Tragopogon és un gènere de plantes amb flors dins la família asteràcia. La seva espècie més coneguda és el salsifí que es cultiva. Aquest gènere consta d'entre 70 i 140 espècies. Són plantes natives d'Europa i Àsia (temperada i tropical) i també s'han introduït a Amèrica del Nord i Austràlia. Moltes espècies es troben silvestres a la regió mediterrània que és on es troba el major centre de diversificació. També diverses espècies del gènere Tragopogon es troben als Països Catalans concretament Tragopogon hybridus,Tragopogon dubius,Tragopogon porrifolius, Tragopogon crocifolius i Tragopogon pratensis.[2] El gènere Scorzonera hi està estretament emparentat.
Són plantes biennals o perennes, rarament són plantes anuals. Són glabres. La seva arrel principal té una saba d'aspecte lletós. Generalment estan poc ramificats i a més les branques són erectes. Les fulles són simples, alternades i recorden les de les gramínies. En algunes espècies és molt característic el fet que les bràctees de l'involucre floral sobrepassen molt la llargada de les lígules. Els capítols són solitaris i terminals sostinguts per un llarg peduncle. Els colors de les flors varien segons les espècies, algunes són grogues i altres bronzejades o porpres. Les llavors es dispersen mitjançant el vent gràcies a grans plomalls (papus).
Les espècies de Tragopogon sovint s'hibriden donant lloc a fenotips (fenomen de l'especiació híbrida) per això, cap a la dècada de 1950 es van trobar noves espècies als Estats Units provinents de tres espècies introduïdes uns 50 anys abans.
Soltis, D. E., Soltis, P. S., Pires, J. C., Kovarik, A., Tate, J. A., & Mavrodiev, E. (2004). Recent and recurrent polyploidy in Tragopogon (Asteraceae): cytogenetic, genomic and genetic comparisons. Biological Journal of the Linnean Society, 82, 485-501.
Gabriel Blanca i Consuelo Díaz de la Guardia Sinopsis del género tragopogon en la Península Ibérica
