Dust Bowl

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentDust Bowl
Imatge
Un agricultor i els seus dos fills durant una tempesta de pols a Cimarron County, Oklahoma el 1936, Fotografia: Arthur Rothstein
Tipusdesastre mediambiental Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps1930 - 1936 Modifica el valor a Wikidata
EstatCanadà i Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Format per
Mapa de comtats afectats per la Dust Bowl.

El Dust Bowl (conca de pols), o els Dirty Thirties (els bruts anys trenta), va ser un període de greus tempestes de pols que van causar grans danys en l'ecologia i l'agricultura a les praderies dels Estats Units i el Canadà a la dècada de 1930, particularment els anys 1934 i 1936.

Aquest fenomen va ser causat per una sequera greu junt amb dècades en què s'havia practicat l'agricultura de manera extensiva sense rotació de conreus, guarets, conreu de cobertora o altres tècniques per evitar els processos d'erosió eòlica.[1] La llaurada profunda de les terres verges de les Grans Planes havia desplaçat les herbes naturals que arrelaven profundament i que normalment mantenien el sòl en el seu lloc i atrapaven humitat fins i tot en períodes de secada o de vents forts.[2]

Durant la secada de la dècada del 1930, sense tenir ja l'ancoratge natural de les herbes que mantenien el sòl immòbil, si aquest sòl s'assecava es tornava pols, i es desplaçava de l'est cap al sud en grans núvols de pols. De vegades aquests núvols enfosquien el cel i arribaven fins a la costa est, a ciutats com Nova York i Washington DC.[3] Gran part del sòl fèrtil acabava dipositat a l'oceà Atlàntic, portat allà pels vents dominants. Aquests immensos núvols de pols van rebre el nom de black blizzards (tempestes sobtades negres) i black rollers (corrons negres) i sovint reduïen la visibilitat a un metre o menys. El Dust Bowl afectà 400.000 km², centrat en els panhandles de Texas i Oklahoma, i les parts adjacents de Nou Mèxic, Colorado i Kansas.[4]

Moltes persones, centenars de milers, es van veure forçades a abandonar les seves cases; moltes d'aquestes famílies (sovint coneguts com a "Okies", ja que molts provenien d'Oklahoma) migraren a Califòrnia i altres estats, on van trobar millors condicions de vida durant la Gran Depressió.[5] L'escriptor John Steinbeck va reflectir aquesta situació a El raïm de la ira, amb el qual guanyà el Premi Pulitzer, i a Homes i ratolins.[6]

Posteriorment, el 2014, la pel·lícula Interstellar (dir. Christopher Nolan) recupera un Dust Bowl futurista com a signe de l'extenuació d'una Terra ja gairebé inhabitable.[7]

Referències[modifica]

  1. «Drought: A Paleo Perspective – 20th Century Drought». National Climatic Data Center. [Consulta: 5 abril 2009].
  2. «The Drought . Surviving the Dust Bowl . WGBH American Experience». PBS, 10-03-2015. Arxivat de l'original el 10/03/2015. [Consulta: 28 octubre 2021].
  3. «The Black Sunday Dust Storm of 14 April 1935». National Weather Service Weather Forecast Office, 25-11-2012. Arxivat de l'original el 25/11/2012. [Consulta: 28 octubre 2021].
  4. Hakim, Joy. A History of Us: War, Peace and all that Jazz. New York: Oxford University Press, 1995. ISBN 0-19-509514-6. [Pàgina?]
  5. «Complete Program Transcript . Surviving the Dust Bowl». WGBH American Experience | PBS, 18-02-2017. Arxivat de l'original el 18/02/2017. [Consulta: 28 octubre 2021].
  6. Steinbeck, John. Working days : the journals of the Grapes of wrath, 1938-1941, 1989. ISBN 0-670-80845-8. 
  7. Fiegl, Amanda «Dust Bowls Aren't Just An 'Interstellar' Thing» (en anglès). NPR, 14-11-2014.

Bibliografia addicional[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dust Bowl