Clorometà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicClorometà
Chloromethane-3D-balls.png
Substància compost químic, gas inflamable i carcinògen ocupacional
Massa molecular 49,992 uma
Estructura química
Fórmula química CH₃Cl
Methyl Chloride.svg
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Solubilitat 0,5 g/100 g dissolvent (aigua, 68 °F)
Punt de fusió −98 °C
Punt d'ebullició −24 °C (a 760 Torr)
Entropia molar estàndard 234,6 J/mol·K
Pressió de vapor 5 atm (a 68 °F)
Perills
Límit inferior d'explosivitat 8,1 %
Límit superior d'explosivitat 17,4 %
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 207 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició màxim 621 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició sostre 0 mg/m³ (sense valor)
414 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica)
IDLH 4.140 mg/m³
Modifica les dades a Wikidata

El clorometà, també anomenat clorur de metil, R-40, HCC 40 entre d'altres, és un compost químic polar del grup dels compostos orgànics anomenats haloalcans format per 3 àtoms d'hidrogen, 1 de carboni i 1 de clor la fórmula química del qual és CH
3
Cl
.[1]

És un gas incolor extremadament inflamable amb una olor lleugerament dolça. Per la seva toxicitat ja no es presenta en els productes de consum.

El clorometà va ser sintetitzat primer per Jean-Baptiste Dumas i Eugene Peligot el 1835 bullint una mescla de metanol, àcid sulfúric, i clorur de sodi. Aquest mètode és similar al que es fa servir actualment.

A la natura[modifica]

El clorometà és l'organohalogen més abundant antropogènic o natural, en l'atmosfera.

Alguns organismes del fitoplàncton el produeixen en quantitats relativament insignificants.[2][3] En unes 30 espècies d'algues polars es produeixen quantitats de clorometà que són significatives només en les espècies Gigartina skottsbergii i Gymnogongrus antarcticus.[4]

Biogènesi[modifica]

La planta halòfita Batis maritima conté l'enzim transferasa del clorur de metil que catalitza la síntesi de CH3Cl .[5]

Producció[modifica]

Es produeixen grans quantitats de clorometà de forma natural en els oceans per l'acció de la llum solar sobre la biomassa i el clor en l'escuma de mar. Tanmateix tot el clorometà usat en la indústria es produeix sintèticament.

CH3OH + HCl → CH3Cl + H2O

Usos[modifica]

El clorometà s'havia usat molt com a refrigerant però es va interrompre el seu ús per la seva toxicitat i inflamabilitat. També s'havia usat per produir additius en la gasolina amb plom.

Actualment és usat com a químic intermedi en la producció d'herbicides, cautxús i polímers de silicona.[6]

Seguretat[modifica]

Inhalar clorometà produeix en el sistema nerviós central efectes similars als de la intoxicació per les drogues. A altes concentracions pot donar lloc al coma. pertany al grup 3 dels carcinògens.

Referències[modifica]

  1. «Royal Society of Chemistry - chloromethane» (en anglès). Royal Society of Chemistry. [Consulta: 21 novembre 2013].
  2. Scarratt MG, Moore RM «Production of Methyl Chloride and Methyl Bromide in Laboratory Cultures of Marine Phytoplankton». Mar Chem, 54, 3–4, 1996, pàg. 263. DOI: 10.1016/0304-4203(96)00036-9.
  3. Scarratt MG, Moore RM «Production of Methyl Bromide and Methyl Chloride in Laboratory Cultures of Marine Phytoplankton II». Mar Chem, 59, 3–4, 1998, pàg. 311. DOI: 10.1016/S0304-4203(97)00092-3.
  4. Laturnus F «Marine Macroalgae in Polar Regions as Natural Sources for Volatile Organohalogens». Environ Sci Pollut Res, 8, 2, 2001, pàg. 103. DOI: 10.1007/BF02987302.
  5. Ni X, Hager LP «cDNA Cloning of Batis maritima Methyl Chloride Transferase and Purification of the Enzyme». Proc Natl Acad Sci USA, 95, 22, 1998, pàg. 12866–71. DOI: 10.1073/pnas.95.22.12866. PMC: 23635. PMID: 9789006.
  6. «Methyl chloride» (en anglès/alemany). GESTIS Substance database. IFA. [Consulta: 21 novembre 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clorometà Modifica l'enllaç a Wikidata