Saturnisme

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de malaltiaSaturnisme
Pb-TableImage.svg
Tipus intoxicació per metalls, malaltia professional, risc químic i intoxicació rara
Especialitat medicina d'urgències
Símptomes fatiga muscular, hipertensió arterial, irritació ocular, nefropatia, encefalopatia, paràlisi, tremolor, línia de Burton, anèmia, còlic, dolor abdominal, restrenyiment, malnutrició, pèrdua de pes, anorèxia, pal·lidesa facial i insomni
Medicació penicil·lamina, àcid dimercaptosuccínic i dimercaprol
Afecta sistema visual humà, geniva, sang, renyó, sistema nerviós central, aparell digestiu i ésser humà
Causat per plom
Causa de línia de Burton
Classificació
CIM-10 T56.0
CIM-9 984.9
Recursos externs
DiseasesDB 7307
MedlinePlus 002473
eMedicine 815399
Patient UK Lead-Poisoning
MeSH D007855
UMLS CUI C0023176
Modifica les dades a Wikidata

El saturnisme o plumbosi és l'enverinament que produeix el plom (Pb) quan ingressa al cos humà. És anomenat així a causa que, en l'antiguitat, els alquimistes anomenaven Saturn a l'esmentat element químic. Es denomina saturnisme hídric al que es produeix a través de l'aigua ingerida, ja que el plom, mineral inoxidable molt mal·leable, no confereix gust a l'aigua ni als aliments. L'absorció per via dèrmica és limitada i poc important, excepte en el cas de determinats compostos orgànics, però pot ser fàcilment inhalat en forma de pols respirable o de vapors. Precipita amb HCl. El nom que rep aquesta malaltia ve del déu grec Saturn i s'anomena així perquè a aquest déu se'l representa com un dement i aquest trantorn produeix al·lucinacions i fa que el malalt sigui molt agressiu quan apareix una encefalopatia plúmbica aguda. Abans d'això es presenten els còlics saturnins (dolors abdominals intermitents, aguts i espasmòdics), ja en l'etapa d'intoxicació. Prèvia a la intoxicació existeix una etapa de contaminació, en la qual la simptomatologia pot ser completament inespecífica o inexistent.

La inhalació és la via d'entrada predominant del plom en els adults exposats laboralment, mentre que la ingesta és la més comuna en el saturnisme infantil.[1] Quan el plom ingressa a l'organisme, els enzims que metabolitzen els aminoàcids sulfurats el transformen en sulfur de plom. Per detectar la presència de plom a la sang (plumbèmia), l'anàlisi més utilitzada és l'anomenada espectrofotometria d'absorció atòmica en càmera de grafit. Els valors de plumbèmia considerats normals oscil·len entre 0,050-0,080 mg/100 ml. Una plumbèmia superior a 0,1 mg/100 ml és indicativa d'intoxicació saturnina. El plom és un tòxic que s'acumula als ossos i que en part s'elimina per l'orina. Basats en la combinació de la tecnologia d'injecció de flux i la voltamperometria de resolució anòdica, els microanalitzadors actuals són aparells compactes i portàtils, de baix cost i bona sensibilitat, que fan possible monitorar la quantitat de plom en sang i orina.[2] L'espectrometria de masses per plasma d'acoblament inductiu permet identificar nivells molt baixos de plom en saliva i és un mètode útil per analitzar múltiples mostres de forma no invasiva.[3]

Un dels trets més característics de la intoxicació crònica per plom és la presència d'una línia de color gris fosc en els marges gingivals, produïda al reaccionar el plom amb els metabòlits generats per les bactèries orals i anomenada línia de Burton.[4]

El saturnisme genera anèmia, a causa que el plom a la sang bloqueja la síntesi d'hemoglobina i altera el transport d'oxigen a la sang i cap als altres òrgans del cos.[5] Aquesta anèmia acostuma a ser microcítica o normocítica amb eritròcits que mostren basofília puntiforme, si bé en intoxicacions molt greus pot produir-se una anèmia hemolítica.[6]

Certes manifestacions del saturnisme, en especial els dolors abdominals i l'excés de protoporfirina en orina es poden confondre fàcilment amb signes de porfíria.[7] El plom, com altres metalls pesants, inhibeix l'activitat de diversos enzims implicats en la biosíntesi del grup hemo i ocasiona el que s'anomena porfíria secundària o adquirida (és a dir, d'origen no hereditari).[8]

El plom és un metall pesant neurotòxic que, quan és present a la sang, circula per tot l'organisme ocasionant danys neurològics irreversibles en arribar al cervell. En alguns casos, la intoxicació cursa amb encefalopatia,[9] atacs epilèptics i afectació isquèmica del nervi òptic.[10] Pel que fa al SNP, l'exposició crònica a aquest metall provoca neuropaties perifèriques de predomini sensorial i autonòmic.[11] S'ha descrit algun cas de quadriplegia hiperaguda per saturnisme, un fet molt inusual.[12]

Quan es desenvolupa una nefropatia saturnina és possible que sigui inicialment orientada com d'etiologia isquèmica o metabòlica, ja que la seva clínica és molt inespecífica. A banda de manifestar-se una progressiva insuficiència renal crònica, el sediment urinari és poc indicatiu i la proteïnúria mínima o inexistent. Per contra, els nivells plasmàtics d'àcid úric acostumen a ser desproporcionadament elevats en relació al grau d'insuficiència renal.[13] La intoxicació aguda pot provocar en poc temps greus danys als túbuls proximals, mentre que l'exposició perllongada a baixes dosis del metall s'associa a un augment de l'excreció urinària de proteïnes de baix pes molecular i d'enzims lisosòmics en el context d'un deteriorament de la taxa de filtració glomerular.[14]

Patogènia[modifica]

El plom interfereix de diverses maneres el normal metabolisme del calci, especialment a baixes concentracions: altera la distribució del calci dins de la cèl·lula i el substitueix a nivell funcional, actuant com a un segon missatger intracel·lular; activa la proteïna-cinasa C, un enzim calci-dependent que intervé en múltiples processos cel·lulars; s'uneix a la calmodulina 1[15] amb més avidesa que el calci, modificant les propietats reguladores d'aquesta proteïna; i inhibeix la Na+/K+-ATP-asa, un fet que fa augmentar la quantitat de calci intracel·lular. Tot això té efectes lesius sobre la neurotransmissió i el control central del to vascular.

Per una altra banda, interfereix la síntesi del grup hemo unint-se als grups sulfhidril de diferents metal·loenzims, com ara la ferroquelatasa, la coproporfirinogen-oxidasa i la δ aminolevulínic-deshidratasa; provocant un augment de les protoporfirines, sobretot de la zinc-protoporfirina, i anèmia.

També inactiva les propietats antioxidants del glutatió, la superòxid dismutasa i la catalasa, incrementant així els danys produïts per les espècies reactives de l'oxigen.[16]

Fonts intoxicants[modifica]

  • Pintures de parets, cases, portes i finestres a base de plom. Abans de la dècada de 1970, el plom formava part de la composició de moltes pintures blanques emprades en la decoració d'interiors i exteriors. Posteriorment, als països desenvolupats el seu ús fou restringit de forma progressiva, permetent-se només determinades pintures artístiques sotmeses a les oportunes regulacions d'etiquetatge i seguretat.
  • Emanacions tòxiques de fàbriques i tallers. Manipulació inadequada del plom emprat com a matèria primera o compost estabilitzant en la fabricació d'objectes de plàstic,[17] ceràmiques, municions, bateries, etc., així com l'acumulació del mineral sense la cura deguda.
  • Activitats no regulades de recollida i reciclatge de deixalles i/o components que contenen plom.[18]
  • Plom a la pintura utilitzada en algunes joguines i materials de dibuix.[19]
  • Emanacions que desprenen els vehicles que fan servir carburants amb plom. El plom provinent de les benzines suposa el 75% de les emissions globals d'aquest metall a l'atmosfera. A l'Estat espanyol, el RD 403/2000 de 24 de març va prohibir la comercialització de benzina amb plom a partir de l'1 de gener de 2002.[20]
  • Canonades o soldadures de plom per les quals flueix aigua potable. Aquest material es feia servir antigament en lampisteria i pot existir encara en domicilis vells que no hagin renovat les instal·lacions.[21]
  • Llaunes de conserves segellades amb plom. Als EUA, la FDA va prohibir la soldadura tova amb plom en tots els envasos d'aliments produïts al país l'any 1992, ampliant la normativa als productes importats tres anys més tard. La Unió Europea prohibí aquestes soldadures a la indústria alimentària (fetes d'un aliatge de plom i estany que conté fins a un 50-60% de plom) al 1994.
  • Consum de remeis suposadament beneficiosos segons algunes tradicions però sense cap garantia sanitària,[22] adquirits en herbolaris i establiments afins o per internet.[23] La casuística relacionada amb aquests productes és molt àmplia: des de lleus intoxicacions per l'ús d'esprais per tractar la rinitis[24] a enverinaments seriosos a conseqüència de l'administració de sals de plom per millorar la dispèpsia.[25]
  • Tints de cabell que continguin acetat de plom en la seva composició.[26]
  • Aplicació reiterada de determinats cosmètics.[27]
  • Ús de ceràmica vidrada feta amb pols d'òxid de plom per cuinar i/o menjar.[28]
  • Gespa artificial. Algunes gespes sintètiques estan fetes de fibres de niló o de niló/polietilè que contenen plom. Amb el temps, poden deteriorar-se i alliberar pols tòxica al medi ambient.[29]
  • Projectils (o fragments d'ells) d'armes de foc allotjats al cos.[30][31] Les partícules generades pels trets també són una font d'intoxicació per les persones que treballen en galeries de tir tancades i sense una ventilació adequada.[32]

Mesures preventives[modifica]

Tenir en compte la reglamentació per a l'ús de materials i equips de manufacturats en plom implicats en els processos de producció i elaboració d'aliments.

Existeixen protocols de vigilància sanitària específicament orientats a la prevenció el saturnisme en els treballadors que realitzin activitats laborals susceptibles de generar l'existència d'exposició al plom metàl·lic o als seus compostos iònics. Es considera exposat al risc de saturnisme tot treballador que durant més de 30 dies a l'any exerceixi la seva feina, 8 h diàries i 40 setmanals, en un ambient amb una concentració de plom superior o igual a 40 mg/m3 d'aire; o bé aquell que presenti una plumbèmia ≥ a 40 mg/100 ml de sang en el cas dels homes i ≥ 30 mg/100 ml de sang en el cas de les dones en període fèrtil. L'empresa està obligada a efectuar, por ella mateixa o per mitjà de serveis especialitzats, l'avaluació de la concentració de plom en l'ambient i de l'absorció del metall en l'organisme dels treballadors emprant els oportuns indicadors d'exposició i efecte.[33]

En dones embarassades amb antecedents d'exposició al plom i/o plumbèmia per sobre del valor normal, sigui quin sigui l'origen d'aquesta anomalia, la gestació es considera d'alt risc i és necessari adoptar mesures especials que poden arribar a la quelació terapèutica maternofetal. La plumbosi intrauterina té lloc quan el metall està present en la circulació materna al ser adquirit durant l'embaràs o per la mobilització de dipòsits ossis acumulats al llarg d'una exposició prèvia. El plom travessa la placenta fàcilment i de forma ràpida; per això, la seva presència en la sang de la mare -inclús en quantitats baixes- és motiu d'alarma, ja que el saturnisme prenatal s'associa a dèficits en el desenvolupament neurològic del nounat.[34] Addicionalment, el plom pot ser transmès al nen a través de la llet, fet que fa imprescindible en aquests casos seguir les indicacions dels experts en lactància.[35]

Referències[modifica]

  1. Dapul, H; Laraque, D «Lead poisoning in children» (en anglès). Adv Pediatr, 2014 Ag; 61 (1), pp: 313-333. DOI: 10.1016/j.yapd.2014.04.004. ISSN: 0065-3101. PMID: 25037135 [Consulta: 10 desembre 2018].
  2. Yantasee W, Timchalk C, Lin Y «Microanalyzer for biomonitoring lead (Pb) in blood and urine» (en anglès). Anal Bioanal Chem, 2007 Gen; 387 (1), pp: 335-341. DOI: 10.1007/s00216-006-0940-1. ISSN: 1618-2642. PMID: 17119936 [Consulta: 18 novembre 2018].
  3. Staff JF, Harding AH, Morton J, Jones K, et al «Investigation of saliva as an alternative matrix to blood for the biological monitoring of inorganic lead» (en anglès). Toxicol Lett, 2014 Des 1; 231 (2), pp: 270-276. DOI: 10.1016/j.toxlet.2014.09.018. ISSN: 1879-3169. PMID: 25261591 [Consulta: 18 novembre 2018].
  4. Helmich F, Lock G «Burton's Line from Chronic Lead Intoxication» (en anglès). N Engl J Med, 2018 Nov 8; 379 (19), pp: e35. DOI: 10.1056/NEJMicm1801693. ISSN: 1533-4406. PMID: 30403939 [Consulta: 16 novembre 2018].
  5. White, JM «Lead and haemoglobin synthesis: a review» (en anglès). Postgrad Med J, 1975 Nov; 51 (601), pp: 755-756. ISSN: 0032-5473. PMC: 2496116. PMID: 1107980 [Consulta: 11 desembre 2018].
  6. Madhusudhanan M, Lall SB «Acute Lead Poisoning In an Infant» (en anglès). Oman Med J, 2007 Oct; 22 (3), pp: 57-59. ISSN: 1999-768X. PMC: 3294150. PMID: 22400095 [Consulta: 8 gener 2019].
  7. Tsai MT, Huang SY1, Cheng SY «Lead Poisoning Can Be Easily Misdiagnosed as Acute Porphyria and Nonspecific Abdominal Pain» (en anglès). Case Rep Emerg Med, 2017 Maig; 2017, pp: 9050713. DOI: 10.1155/2017/9050713. PMC: 5467293. PMID: 28630774 [Consulta: 8 gener 2019].
  8. Fujita H, Nishitani C, Ogawa K «Lead, chemical porphyria, and heme as a biological mediator» (en anglès). Tohoku J Exp Med, 2002 Feb; 196 (2), pp: 53-64. ISSN: 0040-8727. PMID: 12498316 [Consulta: 13 gener 2019].
  9. Rao JV, Vengamma B, Naveen T, Naveen V «Lead encephalopathy in adults» (en anglès). J Neurosci Rural Pract, 2014 Abr; 5 (2), pp: 161-163. DOI: 10.4103/0976-3147.131665. PMC: 4064184. PMID: 24966557 [Consulta: 13 gener 2019].
  10. Patel A, Athawale AM «Acute lead encephalopathy with optic neuropathy» (en anglès). Indian Pediatr, 2005 Feb; 42 (2), pp: 188-189. ISSN: 0019-6061. PMID: 15767724 [Consulta: 18 novembre 2018].
  11. Rubens O, Logina I, Kravale I, Eglîte M, Donaghy M «Peripheral neuropathy in chronic occupational inorganic lead exposure: a clinical and electrophysiological study» (en anglès). J Neurol Neurosurg Psychiatry, 2001 Ag; 71 (2), pp: 200-204. ISSN: 1468-330X. PMC: 1737511. PMID: 11459892 [Consulta: 18 novembre 2018].
  12. Mesri M, Najari F, Baradaran Kayal I, Najari D «Hyper Acute Quadriplegia with Chronic Lead Toxicity; a Case Report» (en anglès). Emerg (Tehran), 2018; 6 (1), pp: e44. ISSN: 2345-4571. PMC: 6289154. PMID: 30584560 [Consulta: 7 gener 2019].
  13. Cabrera WE, Behets G, Lamberts L, D'Haese P «Plomo y nefropatía. Biomarcadores urinarios en la detección de daño renal precoz» (en castellà). Rev Med Chile, 2016 Jun; 144 (6), pp: 704-709. DOI: 10.4067/S0034-98872016000600003. ISSN: 0034-9887. PMID: 27598488 [Consulta: 17 gener 2019].
  14. Nwankwo, E; Ummate, I «Environmental Lead Intoxication And Chronic Kidney Disease: A Review» (en anglès). The Internet Journal of Nephrology, 2005; 3 (1), pàgs: 5. ISSN: 1540-2665 [Consulta: 19 gener 2019].
  15. UniProt «Calmodulin-1» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Gen 16; P0DP23 (CALM1_HUMAN) (rev), pàgs: 31 [Consulta: 29 gener 2019].
  16. Flora G, Gupta D, Tiwari A «Toxicity of lead: A review with recent updates» (en anglès). Interdiscip Toxicol, 2012 Jun; 5 (2), pp: 47-58. DOI: 10.2478/v10102-012-0009-2. PMC: 3485653. PMID: 23118587 [Consulta: 29 gener 2019].
  17. Coyle P, Kosnett MJ, Hipkins K «Severe lead poisoning in the plastics industry: a report of three cases» (en anglès). Am J Ind Med, 2005 Feb; 47 (2), pp: 172-175. DOI: 10.1002/ajim.20123. ISSN: 0271-3586. PMID: 15662640 [Consulta: 16 gener 2019].
  18. Poole CJM, Basu S «Systematic Review: Occupational illness in the waste and recycling sector» (en anglès). Occup Med (Lond), 2017 Des 2; 67 (8), pp: 626-636. DOI: 10.1093/occmed/kqx153. ISSN: 5927023. PMID: 29165683 [Consulta: 16 gener 2019].
  19. Abelsohn AR, Sanborn M «Lead and children: clinical management for family physicians» (en anglès). Can Fam Physician, 2010 Jun; 56 (6), pp: 531-535. ISSN: 0008-350X. PMC: 2902938. PMID: 20547517 [Consulta: 17 novembre 2018].
  20. BOE «Real Decreto 403/2000, de 24 de marzo, por el que se prohibe la comercialización de gasolinas con plomo» (en castellà). Ministerio de Industria y Energia, 2000 Abr 12; 88, pp: 14959 [Consulta: 10 desembre 2018].
  21. Fernández-Fernández FJ, González-González C, Ameneiros-Lago E, Martínez-Debén FS, et al «Intoxicación crónica por plomo» (en castellà). An Med Interna, 2002 Mar; 19 (3), pp: 130-132. ISSN: 0212-7199. PMID: 12012760 [Consulta: 16 novembre 2018].
  22. Breeher L, Mikulski MA, Czeczok T, Leinenkugel K, Fuortes LJ «A cluster of lead poisoning among consumers of Ayurvedic medicine» (en anglès). Int J Occup Environ Health, 2015; 21 (4), pp: 303-307. DOI: 10.1179/2049396715Y.0000000009. PMC: 4727589. PMID: 25843124 [Consulta: 17 novembre 2018].
  23. Onteniente González, A; Vázquez Sánchez, R; Sánchez-Rubio Ferrández, J; Molina García, T «Saturnismo por tratamiento con medicina ayurvédica» (en castellà). Farm Hosp, 2017 Maig-Jun; 41 (3), pp: 448-451. ISSN: 2171-8695 [Consulta: 17 novembre 2018].
  24. Ying XL, Markowitz M, Yan CH «Folk prescription for treating rhinitis as a rare cause of childhood lead poisoning: a case series» (en anglès). BMC Pediatr, 2018 Jul 6; 18 (1), pp: 219. DOI: 10.1186/s12887-018-1193-9. PMC: 6035448. PMID: 29980188 [Consulta: 10 desembre 2018].
  25. Castillo-Couch, M «Identifying and reducing lead exposure associated with the use of cultural practices in southern Nevada Hispanic communities -Tesi doctoral-» (en anglés). UNLV Theses, Dissertations, Professional Papers, and Capstones, 2011 Maig; 1039, pàgs: 274 [Consulta: 10 desembre 2018].
  26. Mielke, HW; Taylor, MD; Gonzales, CR; Smith, MK; et al «Lead-Based Hair Coloring Products: Too Hazardous for Household Use» (en anglès). JAPhA, 1997 Gen-Feb; 37 (1), pp: 85–89. DOI: 10.1016/S1086-5802(16)30183-8. ISSN: 1544-3191 [Consulta: 17 novembre 2018].
  27. De Caluwé, JP «Intoxication saturnine provoquée par l’usage prolongé de khôl, une cause sous-estimée dans les pays francophones» (en francès). J Fr Ophtalmol, 2009 Set; 32 (7), pp: 459-463. DOI: 10.1016/j.jfo.2009.06.005. ISSN: 1773-0597. PMID: 19660830 [Consulta: 19 novembre 2018].
  28. Fralick M, Thomspson A, Mourad O «Lead toxicity from glazed ceramic cookware» (en anglès). CMAJ, 2016 Des 6; 188 (17-18), pp: E521-E524. DOI: 10.1503/cmaj.160182. PMC: 5135532. PMID: 27754890 [Consulta: 19 novembre 2018].
  29. Van Ulirsch G, Gleason K, Gerstenberger S, Moffett DB, et al «Evaluating and Regulating Lead in Synthetic Turf» (en anglès). Environ Health Perspect, 2010 Oct; 118 (10), pp: 1345–1349. DOI: 10.1289/ehp.1002239. PMC: 2957910. PMID: 20884393 [Consulta: 10 desembre 2018].
  30. de Araújo GC, Mourão NT, Pinheiro IN, Xavier AR, Gameiro VS «Lead Toxicity Risks in Gunshot Victims» (en anglès). PLoS One, 2015 Oct 28; 10 (10), pp: e0140220. DOI: 10.1371/journal.pone.0140220. PMC: 4624950. PMID: 26509498 [Consulta: 13 desembre 2018].
  31. Weiss D, Tomasallo CD, Meiman JG, Alarcon W, et al «Elevated Blood Lead Levels Associated with Retained Bullet Fragments - United States, 2003-2012» (en anglès). MMWR Morb Mortal Wkly Rep, 2017 Feb 10; 66 (5), pp: 130-133. DOI: 10.15585/mmwr.mm6605a2. PMC: 5657964. PMID: 28182606 [Consulta: 13 desembre 2018].
  32. Kang KW, Park WJ «Lead Poisoning at an Indoor Firing Range» (en anglès). J Korean Med Sci, 2017 Oct; 32 (10), pp: 1713-1716. DOI: 10.3346/jkms.2017.32.10.1713. PMC: 5592189. PMID: 28875619 [Consulta: 16 desembre 2018].
  33. Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud «Protocolos de Vigilancia Sanitaria Específica: Plomo» (en castellà). Comisión de Salud Pública. Ministerio de Sanidad y Consumo, 1999, págs: 52 [Consulta: 16 gener 2019].
  34. Ettinger AS, Gurthrie Wengrovitz A (Eds.) «Guidelines for the identification and management of lead exposure in pregnant and lactating women» (en anglès). National Center for Environmental Health/Agency for Toxic Substances and Disease Registry, CDC, 2010; Nov, pàgs: 302 [Consulta: 10 desembre 2018].
  35. Ettinger AS, Téllez-Rojo MM, Amarasiriwardena C, Bellinger D, et al «Effect of breast milk lead on infant blood lead levels at 1 month of age» (en anglès). Environ Health Perspect, 2004 Oct; 112 (14), pp: 1381-1385. DOI: 10.1289/ehp.6616. PMC: 1247564. PMID: 15471729 [Consulta: 10 desembre 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Veciana Gramunt, Lluís; Sanz Gallén, Pere; Badosa Gomà, Ricard; Rull Valdivia, Gabriel; Molina Aragonés, Josep M. Plom inorgànic. Vigilància de la salut. Guies de bona praxi: Agents químics 3.1.1. DGRS, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, 2004; Des, pàgs: 15 [Consulta: 17 maig 2018]. 
  • Abadin, Henry; Ashizawa, Annette; Stevens, Yee-Wan; Llados, Fernando; et al. Toxicological Profile for Lead (en anglès). Agency for Toxic Substances and Disease Registry (US), Atlanta, 2007 Ag; NBK158766, pàgs: 582 PMID: 24049859 [Consulta: 17 gener 2019]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saturnisme Modifica l'enllaç a Wikidata