Electronegativitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'electronegativitat és una mesura de la força d'atracció que exerceix un àtom sobre els electrons d'un altre en un enllaç químic. Els diferents valors d'electronegativitat es classifiquen segons diferents escales, entre elles l'escala de Pauling i l'escala de Mulliken.

L'invers de l'electronegativitat és l'electropositivitat, la tendència d'un àtom a perdre electrons.

En general, els diferents valors d'electronegativitat dels àtoms determinen el tipus d'enllaç que es formarà en la molècula que els combina. Així, segons la diferència entre les electronegativitats d'aquests es pot determinar (convencionalment) si l'enllaç serà, segons l'escala de Pauling:

  • Iònic (diferència superior o igual a 2)
  • Covalent polar (diferència entre 2 i 0.4)
  • Covalent no polar (diferència inferior a 0.4)

Com més petit és el radi atòmic, major és l'energia d'ionització i major l'electronegativitat. L'electronegativitat és màxima a l'extrem superior dret de la taula periòdica i mínima a l'extrem inferior esquerre.

Escala de Pauling[modifica | modifica el codi]

Creada per Linus Pauling al 1932 és àmpliament usada. En aquesta escala s'assigna a l'elelment més electronegatiu (el fluor) un valor de 4.0, i al menys electronegatiu (el franci) un valor de 0.7. Els altres elements tenen valors intermedis.

Electronegativitat dels elements de la taula periòdica segons l'escala de Pauling
Electronegativitat dels elements de la taula periòdica segons l'escala de Pauling

Escala de Mulliken[modifica | modifica el codi]

Els valors són obtinguts fent la mitja entre el potencial d'ionització i l'afinitat electrònica. En conseqüència, l'escala de Mulliken s'expressa en unitats d'energia, usualment electrovolts.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Electronegativitat