Vés al contingut

Nyàmera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuNyàmera
Helianthus tuberosus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font detopinàmbur Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitaqueni Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
TribuHeliantheae
GènereHelianthus
EspècieHelianthus tuberosus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753 Helianthus tuberosus Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Helianthus tuberosus var. subcanescens Modifica el valor a Wikidata
Flors de nyàmera
Imatge d'una fulla
Nyàmeres rentades
Zeytinyağlı yerelması, plat turc

La nyàmera o patata de canya (Helianthus tuberosus)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Helianthus dins la família de les asteràcies nativa d'Amèrica del Nord.[2]

Addicionalment pot rebre els noms de dimonis, nyàmeres, pataca, pataca de pala, patarota, patata burba, patata de Màlaga, patata moruna, patata setembrera, patates, patates de jardí, patates nyàmeres, ramons, setembres, trumfa nyama[1] i batata de la Noguera.[3] També s'han recollit les variants lingüístiques nyama, nyàmara, nyapes, topinambur, tupinambo i tupinambur.[1]

Arreu del territori espanyol està catalogada com a espècie exòtica invasora. Entre altres, això implica que està prohibit comercialitzar-la i introduir-la al medi natural. Tampoc es poden reintroduir exemplars que hagin estat extrets de la natura.[4][5][6]

Descripció

[modifica]

És una planta herbàcia vivaç rizomatosa que pot atènyer més de metre i mig d'altura. Les seves fulles són entre ovades i lanceolades, dentades, acuminades (amb l'àpex en punta allargada i aguda) i peciolades de disposició oposada. Les flors, sèssils, es troben agrupades en inflorescència en capítols de color groc, de 5 a 10 cm de diàmetre amb deu a vint lígules de 2,5 a 4 cm de longitud, de color groc intens, pseudants semblants als del gira-sol, però de mida més petita. El seu rizoma és carnós i d'un color que pot anar de groguenc a vermellós. El fruit és un aqueni[7][8][9] molt semblants als del gira-sol: és a dir, amb un vil·la de dues arestes principals de 9 a 12 mm i una o dues de més petites de forma deltoide.[10]

Els seus tubercles són allargats i irregulars, generalment d'uns 7,5 a 10 cm de llarg i 3-5 cm de gruix. Els colors oscil·len entre el marró pàl·lid i el blanc, vermell o porpra; s'assemblen vagament a l'arrel del gingebre i posseeixen un gust molt similar a la carxofa.[11] [12]

Història

[modifica]
Nyàmeres pintat per Claude Monet, 1880

Aquesta espècie va ser cultivada pels amerindis molt abans de l'arribada dels europeus,[13] tot i que es desconeix l'àrea de distribució nativa exacta de l'espècie. L'anàlisi del genoma ha descartat el gira-sol comú (Helianthus annuus) (també originari d'Amèrica) com a ancestre i, en canvi, apunta a una hibridació entre el gira-sol pelut (Helianthus hirsutus) i el gira-sol de dents de serra (Helianthus grosseserratus).[14]

L'explorador francès Samuel de Champlain va trobar cultius a Cape Cod el 1605. Champlain va descobrir que els natius de Nauset Harbor a Massachusetts havien cultivat arrels que tenien gust de carxofa. L'any següent, Champlain va tornar a la mateixa zona per descobrir que les arrels tenien un gust similar al de les bledes (Beta vulgaris var. cicla)[15] i va ser el responsable de portar la planta en el seu retorn a França. Temps després, Petrus Hondius, un botànic holandès, va plantar un tubercle arrugat de nyàmera al seu jardí de Terneuzen i es va sorprendre en veure que la planta proliferava.[15] Les nyàmeres s'adapten tan bé al clima i al sòl europeus que la planta es multiplica ràpidament. A mitjan segle xvii, la nyàmera s'havia convertit en una verdura molt comuna per al consum humà a Europa i Amèrica, i també s'utilitzava com a aliment per al bestiar a Europa i l'Amèrica colonial.[16] Als francesos els agradava especialment aquesta verdura, que va assolir la seva màxima popularitat a principis del segle xix.[16] La nyàmera va ser nomenada "millor verdura per a sopa" al Festival de Niça pel Patrimoni de la Cuina Francesa l'any 2002.

L'explorador francès i primer historiador d'Acàdia, Marc Lescarbot, va descriure les nyàmeres com "tan grans com els naps o les tòfones", aptes per menjar i amb un gust "com bledes, però més agradables". El 1629, l'herbolari i botànic anglès John Parkinson va escriure que la nyàmera, àmpliament cultivada, s'havia tornat molt comuna i barata a Londres, fins a tal punt que "fins i tot els més vulgars comencen a menysprear-la". Per contra, quan van arribar per primera vegada a Anglaterra, els tubercles havien estat considerats "delícies per a la Reina".[15]

Lewis i Clark van menjar els tubercles, preparats per una dona indígena, a l'actual Dakota del Nord.[17] També s'ha anomenat la "tòfona canadenca".[18]

Taxonomia

[modifica]

Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[2]

La família a la que pertany H. tuberosus (Asteraceae o Compositae, nomen conservandum) és la més nombrosa del món vegetal: inclou més de vint-i-tres mil espècies distribuïdes en 1.535 gèneres[19] (22.750 espècies i 1.530 gèneres segons altres fonts).[20] El gènere al qual pertany (Helianthus) està format per entre cinquanta i setanta espècies segons els diferents autors. Les diferents espècies es distingeixen sobretot en funció del seu cicle biològic: anual o plurianual. L' H. tuberosus pertany òbviament al segon grup. El nombre de cromosomes de H. tuberosus és: 2n = 102.[21][22]

Sinònims

[modifica]

Els següents noms científics són sinònims d'Helianthus tuberosus:[2]

  • Sinònims homotípics
  • Helianthus tuberosus var. typicus Cockerell
  • Sinònims heterotípics
  • Helianthemum tuberosum Garsault
  • Helianthus doronicoides Torr. & A.Gray
  • Helianthus esculentus Warsz.
  • Helianthus pubescens Aiton
  • Helianthus serotinus Tausch
  • Helianthus spathulatus Elliott
  • Helianthus squarrosus Nutt.
  • Helianthus strumosus subsp. tomentosus (Michx.) Anashch.
  • Helianthus subcanescens (A.Gray) E.Watson
  • Helianthus tomentosus Michx.
  • Helianthus tuberosus var. albus Cockerell
  • Helianthus tuberosus var. alexandri Cockerell
  • Helianthus tuberosus var. fusiformis Cockerell
  • Helianthus tuberosus f. moldenkeanus F.W. Ostwald
  • Helianthus tuberosus var. multituberculatus Cockerell
  • Helianthus tuberosus var. nebrascensis Cockerell
  • Helianthus tuberosus f. oswaldiae Oswald
  • Helianthus tuberosus var. purpurellus Cockerell
  • Helianthus tuberosus var. purpureus Cockerell
  • Helianthus tuberosus var. subcanescens A.Gray

Usos

[modifica]

Aquesta espècie, que havia estat important en la dieta dels pobles indígenes nord-americans,[7] va ser introduïda a Europa durant el segle xvii, destinada a l'alimentació humana i animal.[23] També és utilitzada com a planta ornamental per les seves flors.[7] El tubercle, de forma irregular i amb gust de carxofa, havia estat molt utilitzat a la cuina catalana, però avui dia el seu consum és petit.[24] Es pot utilitzar com la patata, també se’n fa conserva en vinagre[25] per acompanyar les amanides.[26] Els tubercles contenen inulina, un glúcid de tipus polisacàrid,[27] que es és tolerat per les persones amb diabetis de tipus 2[7][28] i són rics en vitamines B.[9] D'altra banda, la inulina pot causar flatulència.[29]

A Espanya, a causa del seu potencial colonitzador i pel fet de constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, aquesta espècie ha estat inclosa en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores, regulat pel Reial Decret 630/2013, de 2 d'agost, i està prohibida a Espanya la seva introducció en el medi natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[30]

Preparació culinària

[modifica]

Els tubercles de nyàmera es consumeixen a l'hivern, són molt nutritius i la seva cocció és similar a la de les patates. També es poden menjar crus amb sal i pebre.[31] A Itàlia, en la cuina piemontesa, són típics con bagna càuda, amb fondue o fins i tot saltats,[32] mentre que en la cuina siciliana s'utilitzen esporàdicament en el farcit de la focaccia.[33]

Begudes alcohòliques

[modifica]

A la regió alemanya de Baden-Württemberg, més del 90% de la producció de nyàmera s'utilitza per obtenir un licor anomenat "Topi" o "Rossler".[34] Els tubercles es renten i s'assequen al forn i després es fermenten. Finalment es destil·la el líquid alcohòlic. El "Topi" és considerat un digestiu, utilitzat també contra la diarrea o el dolor abdominal. Té una agradable aroma afruitada entre el gust de la carxofa i l'avellana, amb una agradable nota terrosa.

LA beguda s'ha d'elaborar exclusivament a partir de nyàmeres, ha de contenir almenys un 38% d'alcohol per volum i no pot contenir ni alcohol afegit ni aromatitzants.[35][36] El colorant de caramel és l'únic additiu permès.[35][36]

Esquema de màrqueting als EUA

[modifica]

A la dècada de 1980, la nyàmeratambé va guanyar certa notorietat quan les seves llavors van ser plantades per agricultors del Mig Oest dels EUA sota l'impuls d'un intent agrícola per salvar la granja familiar. Aquest esforç pretenia ensenyar els agricultors independents a produir el seu propi aliment, pinso i combustible. En aquell moment existia poc mercat per al tubercle en aquesta part dels EUA, però es van establir contactes amb productors de sucre, empreses de petroli i gas, i el mercat d'aliments frescos per tal de desenvolupar-ne la comercialització. La fructosa encara no s'havia consolidat com un element bàsic, ni l'etanol s'utilitzava com a principal additiu per al combustible com es fa avui dia. L'únic benefici real d'aquest esforç el van obtenir uns quants productors del primer any (que van vendre part de la seva llavor a altres agricultors tant de forma individual com amb l'ajuda de l'empresa que intentava aquesta aventura). Com a resultat, molts dels agricultors que havien plantat grans quantitats del cultiu van perdre diners.[37][38]

La nyàmera als Països Catalans

[modifica]

L'ús de la nyàmera (o pataca) als Països Catalans té una història curiosa: va passar de ser un aliment de subsistència i farratge per al bestiar a ser un producte gairebé oblidat, i recentment ha estat recuperat per la cuina d'autor i el cultiu ecològic.

Ús històric com a recurs de subsistència

[modifica]

Durant la Guerra Civil espanyola i la postguerra, la nyàmera va tenir un paper clau en l'alimentació a les zones rurals del Delta de l'Ebre i l'[Horta de València]]. En ser una planta extremadament resistent que no requeria gaire manteniment i que "s'amagava" sota terra, es convertia en un recurs segur quan les collites de blat o de patates eren requisades o fallaven.[39]

Presència i cultiu als Països Catalans

[modifica]

A Catalunya i el País Valencià, la nyàmera s'ha cultivat tradicionalment a petita escala, sovint en horts familiars i zones de ribera, ja que requereix humitat. Segons el botànic Joan Vallès, l'espècie es va naturalitzar amb facilitat a les conques dels rius com el Ter, el Llobregat o el Xúquer.[40]

Gastronomia tradicional i local

[modifica]
  • La variant "Pataca" a l'Ebre: A les Terres de l'Ebre i zones del Maestrat, rep sovint el nom de pataca (per diferenciar-la de la patata). A Amposta i altres viles del Delta de l'Ebre, s'havia utilitzat tradicionalment en guisats pobres i com a substitut de la patata en èpoques de carència.[41]
  • Festa de la Pataca: A la població d'Alaquàs (Horta Sud), la pataca és un producte emblemàtic. Tot i que actualment el seu cultiu és residual, històricament va ser molt important, fins al punt que els habitants tenen el malnom de "pataquers" i se celebra anualment la "Festa de la Pataca" per reivindicar-ne l'ús culinari.[42] L'associació local "Solem Alaquàs" i l'Ajuntament han impulsat certàmens gastronòmics per evitar que el coneixement sobre com cuinar-la es perdi entre les generacions joves.[43]

Recuperació en la cuina contemporània

[modifica]

A partir de la dècada del 2010, diversos col·lectius de restauradors catalans, com el grup Cuina de l'Empordanet o el de Cuina del Vent, han reintroduït la nyàmera en els seus menús, valorant-ne la textura fina i el gust que recorda la carxofa o la tòfona blanca.[44]

Estatus d'espècie invasora

[modifica]

És important notar que, tot i el seu ús cultural, a Espanya (incloent-hi Catalunya i València) està catalogada com a espècie exòtica invasora. Això implica que el seu cultiu comercial i transport estan estrictament regulats o prohibits per evitar que desplaci la vegetació de ribera autòctona,[45]ja que la seva capacitat de rebrotar a partir de qualsevol fragment de tubercle la fa perillosa per als ecosistemes de ribera.

  • Impacte en rius: S'ha detectat una forta expansió en zones com les ribes del riu Ter i el Fluvià, on la nyàmera forma densos poblaments que impedeixen el creixement de la vegetació autòctona (com els verns o els salzes).
  • Regulació: L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i el Departament d'Acció Climàtica realitzen periòdicament campanyes d'erradicació manual, ja que l'ús d'herbicides en zones humides està restringit.[46]

Aplicacions industrials i recerca

[modifica]

A Catalunya s'han dut a terme estudis per avaluar el potencial de la nyàmera com a cultiu energètic (producció d'etanol) o per a l'extracció d'inulina, una fibra dietètica molt preuada en la indústria alimentària per a la producció d'aliments per a diabètics, a causa del seu baix índex glucèmic.[47]

Malalties i plagues

[modifica]

La podridura de la tija és causada pel fong Agroathelia rolfsii (també conegut com a Sclerotium rolfsii o Athelia rolfsii), que és un dels patògens més importants que provoquen la podridura del tubercle i de la tija, arribant a causar pèrdues de fins al 60% en el rendiment de la nyàmera[48] El cultiu de varietats resistents és un mètode important per controlar l'Agroathelia rolfsii.[49][50]

Principals malalties i plagues que infecten la nyàmera[51]
Malalties de la nyàmera
Podridura de la tija (Agroathelia rolfsii)
Floridura blanca (Sclerotinia sclerotiorum)
Tizó per Sclerotinia (Sclerotinia minor)
Oïdi (Golovinomyces latisporus)[52]
Rovell (Puccinia helianthi)
Tizó per Alternaria (Alternaria helianthi)
Pseudomonas syringae pv. tagetis
Plagues de la nyàmera
Cuc de l'herba del tabac (Spodoptera litura)
Polilla de bandes del gira-sol (Cochylis hospes)

Conreu

[modifica]

El seu conreu és senzill, s'adapta bé a qualsevol tipus de sòl, tot i que prefereix els sòls alcalins i llocs a ple sol, tampoc no acostuma a patir malures ni a ser atacada per paràsits. Els tubercles es cullen a partir de la tardor, els que no siguin recollits originaran noves plantes. Les seves minses exigències i la seva facilitat de reproducció vegetativa fan que sigui una planta invasiva, formant colònies clonals, que poden ser difícils d'erradicar.[9][53]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 «Helianthus tuberosus». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 16 desembre 2022].
  2. 1 2 3 «Manihot esculenta» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 16 desembre 2022].
  3. ↑ Calls, Albert. Sa i català. Barcelona: Ara Llibres, 2014, p. 56-57. ISBN 978-84-15642--84-8.
  4. ↑ Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient «Reial decret 630/2013, de 2 d'agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores.». BOE, Suplement en llengua catalana al núm. 185, dissabte 3 agost 2013, p. Secc. I. p. 18 [Consulta: 19 març 2019].
  5. ↑ «Les espècies exòtiques de Catalunya. Resum del projecte EXOCAT 2012» (PDF). Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, 2012. [Consulta: 16 desembre 2022].
  6. ↑ «Helianthus tuberosus». CREAF. Arxivat de l'original el 2018-10-01. [Consulta: 10 octubre 2015].
  7. 1 2 3 4 «Helianthus tuberosus» (en anglès). Missouri Botanical Garden. [Consulta: 16 desembre 2022].
  8. ↑ «nyàmera». Gran Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 desembre 2022].
  9. 1 2 3 «Topinambour» (en francès). Société Nationale d'Horticulture de France. [Consulta: 19 desembre 2022].
  10. ↑ Helianthus tuberosus en Flora of North America
  11. ↑ Purdue University Center for New Crops & Plants Products: Helianthus tuberosus
  12. ↑ The New Royal Horticultural Society dictionary of gardening. Londres: Macmillan Publishers, 1992. ISBN 0333474945.
  13. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».
  14. ↑ Bock, Dan G.; Kane, Nolan C.; Ebert, Daniel P.; Rieseberg, Loren H. «Genome skimming reveals the origin of the Jerusalem Artichoke tuber crop species: neither from Jerusalem nor an artichoke». New Phytologist, vol. 201, 3, 18-11-2013, p. 1021–1030.
  15. 1 2 3 Cooke, Nathalie. Dickenson, Victoria. What's to eat? Entrees in Canadian food history. Montreal: McGill-Queen's U Press, 2010. 21-54. Print.
  16. 1 2 Levetin, Estelle and Karen McMahon. Plants and Society: 231. Print. 2012. (anglès)
  17. ↑ Niering, William A.; Olmstead, Nancy C. The Audubon Society Field Guide to North American Wildflowers, Eastern Region. Knopf, 1985, 1979, p. 386. ISBN 0-394-50432-1.
  18. ↑ «Topinambour, ouvre-toi !» (en francès). La Croix, 11-07-2015.
  19. ↑ Botanica Sistematica, p. 520..
  20. ↑ Strasburger, p. 858..
  21. ↑ «Tropicos Database». [Consulta: 10 març 2011].
  22. ↑ «eFloras - Flora of North America» (en anglès). [Consulta: 10 març 2011].
  23. ↑ «Acció al Riu Ripoll de Sabadell per a eliminar la nyàmera, una planta altament invasora». Titulars.cat, 27 setembre 2012. [Consulta: 16 desembre 2022].
  24. ↑ «Nyàmera: què és i com cuinar aquest gran tubercle amb receptes fàcils». Cuines amb Marc Ribas. TV3, 29 novembre 2019. [Consulta: 16 desembre 2022].
  25. ↑ «Nyàmeres. Tubercle d'alta qualitat». Xarxa productes de la terra. Diputació de Barcelona. Arxivat de l'original el 16 de desembre 2022. [Consulta: 16 desembre 2022].
  26. ↑ «Nyàmera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  27. ↑ «Nyàmera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 16 desembre 2022].
  28. ↑ «Nyàmera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 16 desembre 2022].
  29. ↑ «Jerusalem artichoke facts» (en anglès). University of Washington Botanic Gardens. Universitat de Washington. [Consulta: 19 desembre 2022].
  30. ↑ «Real Decreto 630/2013, de 2 de agosto, por el que se regula el Catálogo español de especies exóticas invasoras.». [Consulta: 15 febrer 2024].
  31. ↑ Motta. Enciclopedia Botanica Motta, p. 411..
  32. ↑ Ciapinabò, il tubero americano che tanto piace alla cucina piemontese (la nyàmera, el tubercle americà tan popular en la cuina piemontesa) (italià)
  33. ↑ «Cajtto chì patàcchi di Simona Cult. I Diari della Cucina». Arxivat de l'original el 4 de març de 2016. [Consulta: 15 febrer 2024].
  34. ↑ C.A.R.M.E.N. e.V.: Topinambur - Energiepflanze für Biogasanlagen. In: Newsletter "nawaros" 11/2007, Straubing. (alemany)
  35. 1 2 Plantilla:Cite EU regulation, §14 Topinambur or Jerusalem artichoke spirit
  36. 1 2 «Verordnung des EDI über alkoholische Getränke, Anhang 8: Mindestalkoholgehalt von Spirituosen» (en alemany). The Federal Government of the Swiss Confederation, 29-11-2013. [Consulta: 14 novembre 2021].
  37. ↑ "Jerusalem Artichoke Arxivat 2009-11-28 a Wayback Machine.", Commercial Vegetable Production Guides, Universitat Estatal d'Oregon. L'esforç per salvar la granja familiar, però, no formava part de l'objectiu de la nostra nació per controlar el mercat agrícola, de manera que falsificacions i interpretacions inexactes van forçar el tancament d'aquest esforç. En una trucada telefònica de l'aleshores Secretari d'Agricultura, John Block, es va afirmar: «No volem salvar la granja familiar, sinó que hem d'eliminar-ne un cert percentatge». Més tard, es va publicar un llibre,
  38. ↑ Joseph Anthony Amato, The Great Jerusalem Artichoke Circus: The Buying and Selling of the Rural American Dream, University of Minnesota Press, 1993, ISBN 0-8166-2345-7 ISBN 978-0-8166-2345-7
  39. ↑ Fàbrega, Jaume. La cuina de la postguerra a Catalunya. Cossetània Edicions, 2003. ISBN 978-84-96035-79-9.
  40. ↑ Vallès, Joan. Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia, 2014. ISBN 978-84-393-9160-9.
  41. ↑ «La nyàmera, un tresor per descobrir». Sapiens. [Consulta: 19 gener 2026].
  42. ↑ «Alaquàs reivindica su tradición pataquera amb la Festa de la Pataca». Levante-EMV. [Consulta: 19 gener 2026].
  43. ↑ «Alaquàs celebra la Festa de la Pataca per reivindicar un producte local». Ajuntament d'Alaquàs. [Consulta: 19 gener 2026].
  44. ↑ «Fitxa del producte: Nyàmera». Gastroteca (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 19 gener 2026].
  45. ↑ Aymerich, Pere «Flora al·lòctona de Catalunya». Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, 82, 2018, p. 35-52.
  46. ↑ «Campanyes de control d'espècies invasores a les conques internes de Catalunya». Agència Catalana de l'Aigua. [Consulta: 19 gener 2026].
  47. ↑ UPC «Estudi del potencial de cultius no alimentaris a les comarques de Lleida». Universitat Politècnica de Catalunya, 2015.
  48. ↑ McCarter, S. M. «Diseases Limiting Production of Jerusalem Artichokes in Georgia». Plant Disease, vol. 68, 1, 1984, p. 299. DOI: 10.1094/PD-68-299. ISSN: 0191-2917.
  49. ↑ Sennoi, Rattikarn; Jogloy, Sanun; Saksirirat, Weerasak; Kesmala, Thawan; Patanothai, Aran «Genotypic variation of resistance to southern stem rot of Jerusalem artichoke caused by Sclerotium rolfsii» (en anglès). Euphytica, vol. 190, 3, 2013, p. 415–424. Bibcode: 2013Euphy.190..415S. DOI: 10.1007/s10681-012-0813-y. ISSN: 0014-2336.
  50. ↑ Junsopa, Chutsuda; Jogloy, Sanun; Saksirirat, Weerasak; Songsri, Patcharin; Kesmala, Thawan; Shew, Barbara B. «Association of seedling and adult plant resistance to Sclerotium rolfsii in Jerusalem artichoke (Helianthus tuberosus L.) under field conditions» (en anglès). European Journal of Plant Pathology, vol. 151, 1, 01-05-2018, p. 251–255. Bibcode: 2018EJPP..151..251J. DOI: 10.1007/s10658-017-1359-6. ISSN: 1573-8469.
  51. ↑ Liava, Vasiliki; Karkanis, Anestis; Danalatos, Nicholaos; Tsiropoulos, Nikolaos «Cultivation Practices, Adaptability and Phytochemical Composition of Jerusalem Artichoke (Helianthus tuberosus L.): A Weed with Economic Value» (en anglès). Agronomy, vol. 11, 5, 2021, p. 914. Bibcode: 2021Agron..11..914L. DOI: 10.3390/agronomy11050914. ISSN: 2073-4395.
  52. ↑ Bradshaw, Michael; Goolsby, Eric; Mason, Chase; Tobin, Patrick C. «Evolution of Disease Severity and Susceptibility in the Asteraceae to the Powdery Mildew Golovinomyces latisporus: Major Phylogenetic Structure Coupled With Highly Variable Disease Severity at Fine Scales». Plant Disease, vol. 105, 2, 2021, p. 268–275. DOI: 10.1094/PDIS-06-20-1375-RE. ISSN: 0191-2917.
  53. ↑ «Jerusalem Artichoke Helianthus tuberosus» (en anglès). North Carolina State University. [Consulta: 19 desembre 2022].

Enllaços externs

[modifica]
  • «Jerusalem-artichokes, raw» (en anglès). SELFNutiritionData. Dades sobre la seva valor nutricional
  • Cosgrove1,, D.R.; Oelke,, E.A; Doll,, J.D.; Davis,, D.W; Undersander, D.J; Oplinger, E.S. «Jerusalem Artichoke». Alternative Field Crops Manual, 11-10-2015.
  • Helianthus tuberosus – Plants for a Future database (anglès)
  • Nyàmeres – Ohio Perennial & Biennial Weed Guide (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nyàmera&oldid=37605662»