Einsteini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Einsteini
99Es
californieinsteinifermi
Ho

Es

(Upu)
Aspecte
Color platejat
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Einsteini, Es, 99
Categoria d'elements Actínids
Grup, període, bloc n/d7, f
Pes atòmic estàndard (252)
Configuració electrònica [Rn] 5f11 7s2
2, 8, 18, 32, 29, 8, 2
Configuració electrònica de Einsteini
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
8,84 g·cm−3
Punt de fusió 1.133 K, 860 °C
Punt d'ebullició (estimat) 1.269 K, 996 °C
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 2, 3, 4
Electronegativitat 1,3 (escala de Pauling)
Energia d'ionització 1a: 619 kJ·mol−1
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en la cara
Einsteini té una estructura cristal·lina cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica Paramagnètic
Nombre CAS 7429-92-7
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'einsteini
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
252Es sin 471,7 d α 6,760 248Bk
ε 1,260 252Cf
β 0,480 252Fm
253Es sin 20,47 d FE - -
α 6,739 249Bk
254Es sin 275,7 d ε 0,654 254Cf
β 1,090 254Fm
α 6,628 250Bk
255Es sin 39,8 d β 0,288 255Fm
α 6,436 251Bk
SF - -

L'einsteini és un element sintètic amb el símbol Es i nombre atòmic 99. És el setè dels elements transurànics, i un actínid.

L'einsteni va ser descobert entre les restes de la primera explosió d'una bomba d'hidrogen l'any 1952, i rep el seu nom en honor al físic Albert Einstein.

L'isòtop més comú és l'einsteni-253 (amb un període de semidesintegració de 20,47 dies) i es produeix artificialment a partir de la descomposició de californi-253 en reactors nuclears d'alta potència. La producció total és de l'ordre d'un mil·ligram per any. La síntesi al reactor és seguida d'un complex procés de separació de l'einsteinium-253 d'altres actínids i subproductes de la seva descomposició. Altres isòtops es sintetitzen en diversos laboratoris, però en quantitats molt més petites, mitjançant el bombardeig d'elements actínids pesats amb ions lleugers. A causa de les petites quantitats de einsteni que es produeixen i a la curta semivida de l'isòtop més produït, en l'actualitat gairebé no hi ha aplicacions pràctiques fora de la investigació científica bàsica. L'einsteini va ser emprat per sintetitzar, per primera vegada, 17 àtoms mendelevi l'any 1.955.

L'einsteni és un metall tou, platejat, paramagnètic. La seva química és típica dels darrers actínids, amb una preponderància de l'estat d'oxidació +3; l'estat d'oxidació +2 és també accessible, especialment en els sòlids. L'elevada radioactivitat de l'einsteni-253 produeix una brillantor visible, que ràpidament descompon la seva retícula de metall cristal·lí, alliberada calor a raó d'uns 1000 vats per gram. La dificultat d'estudiar les propietats d'aquest element es deu principalment a que l'isòtop d'einsteni-253 es transmuta en Berkeli i després en californi a un ritme d'un 3% al dia. L'isòtop d'einsteni-252 té una semivida més llarga (471,7 dies) i seria més adequat per a la investigació de les seves propietats físiques, però ha resultat ser molt més difícil de produir i està només disponible en quantitats molt petites. L'einsteni és l'element amb el nombre atòmic més alt que s'ha observat en quantitats macroscòpiques en la seva forma pura (einsteni-253).

Igual que tots els elements transurànics sintètics, els isòtops de einsteni són molt radioactius i són considerats altament perillosos per a la salut.

Història[modifica | modifica el codi]

L'einsteini fou descobert el 1952 per un equip de científics liderats pel físic i químic nord-americà Albert Ghiorso, a les runes de la primera explosió de bomba d'hidrogen. Més tard, fou identificat com a einsteini a la Universitat de Berkeley, Califòrnia (EUA), en una col·laboració entre Ghiorso, Glenn T. Seaborg i altres científics de la Universitat de Berkeley. És un dels elements descoberts gràcies la col·laboració entre Ghiorso i Seaborg a Berkeley.

Utilitats[modifica | modifica el codi]

L'einsteini fou utilitzat per sintetitzar per primer cop l'element mendelevi, l'any 1955, tot i que no se'n coneix cap utilitat pràctica fora dels laboratoris.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]