulinum neurotoxin intoxication: 3,4-Diaminopyridine prodrug design and characterization» (en anglès). Bioorg Med Chem, 2011 Nov 1; 19 (21), pp. 6203-9. DOI: 10.1016/j.bmc.2011.09.019. PMC: 3196298. PMID: 21975066 [Consulta: 8 setembre 2016].
  20. Sobel, J «Botulism» (en anglès). Clin Infect Dis, 2005 Oct 15; 41 (8), pp. 1167-1173. DOI: 10.1086/444507. PMID: 16163636 [Consulta: 21 setembre 2016].
  21. Babrak, L; Lin, A; Stanker, LH; McGarvey, J; Hnasko, R «Rapid Microfluidic Assay for the Detection of Botulinum Neurotoxin in Animal Sera» (en anglès). Toxins (Basel), 2016 Jan 4; 8 (1), pii: E13. DOI: 10.3390/toxins8010013. PMC: 4728535. PMID: 26742073 [Consulta: 12 novembre 2016].
  22. Kwon, SJ; Jeong, EJ; Yoo, YC; Cai, C; et al «High sensitivity detection of active botulinum neurotoxin by glyco-quantitative polymerase chain-reaction» (en anglès). Anal Chem, 2014 Mar 4; 86 (5), pp: 2279-2284. DOI: 10.1021/ac500262d. PMC: 3985614. PMID: 24506443 [Consulta: 21 març 2016].
  23. Scott VL, Villarreal DO, Hutnick NA, Walters JN, et al «DNA vaccines targeting heavy chain C-terminal fragments of Clostridium botulinum neurotoxin serotypes A, B, and E induce potent humoral and cellular immunity and provide protection from lethal toxin challenge» (en anglès). Hum Vaccin Immunother, 2015; 11 (8), pp: 1961-1971. DOI: 10.1080/21645515.2015.1066051. PMC: 4635847. PMID: 26158319 [Consulta: 21 juny 2017].
  24. Fenicia, L; Anniballi, F «Infant botulism» (en anglès). Ann Ist Super Sanita, 2009; 45 (2), pp. 134-146. PMID: 19636165 [Consulta: 3 setembre 2016].
  25. Cagan E, Peker E, Dogan M, Caksen H «Infant botulism» (en anglès). Eurasian J Med, 2010 Ag; 42 (2), pp: 92-94. DOI: 10.5152/eajm.2010.25. PMC: 4261338. PMID: 25610131 [Consulta: 18 maig 2017].
  26. Spini RG, Ferraris V, Glasman MP, Orofino G, et al «Invaginación intestinal en un lactante con diagnóstico de botulismo. Reporte de un caso» (en castellà). Arch Argent Pediatr, 2015 Oct; 113 (5), pp: e286-e289. DOI: 10.5546/aap.2015.e286. PMID: 26294164 [Consulta: 20 maig 2017].
  27. Pérez Pérez, H; Rubio, C; Pozuelo, MR; Revert, C; Hardisson, A «Botulismo y toxina botulínica» (en castellà). Rev Toxicol, 2003; 20 (1), pp: 8-12. ISSN: 0212-7113 [Consulta: 20 maig 2017].
  28. Badhey H, Cleri DJ, D'Amato RF, Vernaleo JR, et al «Two fatal cases of type E adult food-borne botulism with early symptoms and terminal neurologic signs» (en anglès). J Clin Microbiol, 1986 Mar; 23 (3), pp: 616-618. PMC: 268705. PMID: 3514662 [Consulta: 15 maig 2017].
  29. Abdulla, CO; Ayubi, A; Zulfiquer, F; Santhanam, G; et al «Infant botulism following honey ingestion» (en anglès). BMJ Case Rep, 2012 Sep 7; 2012, pii: bcr1120115153. DOI: 10.1136/bcr.11.2011.5153. PMID: 22962382 [Consulta: 3 setembre 2016].
  30. Vugia, DJ; Mase, SR; Cole, B; et al «Botulism from Drinking Pruno» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2009 Jan; 15 (1), pp. 69-71. DOI: 10.3201/eid1501.081024. PMC: 2660710. PMID: 19116055 [Consulta: 1 octubre 2016].
  31. Shih Y, Chao SY «Botulism in China» (en anglès). Rev Infect Dis, 1986 Nov-Des; 8 (6), pp: 984-990. PMID: 3797939 [Consulta: 16 maig 2017].
  32. CDC «Tofu: An Unlikely Cause of Botulism» (en anglès). JAMA, 2013 Ag; 310 (8), pp: 788. DOI: 10.1001/jama.2013.194564 [Consulta: 16 maig 2017].
  33. Anniballi F, Chironna E, Astegiano S, Fiore A, et al «Foodborne botulism associated with home-preserved turnip tops in Italy» (en anglès). Ann Ist Super Sanità, 2015; 51 (1), pp: 60-61. DOI: 10.4415/ANN_15_01_10. PMID: 25857385 [Consulta: 18 maig 2017].
  34. Moreno, E «Botulismo por herida traumática» (en castellà). Arch Argent Pediatr, 2014 Apr; 112 (2), pp. e50-2. DOI: 10.5546/aap.2014.e50. PMID: 24584800 [Consulta: 3 setembre 2016].
  35. Yuan, J; Inami, G; Mohle-Boetani, J; Vugia, DJ «Recurrent wound botulism among injection drug users in California» (en anglès). Clin Infect Dis, 2011 Apr 1; 52 (7), pp. 862-6. DOI: 10.1093/cid/cir005. PMID: 21317399 [Consulta: 8 setembre 2016].
  36. Roblot, F; Popoff, M; Carlier, JP; Godet, C; et al «Botulism in patients who inhale cocaine: the first cases in France» (en anglès). Clin Infect Dis, 2006 Sep 1; 43 (5), pp. e51-2. DOI: 10.1086/506567. PMID: 16886143 [Consulta: 30 setembre 2016].
  37. De Rosa, FG; Stella, ML; Astegiano, S; Corcione, S; et al «Wound botulism after traumatic open fracture in Italy» (en anglès). Infez Med, 2015 Sep; 23 (3), pp: 280-282. PMID: 26397301 [Consulta: 21 març 2017].
  38. Beseler-Soto, B; Sánchez-Palomares, M; Santos-Serrano, L; et al «Botulismo yatrógeno: una complicación a tener en cuenta en el tratamiento de la espasticidad en la infancia» (en castellà). Rev Neurol, 2003 Sep 1-15; 37 (5), pp. 444-6. PMID: 14533094 [Consulta: 8 setembre 2016].
  39. Chertow, DS; Tan, ET; Maslanka, SE; Schulte, J; et al «Botulism in 4 Adults Following Cosmetic Injections With an Unlicensed, Highly Concentrated Botulinum Preparation» (en anglès). JAMA, 2006 Nov 22; 296 (20), pp. 2476-9. DOI: 10.1001/jama.296.20.2476. PMID: 17119144 [Consulta: 8 setembre 2016].
  40. Joseph, CJ; Khoo, TB; Lee, KY «Flaccid paralysis in an infant associated with a dirty wound and application of honey» (en anglès). BMJ Case Rep, 2017 Gen 6; 2017, pii: bcr2016218044. DOI: 10.1136/bcr-2016-218044. PMC: 5256494. PMID: 28062435 [Consulta: 3 març 2017].
  41. Barash, JR; Arnon, SS «A Novel Strain of Clostridium botulinum That Produces Type B and Type H Botulinum Toxins» (en anglès). J Infect Dis, 2014 Gen 15; 209 (2), pp: 183-191. DOI: 10.1093/infdis/jit449. PMID: 24106296 [Consulta: 28 març 2017].
  42. Fan Y, Barash JR, Lou J, Conrad F, et al «Immunological Characterization and Neutralizing Ability of Monoclonal Antibodies Directed Against Botulinum Neurotoxin Type H» (en anglès). J Infect Dis, 2016 Maig 15; 213 (10), pp: 1606-1614. DOI: 10.1093/infdis/jiv770. PMC: 4837907. PMID: 26936913 [Consulta: 23 juny 2017].
  43. Halpin JL, Hill K, Johnson SL, Bruce DC, et al «Finished Whole-Genome Sequence of Clostridium argentinense Producing Botulinum Neurotoxin Type G» (en anglès). Genome Announc, 2017 Maig 25; 5 (21), pii: e00380-17. DOI: 10.1128/genomeA.00380-17. PMC: 5477395. PMID: 28546482 [Consulta: 23 juny 2017].
  44. Taylor SM, Wolfe CR, Dixon TC, Ruch DS, Cox GM «Wound botulism complicating internal fixation of a complex radial fracture» (en anglès). J Clin Microbiol, 2010 Feb; 48 (2), pp: 650-653. DOI: 10.1128/JCM.01258-09. PMC: 2815637. PMID: 20007390 [Consulta: 23 juny 2017].
  45. Thavaselvam, D; Vijayaraghavan, R «Biological warfare agents» (en anglès). J Pharm Bioallied Sci, 2010 Jul; 2 (3), pp. 179-188. DOI: 10.4103/0975-7406.68499. PMC: 3148622. PMID: 21829313 [Consulta: 3 setembre 2016].
  46. Institute of Medicine (US) Forum on Microbial Threats «Addressing Foodborne Threats to Health: Policies, Practices, and Global Coordination: Workshop Summary. Chap 4: Bioterrorism and the Food Supply» (en anglès). Washington (DC): National Academies Press (US); 2006, págs. 304. DOI: 10.17226/11745. PMID: 21850788 [Consulta: 27 setembre 2016].
  47. Cunliffe, WH «Select Documents on Japanese War Crimes and Japanese Biological Warfare, 1934-2006» (en anglès). US. National Archives and Records Administration, 2006; Nov, pàgs: 170 [Consulta: 15 abril 2017].
  48. Pitschmann, V «Overall View of Chemical and Biochemical Weapons» (en anglès). Toxins (Basel), 2014 Jun; 6 (6), pp: 1761–1784. DOI: 10.3390/toxins6061761. PMC: 4073128. PMID: 24902078 [Consulta: 21 juny 2017].
  49. Critchley, EM «A comparison of human and animal botulism: a review» (en anglès). J R Soc Med, 1991 May; 84 (5), pp. 295-298. PMID: 2041009 [Consulta: 10 setembre 2016].
  50. Prutton, JS; Magdesian, KG; Plummer, A; Williams, DC; Aleman, M «Survival of a Foal with Type A Botulism» (en anglès). J Vet Intern Med, 2016 Mar-Apr; 30 (2), pp. 675-678. DOI: 10.1111/jvim.13840. PMC: 4913603. PMID: 26892949 [Consulta: 15 setembre 2016].
  51. Babrak, L; Lin, A; Stanker, LH; McGarvey, J; Hnasko, R «Rapid Microfluidic Assay for the Detection of Botulinum Neurotoxin in Animal Sera» (en anglès). Toxins (Basel), 2016 Jan 4; 8 (1), pii: E13. DOI: 10.3390/toxins8010013. PMID: 26742073 [Consulta: 10 setembre 2016].
  52. Vidal, D; Anza, I; Taggart, MA; Pérez-Ramírez, E; et al «Environmental factors influencing the prevalence of a Clostridium botulinum type C/D mosaic strain in nonpermanent Mediterranean wetlands» (en anglès). Appl Environ Microbiol, 2013 Jul; 79 (14), pp. 4264-71. DOI: 10.1128/AEM.01191-13. PMID: 23645197 [Consulta: 11 setembre 2016].
  53. Johnson, AL; McAdams-Gallagher, SC; Aceto, H «Outcome of adult horses with botulism treated at a veterinary hospital: 92 cases (1989-2013)» (en anglès). J Vet Intern Med, 2015 Gen; 29 (1), pp: 311-319. DOI: 10.1111/jvim.12502. PMC: 4858097. PMID: 25408202 [Consulta: 24 abril 2017].
  54. Zeiller, M; Rothballer, M; Iwobi, AN; Böhnel, H; et al «Systemic colonization of clover (Trifolium repens) by Clostridium botulinum strain 2301» (en anglès). Front Microbiol, 2015 Oct 31; 6, pp: 1207. DOI: 10.3389/fmicb.2015.01207. PMC: 4628109. PMID: 26583010 [Consulta: 22 març 2017].
  55. Abdel-Moein, KA; Hamza, DA «Occurrence of human pathogenic Clostridium botulinum among healthy dairy animals: an emerging public health hazard» (en anglès). Pathog Glob Health, 2016 Feb; 110 (1), pp: 25–29. DOI: 10.1080/20477724.2015.1133107. PMC: 4870025. PMID: 27077311 [Consulta: 15 abril 2017].
  56. Kummel, J; Krametter-Froetscher, R; Six, G; Brunthaler, R; et al «Descriptive study of botulism in an Austrian dairy herd: a case report» (en anglès). Veterinární Medicína, 2012; 57 (3), pp: 143-149 [Consulta: 15 abril 2017].
  57. «Detectan aves envenenadas por botulismo en el área de Barcelona», La Vanguardia, 15 octubre 2014. [Consulta: 10 setembre 2016].
  58. «Una cinquantena d'aus mortes als Aiguamolls per un brot de botulisme aviar», El Punt Avui, 2 setembre 2015. [Consulta: 10 setembre 2016].
  59. Gismervik, K; Bruheim, T; Rørvik, LM; Haukeland, S; Skaar, I «Invasive slug populations (Arion vulgaris) as potential vectors for Clostridium botulinum» (en anglès). Acta Vet Scand, 2014 Oct 3; 56 (1), pàg. 65. DOI: 10.1186/s13028-014-0065-z. PMID: 25277214 [Consulta: 11 setembre 2016].
  60. Anza, I; Vidal, D; Mateo, R «New insight in the epidemiology of avian botulism outbreaks: necrophagous flies as vectors of Clostridium botulinum type C/D» (en anglès). Environ Microbiol Rep, 2014 Dec;6 (6), pp. 738-43. DOI: 10.1111/1758-2229.12197. PMID: 25079304 [Consulta: 11 setembre 2016].
  61. Woudstra, C; Le Maréchal, C; Souillard, R; Bayon-Auboyer, MH; et al «New Insights into the Genetic Diversity of Clostridium botulinum Group III through Extensive Genome Exploration» (en anglès). Front Microbiol, 2016 May 19; 7, pp. 757. DOI: 10.3389/fmicb.2016.00757. PMC: 4871853. PMID: 27242769 [Consulta: 14 octubre 2016].
  62. Espelund, M; Klaveness, D «Botulism outbreaks in natural environments - an update» (en anglès). Front Microbiol, 2014 Jun 11; 5, pp. 287. DOI: 10.3389/fmicb.2014.00287. PMC: 4052663. PMID: 24966853 [Consulta: 21 setembre 2016].
  63. Leighton, FA «Type E Botulism in Birds» (en anglès). Canadian Wildlife Health Cooperative, 2000; Mar, pàgs: 6 [Consulta: 1 març 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Botulisme Modifica l'enllaç a Wikidata