Vés al contingut

Universitat Humboldt de Berlín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióUniversitat Humboldt de Berlín
(de) Humboldt-Universität zu Berlin Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata

LemaUniversitas litterarum Modifica el valor a Wikidata
EpònimWilhelm von Humboldt i Alexander von Humboldt Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtHU Berlin Modifica el valor a Wikidata
Tipusuniversitat integral
editor en accés obert
universitat pública de recerca
universitat d'excel·lència Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballeconomia i dret Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicacorporació de dret públic Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació16 agost 1809
FundadorWilhelm von Humboldt Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deAssociació per a la Promoció d'una Xarxa de Recerca d'Alemanya
Berlin University Alliance (en) Tradueix
Iniciativa d'Excel·lència
Universitat Francoalemanya
Infraestructura nacional de dades de recerca
arXiv
ORCID
Kommunaler Arbeitgeberverband Berlin
Associació d'Universitats Europees
Hochschulrektorenkonferenz
Informationsdienst Wissenschaft
Associació Esportiva Universitària Alemanya
Confederació de Repositoris d'Accés Obert
Networked Digital Library of Theses and Dissertations (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'estudiants36.232 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
RectoraJulia Blumenthal (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats7.088 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Format per
Part delist of universities, colleges, and research institutions in Berlin (en) Tradueix
list of universities in Germany (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Denominació anterior
Universität zu Berlin (1809–1828)
Friedrich-Wilhelms-Universität (1828–1945)
Universität Berlin (1946–1949)
Humboldt-Universität zu Berlin (1949–) Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Pressupost536 M€ (2022) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhu-berlin.de Modifica el valor a Wikidata
Facebook: humboldtuni X: humboldtUni Instagram: humboldt.uni LinkedIn: humboldt-university-berlin Youtube: UC4wo_7pOtMhCG-_UBHotvhg Modifica els identificadors a Wikidata

La Universitat Humboldt de Berlín (en alemany: Humboldt-Universität zu Berlin) és el centre universitari més antic de Berlín, fundat l'any 1810. La seva fama i nivell l'ha convertida en exemple de moltes altres universitats d'Europa i Amèrica del nord. La Universitat de Leiden, la Universitat de Göttingen i la Universitat de Berlín són reconegudes com el bressol de la llibertat acadèmica.[1] En el Rànquing de Xangai de 2021 estava classificada com la 95a del mon.[2]

Història

[modifica]

Fundació

[modifica]
Monument a Wilhelm von Humboldt davant de l'edifici principal. Artista: Paul Otto
Estàtua d'Alexander Von Humboldt a l'exterior de la Universitat de Humboldtm, donada per la Universitat de l'Havana. Noteu la inscripció en castellà que el descriu com el "segon descobridor de Cuba".

L'any 1810, el lingüista i liberal prussià Wilhelm Von Humboldt fundà la Universitat de Berlín (Universität zu Berlin), la més antiga d'aquesta ciutat. Divuit anys després fou rebatejada com a Universitat Friedrich Wilhelm en honor del monarca prussià, nom que compartí amb el no oficial d'Universitat Unter den Linden. No seria fins al 1949 quan, en honor del seu fundador i del seu germà, el naturalista Alexander von Humboldt, rebé el seu nom actual.

El model d'ensenyament i recerca d'aquesta universitat va influenciar notablement, principalment, al segle xix, molts altres centres d'arreu d'Europa i Amèrica del Nord, com ara la Universitat Johns Hopkins (primera dedicada a la recerca d'Amèrica), Harvard, Duke o la Universitat Cornell. Molts dels grans intel·lectuals i científics alemanys dels dos darrers segles s'han format a les seves aules.

El primer semestre de la novament fundada Universitat de Berlín va començar en 1810 amb 256 estudiants i 52 professors en facultats de dret, medicina, teologia i filosofia sota el rector Theodor Schmalz.

La universitat ha estat l'alma mater de molts dels pensadors alemanys més grans dels dos darrers segles, entre ells el filòsof idealista subjectiu Johann Gottlieb Fichte, el teòleg Friedrich Schleiermacher, el filòsof idealista absolut Georg Wilhelm Friedrich Hegel, el teòric legal romàntic Savigny, el filòsof pessimista Arthur Schopenhauer, el filòsof idealista objectiu Friedrich Schelling, el crític cultural Walter Benjamin, i físics famosos com Albert Einstein i Max Planck. Els fundadors de la teoria marxista Karl Marx i Friedrich Engels assistiren la universitat, tal com feren també el poeta Heinrich Heine, fundador de l'estructuralisme, Ferdinand de Saussure, l'unificador alemany Otto von Bismarck,el fundador del Partit Comunista d'Alemanya Karl Liebknecht, el panafricanista William Edward Burghardt Du Bois i Robert Schuman, així com l'influent cirurgià Johann Friedrich Dieffenbach a començaments de la dècada del 1800. La Universitat és la llar de 29 guanyadors del Premi Nobel.

Ampliació

[modifica]
La Universitat de Berlín el 1850.

A més a més de l'ancoratge fort de temes tradicionals, com ciència, dret, filosofia, història, teologia i medicina, la Universitat de Berlín es desenvolupà per incloure nombroses noves disciplines científiques. Alexander von Humboldt, germà del fundador William, promogué els nous ensenyaments. Amb la construcció de modernes instal·lacions de recerca en la segona meitat del segle xix, va començar l'ensenyament de les ciències naturals. Investigadors famosos, com ara el farmacèutic August Wilhelm Hofmann, el físic Hermann von Helmholtz, els matemàtics Ernst Kummer, Leopold Kronecker, Karl Weierstrass, els metges Johannes Peter Müller, Albrecht Von Graefe, Rudolf Virchow i Robert Koch, contribuïren a la fama científica d'Universitat de Berlín.

Durant aquest període d'ampliació, la Universitat de Berlín s'expandí gradualment per incorporar altres institucions d'ensenyament superior de Berlín que prèviament havien estat separades. Un exemple seria la Charité, la Pépinière i el Collegium Medico-chirurgicum. El 1717, el rei Frederic I de Prússia havia construït una casa de quarantena per a la pesta a les portes de ciutat, que el 1727 fou rebatejada pel "rei soldat" Frederic Guillem I de Prússia: "Es soll das Haus die Charité" (És la casa de la Caritat). Pels volts del 1829 el lloc es convertiria en el campus mèdic de la Universitat de Berlín i romangué així fins al 1927 quan fou construït el modern Hospital Universitari.

La Universitat de Berlín començà a bastir una col·lecció d'història natural el 1810, que, pels volts del 1889, exigí un edifici separat i es convertiria en el Museu Für Naturkunde. La preexistent Escola Tierarznei, fundada el 1790 i absorbida per la universitat, el 1934 formà la base de l'Edifici de la Facultat de Veterinària (Grundstock der Veterinärmedizinischen Fakultät). També la Landwirtschaftliche Hochschule Berlín (Escola Superior Agrícola de Berlín), fundadaa el 1881, fou afiliada amb les Facultats Agrícoles de la Universitat.

Tercer Reich

[modifica]
La Universitat en 1938.

Després del 1933, com totes les universitats alemanyes, es veié afectada pel règim nazi. Uns 20.000 llibres de la biblioteca de la Universitat foren cremats per "degenerats" i adversaris del règim el 10 de maig d'aquell any en l'Opernplat (ara Bebelplatz) en una manifestació protegida per les SA, que també presentaren un discurs de Joseph Goebbels. En l'actualitat hi ha un monument al centre de la plaça, dedicat a aquest esdeveniment. Consta d'un plafó de vidre que s'obre a un espai blanc subterrani amb lleixes buïdes i espair per a 20.000 volums i una placa, amb l'epígraf d'una obra de Heinrich Heine del 1820: "Das war ein Vorspiel nur, dort wo man Bücher verbrennt, verbrennt man am Ende auch Menschen" ("Allò era només un preludi; on cremen llibres, en el fons cremen gent").

La Llei per la restauració del servei civil professional ("Gesetzes zur Wiederherstellung des Berufsbeamtentums" alemany) ocasionà que 250 professors jueus i empleats fossin acomiadats durant 1933/1934 i nombrosos doctorats fossin retirats. Els estudiants i becaris i adversaris polítics de nazis foren expulsats de la universitat i sovint foren deportats. Durant aquesta època, gairebé un terç de tot el personal fou acomiadat pels nazis.

Edifici principal de la Universitat Humboldt, ubicat a Unter den Linden, al districte berlinès de Mitte.

Reobertura

[modifica]
Espai destruït per les bombes a l'Institut Químic de la Universitat (Chemisches Institut der Universität), 1950

L'Administració militar soviètica a Alemanya (alemany Sowjetische Militäradministration in Deutschland, SMAD) demanà (Befehl-Nr. 4) l'obertura de la universitat el gener de 1946. L'SMAD volia una Universitat de Berlín redissenyada, basada en el model soviètic. Tanmateix insistiren a dir "novament obert" i no "reobert" per raons polítiques. El president de l'Administració Central alemanya per a l'Educació Nacional (DZVV), Paul Wandel, en el seu discurs durant la cerimònia d'inauguració del 29 de gener de 1946, digué: "Parlava de l'obertura, i no de la reobertura de la universitat. [...] La Universitat de Berlín ha de començar altre cop eficaçment de gairebé totes les maneres. Teniu davant vosaltres aquesta imatge de la universitat vella. El que queda d'això no és res més que ruïnes.." L'ensenyament es limitava a set departaments que s'havien reobert, edificis fets malbé per la guerra, amb molts dels professors morts o desapareguts. Tanmateix, abans del semestre de l'hivern de 1946, la Facultat de Ciències Econòmiques i Educatives s'havia reobert.

La Facultat de Treballadors i Camperols (Alemany: Arbeiter-und-Bauern-Fakultät) (ABF), un programa d'educació dirigit a homes joves que, a causa de raons polítiques o racials, s'havien trobat en desavantatge sota els nazis, fou establert durant aquella època. Aquest programa existí a la Universitat de Berlín fins al 1962.

Les divisions de la universitat

[modifica]
Universitat de Berlín, 1950.

El conflicte Est-Oest a l'Alemanya de postguerra conduí a una creixent influència comunista a la universitat. Això fou motiu de controvèrsia, i incità fortes protestes dins de l'alumnat i la facultat. L'NKVD (policia secreta) soviètic arrestà un cert nombre d'estudiants el març de 1947 com a resposta. El Tribunal Militar Soviètic de Berlin-Lichtenberg determinà que els estudiants estaven implicats en la formació d'un "moviment de resistència a la Universitat de Berlín", així com en espionatge, i foren condemnats a 25 anys de treball forçat. De 1945 a 1948, 18 altres estudiants i professors foren arrestats o segrestats, molts durant setmanes, i alguns foren duts a la Unió Soviètica i executats.

A la primavera de 1948, després que uns quants universitaris amb irregularitats d'admissió fossin retirats, l'oposició demanà una universitat lliure. Els estudiants, sobretot amb el suport dels estatunidencs, el diari Der Tagesspiegel, i l'alcalde d'aquell moment, Ernst Reuter, fundaren la Universitat Lliure de Berlín a Dahlem (part del sector americà). Això era més proper a allò que els estudiants pensaven que eren els ideals fundacionals de llibertat de càtedra i recerca. Amb el lema llatí: "Veritas - Iustitia - Libertas" (veritat, justícia, llibertat), la distància ideològica amb la vella Universitat de Berlín, dominada pels comunistes, s'expressava simultàniament amb un segell estilístic (amb l'os de Berlín, la torxa de la llibertat) per recordar la seva tradició. La llarga divisió, durant dècades, de la ciutat, a l'Est i l'Oest, consolidà finalment la divisió en dues universitats independents permanentment.

Alemanya Oriental

[modifica]
Universitat Humboldt el 1964.

El partit comunista forçà a canviar el nom de la universitat el 1949. Fins a l'esfondrament del règim alemany Oriental el 1989, la Universitat Humboldt romangué sota control ideològic estret del Sozialistische Einheitspartei Deutschlands (Partit Socialista Unificat d'Alemanya), o SED, el qual, mitjançant una rigorosa selecció d'estudiants segons la seva conformitat amb la línia del partit, s'assegurava que cap oposició democràtica no podria créixer als seus campus universitaris. Els seus estudiants, seleccionats a la manera comunista, i els seus becaris, no participaren en cap grau significatiu en els moviments de drets civils democràtics alemanys orientals de 1989, i elegiren el controvertit membre del SED i l'anterior espia de l'Stasi Heinrich Fink com a rector de la universitat a la fi de l'any 1990.

La Biblioteca Reial, ara seu de la Facultat de Dret.
El Museu Humboldt, el museu més gran d'història natural a Alemanya.

Actualitat

[modifica]

Després de la unificació de l'Alemanya Oriental i Occidental, la universitat es reestructurà radicalment i tots els professors hagueren de demanar de nou les seves places docents. El claustre fou canviat en gran part per professors alemanys occidentals, entre ells l'historiador Heinrich August Winkler. Avui, la Universitat Humboldt és una universitat estatal amb un gran nombre d'estudiants (37.145 el 2003, entre ells més de 4.662 estudiants estrangers) segons el model de les universitats alemanyes Occidentals, i com la seva homòloga Universitat Lliure de Berlín.

El seu edifici principal està situat en el centre de Berlín al bulevard Unter den Linden. L'edifici fou alçat per ordre del rei Frederic II per al seu fill més jove, Enric de Prússia La majoria dels instituts estan situats en el centre, al voltant de l'edifici principal, excepte els instituts de ciències de la naturalesa, que estan situats a Adlershof al sud de Berlín. A més, la universitat continua la seva tradició de venda de llibres a les portes de la univertat, enfront de Bebelplatz. Els llibres venuts són reimpressions dels cremats durant el Tercer Reich i és un símbol de l'expiació de la institució per la seva participació. La universitat continua servint la comunitat alemanya.

Alguns dels professors que imparteixen docència actualment i són més reconeguts a nivell alemany i internacional són:

  • Estudis alemanys: Anneliese Abramowski
  • Història d'Europa de l'Est: Jörg Baberowski
  • Política, gènere i globalització: Christine Bauhardt
  • Mitjans de comunicació: Wolfgang Ernst
  • Matemàtiques: Hans Föllmer
  • Psicologia: Peter Frensch
  • Lingüística i sintaxi: Norbert Fries
  • Agricultura: Konrad Hagedorn
  • Dret: Christian Tomuschat (professor emèrit)
  • Dret públic: Michael Kloepfer, Bernhard Schlink
  • Ciències polítiques: Claus Offe (professor emèrit)
  • Literatura alemanya moderna: Joseph Vogl
  • Història moderna: Heinrich August Winkler

En els darrers anys, la Universitat ha estat al centre de moltes converses, per la possibilitat de crear una gran universitat berlinesa mitjançant la fusió dels tres grans centres de la ciutat (la Universitat Lliure, la Universitat Tècnica i la mateixa Universitat Humboldt).[3] Sembla però, que la idea s'ha deixat de banda, com a mínim, a curt termini.

Biblioteca

[modifica]

Quan la Biblioteca Reial resultà insuficient, es fundà una biblioteca nova el 1831, i primer fou situada en uns quants emplaçaments. En 1871-1874 es construí un edifici per a biblioteca es construïa, amb disseny de l'arquitecte Paul Emanuel Spieker. El 1910 la col·lecció es fou reubicada a l'edifici de la Biblioteca Estatal de Berlín.

Durant el Període de Weimar la biblioteca contenia 831 volums de, 934 (1930) i era així una de les biblioteques universitàries capdavanteres a Alemanya en aquella època.

Durant la crema de llibres per part dels nazis el 1933, com ja ha estat dit anteriorment, es perderen uns 20.000 títols. La pèrdua durant la Segona Guerra Mundial fou comparativament petita. El 2003, els llibres relacionats amb les ciències naturals foren traslladats a la nova biblioteca inaugurada al campus d'Adlershof, que està dedicada només a les ciències naturals.

En total, la biblioteca universitària conté aproximadament 6.5 milions de volums i 9000 tenia revistes i diaris i és una de les biblioteques universitàries més grans a Alemanya. Com a comparació, la Biblioteca Elmer Holmes Bobst a la Universitat de Nova York conté aproximadament 4.5 milions de volums.

Els llibres de l'Institut für Sexualwissenschaft foren destruïts durant la crema de llibres per part dels nazis, així com el mateix insitut. Sota els termes de la Fundació Magnus Hirschfeld, el govern s'havia compromès a continuar el treball de l'institut a la universitat després de la mort del seu fundador. Tanmateix aquests termes foren ignorats. El 2001 tanmateix la universitat adquiria l'Arxiu per a la Sexologia des de l'Institut Robert Koch, que s'havia fundat en una gran biblioteca privada donat pel prof. Haeberle. Això s'ha posat ara al nou Centre Magnus Hirschfeld.[4]

Alumnes notables, catedràtics i professors

[modifica]
Otto von Bismarck
Albert Einstein
Georg Wilhelm Friedrich Hegel
Werner Heisenberg
Ieixaiahu Leibowitz
Max Planck
Jakob i Wilhelm Grimm

Premis Nobel

[modifica]

Hi ha un total de 40 guanyadors del Premi Nobel afiliats a la Universitat Humboldt:

Organització

[modifica]

Aquestes són les 11 facultats en què es divideix la universitat:

A més, hi ha dos instituts independents (Zentralinstitute) que són part de la universitat:

Punts d'interès

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «academic freedom» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 octubre 2021].
  2. «2021 Academic Ranking of World Universities» (en anglès). Shanghai Ranking. [Consulta: 31 octubre 2021].
  3. «La súper universitat» (en espanyol). Deutsche Welle 03.07.2007, 2007.
  4. Erwin J Haeberle". «Berlin and its Sexological Heritage». Magnus Hirschfeld Archive for Sexology. Arxivat de l'original el 2009-08-30. [Consulta: 28 març 2011].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]