Tetraetilplom
  | |
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 324,133 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₈H₂₀Pb |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,65 g/cm³ (a 20 °C) |
| Solubilitat | 0 g/100 g (aigua, 20 °C) |
| Punt de fusió | −130 °C |
| Punt de descomposició | 109 °C |
| Pressió de vapor | 0,2 mmHg (a 20 °C) |
| Perill | |
| Límit inferior d'explosivitat | 1,8 vol% |
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 0,075 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) |
| Punt d'inflamabilitat | 200 °F |
| IDLH | 40 mg/m³ |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
| Altres | |
| combustible líquid de classe IIIB | |
El tetraetilplom, (en anglès: Tetraethyllead, tetraethyl lead, abreujat com TEL), és un compost d'organoplom amb la fórmula (CH₃CH₂)₄Pb. S'havia mesclat amb la gasolina des de principis de la dècada de 1920 per a millorar el rendiment de la comprensió del motor.[1][2] Es va eliminar a partir de la dècada de 1970 per la neurotoxicitat que presenta el plom. Encara es fa servir en alguns combustibles dels avions.[3]
Síntesi[modifica]
El TEL es produeix per la reacció del cloroetà amb un aliatge de sodi-plom.[4]
- 4 NaPb + 4 CH₃CH₂Cl → (CH₃CH₂)₄Pb + 4 NaCl + 3 Pb
El TEL és un líquid viscós i incolor és molt lipofílic i soluble en la gasolina.
Toxicitat[modifica]
La contaminació pel plom dels motors es dispersa a l'aire i prop de les carreteres fàcilment s'inhala. El contacte amb TEL concentrat dona enverinament per plom[5][6][7]
Història[modifica]
L'any 1853, el químic Karl Jacob Löwig (1803-1890) va ser el primer a preparar Pb₂(C₂H₅)₃ a partir d'etil iodur i un aliatge de sodi.[8]
L'afegiment de tetraetilplom a la gasolina va iniciar-se l'any 1923 a partir dels treballs del químic Thomas Midgley
Referències[modifica]
- ↑ «TETRA-ETHYL LEAD AS AN ADDITION TO PETROL». British Medical Journal, 1, 3504, 03-03-1928, pàg. 366. DOI: 10.1136/bmj.1.3504.366.
- ↑ . octubre 1987, p. 94.
- ↑ «TEL for MOGAS manufacture in China», 16-08-2013.
- ↑ Seyferth, D. «The Rise and Fall of Tetraethyllead. 2». Organometallics, 22, 25, 2003, pàg. 5154–5178. DOI: 10.1021/om030621b.
- ↑ Julie A. Reiss. «Bone Lead Levels and Delinquent Behavior», 07-02-1996. Arxivat de l'original el 29 de juliol 2013. [Consulta: 19 març 2013].
- ↑ Kim N. Dietrich. «Early exposure to lead and juvenile delinquency», November–December 2001. [Consulta: 19 març 2013].
- ↑ Yoram Finkelstein. «Low-level lead-induced neurotoxicity in children: an update on central nervous system effects», juliol 1998. [Consulta: 19 març 2013].
- ↑ Löwig (1853) "Ueber Methplumbäthyl" (On meta-lead ethyl) Annalen der Chemie und Pharmacie, 88 : 318-322.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tetraetilplom |
- U.S. Gov't, Agency for Toxic Substances and Disease Registry. Case Studies in Environmental Medicine (CSEM): Lead Toxicity
- U.S. Gov't, Agency for Toxic Substances and Disease Registry. ToxFAQs: Lead
- U.S. Gov't, National Institute for Occupational Safety and Health. NIOSH Pocket Guide to Chemical Hazards
- Australian Government, National Pollutant Inventory - Lead and Lead Compounds Fact Sheet Arxivat 2008-01-11 a Wayback Machine.
- Kovarik, Bill (1999). Charles F. Kettering and the 1921 Discovery of Tetraethyl Lead Arxivat 2006-07-08 a Wayback Machine.
- True unleaded alternative for 100LL needed for general aviation