Columbus

Aquest article tracta sobre la ciutat nord-americana d'Ohio. Vegeu-ne altres significats a «Columbus (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaColumbus
Fotomuntatge
Imatge

EpònimCristòfor Colom Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 57′ 44″ N, 83° 00′ 02″ O / 39.9622°N,83.0006°O / 39.9622; -83.0006
EstatEstats Units d'Amèrica
Estat federatOhio
Comtatcomtat de Franklin Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població905.748 (2020) Modifica el valor a Wikidata (1.558,86 hab./km²)
Llars3.646 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialanglès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Entitat estadísticaColumbus metropolitan area (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata (Població:2.138.926) Modifica el valor a Wikidata
Superfície581,031306 km² Modifica el valor a Wikidata
Aigua2,6605 % (1r abril 2010) Modifica el valor a Wikidata
Altitud275 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1812 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Mayor of Columbus, Ohio (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataAndrew Ginther (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43085 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic614 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webcolumbus.gov Modifica el valor a Wikidata

Columbus és la ciutat més gran i capital de l'estat estatunidenc d'Ohio. Va rebre aquest nom en honor de Cristòfor Colom i va ser fundada el 1812 a la confluència dels rius Scioto i Olentangy. Va assumir les funcions de capital d'estat el 1816. La ciutat té una economia molt diversa basada en l'educació, les asseguradores, la salut i la tecnologia. És reconeguda com la vuitena ciutat populosa millor habitable als Estats Units pel Money Magazine i com una creixent ciutat global.[1] Els residents de Columbus són generalment anomenats Columbusites.

El 2005, Columbus va ser classificada com la 15a ciutat més poblada dels Estats Units, amb 730.657 habitants, i la 32a àrea metropolitana més gran d'aquest país. Localitzada a prop del punt geogràfic central de l'estat, Columbus és la seu del comtat de Franklin, encara que algunes parts de la ciutat s'estenen fins al de Delaware i al de Fairfield.

El nom Columbus s'utilitza també per referir-se a l'àrea metropolitana homònima, que inclou altres municipis. D'acord amb el cens nord-americà, l'àrea metropolitana té una població d'1.725.570 habitants i juntament amb Marion i Chillicothe arriba a les 1.953.575 persones.

Història[modifica]

Evidenciat per antigues societats que abundaven la regió propera a la confluència dels rius Scioto i Olentangy. El carrer Mound, localitzat al centre de Columbus, va ser anomenat així per la seva proximitat amb indígenes nadius. Aquestes civilitzacions van tenir una importància en la història des que els exploradors europeus van començar a moure's cap al sud del Llac Erie. Hi havia un buit de fronteres, però aquests exploradors es van trobar amb persones de les nacions de iamis, Delaware, Wyandot, Shawnee i Mingo. Aquestes tribus es van oposar a l'expansió dels Estats Units, desembocant en anys de conflictes. Una decisiva batalla va ser la de Fallen Timbers que va acabar amb el Tractat de Greenville, que finalment va obrir un camí per als nous poblats. Cap al 1797, un jove topògraf de Virgínia anomenat Lucas Sullivant havia fundat un poblat permanent sobre la riba oest del riu Scioto. Com a admirador de Benjamin Franklin, Sullivant va escollir com a nom d'aquesta nova vila fronterera el de "Franklinton". Si bé la ubicació va ser favorable per la seva proximitat a rius navegables, el projecte de Sullivant va ser frustrat inicialment quan el 1798, una gran inundació va esborrar el poblat. Malgrat això, el poble va tornar a ser reconstruït.

Segle xix[modifica]

Després d'arribar a l'estructura d'Estat el 1803, les lluites polítiques internes entre els líders més prominents d'Ohio van acabar amb la transferència de la capital de l'estat des de la ciutat de Chillicothe a Zanesville i novament cap a la primera. La legislatura estatal eventualment va decidir que una nova capital, localitzada al centre de l'estat, era una necessitat. Diversos dels petits poblats i ciutats van presentar una sol·licitud a la legislatura per tenir l'honor de convertir-se en capital estatal, però en última instància una coalició d'especuladors de la terra, amb el suport de Sullivant, van fer la més atractiva oferta a l'Assemblea General d'Ohio. Nomenada en honor de Cristòfor Colom, la ciutat capital va ser fundada el dia 14 de febrer de 1812 sobre la vora superior oposada a la Franklinton del riu Scioto. En aquells temps, l'àrea estava coberta per densos boscos, usats només per a la caça.

El Burough de Columbus [sic] va ser oficialment establert el 10 de febrer de 1816. Nou persones van ser elegides per ocupar els càrrecs d'Alcalde, Tresorer i altres. Si bé la recent Guerra del 1812 hagués portat prosperitat per a la regió, la subseqüent recessió i els reclams per les terres van amenaçar l'èxit de la nova ciutat. Primerenques condicions van ser abismals, amb els combats freqüents de febres i un brot de Còlera el 1833.

La Carretera Nacional, que va unir a Columbus amb Baltimore el 1831, va complementar una nova unió de la ciutat amb el Canal d'Ohio i Erie i va facilitar un augment demogràfic. Una onada d'immigració europea va acabar amb l'establiment de dos enclavaments ètnics als afores de la ciutat. Una significant població irlandesa es va assentar al nord al llarg del carrer Naghten (actualment Boulevard Nationwide), mentre que els alemanys van aprofitar les terres barates del sud, creant una comunitat que es va fer coneguda com Die Alte Sud Ende (El vell final del sud). La població alemanya de Columbus és responsable de la construcció de nombroses cerveseries, el Seminari Luterà Trinitat, la Universitat Capital i també per instituir el primer jardí d'infants dels Estats Units.

El Vell Ajuntament, acabat el 1872. Es va cremar el 1921.

Amb una població de 3.500 habitants, Columbus va ser oficialment caratulitzada com a ciutat el dia 3 de març de 1834. La legislatura va realitzar un acte especial aquell dia, on va concedir l'autoritat legislativa al govern municipal i l'autoritat judicial l'alcalde. Les eleccions es van dur a terme l'abril d'aquell any, on els votants van triar a John Brooks com el primer alcalde.

El 1850 el Ferrocarril de Columbus i Xenia es va convertir en el primer tren a entrar a la ciutat, seguit pel Ferrocarril de Cleveland, Columbus i Cincinnati el 1851. Els dos ferrocarrils es van comunicar a la Union Station del costat est del carrer High just al nord de Naught (aleshores anomenada North Public Lane). El trànsit ferroviari a Columbus es va incrementar (cap a 1875 Columbus era servida per vuit ferrocarrils, i es va construir una nova estació, més ben planejada).

El 7 de gener de 1857, la Statehouse d'Ohio va ser finalment oberta al públic després de vuitanta anys de construcció. Durant la Guerra civil dels Estats Units, Columbus va ser seu del Camp Chase, la base militar més gran de l'exèrcit federal, que albergava a 26.000 tropes i sostenia com a presoners de guerra a més de 9.000 Confederats. Més de 2.000 soldats confederats estan enterrats al lloc, cosa que el converteix en un dels més grans cementiris del nord del país. En virtut de la llei de Morrill Land-Grant Colleges, la Facultat d'Agricultura i Mecànica va ser fundada el 1870 sobre l'antic estat de William i Hannah Neil.

Cap al final del segle xix, Columbus va desenvolupar nombrosos negocis de manufactures. La ciutat es va començar a conèixer com la "Capital Mundial dels Carruatges", a causa de la presència de més de dues dotzenes de fàbriques de carruatges, on es destacava la Columbus Buggy Company, fundada el 1875 per CD Firestone. La Columbus Consolidated Brewing Company també va ser prominent durant aquest temps, arribant encara més gran èxit per la influència de la Lliga Anti-Saloon, ubicada al veïnat de Westerville. Quant a la indústria siderúrgica, un home amb pensaments avançats anomenat Samuel P. Bush va presidir la companyia Buckeye Steel Castings. Columbus també va ser un lloc popular per a l'organització del treball. El 1886, Samuel Gompers va fundar la Federació Americana del Treball i el 1890 es va fundar la Unió de Miners Nord-americans.

Segle XX[modifica]

Arcs als carrers del veïnat de Short North, l'any 2002

Columbus es va guanyar el sobrenom de "La Ciutat de l'Arc" a causa de les desenes d'arcs de metall (antigament de fusta) que van travessar el carrer principal durant el segle xx. Els arcs il·luminaven la carretera i eventualment van ser el mitjà per proporcionar energia als tramvies. Els arcs van ser tirats a terra i reemplaçats per pals de llums el 1914, però l'any 2002 se'ls va reconstruir al districte de Short North a causa del seu interès històric.

El 25 de març de 1913, una catastròfica inundació devastar el veïnat de Franklinton, deixant a més de noranta persones mortes i sense llar a centenars de residents de la riba oest. Per prevenir futures inundacions, el Cos d'Enginyers de l'Exèrcit va recomanar eixamplar el riu Scioto a la part cèntrica de la ciutat, construint nous ponts i una paret de retenció al llarg de les seves ribes. Amb l'economia post-Primera Guerra Mundial, hi va haver un augment en la construcció durant els anys 1920, es van construir un nou Centre Cívic, el Teatre d'Ohio, la torre Leveque i, al nord, un nou estadi. Tot i que l'Associació de Futbol Americà va ser fundada a Canton el 1920, les seves oficines centrals van ser transferides a Columbus el 1921 i van romandre a la ciutat fins al 1941. El 1922, el nom de l'associació va canviar al de National Football League.[2]

Els efectes de la Gran Depressió no van ser significatius a Columbus, gràcies a la diversificada economia de la ciutat, que va ajudar en els preus, lleugerament millors que els seus veïns del cinturó de manufactures. La Segona Guerra Mundial va generar un gran nombre de nous llocs de treball a la ciutat, i amb això hi va haver una altra onada demogràfica. Aquesta vegada, la majoria dels immigrants eren emigrants de les "àrees rurals extraordinàriament deprimides" d'Appalachia, que aviat formaria al voltant d'un terç de la creixent població de Columbus. El 1948, el centre comercial "Town and Country" va obrir les seves portes als suburbis de Whitehall, que ara és considerat com un dels primers centres comercials dels Estats Units. Amb l'arribada de l'autopista interestatal, va créixer el desenvolupament suburbà al centre d'Ohio. Per protegir la taxa tributària de la suburbanització, Columbus va adoptar una política d'unir les clavegueres i les connexions d'aigua en annexió a la ciutat. A principis dels anys 1990, Columbus havia crescut tant que va arribar a ser la ciutat més gran d'Ohio, tant en superfície com en població.

Els esforços per revitalitzar el Centre de Columbus han obtingut resultats moderats en les dècades recents. En els anys 1970 vells edificis com l'estació de trens Union Station i l'hotel Neil House van ser tirats a terra per a la construcció d'oficines altes com el Huntington Center. Nous desenvolupaments suburbans com Tuttle Crossing, Easton i Polaris han inhibit el creixement esperat per al centre. De tota manera, amb l'addició del districte Arena, així com centenars de centres d'unitats residencials, continuen els esforços de revitalització a l'àrea cèntrica.

Geografia[modifica]

L'horitzó de Columbus, vist des del Parc North Bank.

Segons l'Oficina de Censos, la ciutat té una superfície total de 550,5 km², dels quals 544,6 km² són terres i 5,9 km² és aigua. A diferència d'altres ciutats grans del centre-oest dels Estats Units, Columbus continua ampliant el seu territori per mitjà d'extensions i annexions, essent una de les ciutats amb més creixement de la nació, tant en termes de geografia com de població. A diferència de Cleveland i Cincinnati, que són les ciutats centrals amb les dues àrees metropolitanes més grans d'Ohio, Columbus està envoltada per pocs suburbis; des dels anys 1950 les annexions s'han fet una condició necessària per proveir d'aigua i servei de clavegueres, al qual proporciona de drets regionals en gran part d'Ohio Central. Aquesta política és acreditada amb la preservació de la base tributària davant els suburbis nord-americans i ha contribuït a una expansió econòmica contínua, igual que altres ciutats que usen polítiques similars com San Antonio de Texas.

La confluència dels rius Scioto i Olentangy passa just a l'oest del centre de Columbus. Nombrosos petits cursos d'aigua travessen la superfície de Columbus, incloent-hi l'Alum Creek, el Big Walnut Creek i el Darby Creek. Columbus té una topografia relativament plana gràcies a un gran glacera que va cobrir la major part d'Ohio durant la Glaciació de Wisconsin. No obstant això, hi ha diferències d'elevació al llarg de la superfície, amb el punt més alt situat al comtat de Franklin (345 m.) a prop de New Albany i el punt més baix on el riu Scioto deixa el comtat (207 m) a prop de Lockbourne. Els nombrosos barrancs als marges dels rius i cales ajuden a donar una mica de varietat al paisatge. Quan als arbres, els caducifolis són comuns, com l'auró, el roure, la carya, la noguera, l'àlber, l'àlber de Virgínia i per descomptat, el fals castanyer d'Ohio.

Clima[modifica]

La regió està dominada pel clima continental humit (Clas. de Köppen: DfA), caracteritzat pels seus estius calents i xafogosos i els seus hivers freds i secs. La temperatura màxima històrica de Columbus va ser de 106 °F (41 °C), que va tenir lloc dues vegades durant la sequera del Dust Bowl, el 21 de juliol de 1934, i novament dos anys després, el 14 de juliol de 1936. La temperatura més freda registrada va ser de –22 °F (–30 °C) el 19 de gener de 1994.

Columbus té un clima rigorós, típic del centre-oest dels Estats Units. Els tornados són possibles des de la primavera fins a la tardor; el més recent va ocórrer l'11 d'octubre de 2006 causant danys "F2" a l'escala Fujita-Pearson. Quant a inundacions, torbs, i tempestes intenses, poden tenir lloc durant tot l'any.

Mitjanes meteorològiques de Columbus[3]
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Mitjana màxima (°F) 36 39 50 62 73 82 85 84 77 65 51 40 62
Mitjana màxima (°C) 2 4 10 17 23 28 29 29 25 18 11 4 17
Mitjana mínima (°F) 20 22 31 40 50 59 64 62 54 43 34 25 42
Mitjana mínima (°C) -7 -6 -1 4 10 15 18 17 12 6 1 -4 6
Precipitacions (polzada) 2,8 2,3 3,1 3,4 3,8 3,9 4,6 3,3 2,7 2,1 3,0 2,7 37,8
Precipitacions (cm) 7,1 5,8 7,9 8,6 9,7 9,9 11,7 8,4 6,9 5,4 7,7 6,9 96,0
Nevades (polzada) 8,1 6,2 4,5 0,9 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,1 2,3 5,5 27,6
Nevades (cm) 20,6 15,7 11,4 2,3 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,3 5,8 14,0 70,1

Paisatge urbà[modifica]

Columbus també té un nombre d'importants veïnats dins l'àrea de la seva superfície. Short North, situat al nord del centre, és ric en galeries d'art, restaurants, pubs i sobretot, comerços. A prop de Short North hi ha un gran nombre de cases amb estil victorià, que formen el Victorian Village. Cap al sud, el German Village és conegut per les seves casetes de camp en maó del segle xix i és considerat el lloc històric privat més gran del Registre Nacional de Llocs Històrics. Aquests tres veïnats estan patint a gran escala una gentrificació. Franklinton, de vegades conegut com "el profund", és el veïnat immediatament a l'oest del centre. Porta aquest sobrenom perquè moltes de les seves terres es troben per sota del nivell dels rius Scioto i Olentangy, i això fa necessària una paret contra inundacions per contenir els rius i protegir l'àrea contra devastadores inundacions. Cap a l'est de Franklinton hi ha un grup de petits veïnats usualment anomenats de The Hilltop.

L'àrea propera a la Universitat de Columbus està poblada per una alta concentració d'estudiants durant l'any escolar (aproximadament 50.000 persones) i en destaquen moltes cases antigues que han estat convertides en departaments per a l'ús dels estudiants. L'extensió del carrer principal que travessa l'àrea del campus ofereix als estudiants abundància de bars, sandvitxeries, botigues de música i llibreries. Entremig d'OSU i Worthington hi ha Clintonville, on es poden trobar una barreja de cases de classe mitjana al costat d'antigues cases de pedra i amb façanes de maons sobre un terreny accidentat. Més a l'oest del centre, San Margherita és coneguda per la seva comunitat d'immigrants italians que van arribar al segle xx.

Transports[modifica]

El pla de carrers de la ciutat és ortogonal, amb origen al centre a la intersecció dels carrers High Street (que travessa la ciutat de nord a sud) i el Broad Street (est-oest), i s'estén cap als veïnats més antics. Els carrers que van de nord a sud recorren dotze graus a l'oest, en paral·lel a el High Street; les avingudes Fifth Avenue, Sixth Avenue, Seventh Avenuerecorren la ciutat d'est a oest en forma perpendicular al High i paral·lela a Broad. El sistema de direcció comença la seva numeració en la intersecció de Broad i High, incrementant-se en magnitud amb la distància d'aquesta intersecció.

Columbus està bisecat per dos autopistes interestatals, l'I-70 que té una direcció est-oest i l'I-70 que recorre la direcció nord-sud-oest. Les dues interestatals es combinen al centre per aproximadament 1,5 milles (2,4 km) en una àrea localment coneguda com a "The Split", el punt de major congestió del trànsit a Columbus, especialment en les hores punta. La US-40, també coneguda com a Carretera Nacional, recorre Columbus d'est a oest, comprenent el carrer principal cap a l'est del centre i el carrer Broad cap a l'oest. És extensament reconeguda com la primera autopista federal.

Columbus manté un servei municipal d'autobusos anomenat Central Ohio Transit Authority (COTA). Posseïa una estació de trens al centre coneguda amb el nom d'Union Station, però va ser enderrocada a finals dels anys 1970.[4] Columbus és avui la segona àrea metropolitana més gran dels Estats Units (després de Phoenix) sense servei de trens per a passatgers.[5] És servit per l'Aeroport Internacional Port Columbus, l'Aeroport Internacional Rickenbacker, l'aeroport Don Scott Airport(que depèn de la Universitat Estatal) i l'aeroport Bolton Field.

S'ha proposat un modern servei de tramvies pel centre i les àrees suburbanes.[6] La ruta amb més possibilitats de construir-se faria servir carrer High, des del districte de Brewery fins a Short North. No està clar d'on es traurien els diners per al finançament i no s'han promulgat plans ferms per a la seva construcció.

Demografia[modifica]

Resultats dels censos a Columbus[7]
Any Població % Variació Lloc
1840 6.048 S/D 70
1850 17.882 195,7 37
1860 18.554 3,8 49
1870 31.274 68,6 42
1880 51.647 65,1 33
1890 88.150 70,7 30
1900 125.560 42,4 28
1910 181.511 44,6 29
1920 237.031 30,6 28
1930 290.564 22,6 28
1940 306.087 5,3 26
1950 375.901 22,8 28
1960 471.316 25,4 28
1970 539.677 14,5 21
1980 564.871 4,7 19
1990 632.910 12,0 16
2000 711.470 12,4 15
2005 730.657 S/D 15

Segons el cens del 2000, hi havia 711.470 persones, 301.534 cases i 165.240 famílies que residien a la ciutat. La densitat poblacional va ser de 1.306,4/km². Hi havia 327.175 unitats d'allotjament amb una densitat mitjana de 600,8/km². La distribució racial de la ciutat era de 67,93% blancs, 24,47% negres, 0,29% nadius americans, 3,44% asiàtics, 0,05% illencs del pacífic, 1,17% d'altres llocs i 2,65% de dues o més races. El 2,46% de la població eren hispans o llatins de qualsevol raça.

Dels 301.534 llars, un 28% tenien nens menors de 18 anys, un 36,1% eren parelles convivint juntes, el 14,5% té una dona com a cap de família sense un espòs present i un 45,2% no són famílies. El 34,1% de totes les cases està composta per individus i el 7% té a algú 65 o més anys vivint només. La mida mitjà d'una casa era 2,30 i el d'una família del 3,01%.

La distribució per edats és del 24,2% per a menors de 18 anys, 14% des de 18-24 anys; 35,1% de 25 a 44 anys; 17,9% de 45 a 64 anys i un 8,9% a les persones de 65 o més anys edat. L'edat mitjana va ser de 31 anys. Per cada 100 dones hi havia 94,6 homes i per cada 100 dones de 18 anys o més, hi havia 91,9 homes.

L'ingrés mitjà per a una casa a la ciutat era de $37.897 dòlars i l'ingrés mitjà d'una família de $47.391 dòlars. Els homes tenien un ingrés mitjà de 35.138 $ contra el 28.705 $ de les dones. L'ingrés per capita de la ciutat era de 20.450 $. A prop del 10,8% de les famílies i el 14,8% de la població es trobaven per sota del llindar de pobresa, incloent-hi un 18,7% d'aquests que són menors d'edat i un 10,9% que sobrepassen els 65 anys.

L'àrea metropolitana de Columbus ha experimentat diverses onades d'immigració durant el segle xx, incloent-hi grups procedents del Vietnam, Rússia, Somàlia i una immigració en curs de Mèxic i altres països de llatinoamèrica. Gent de molts altres països conviuen també, relacionats amb el dibuix internacional de la Universitat Estatal d'Ohio. Com es dona en gairebé tot Estats Units, hi ha una menor assimilació que una compartimentalització, amb gran barris monoètnics en desenvolupament. Aquesta afluència fa pressió sobre totes les institucions socials, notablement en les escoles públiques i el sistema de salut.

Degut a les seves dades demogràfiques, que inclouen una barreja de races i un bon nivell d'ingressos, tant en àrees urbanes, suburbanes com rurals, Columbus ha estat considerada com una típica ciutat nord-americana i s'han fet proves amb nous productes i la incorporació de grans cadenes de menjars. No obstant això, nous estudis suggereixen que Columbus no pot reflectir amb exactitud el total de la població dels Estats Units.[8]

Economia[modifica]

Columbus té generalment una economia forta i diversa, que està entre els 10 primers llocs dels Estats Units, i la millor de l'estat d'Ohio. Com que Columbus és la capital estatal, hi ha una forta presència governamental a la ciutat. Incloent la ciutat, els comtats, l'estat i els càrrecs federals, els càrrecs governamentals són la font de treball més àmplia que existeix a Columbus.

Amb aproximadament 100.000 estudiants universitaris a l'àrea metropolitana, hi ha un gran nombre de persones ocupades en instituts d'educació superior. Els més grans són la Universitat Estatal d'Ohio i la Universitat Comunitària Estatal de Columbus, així com altres petits instituts universitaris i escoles.

Personatges il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. .lboro.ac.uk/gawc/rb/rb5.html GaWC Research Bulletin 5, GaWC, Loughborough University, 28 juliol 1999
  2. «NFL History». Arxivat de l'original el 2016-04-10. [Consulta: 6 desembre 2009].
  3. Weatherbase
  4. «Columbus Union Station». Arxivat de l'original el 2006-10-28. [Consulta: 6 desembre 2009].
  5. Metropolitan Àrees Served by Amtrak
  6. «Streetcar Working Group». Arxivat de l'original el 2007-06-17. [Consulta: 6 desembre 2009].
  7. Historical US Census data
  8. Business First of Columbus

Enllaços externs[modifica]