Fosfà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicFosfà
Substància químicacompost químic, phosphorus compound (en) Tradueix, hydrogen compound (en) Tradueix i pnictogen hydride (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular33,997 u Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaH₃P Modifica el valor a Wikidata
Monophosphan.svg
SMILES canònic
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Punt de fusió-134 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició-88 °C (a 760 Torr) Modifica el valor a Wikidata
Entalpia estàndard de formació5,4 kJ/mol Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor41,3 atm (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit inferior d'explosivitat1,79 vol% Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició promig ponderat en el temps0,4 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició a curt termini1 mg/m³ (cap valor) Modifica el valor a Wikidata
IDLH69,5 mg/m³ Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704.svg
4
4
2
 
Modifica el valor a Wikidata
Altres
gas inflamable Modifica el valor a Wikidata

La fosfina, fosfà, fosfamina, fosfur d'hidrogen o hidrogen fosforat (PH3) és un gas incolor, inflamable i molt tòxic.

Propietats físiques i químiques[modifica]

La fosfina és un gas una mica més pesant que l'aire. És soluble en aigua (26 ml/100 ml a 17 °C) i en diferents solvents orgànics. El punt d'ebullició de la fosfina és de -88 °C a 1 atm. En forma pura és inodora; tanmateix la que s'empra comercialment fa una forta pudor d'all o de peix podrit, a causa de la presència de difosfina (P2H4). És enormement inflamable: crema en l'aire amb una flama molt lluent, de color blanc, desprenent vapors d'àcid fosfòric: PH3 + 2O2 → H3PO4

A la natura se'n produeixen petites quantitats en la degradació de la matèria orgànica. És un poderós reductor que s'apropia de l'oxigen de molts cossos per transformar-se en àcid fosfòric. És una molècula polar que s'uneix amb els hidràcids per formar compostos que són isomorfs amb les sals amòniques, per exemple: PH3 + HCl → H4ClP. El radical PH4+ monovalent s'anomena fosfoni i estructuralment és semblant a l'amoni (NH4+).

Hom pot obtenir la fosfina com a resultat de l'acció d'un àcid sobre un fosfur d'alumini o de magnesi, o bé simplement hidrolitzant una d'aquestes sals amb aigua, tal com mostra aquesta reacció:

AlP+ 3H2O → PH3 + Al(OH)3 (fosfur d'alumini + aigua → fosfina (gas) + hidròxid d'alumini)

Aplicacions[modifica]

En la indústria es fa servir en la fabricació de semiconductors i de plàstics, en la producció de retardadors de flames i com a insecticida.

Toxicitat[modifica]

La ruta més probable d'exposició a la fosfina és la inhalació. Els primers símptomes d'exposició aguda són el dolor al diafragma, les nàusees, els vòmits, l'excitació i una olor de fòsfor a l'alè. L'exposició a nivells més alts pot produir debilitat, bronquitis, edema pulmonar, falta d'alè, convulsions i la mort. Alguns efectes, com per exemple l'edema pulmonar, les convulsions i danys en el fetge es poden manifestar dies després de l'exposició.

L'exposició perllongada a nivells baixos de fosfamina pot produir anèmia, bronquitis, efectes gastrointestinals i problemes motors, de la vista i de la parla. El contacte de la fosfina líquida amb la pell pot produir congelació. La ingestió d'un fosfur metàl·lic pot produir l'alliberament de fosfina en l'estómac, cosa que pot causar nàusea, vòmits, dolor abdominal i diarrea. No hi ha cap informació disponible sobre els possibles efectes sobre la reproducció en humans. No s'ha demostrat que la fosfina afecti la reproducció en animals de laboratori.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fosfà