Heinrich Heine
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 desembre 1797 Düsseldorf (Sacre Imperi Romanogermànic) |
Mort | 17 febrer 1856 (58 anys) París (Segon Imperi Francès) |
Causa de mort | saturnisme |
Sepultura | cementiri de Montmartre |
Formació | Universitat Frederic Guillem de Berlín (1821–1823) Universitat de Göttingen Universitat de Bonn Universitat Humboldt de Berlín |
Activitat | |
Lloc de treball | Hamburg |
Ocupació | poeta, poeta advocat, publicista, crític literari, escriptor, periodista, assagista |
Membre de | |
Moviment | Romanticisme |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Família | Família Heine |
Cònjuge | Mathilde Heine (1841–) |
Pares | Samson Heine i Betty Heine |
Germans | Charlotte Embden Gustav Heine von Geldern |
Cronologia | |
març 1933-octubre 1933 | crema de llibres a l'Alemanya nazi |
|
Christian Johann Heinrich Heine [ˌkʀ̥ɪsti̯ɑn ʝoˌɦan ˌɦa͡ɪ̯nrɪç ˈha͡ɪ̯nə] (Düsseldorf, 13 de desembre de 1797 - París, 17 de febrer de 1856), nascut com a Harry Heine, és un dels poetes alemanys romàntics més importants. També va exercir la crítica literària.
Fora d'Alemanya és més conegut per la seva primera poesia lírica, que va ser musicada en forma de Lieder (cançons d'art) per compositors com Robert Schumann i Franz Schubert. Els versos i la prosa posteriors de Heine es distingeixen pel seu enginy i ironia satírics. Se'l considera membre del moviment Jove Alemanya. Les seves opinions polítiques radicals van fer que moltes de les seves obres fossin prohibides per les autoritats alemanyes, cosa que, però, només va augmentar la seva fama.[1] Va passar els últims 25 anys de la seva vida com a expatriat a París.
Biografia
[modifica] Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Heine nasqué en una família jueva assimilada de Düsseldorf, Alemanya. Son pare era un comerciant, que durant l'ocupació francesa, veié noves oportunitats pels jueus. Quan el negoci de son pare va fer fallida, Heine fou enviat a Hamburg, on el seu oncle Salomon, un ric banquer, l'encoratjà a començar una carrera comercial. Tanmateix, el seu negoci va fracassar, i decidí estudiar Dret a les universitats de Göttingen, Bonn i Berlín, però va veure que el seu autèntic interès era la literatura, tot i que va obtenir el títol el 1825, alhora que es convertí al protestantisme. Això fou necessari a causa del fet que en aquella època hi havia fortes prohibicions pels jueus en molts estats alemanys, especialment pel que feia a exercir algunes professions, com l'ensenyament universitari, que atreia molt Heine. Com ell mateix va dir justificant la seva decisió, la seva conversió fou "el bitllet d'admissió a la cultura europea", encara que alguns com el seu cosí Giacomo Meyerbeer no van haver de fer aquest canvi. Aquesta doble identitat alemanya i jueva va mantenir-se durant tota la vida del poeta.
Heine és especialment conegut per la seva poesia lírica, gran part de la qual va ser utilitzada per compositors de lieds, especialment Robert Schumann, i especialment les seves primeres obres. Altres músics que el van honorar així foren Richard Wagner, Franz Schubert, Felix Mendelssohn, Fanny Mendelssohn, Hugo Wolf i Johannes Brahms, i al segle xx Hans Werner Henze i Lord Berners. També ha estat font d'inspiració per a creació en l'àmbit del jazz: Dins la sèrie "Lyrik und Jazz" Das Attila-Zoller-Quartet, va publicar un recull de poemes i textos breus, recitats per Gerd Westphal, a Hamburg, el 1964. Ofereixen un bon resum de la seva manera d'entendre el món i la funció de la literatura.
Com a poeta, Heine debutà amb Gedichte ("Poemes") el 1821. El seu amor apassionat i secret per les seves cosines Amàlia i Teresa li inspirà obres com Buch der Lieder ("Llibre de cançons, 1827), la seva primera recopilació de versos.
Heine va marxar cap a París el 1831. Allà conegué alguns socialistes utòpics, com els seguidors del Comte de Saint-Simon, que advocaven per crear un paradís igualitari i sense classes, basat en la meritocràcia. El poeta romangué a la ciutat la resta de la seva vida, excepte una breu visita a Alemanya el 1843. Les autoritats del seu país prohibiren ses obres i les d'altres considerats propers al moviment de la Jove Alemanya el 1835.
Tot i això, Heine va seguir comentant de la societat i política alemanyes. Va escriure Deutschland. Ein Wintermärchen (Alemanya. Un conte hivernal), un resum de la seva visita a Alemanya l'any anterior i del clima polític que hi trobà. El seu amic Karl Marx el va publicar al seu diari Vorwärts ("Endavant"). Heine també va satiritzar sobre les propostes utòpiques dels alemanys contraris al seu govern en Atta Troll: Ein Sommernachstraum (Atta Troll: Un somni d'una nit d'estiu"), el 1847.
L'escriptor també va expressar emotivament l'experiència de l'exili al seu poema In der Fremde ("Lluny de casa"). Heine patí de diferents mals que el mantingueren al llit els últims vuit anys de vida (s'ha suggerit que patia esclerosi múltiple o sífilis). Morí a París, i està enterrat al cementiri de Montmartre.
Uns dels llibres que es van cremar a l'Opernplatz de Berlín el 1933 foren les seves obres - una de les seves frases més famoses és ara: "Aquells que cremen llibres acaben tard o d'hora cremant homes" (Almansor, 1823).
Obres seleccionades
[modifica]- Gedichte, 1821
- Tragödien, nebst einem lyrischen Intermezzo, 1823
- Reisebilder, 1826-31
- Die Harzreise, 1826
- Ideen, das Buch le Grand, 1827
- Englische Fragmente, 1827
- Buch der Lieder, 1827
- Französische Zustände, 1833
- Zur Geschichte der neueren schönen Literatur in Deutschland, 1833
- Die romantische Schule, 1836
- Der Salon, 1836-40
- Über Ludwig Börne, 1840
- Neue Gedichte, 1844 - New Poems
- Deutschland. Ein Wintermärchen, 1844 - Germany
- Atta Troll. Ein Sommernachtstraum, 1847
- Romanzero, 1851
- Der Doktor Faust, 1851
- Les Dieux en Exil, 1853
- Die Harzreise, 1853
- Lutezia, 1854
- Vermischte Schriften, 1854
- Letzte Gedichte und Gedanken, 1869
- Sämtliche Werke, 1887-90 (7 Vols.)
- Sämtliche Werke, 1910-20
- Sämtliche Werke, 1925-30
- Werke und Briefe, 1961-64
- Sämtliche Schriften, 1968
Galeria
[modifica]-
Monument a Heine a Düsseldorf
-
Monument a Heine a Frankfurt, l'únic d'Alemanya anterior a 1945
-
Monument al mont Brocken, Alemanya
-
Monument a Heine a Berlín
-
El bust d'Heine a la seva tomba a Montmartre, París
-
El poema On? (Wo?) a la tomba d'Heine
-
Tomba i poema "Wo?"
-
Segell alemany de 1956 que commemora el 100è aniversari de la mort de Heine
-
Segell soviètic de 1956 que commemora el 100è aniversari de la mort d'Heine
-
Placa al memorial de la crema de llibres nazi a Bebelplatz a Berlín, Alemanya, amb una cita de l'obra de teatre de Heine Almansor
-
Bust de Heinrich Heine, Sankt Goarshausen als peus de la roca de Lorelei
-
Estàtua de Heine a Toló; encarregat per Elisabeth de Baviera per a Achilleion, va ser eliminat per Guillem II de Prússia
Referències
[modifica]- ↑ Amey, L.J.. Censorship: Gabler, Mel, and Norma Gabler-President's Commission on Obscenity and Pornography (en anglès). Salem Press, 1 January 1997, p. 350. ISBN 9780893564469. «Irònicament, Heine es va fer famós a causa de la censura, sobretot després que va escriure un cicle polític de poemes titulat Alemanya). A Winter's Tale el 1844 que va ser immediatament prohibit a tota la confederació»
Bibliografia
[modifica]- Dennis, David B. Inhumanities: Nazi Interpretations of Western Culture. Cambridge and New York: Cambridge University Press, 2012.
- Kossoff, Philip. Valiant Heart: A Biography of Heinrich Heine. Associated University Presses, 1983, p. 125–126. ISBN 9780845347621.
- Robertson, Ritchie. Heine. London: Halban, 1988 (Jewish Thinkers). ISBN 9781870015929. Also published in New York by Grove Press, 1988.
- Sammons, Jeffrey L. Heinrich Heine: Alternative Perspectives 1985–2005. Königshausen & Neumann, 2006. ISBN 9783826032127.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Heinrich Heine a Almirall: portal de cultura i pensament del segle XIX de l'Ateneu Barcelonès
- Obres de Heine al Projecte Gutenberg
- Institut Heinrich-Heine
- Algunes obres de heine en anglès
- Congrés Internacional sobre H. Heine. Tarragona, novembre 2006