Piridina

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químicPiridina
Substància compost químic i líquid inflamable de la classe IB
Massa molecular 79,042 uma
Estructura química
Fórmula química C₅H₅N
Pyridin.svg
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 0,98 g/cm3 (20 °C)
Viscositat dinàmica 0,94 PI
Punt de fusió -44 °F
Punt d'ebullició 240 °F
Pressió de vapor 16 mm Hg
Perills
Límit inferior d'explosivitat 1,8 %
Límit superior d'explosivitat 12,4 %
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 15 mg/m3 (10 h, Estats Units d'Amèrica)
Punt d'inflamabilitat 68 °F
IDLH 3.240 mg/m3
Identificadors
CAS 110-86-1
InChIKey JUJWROOIHBZHMG-UHFFFAOYSA-N
PubChem 1049
RTECS UR8400000
AEPQ 203-809-9
ChEBI 16227
KEGG C00747
ChemSpider 1020
ChEMBL CHEMBL266158
UNII NH9L3PP67S
ZVG 13850
Infocard ECHA 100.003.464
HMDB HMDB00926
DSSTOX DTXSID9021924
Beilstein 103233
Gmelin 1996
Modifica dades a Wikidata

La piridina (C5H5N) és un compost aromàtic insaturat (amb enllaços dobles) cíclic hexagonal de cinc àtoms de carboni i un de nitrogen.[1] La seva estructura és la d'un benzè al qual un àtom de nitrogen (N) substitueix el grup CH d'un dels seus vèrtexs. La seva aparença és d'un líquid transparent i d'olor empireumàtica, que pot recordar al del peix i que pot causar esternuts. La primera referència data del 1849 a càrrec del químic escocès Thomas Anderson que l'aïllà de l'oli obtingut de la combustió d'òssos d'animals.[2][3] tot i que es creu que els alquimistes l'obtenien de forma impura al calentar òssos d'animals i altra matèria orgànica [4] Deguda la seva inflamabilitat l'anomenà piridina, del grec πυρος (pyros), que significa foc. El sufix "-idina" es suma d'acord amb la nomenclatura química per indicar que un àtom de carboni ha estat substituït per un de nitrogen.[5]


És un dels components del flux vaginal.[6] També es troba a la vitamina B3, a la vitamina B6 i al petroli, d'aquest darrer s'obté a nivell industrial. Altra manera d'obtenir-lo és per destil·lació del quitrà de l'hulla o bé, sintèticament, a partir d'acetaldehid i amoníac.

Actua com a catalitzador i per a la neutralització d'àcids en nombroses reaccions orgàniques. S'utilitza com a component de molts productes, que van de dissolvents a anticongelants, passant per a fàrmacs, aromatitzants, colorants, saboritzants, desinfectants, herbicides, insecticides, component de pintures, impermeabilitzant, desnaturalitzant per a l'alcohol, etc.

Vegeu també: Triclopir

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piridina Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Piridina Enciclopèdia Catalana
  2. Anderson, T. Transactions of Royal Society of Edinburg, 16 (1849) 123
  3. Von Anderson, Th. «Producte der trocknen Destillation thierischer Materien». Annalen der Chemie und Pharmacie, 70, 1849, pàg. 32. DOI: 10.1002/jlac.18490700105.
  4. A. Weissberger (Ed.), A. Klingberg (ed.), R.A. Barnes, F. Brody, P.R. Ruby: Pyridine and its Derivatives, Volume 1, 1960, Interscience Pub., New York
  5. Anderson, Th. «Ueber die Producte der trocknen Destillation thierischer Materien». Annalen der Chemie und Pharmacie, 80, 1851, pàg. 44. DOI: 10.1002/jlac.18510800104.
  6. Fluids corporals femenins extracte del llibre The RE/Search Guide to Body Fluids, de Paul Spinrad. 1994, RE/Search Publications. ISBN 0-940642-28-X (anglès)