Amoníac

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químicAmoníac
Ammonia-3D-balls-A.png
Substància compost químic
Massa molecular 17,027 uma
Estructura química
Fórmula química NH₃
Ammoniak.svg
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Velocitat del so 415 m/s (0 ℃, gas)
Acidesa (pKa) 9,21
Solubilitat 34 g/100 g dissolvent (aigua, 68 °F)
Punt de fusió -108 °F
Punt d'ebullició -28 °F
Entalpia estàndard de formació -45,94 kJ/mol
Pressió de vapor 8,5 atm
Perills
Límit inferior d'explosivitat 15 %
Límit superior d'explosivitat 28 %
Dosi letal mínima 5.000 ppm, 1.500 mg/m³, 5.000 ppm, 3.317 ppm i 132 mg/kg
Dosi letal mediana 7 g/m³, 4.600 mg/m³, 4.500 ppm, 4.230 ppm, 21.430 ppm, 7 g/m³, 18.600 mg/m³, 7.040 mg/m³, 2.000 ppm, 17.401 ppm, 9.500 ppm, 40.300 ppm, 28.595 ppm, 20.300 ppm, 11.590 ppm, 7.338 ppm, 4.837 ppm, 9.859 ppm i 2.000 ppm
Temperatura d'autoignició 651 ℃
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 18 mg/m³ (10 h, sense valor)
35 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica)
25 ppm (, Egipte, Austràlia, Índia, Japó, Corea del Sud, Mèxic, Nova Zelanda, Noruega, Perú, Suècia, Turquia, Regne Unit)
20 ppm (, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Islàndia)
14 mg/m³ (, Comissió Europea, Hongria, Països Baixos)
10 ppm (, França)
20 mg/m³ (, Polònia)
50 ppm (, Tailàndia, Filipines)
Límit d'exposició a curt termini 27 mg/m³, 35 ppm, 50 ppm, 36 mg/m³, 20 ppm i 20 mg/m³
IDLH 210 mg/m³ i 300 ppm
Identificadors
CAS 7664-41-7
InChIKey QGZKDVFQNNGYKY-UHFFFAOYSA-N
PubChem 222
RTECS BO0875000
AEPQ 231-635-3
ChEBI 16134
ONU 1005
KEGG D02916
ChemSpider 217
ChEMBL CHEMBL1160819
UNII 5138Q19F1X
ZVG 1100
Infocard ECHA 100.028.760
HMDB HMDB00051
DSSTOX DTXSID0023872
RxNorm CUI 1299884
NDF-RT N0000022607
UMLS CUI C0002607
Beilstein 3587154
Gmelin 79
Modifica dades a Wikidata

L'amoníac és un compost químic la molècula del qual consisteix en un àtom de nitrogen (N) i tres àtoms d'hidrogen (H) d'acord amb la fórmula NH3.[1]

La molècula no és plana, sinó que té la forma d'un tetràedre amb un vèrtex vacant. Això es deu a la formació d'orbitals híbrids sp3. En dissolució aquosa es pot comportar com una base i formar-se l'ió amoni, NH4+, amb un àtom d'hidrogen en cada vèrtex del tetràedre:

NH3 + H2O ⇔ NH4+ + OH-

L'amoníac és un gas incolor d'olor molt penetrant. Es genera de forma natural pel medi ambient i també és manufacturat. Es dissol fàcilment en l'aigua i s'evapora ràpidament. Generalment es ven en forma líquida.[1]

La quantitat d'amoníac produït industrialment cada any és gairebé igual a la produïda per la naturalesa. L'amoníac és produït naturalment a terra per bacteris, per plantes i animals en descomposició i per rebuigs animals. L'amoníac és essencial per a molts processos biològics.[1]

La major part de l'amoníac produït en plantes químiques és usat per a fabricar adobs. La resta és usada en tèxtils, plàstics, explosius, a la producció de polpa i paper, aliments i begudes, productes de neteja domèstics, refrigerants i altres productes. També s'usa en sals aromàtiques.

Síntesi[modifica]

L'amoníac s'obté exclusivament pel procés Haber-Bosch, que consisteix en la reacció directa i catalitzada de nitrogen i hidrogen. Estat d'oxidació del nitrogen en amoníac-3

Aplicacions[modifica]

És molt usat en la refrigeració, en cicles de la compressió a causa de la seva alta calor de vaporització i temperatura crítica entre d'altres. També s'utilitza en processos d'absorció en combinació amb aigua.

L'amoníac i els seus derivats urea, nitrat d'amoni, etc. són usats en agricultura com a fertilitzant nitrogenat.

L'amoníac ocorre naturalment i és manufacturat també. És una font important de nitrogen que necessiten les plantes i els animals. Els bacteris que es troben als intestins poden produir amoníac.

L'amoníac gasós pot dissoldre's en aigua. Aquest tipus d'amoníac s'anomena amoníac líquid o solució d'amoníac. Una vegada que s'exposa a l'aire, l'amoníac líquid es transforma ràpidament en un gas.

L'amoníac s'aplica directament a terra en terrenys agrícoles, i s'usa per fabricar adobs per a collites agrícoles, prats i plantes.

Molts productes de neteja domèstics i industrials contenen amoníac.

Medi ambient[modifica]

L'amoníac és fàcilment biodegradable, les plantes l'absorbeixen amb molta facilitat eliminant-lo del medi, de fet és un nutrient molt important per al seu desenvolupament. Encara que concentracions molt altes en l'aigua, com tot nutrient, pot causar greus danys en un riu o estany, ja que l'amoníac interfereix en el transport d'oxigen per l'hemoglobina.

Efectes nocius[modifica]

L'exposició a altes concentracions d'amoníac en l'aire pot produir cremades greus a la seva pell, ulls, gola i pulmons.[1] En casos extrems pot ocórrer ceguesa, danys pulmonars i la mort. Respirar concentracions més baixes pot causar tos i irritació del nas i el coll.

Si una persona s'empassa amoníac pot patir cremades a la boca, la gola i l'estómac. Vessar amoníac concentrat sobre la pell causarà cremades. Els estudis en animals demostren efectes similars als observats en éssers humans. No se sap si l'amoníac afecta la reproducció en éssers humans.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «amoníac». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amoníac Modifica l'enllaç a Wikidata