Nombre atòmic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Z - Nombre atòmic

El nombre atòmic, representat per , és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.

Els àtoms de diferents elements tenen diferents nombres d'electrons i protons. Un àtom en el seu estat natural és neutre i té un nombre igual d'electrons i protons. Per exemple: un àtom de sodi (Na), que té un nombre atòmic d'11; té 11 electrons i 11 protons. Un àtom de magnesi (Mg), que té un nombre atòmic 12, té 12 electrons i 12 protons; i un àtom d'urani (U), que té un nombre atòmic de 92, té 92 electrons i 92 protons.

El símbol prové de la paraula alemanya Zahl, que significa 'nombre', i s'utilitzava com abreviació en els textos en alemany. La referència més antiga cal cercar-la al llibre d'Arnold Sommerfeld Atombau und Spektrallinien del 1919.[1][2] El nombre atòmic es col·loca com a subíndex a l'esquerra del símbol de l'element corresponent. Per exemple, els àtoms de l'element hidrogen, que tenen 1 protó i Z=1; s'expressarien com ₁H; els de l'heli tenen 2 protons i Z=2, és a dir: ₂He.

Història[modifica]

El nucli d'heli conté dos protons (en vermell) i dos neutrons (en blau), = 2 perquè té dos protons

L'holandès Antonius Johannes Van den Broek, de professió advocat i físic aficionat, el 1907 publicà que havia observat que el número d’ordre d’un element químic a la taula periòdica, on s'ordenaven per ordre creixent de massa atòmica, correspon aproximadament a la massa atòmica dividida per 2.[3] Per exemple l'oxigen té una massa atòmica de 15,999 i ocupa la posició núm. 8; o el sodi, de massa atòmica 23,01, ocupa la posició núm. 11. Pocs anys després, el 1911, el físic neozelandès Ernest Rutherford descobrí del nucli atòmic mitjançant l'experiment de la làmina d'or i, en una carta enviada a la revista Nature[4] unes setmanes després, Van den Broek exposà la hipòtesi que la posició d'un element a la taula periòdica es corresponia amb la càrrega elèctrica del seu nucli atòmic en unitats de càrrega elemental, i que la massa atòmica era propera al doble d'aquest nombre. Però Rutherford no li donà suport en part perquè provenia d'un advocat, no d'un científic professional. Davant l'oposició de Rutherford, Van den Broek abandonà la relació amb la massa atòmica en una carta a Nature el 1913 i mantingué que el número de la posició a la taula periòdica es corresponia amb la càrrega nuclear en unitats de càrrega elemental.[5] Poques setmanes després el químic anglès Frederik Sodyy, que havia treballat amb Rutherford, publicà una carta a la mateixa revista indicant que la hipòtesi de Van den Broek podia explicar les lleis de desplaçament radioactiu (lleis de Soddy-Fajans)[6] i Rutherford canvià d'opinió i acceptà la hipòtesi de Van den Broek.[7] El mateix 1913 el físic anglès Henry Moseley estudià l'espectre de raigs X dels àtoms i comprovà que hi havia una relació entre la longitud d'ona i el número que ocupava l'element en qüestió a la taula periòdica. D'aquesta manera indicà que es confirmava la hipòtesi de Van den Broek i l'anomenà nombre atòmic.[8][9]

Nombres atòmics dels elements[modifica]

Relació dels elements per ordre alfabètic amb els seus nombres atòmics:

Element Z Element Z Element Z Element Z Element Z Element Z
Actini
89
Cesi
55
Fòsfor
15
Livermori
116
Platí
78
Sodi
11
Alumini
13
Zirconi
40
Franci
87
Luteci
71
Plom
82
Tali
81
Americi
95
Clor
17
Gadolini
64
Magnesi
12
Plutoni
94
Tàntal
73
Antimoni
51
Cobalt
27
Gal·li
31
Manganès
25
Poloni
84
Tecneci
43
Argó
18
Coure
29
Germani
32
Meitneri
109
Potassi
19
Tel·luri
52
Arsènic
33
Copèrnic
112
Hafni
72
Mendelevi
101
Praseodimi
59
Terbi
65
Àstat
85
Crom
24
Hassi
108
Mercuri
80
Prometi
61
Titani
22
Sofre
16
Curi
96
Heli
2
Molibdè
42
Protactini
91
Tori
90
Bari
56
Darmstadti
110
Hidrogen
1
Neodimi
60
Radi
88
Tuli
69
Beril·li
4
Disprosi
66
Ferro
26
Neó
10
Radó
86
Oganessó
118
Berkeli
97
Dubni
105
Holmi
67
Neptuni
93
Reni
75
Moscovi
115
Bismut
83
Einsteini
99
Indi
49
Niobi
41
Rodi
45
Tennes
117
Bohri
107
Erbi
68
Iode
53
Níquel
28
Roentgeni
111
Nihoni
113
Bor
5
Escandi
21
Iridi
77
Nitrogen
7
Rubidi
37
Urani
92
Brom
35
Estany
50
Iterbi
70
Nobeli
102
Ruteni
44
Vanadi
23
Cadmi
48
Estronci
38
Itri
39
Or
79
Rutherfordi
104
Wolframi
74
Calci
20
Europi
63
Kriptó
36
Osmi
76
Samari
62
Xenó
54
Californi
98
Fermi
100
Lantà
57
Oxigen
8
Seaborgi
106
Zinc
30
Carboni
6
Flerovi
114
Lawrenci
103
Pal·ladi
46
Seleni
34
Ceri
58
Fluor
9
Liti
3
Plata
47
Silici
14

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Jensen, William B. «The Origins of the Symbols A and Z for Atomic Weight and Number» (en en). Journal of Chemical Education, 82, 12, 2005-12, pàg. 1764. DOI: 10.1021/ed082p1764. ISSN: 0021-9584.
  2. Arnold Sommerfeld. Atombau und Spektrallinien (en alemany). F. Vieweg & Sohn, 1921. 
  3. van den Broek, A.J. «Das α-Teilchen und das periodische System der Elemente». Annalen der Physik, 4, 23, 1907, pàg. 199–203.
  4. Van Den Broek, A. «The Number of Possible Elements and Mendeléff's “Cubic” Periodic System» (en en). Nature, 87, 2177, 1911-07, pàg. 78. DOI: 10.1038/087078b0. ISSN: 1476-4687.
  5. Van Der Broek, A. «Intra-atomic Charge» (en en). Nature, 92, 2300, 1913-11, pàg. 372–373. DOI: 10.1038/092372c0. ISSN: 1476-4687.
  6. Soddy, Frederick «The Structure of the Atom» (en en). Nature, 92, 2303, 1913-12, pàg. 452. DOI: 10.1038/092452c0. ISSN: 1476-4687.
  7. Kumar, Manjit.. Quántum : Einstein, Bohr y el gran debate sobre la naturaleza de la realidad. 2a ed. Barcelona: Editorial Kairos, 2012. ISBN 9788472459014. 
  8. Moseley, H.G.J. «XCIII. The high-frequency spectra of the elements» (en en). The London, Edinburgh, and Dublin Philosophical Magazine and Journal of Science, 26, 156, 1913-12, pàg. 1024–1034. DOI: 10.1080/14786441308635052. ISSN: 1941-5982.
  9. Moseley, H.G.J. «LXXX. The high-frequency spectra of the elements. Part II» (en en). The London, Edinburgh, and Dublin Philosophical Magazine and Journal of Science, 27, 160, 1914-4, pàg. 703–713. DOI: 10.1080/14786440408635141. ISSN: 1941-5982.

Elements químics

Taula periòdica | Nom | Símbol atòmic | Nombre atòmic
Grups:   1 -  2 -  3 -  4 -  5 -  6 -  7 -  8 -  9 - 10 - 11 - 12 - 13 - 14 - 15 - 16 - 17 - 18
Períodes:  1  -  2  -  3  -  4  -  5  -  6  -  7
Sèries:   Metalls alcalins  -  Alcalinoterris  -  Lantànids  -  Actínids  -  Metalls de transició  -  Metalls del bloc p  -  Metal·loides  -  No-metalls  -  Halògens  -  Gasos nobles
Blocs:  bloc s  -  bloc p  -  bloc d  -  bloc f  -  bloc g