Asteràcies
Asteraceae  | |
|---|---|
 Aster alpinus | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | aqueni |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae Bercht. i J.Presl, 1820 |
| Tipus taxonòmic | Aster |
| Diversitat | |
Uns 900 gèneres i unes 13.000 espècies | |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Sinònims | Compositae Giseke
|
| Subfamilies | |
| |
Les asteràcies, o compostes, pertanyen a la segona família botànica amb més espècies conegudes (21.000), Asteraceae, superada només per les orquídies (Orchidaceae). Compta amb més de 1.300 gèneres, dels quals 181 amb espècies silvestres a Europa. El gènere Aster dóna nom a tota la família.
Pertanyen a aquesta família moltes espècies comestibles àmpliament conreades, com el gira-sol, l'enciam, la carxofa, etc. D'altres, com els crisantems, tenen utilitat com a plantes ornamentals; d'un crisantem s'obté la piretrina, un insecticida natural. S'utilitzen per a l'obtenció de biodièsel (gira-sol, card, etc.), productes cosmètics (cosmètica) i medicina.
En la natura són font important de nèctar i pol·len i serveixen com a indicadors del bon estat del medi ambient. Algunes es consideren males herbes (Artemisia).
Morfologia[modifica]
- Inflorescència: Capítol de flors
- Anteres fusionades formant un tub
- Ovari amb els òvuls basals
- Òvul: només un per cada ovari
- Vil·lans o papus: fruits amb pèls
- Aqueni com a forma de fruit
- Terpens presents en l'oli essencial (excepte en els iridoids)
Els capítols de les asteràcies estan formats per l'agrupament de dos tipus de petites flors: flòsculs (flòscul) i lígules (lígula). En el gira-sol hi ha els dos tipus, en l'interior els flòsculs i a l'exterior les lígules. Altres plantes d'aquesta família poden tenir un dels tipus o l'altre.
Taxonomia[modifica]
Les Compositae van ser descrites primer, l'any 1792, pel botànic Paul Dietrich Giseke.[1] Els gèneres estan dividits en tretze tribus. Només una d'aquestes tribus Lactuceae és considerada com a subfamília (subfamília Cichorioideae). La resta formen la subfamília Asteroideae.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Gèneres principals[modifica]
.JPG)
Achillea, Acroptilon, Ambrosia, Anacyclus, Anaphalis, Andryala, Antennaria, Anthemis, Aposeris, Arctium, Arctotheca, Arctotis, Argyranthemum, Arnica, Arnoseris, Artemisia, Aster, Asteriscus, Atractylis, Baccharis, Balsamita, Bellis, Bellium, Berardia, Bidens, Bombycilaena, Brachycome, Buphthalmum, Cacalia, Calendula, Callistephus, Calotis, Carduncellus, Carduus, Carlina, Carpesium, Carthamus, Catananche, Cenia, Centaurea, Centipeda, Cheirolophus, Chiliadenus, Chondrilla, Chrysanthemoides, Chrysanthemum, Cicerbita, Cichorium, Cirsium, Cnicus, Coleostephus, Conyza, Coreopsis, Cosmos, Cotula, Crepis, Crupina, Cyclachaena, Cynara, Dahlia, Delairea, Dendrosenecio, Dimorphotheca, Dittrichia, Echinacea, Echinops, Eclipta, Erigeron, Eriophyllum, Eupatorium, Euryops, Evax, Felicia, Filago, Flaveria, Gaillardia, Galactites, Galinsoga, Gamochaeta, Gazania, Gerbera, Geropogon, Glebionis, Gnaphalium, Grindelia, Guizotia, Hedypnois, Helenium, Helianthus, Helichrysum, Hemizonia, Heteranthemis, Hieracium, Homogyne, Hyoseris, Hypochaeris, Inula, Ismelia, Jasonia, Jurinea, Lactuca, Lapsana, Leontodon, Leontopodium, Leucanthemopsis, Leucanthemum, Leuzea, Liatris, Ligularia, Logfia, Lonas, Madia, Mantisalca, Matricaria, Mycelis, Nananthea, Notobasis, Olearia, Omalotheca, Onobroma, Onopordum, Orminis, Osteospermum, Otanthus, Pallenis, Petasites, Phagnalon, Picnomon, Picris, Plagius, Podachaemium, Prenanthes, Pseudognaphalium, Ptilostemon, Pulicaria, Reichardia, Rhagadiolus, Rudbeckia, Sanvitalia, Santolina, Saussurea, Scolymus, Scorzonera, Senecio, Serratula, Sigesbeckia, Silphium (gènere), Silybum, Solidago, Soliva (gènere), Sonchus, Staehelina,Stevia, Tagetes, Tanacetum, Taraxacum, Telekia, Tephroseris, Tolpis, Tragopogon, Tussilago, Tyrimnus, Urospermum, Ursinia, Verbesina, Willemetia, Xanthium, Xeranthemum, Zinnia.
Endemismes[modifica]
Són endemismes exclusivament baleàrics el calabruix, el Carduus bourgeanus subsp. ibicensis, la panconia de penyal, el socarrell bord, Filago petro-iani, la maçanella, el socarrell, Leucanthemum paludosum subsp. ebusitanum, Scorzonera baetica subsp. ebusitana i la camamil·la de mar.[2]
Algunes espècies i variants ho són conjuntament de les balears i altres llocs, com la margalideta, que és un endemisme baleàrico-tirrènic, i la Lamottea dianae, que viu a les Pitiüses i al llevant de la península Ibèrica.[2]
Hi ha una sèrie de tàxons descrits com endèmics però que romanen encara dubtosos, com l'Arctium chabertii subsp. balearicum i espècies dels gèneres Hieracium i Taraxacum.[2]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Solbrig, O.T. (1963) Subfamilial Nomenclature of Compositae. Taxon 12: 229–235 JSTOR 1216917
- ↑ 2,0 2,1 2,2 COMPOSITAE (ASTERACEAE)[Enllaç no actiu] Herbari Virtual de la Mediterrània Occidental. Universitat de les Illes Balears.
Enllaços externs[modifica]
- Més informació[Enllaç no actiu] (català) (castellà) (anglès)
- Taxonomia (anglès)