Thomas Midgley

Thomas Midgley

Biografia
Naixement	18 maig 1889 Beaver Falls (Pennsilvània)
Mort	2 novembre 1944 (55 anys) Worthington (Ohio)
Causa de mort	Mort accidental  (Estrangulació )
Vicepresident Ethyl Corporation (en)
1921 – 1944
President American Chemical Society
Dades personals
Formació	Betts Academy (en) (1905–) Universitat Cornell - enginyeria mecànica (–1911)
Activitat
Camp de treball	Enginyeria mecànica
Ocupació	químic, inventor, enginyer
Ocupador	General Motors Ethyl Corporation (en) United States Bureau of Mines (en) NCR Corporation Delco Electronics (en)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1942–1944) American Chemical Society (1930–1944) SAE International Associació americana per l'avanç de la ciència Institut Americà d'Enginyers Químics ASTM
Premis (2003)  National Inventors Hall of Fame (1944)  doctor honoris causa per la Universitat Estatal d'Ohio (1942)  Premi Willard Gibbs (1941)  Medalla Priestley (1937)  Medalla Perkin (1936)  doctor honoris causa de College of Wooster. (1925)  Medalla Edward Longstreth (1922)  Nichols Medal (en)

Efectes de la contaminació per plom o saturnisme

Thomas Midgley (Beaver Falls, Pennsylvania, 18 de maig de 1889 - Worthington, Ohio, 2 de novembre de 1944) va ser un enginyer i químic nord-americà. Va ser un dels principals responsables de la introducció de plom en la gasolina i de la creació dels gasos CFC, dos dels productes més nocius per a la humanitat durant el segle xx. Per aquesta raó, se l'ha arribat a considerar la persona que més ha perjudicat la Terra en tota la seva història.

Primers anys

Thomas Midgley va néixer en una família d'inventors, atès que el seu pare era Thomas Midgley Sr., inventor en el camp dels pneumàtics d'automòbil, i el seu avi matern era James Emerson, que havia inventat un tipus de serra. Va créixer a Columbus Ohio i el 1911 es va llicenciar en enginyeria mecànica a la Universitat de Cornell.

Afegiment de plom a la gasolina

Mentre treballava a la General Motors, l'any 1921 Midgley descobrí que l'addició de tetraetilplom (TEL) a la gasolina millorava el rendiment del motor de combustió interna, atès que evitava explosions espontànies provocades per la compressió dels gasos. Juntament amb l'empresa DuPont, la General Motors construí una planta per a la producció massiva de tetraetilplom, tot i que el mateix Midgley va haver de prendre vacances durant un temps per intoxicació per plom i que alguns treballadors de l'empresa van arribar a morir per contaminació amb plom. Per incrementar la producció, la General Motors en col·laboració amb Standard Oil va construir una segona planta, en què també es van patir casos d'intoxicació per plom, alguns d'ells mortals.

Realment la nocivitat del plom era ben coneguda i diversos científics van advertir de la toxicitat del nou compost. Per rebutjar les crítiques, el mateix Midgley l'any 1924 va convocar una conferència de premsa on va manipular i inhalar tetraetilplom, sense conseqüències visibles.

Des d'aleshores, la gasolina amb plom es convertí en el tipus de combustible estàndard per a l'automoció, la qual cosa va alliberar grans quantitats de plom a l'atmosfera a tot el món. La contaminació per plom al llarg del segle XX s'ha relacionat amb greus problemes de salut, incloent-hi la discapacitat neurològica, i, fins i tot, amb l'augment dels nivells de violència i criminalitat.

La gasolina amb plom es va començar a prohibir en els països més rics en la dècada de 1980, però realment no ha finalitzat el seu ús en el món fins al 2021.

CFC

Thomas Midgley també va participar en el desenvolupament d'un nou gas clorofluorocarbonat (CFC) per als sistemes d'aire condicionat i de refrigeració, en substitució dels compostos tòxics i inflamables que s'utilitzaven fins aleshores, com l'amoníac o el clorometà,

El nou producte tingué un gran èxit, i s'incorporà també com a propel·lent en esprais i inhaladors per a l'asma.

A la dècada de 1970, 30 anys després de la mort de Midgley, es descobrí que els gasos CFC perjudicaven greument la capa d'ozó, per la qual cosa van anar essent retirats, especialment a partir del protocol de Mont-real de 1987.

Vida posterior i mort

Per les seves contribucions, Midgley obtingué diversos guardons:

• Medalla Priestley, màxim guardó de l'American Chemical Society (1941)
• Premi Willard Gibs (1942)
• Elegit membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
• President de l'American Chemical Society

L'any 1940 Midgley va contreure la poliomielitis i va quedar discapacitat. Va elaborar un sistema de cordes i politges per aixecar-se del llit, però aquest mecanisme li ocasionà la mort accidentalment per estrangulament l'any 1944.