Vés al contingut

Tetraetilplom

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicTetraetilplom
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular324,133 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₈H₂₀Pb Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CC[Pb](CC)(CC)CC Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1,65 g/cm³ (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Solubilitat0 g/100 g (aigua, 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió−130 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt de descomposició109 °C Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor0,2 mmHg (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit inferior d'explosivitat1,8 vol% Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps0,075 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Punt d'inflamabilitat200 °F Modifica el valor a Wikidata
IDLH40 mg/m³ Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata
Altres
combustible líquid de classe IIIB Modifica el valor a Wikidata

El tetraetilplom, (en anglès: Tetraethyllead, tetraethyl lead, abreujat com TEL), és un compost d'organoplom amb la fórmula (CH₃CH₂)₄Pb. S'havia mesclat amb la gasolina des de principis de la dècada de 1920 per a millorar el rendiment de la comprensió del motor.[1][2] Es va eliminar a partir de la dècada de 1970 per la neurotoxicitat que presenta el plom. Encara es fa servir en alguns combustibles dels avions.[3]

Síntesi[modifica]

El TEL es produeix per la reacció del cloroetà amb un aliatge de sodi-plom.[4]

4 NaPb + 4 CH₃CH₂Cl → (CH₃CH₂)₄Pb + 4 NaCl + 3 Pb

El TEL és un líquid viscós i incolor és molt lipofílic i soluble en la gasolina.

Toxicitat[modifica]

La contaminació pel plom dels motors es dispersa a l'aire i prop de les carreteres fàcilment s'inhala. El contacte amb TEL concentrat dona enverinament per plom[5][6][7]

Història[modifica]

L'any 1853, el químic Karl Jacob Löwig (1803-1890) va ser el primer a preparar Pb₂(C₂H₅)₃ a partir d'etil iodur i un aliatge de sodi.[8]

L'afegiment de tetraetilplom a la gasolina va iniciar-se l'any 1923 a partir dels treballs del químic Thomas Midgley

Referències[modifica]

  1. «TETRA-ETHYL LEAD AS AN ADDITION TO PETROL». British Medical Journal, 1, 3504, 03-03-1928, pàg. 366. DOI: 10.1136/bmj.1.3504.366.
  2. . octubre 1987, p. 94. 
  3. «TEL for MOGAS manufacture in China», 16-08-2013.
  4. Seyferth, D. «The Rise and Fall of Tetraethyllead. 2». Organometallics, 22, 25, 2003, pàg. 5154–5178. DOI: 10.1021/om030621b.
  5. Julie A. Reiss. «Bone Lead Levels and Delinquent Behavior», 07-02-1996. Arxivat de l'original el 29 de juliol 2013. [Consulta: 19 març 2013].
  6. Kim N. Dietrich. «Early exposure to lead and juvenile delinquency», November–December 2001. [Consulta: 19 març 2013].
  7. Yoram Finkelstein. «Low-level lead-induced neurotoxicity in children: an update on central nervous system effects», juliol 1998. [Consulta: 19 març 2013].
  8. Löwig (1853) "Ueber Methplumbäthyl" (On meta-lead ethyl) Annalen der Chemie und Pharmacie, 88 : 318-322.

Enllaços externs[modifica]