Fosfà
| Substància | compost químic i gas inflamable |
|---|---|
| Massa molecular | 33,997 uma |
| Estructura química | |
| Fórmula química | H₃P |
 | |
| SMILES canònic | |
| InChI | Model 3D |
| Propietats | |
| Punt de fusió | −134 °C |
| Punt d'ebullició | −88 °C (a 760 Torr) |
| Entalpia estàndard de formació | 5,4 kJ/mol |
| Pressió de vapor | 41,3 atm (a 68 °F) |
| Perills | |
| Límit inferior d'explosivitat | 1,79 % |
| Límit d'exposició promig ponderat en el temps | 0,4 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) |
| Límit d'exposició a curt termini | 1 mg/m³ (sense valor) |
| IDLH | 69,5 mg/m³ |
 | |
La fosfina, fosfà, fosfamina, fosfur d'hidrogen o hidrogen fosforat (PH3) és un gas incolor, inflamable i molt tòxic.
Propietats físiques i químiques[modifica]
La fosfina és un gas una mica més pesant que l'aire. És soluble en aigua (26 ml/100 ml a 17 °C) i en diferents solvents orgànics. El punt d'ebullició de la fosfina és de -88 °C a 1 atm. En forma pura és inodora; tanmateix la que s'empra comercialment fa una forta pudor d'all o de peix podrit, a causa de la presència de difosfina (P2H4). És enormement inflamable: crema en l'aire amb una flama molt lluent, de color blanc, desprenent vapors d'àcid fosfòric: PH3 + 2O2 → H3PO4
A la natura se'n produeixen petites quantitats en la degradació de la matèria orgànica. És un poderós reductor que s'apropia de l'oxigen de molts cossos per transformar-se en àcid fosfòric. És una molècula polar que s'uneix amb els hidràcids per formar compostos que són isomorfs amb les sals amòniques, per exemple: PH3 + HCl → H4ClP. El radical PH4+ monovalent s'anomena fosfoni i estructuralment és semblant a l'amoni (NH4+).
Hom pot obtenir la fosfina com a resultat de l'acció d'un àcid sobre un fosfur d'alumini o de magnesi, o bé simplement hidrolitzant una d'aquestes sals amb aigua, tal com mostra aquesta reacció:
- AlP+ 3H2O → PH3 + Al(OH)3 (fosfur d'alumini + aigua → fosfina (gas) + hidròxid d'alumini)
Aplicacions[modifica]
En la indústria es fa servir en la fabricació de semiconductors i de plàstics, en la producció de retardadors de flames i com a insecticida.
Toxicitat[modifica]
La ruta més probable d'exposició a la fosfina és la inhalació. Els primers símptomes d'exposició aguda són el dolor al diafragma, les nàusees, els vòmits, l'excitació i una olor de fòsfor a l'alè. L'exposició a nivells més alts pot produir debilitat, bronquitis, edema pulmonar, falta d'alè, convulsions i la mort. Alguns efectes, com per exemple l'edema pulmonar, les convulsions i danys en el fetge es poden manifestar dies després de l'exposició.
L'exposició perllongada a nivells baixos de fosfamina pot produir anèmia, bronquitis, efectes gastrointestinals i problemes motors, de la vista i de la parla. El contacte de la fosfina líquida amb la pell pot produir congelació. La ingestió d'un fosfur metàl·lic pot produir l'alliberament de fosfina en l'estómac, cosa que pot causar nàusea, vòmits, dolor abdominal i diarrea. No hi ha cap informació disponible sobre els possibles efectes sobre la reproducció en humans. No s'ha demostrat que la fosfina afecti la reproducció en animals de laboratori.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fosfà |
- Fitxa internacional de seguretat química de la fosfina. Institut Nacional de Seguretat e Higiene en el Treball d'Espanya
- ATSDR fosfinaen Espanyol - ToxFAQs™
