Botulisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Botulisme
Botulism1and2.JPG
Un noi de 14 anys, amb botulisme. Amb oftalmoplegia bilateral amb ptosi en la imatge de l'esquerra, i les pupil·les dilatades i fixes en la imatge de la dreta. Aquest jove estava completament conscient.
Classificació i recursos externs
Especialitat Infecció
CIM-10 A05.1
CIM-9 005.1,040.41,040.42
DiseasesDB 2811
MedlinePlus 000598
eMedicine article/213311
Patient UK Botulisme
Modifica dades a Wikidata

El botulisme és el tipus més greu d'intoxicació alimentària; amb freqüència és mortal i es produeix després d'ingerir aliment que conté neurotoxina produïda pel bacteri anaeròbic Clostridium botulinum. Aquest bacteri viu normalment a terra o a l'aigua, però les seves endòspores poden contaminar aliments crus abans de la seva recol·lecció o de ser sacrificats. Si els aliments es cuinen adequadament, de forma que les espores de C. botulinum es destrueixin (a 85 °C, durant -com a mínim- 5 minuts; o a 121 °C, durant 3 minuts), no sorgeix cap problema. Però si queden endòspores viables, poden iniciar el creixement i quantitats mínimes de la neurotoxina que es produeix (DL50 intracorporal de 1.3–2.1 ng/kg, i de 10–13 ng/kg per inhalació)[1] poden ser extremadament tòxiques.[2]

Etiologia[modifica | modifica el codi]

El bacteri Clostridium botulinum es troba en zones contaminades, on els sòls i les aigües no tractades produeixen un brou de cultiu ideal. Aquest bacteri produeix unes espores que sobreviuen en els aliments, els quals es poden contaminar amb aquestes espores en els procesos d'elaboració i/o emmagatzematge. Allí produeixen una toxina -de diferents grups genòmics-[3] que en ingressar al cos, fins i tot en mínimes quantitats, sol causar greus intoxicacions. Les toxines (metal·loproteases, estructuralment bastant semblants a les que causen el tètanus, amb una cadena de polipèptids pesada -de 100 kDa- i una lleugera -de 50 kDA-, unides per un pont disulfur)[4][5] tenen una potent acció neurotòxica, ja que impedeixen l'alliberament de l'acetilcolina, ocasionant paràlisi flàccida, fallida parasimpàtica i aturada cardiorespiratòria.[6] De fet la botulina és la substància més tòxica que existeix. La toxicitat és tan alta, que és probable que amb tan solament tastar l'aliment contaminat per a confirmar que està dolent, la persona s'intoxiqui greument, fins i tot com per a produir la mort.

La malaltia pot ser classificada de diverses formes: segons criteris exclusivament etiològics, segons determinades característiques físico-químiques del bacteri, segons les seves variants genòmiques o segons l'especificitat immunològica dels múltiples tipus de neurotoxines que produeix.[7]

No hi ha un tractament específic de la malaltia, a banda d'administrar anticossos policlonals antitòxics (preparats d'immunoglobulines d'origen equí, actius contra diversos tipus de toxines botulíniques) i les oportunes tècniques de suport vital. L'antitoxina més emprada és la trivalent, efectiva contra les toxines de tipus A, B i E.[8] Existeix una antitoxina heptavalent, activa contra tots els tipus coneguts de toxina botulínica (A-G).[9]

Des de fa uns anys, es treballa en modificar aquests anticossos per mitjà de lligaments amb pèptids que facilitin la seva penetració intracel·lular i la inhibició de la toxina.[10] També s'intenten dissenyar nous fàrmacs, amb substàncies derivades de la piridina i emprades per tractar malalties degeneratives, dirigits a evitar els danys neuromusculars propis del botulisme.[11] El diagnòstic diferencial del botulisme inclou la síndrome de Guillain-Barré, la miastenia gravis, intoxicació per tetradotoxina o toxiinfecció alimentària per marisc.[12]

Una variant molt poc comú de botulisme és el botulisme infantil. Afecta als nens de menys de dotze mesos d'edat, en els que una colonització temporal de l'intestí per clostridis comporta la producció in situ de toxines botulíniques. Aquesta malaltia, considerada rara, sembla afectar -fins a hores d'ara- a nens de tot el món, excepte els africans.[13]

Entre els aliments més exposats a la contaminació solen trobar-se les verdures i llegums enllaunades a casa o -a vegades- elaborades industrialment, a més dels productes derivats del porc (pernil curat, entre altres) i el peix cru o fumat. La creença que la mel no provoca botulisme s'ha demostrat falsa.[14] Brots de botulisme han estat provocats pel consum de begudes alcohòliques elaborades "artesanalment" a les presons.[15]

El botulisme també es produeix quan el bacteri entra a l'organisme a través d'una ferida i produeix la toxina en l'interior d'aquesta.[16] Acostuma a presentar-se en drogoaddictes que s'administren la droga per via intramuscular o subcutània (Butil-hidroxitoluè o heroïna marró, especialment).[17] S'ha descrit en consumidors de cocaïna per via nasal.[18]

Rarament, el botulisme pot ser iatrogènic (una complicació derivada d'una teràpia o acte curatiu).[19] L'ús cosmètic de preparats de toxina botulínica elaborats sense control sanitari ha causat alguns casos de botulisme.[20]

El botulisme és una de les malalties considerades com arma a emprar en una guerra biològica[21] o en un atac terrorista.[22]

Botulisme animal[modifica | modifica el codi]

A banda de ser una malaltia humana, el botulisme afecta a molts animals, vertebrats i invertebrats.[23] Cavalls (en especial els poltres),[24] ovelles, pollastres, lleons o papions -per exemple- poden infectar-se amb Clostridium botulinum, sobre tot dels tipus neurotòxics A i B,[25] o C/D a la zona del Mediterrani.[26] És destacable el botulisme aviar, que ataca les aus aquàtiques, en especial als anàtids. A diferents llocs de Catalunya, aquest fet és bastant habitual.[27][28] El mecanisme de transmissió entre dites aus és la ingesta de llimacs portadors o de larves de dípters necròfags contaminades amb el bacteri, desenvolupades sobre les restes d'altres aus mortes per la toxina i que actuen com vectors.[29][30]

La descomposició de plantes, algues o animals en certes terres o aiguamolls origina el medi anaeròbic en el que creix i s'alimenta de forma saprofítica el bacteri.[31]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Arnon, SS; Schechter, R; Inglesby, TV; Henderson, DA; et al «Botulinum toxin as a biological weapon: medical and public health management» (en anglès). JAMA, 2001 28 Feb, 285 (8), pp. 1059–70. DOI: 10.1001/jama.285.8.1059. PMID: 11209178 [Consulta: 1 setembre 2016].
  2. Ledermann, WD «Historia del Clostridium botulinum» (en castellà). Rev Chil Infect, Edición aniversario 2003, pp. 39-41 [Consulta: 1 setembre 2016].
  3. Williamson, CH; Sahl, JW; Smith, TJ; Xie, G; et al «Comparative genomic analyses reveal broad diversity in botulinum-toxin-producing Clostridia» (en anglès). BMC Genomics, 2016 Mar 3; 17, pp. 180. DOI: 10.1186/s12864-016-2502-z. PMID: 26939550 [Consulta: 3 setembre 2016].
  4. QIAGEN. Sample and Assay Technologies. Mechanism of Botulinum Toxin (en anglès). Hilden, Germany: GeneGlobe Pathways Web, 2016, pàgs. 1 [Consulta: 26 setembre 2016]. 
  5. Montecucco, C; Schiavo, G «Mechanism of action of tetanus and botulinum neurotoxins» (en anglès). Mol Microbiol, 1994 Jul; 13 (1), pp. 1-8. PMID: 7527117 [Consulta: 25 setembre 2016].
  6. Sugiyama, H «Clostridium botulinum neurotoxin» (en anglès). Microbiol Rev, 1980 Sep; 44 (3), pp. 419-448. PMC: 373187. PMID: 6252433 [Consulta: 2 setembre 2016].
  7. Carter, AT; Peck, MW «Genomes, neurotoxins and biology of Clostridium botulinum Group I and Group II» (en anglès). Res Microbiol, 2015 May; 166 (4), pp. 303–317. DOI: 10.1016/j.resmic.2014.10.010. PMC: 4430135 [Consulta: 30 setembre 2016].
  8. Jalda, D; Junco, A; Alvarez-Moreno, M; et al «Microepidemia familiar de botulismo alimentario en la Comunidad de Madrid» (en castellà). Rev Neurol, 2016 Jul 1; 63 (1), pp. 28-32. PMID: 27345277 [Consulta: 30 setembre 2016].
  9. CDC «Investigational heptavalent botulinum antitoxin (HBAT) to replace licensed botulinum antitoxin AB and investigational botulinum antitoxin E» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 2010 Mar 19; 59 (10), pàg. 299. PMID: 20300057 [Consulta: 30 setembre 2016].
  10. Thanongsaksrikul, J; Chaicumpa, W «Botulinum neurotoxins and botulism: a novel therapeutic approach» (en anglès). Toxins (Basel), 2011 May; 3 (5), pp. 469-488. DOI: 10.3390/toxins3050469. PMC: 3202833. PMID: 22069720 [Consulta: 3 setembre 2016].
  11. Zakhari, JS; Kinoyama, I; Hixon, MS; Di Mola, A; et al «Formulating a new basis for the treatment against botulinum neurotoxin intoxication: 3,4-Diaminopyridine prodrug design and characterization» (en anglès). Bioorg Med Chem, 2011 Nov 1; 19 (21), pp. 6203-9. DOI: 10.1016/j.bmc.2011.09.019. PMID: 21975066 [Consulta: 8 setembre 2016].
  12. Sobel, J «Botulism» (en anglès). Clin Infect Dis, 2005 Oct 15; 41 (8), pp. 1167-1173. DOI: 10.1086/444507. PMID: 16163636 [Consulta: 21 setembre 2016].
  13. Fenicia, L; Anniballi, F «Infant botulism» (en anglès). Ann Ist Super Sanita, 2009; 45 (2), pp. 134-146. PMID: 19636165 [Consulta: 3 setembre 2016].
  14. Abdulla, CO; Ayubi, A; Zulfiquer, F; Santhanam, G; et al «Infant botulism following honey ingestion» (en anglès). BMJ Case Rep, 2012 Sep 7; 2012, pii: bcr1120115153. DOI: 10.1136/bcr.11.2011.5153. PMID: 22962382 [Consulta: 3 setembre 2016].
  15. Vugia, DJ; Mase, SR; Cole, B; et al «Botulism from Drinking Pruno» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2009 Jan; 15 (1), pp. 69-71. DOI: 10.3201/eid1501.081024. PMC: 2660710. PMID: 19116055 [Consulta: 1 octubre 2016].
  16. Moreno, E «Botulismo por herida traumática» (en castellà). Arch Argent Pediatr, 2014 Apr; 112 (2), pp. e50-2. DOI: 10.5546/aap.2014.e50. PMID: 24584800 [Consulta: 3 setembre 2016].
  17. Yuan, J; Inami, G; Mohle-Boetani, J; Vugia, DJ «Recurrent wound botulism among injection drug users in California» (en anglès). Clin Infect Dis, 2011 Apr 1; 52 (7), pp. 862-6. DOI: 10.1093/cid/cir005. PMID: 21317399 [Consulta: 8 setembre 2016].
  18. Roblot, F; Popoff, M; Carlier, JP; Godet, C; et al «Botulism in patients who inhale cocaine: the first cases in France» (en anglès). Clin Infect Dis, 2006 Sep 1; 43 (5), pp. e51-2. DOI: 10.1086/506567. PMID: 16886143 [Consulta: 30 setembre 2016].
  19. Beseler-Soto, B; Sánchez-Palomares, M; Santos-Serrano, L; et al «Botulismo yatrógeno: una complicación a tener en cuenta en el tratamiento de la espasticidad en la infancia» (en castellà). Rev Neurol, 2003 Sep 1-15; 37 (5), pp. 444-6. PMID: 14533094 [Consulta: 8 setembre 2016].
  20. Chertow, DS; Tan, ET; Maslanka, SE; Schulte, J; et al «Botulism in 4 Adults Following Cosmetic Injections With an Unlicensed, Highly Concentrated Botulinum Preparation» (en anglès). JAMA, 2006 Nov 22; 296 (20), pp. 2476-9. DOI: 10.1001/jama.296.20.2476. PMID: 17119144 [Consulta: 8 setembre 2016].
  21. Thavaselvam, D; Vijayaraghavan, R «Biological warfare agents» (en anglès). J Pharm Bioallied Sci, 2010 Jul; 2 (3), pp. 179-188. DOI: 10.4103/0975-7406.68499. PMID: 21829313 [Consulta: 3 setembre 2016].
  22. Institute of Medicine (US) Forum on Microbial Threats «Addressing Foodborne Threats to Health: Policies, Practices, and Global Coordination: Workshop Summary. Chap 4: Bioterrorism and the Food Supply» (en anglès). Washington (DC): National Academies Press (US); 2006, págs. 304. DOI: 10.17226/11745. PMID: 21850788 [Consulta: 27 setembre 2016].
  23. Critchley, EM «A comparison of human and animal botulism: a review» (en anglès). J R Soc Med, 1991 May; 84 (5), pp. 295-298. PMID: 2041009 [Consulta: 10 setembre 2016].
  24. Prutton, JS; Magdesian, KG; Plummer, A; Williams, DC; Aleman, M «Survival of a Foal with Type A Botulism» (en anglès). J Vet Intern Med, 2016 Mar-Apr; 30 (2), pp. 675-678. DOI: 10.1111/jvim.13840. PMC: 4913603. PMID: 26892949 [Consulta: 15 setembre 2016].
  25. Babrak, L; Lin, A; Stanker, LH; McGarvey, J; Hnasko, R «Rapid Microfluidic Assay for the Detection of Botulinum Neurotoxin in Animal Sera» (en anglès). Toxins (Basel), 2016 Jan 4; 8 (1), pii: E13. DOI: 10.3390/toxins8010013. PMID: 26742073 [Consulta: 10 setembre 2016].
  26. Vidal, D; Anza, I; Taggart, MA; Pérez-Ramírez, E; et al «Environmental factors influencing the prevalence of a Clostridium botulinum type C/D mosaic strain in nonpermanent Mediterranean wetlands» (en anglès). Appl Environ Microbiol, 2013 Jul; 79 (14), pp. 4264-71. DOI: 10.1128/AEM.01191-13. PMID: 23645197 [Consulta: 11 setembre 2016].
  27. «Detectan aves envenenadas por botulismo en el área de Barcelona», La Vanguardia, 15 octubre 2014. [Consulta: 10 setembre 2016].
  28. «Una cinquantena d'aus mortes als Aiguamolls per un brot de botulisme aviar», El Punt Avui, 2 setembre 2015. [Consulta: 10 setembre 2016].
  29. Gismervik, K; Bruheim, T; Rørvik, LM; Haukeland, S; Skaar, I «Invasive slug populations (Arion vulgaris) as potential vectors for Clostridium botulinum» (en anglès). Acta Vet Scand, 2014 Oct 3; 56 (1), pàg. 65. DOI: 10.1186/s13028-014-0065-z. PMID: 25277214 [Consulta: 11 setembre 2016].
  30. Anza, I; Vidal, D; Mateo, R «New insight in the epidemiology of avian botulism outbreaks: necrophagous flies as vectors of Clostridium botulinum type C/D» (en anglès). Environ Microbiol Rep, 2014 Dec;6 (6), pp. 738-43. DOI: 10.1111/1758-2229.12197. PMID: 25079304 [Consulta: 11 setembre 2016].
  31. Espelund, M; Klaveness, D «Botulism outbreaks in natural environments - an update» (en anglès). Front Microbiol, 2014 Jun 11; 5, pp. 287. DOI: 10.3389/fmicb.2014.00287. PMC: 4052663. PMID: 24966853 [Consulta: 21 setembre 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Botulisme Modifica l'enllaç a Wikidata