Max von Laue

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Max von Laue Premi Nobel
250px
Naixement 9 d'octubre de 1879
Pfaffendorf, Alemanya
Mort 24 d'abril de 1960(1960-04-24) (als 80 anys)
Berlín
Nacionalitat Flag of Germany.svg Alemanya
Alma mater Universitat d’Estrasburg
Universitat de Göttingen
Universitat de Munic
Es coneix per Digracció de raigs X
Ocupació Química Orgànica
Estereoquímica
Institució Universitat de Zurich
Universitat de Berlin
Universitat de Göttingen
Guardons
Premi Nobel de Física (1914)
Modifica dades a Wikidata

Max von Laue[1] (Coblença, 9 d'octubre de 1879 - Berlín, 24 d'abril de 1960) fou un professor universitari i físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1914.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 9 d'octubre de 1879 a la ciutat alemanya de Pfaffendorf, va estudiar física, química i matemàtiques a les universitats d'Estrasburg, Göttingen i Munic, i fou deixeble de Max Planck. Posteriorment, a partir de l'any 1912, va ser professor de física a la Universitat de Zuric i entre 1919 i 1943 director de física teòrica en la Universitat de Berlín. Després de la seva jubilació, l'any 1943, va rebre el nomenament de professor honorari en la Universitat de Göttingen.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Va desenvolupar un mètode per a amidar la longitud d'ona dels raigs X, utilitzant, per primera vegada, cristalls salins prims com a reticle de difracció, i arribà a demostrar que aquests raigs eren de naturalesa anàloga als de la llum, però no visibles, ja que la seva longitud d'ona és extremadament curta.

Va treballar sobre els diagrames, imatges simètriques, produïdes en les plaques fotogràfiques pels raigs X que han sofert la reflexió o la refracció en un material cristal·lí. Així mateix, també va investigar en el camp de la teoria de la relativitat.

Max Laue i Adolf Scheibe

L'any 1914, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física pels seus descobriments de la difracció dels raigs X a través de cristalls. Quan Alemanya va envair Dinamarca durant la Segona Guerra mundial, el químic hongarès George de Hevesy va dissoldre les medalles dels premis Nobel Max von Laue i James Franck en aigua règia, per a així evitar que els nazis les robessin, col·locant aquesta solució en una prestatgeria del seu laboratori de l'Institut Niels Bohr. Després de la Segona Guerra mundial, va tornar al laboratori i va precipitar l'or per a treure'l de la barreja. L'or va ser retornat a la Real Acadèmia de les Ciències de Suècia i la Fundació Nobel va lliurar noves medalles a von Laue i a Franck.

Max von Laue es morí el 24 d'abril de 1960 a Berlín com a conseqüència de les ferides produïdes per un accident de cotxe del dia 8 d'abril.

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

En honor seu, s'anomenà el cràter Laue de la Lluna. El 12 d'octubre de 1990, s'anomenà l'asteroide (10762) von Laue en honor seu i fou descobert per Freimut Börngen i Lutz D. Schmadel.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Max von Laue». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Max von Laue Modifica l'enllaç a Wikidata