Asteràcies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAsteràcies
Asteraceae Modifica el valor a Wikidata
AsterNovi-belgii-flower-1mb.jpg
Symphyotrichum novi-belgii Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitaqueni Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae Modifica el valor a Wikidata
Bercht. i J.Presl, 1820
Tipus taxonòmicAster
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Compositae Giseke

Les asteràcies, o compostes, pertanyen a la segona família botànica amb més espècies conegudes (21.000), Asteraceae, superada només per les orquídies (Orchidaceae). Compta amb més de 1.300 gèneres, dels quals 181 amb espècies silvestres a Europa. El gènere Aster dona nom a tota la família.

Pertanyen a aquesta família moltes espècies comestibles àmpliament conreades, com el gira-sol, l'enciam, la carxofa, etc. D'altres, com els crisantems, tenen utilitat com a plantes ornamentals; d'un crisantem s'obté la piretrina, un insecticida natural. S'utilitzen per a l'obtenció de biodièsel (gira-sol, card, etc.), productes cosmètics (cosmètica) i medicina.

En la natura són font important de nèctar i pol·len i serveixen com a indicadors del bon estat del medi ambient. Algunes es consideren males herbes (Artemisia).

Descripció[modifica]

Lígula o flor exterior: A = ovari; B = papus; C = teca; D = ligula; E = estil i estigma
Flòscul o flor interior: A = ovari; B = tub de la corol·la; C = teca; D = estil i estigma

Els capítols de les asteràcies estan formats per l'agrupament de dos tipus de petites flors: flòsculs (flòscul) i lígules (lígula). En el gira-sol hi ha els dos tipus, en l'interior els flòsculs i a l'exterior les lígules. Altres plantes d'aquesta família poden tenir un dels tipus o l'altre.

Taxonomia[modifica]

La primera publicació d'aquesta família amb el nom de Compositae la va fer l'any 1792 el botànic alemany Paul Dietrich Giseke[1] (1741 – 1796) a l'obra Praelectiones in Ordines Naturales Plantarum.[2] Avui dia s'utilitza la denominació d'Asteraceae, publicat el 1820 pels botànics Friedrich von Berchtold (1781 – 1876) i Jan Svatopluk Presl (1791 – 1849) a l'obra O přirozenosti Rostlin : obsahugjej gednánj o žiwobytj rostlin pro sebe a z ohledu giných žiwoků, podlé stawu nyněgss ylo znanj, pýtwn rostlin : názwoslowj audů, hospodářstwj gegich, rozssjřenj po semi a způsob rostlinář zřjditi a zacowati.,[3] i la denominació Compositae ha estat conservada com un sinònim.[4]

Subfamílies[modifica]

Al vigent sistema de classificació de les angiospermes APG IV (2016), es reconeixen les 16 subfamílies següents:[5]

Gèneres[modifica]

Dins d'aquesta família es reconeixen 1676 gèneres:[4]

Endemismes[modifica]

Són endemismes exclusivament baleàrics el calabruix, el Carduus bourgeanus subsp. ibicensis, la panconia de penyal, el socarrell bord, Filago petro-iani, la maçanella, el socarrell, Leucanthemum paludosum subsp. ebusitanum, Scorzonera baetica subsp. ebusitana i la camamil·la de mar.[6]

Algunes espècies i variants ho són conjuntament de les balears i altres llocs, com la margalideta, que és un endemisme baleàrico-tirrènic, i la Lamottea dianae, que viu a les Pitiüses i al llevant de la península Ibèrica.[6]

Hi ha una sèrie de tàxons descrits com endèmics però que romanen encara dubtosos, com l'Arctium chabertii subsp. balearicum i espècies dels gèneres Hieracium i Taraxacum.[6]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Solbrig, O.T. (1963) Subfamilial Nomenclature of Compositae. Taxon 12: 229–235 JSTOR 1216917
  2. «Compositae» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 28 agost 2022].
  3. Error en el títol o la url.«» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 28 agost 2022].
  4. 4,0 4,1 Error en el títol o la url.«» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 28 agost 2022].
  5. «ASTERACEAE Berchtold & J. Presl» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, juliol 2017. [Consulta: 27 desembre 2022].
  6. 6,0 6,1 6,2 COMPOSITAE (ASTERACEAE) Arxivat 2010-08-28 a Wayback Machine. Herbari Virtual de la Mediterrània Occidental. Universitat de les Illes Balears.

Enllaços externs[modifica]