Aixada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula equipament informàticAixada
FarmingZambia.jpg
Pagesa de Zàmbia cavant amb una aixada. Modifica el valor a Wikidata
Dades bàsiques
ÚsLlaurar i weeding (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

L'aixada,[1] o magall és una eina utilitzada en l'agricultura formada per una peça de ferro acerat, més o menys plana o corbada i de forma variable, amb un mànec de fusta de prop de 80 cm. S'empra per a trencar o cavar la terra i moure piles de sorra o ciment entre altres usos, com arrancar la brossa o el pedreny.

També es coneix com a magalla, tot i que a la Cerdanya es distingia el magall de la magalla perquè aquesta no té escarpell. Altres nom són aixada escarpellera, fes (més estreta, que serveix per a cavar, amb punta o boca estreta per un cap i amb escarpell o tallant per l'altre), i al País Valencià llegó o lligó (enjondre designen una aixada petita).[cal citació]

Pes i dimensió de l'aixada[modifica]

El pes de la peça de ferro determina la profunditat del tall fet a la terra i la capacitat de fer palanca en extraure la peça (amb finalitat d'obrir el tall, voltejar i remenar la terra). Amb les aixades més lleugeres enlloc de cavar la terra, se li dona forma, com ara aplanar, repartir, amuntegar o fins i tot eliminar vegetació tallant-ne les arrels. En el regadiu tradicional la varietat d'aixades és comú a totes les cultures que l'han practicat.

Classes[modifica]

  • Aixada ampla. Eina de fusta i ferro, amb fulla, ull i oposadament un caç (també anomenat cas o esquena). El mànec és llarg per al seu ús amb dues mans. El seu ús principal és per fer malesa i herba per als animals de les vores i ribassos on hi abunda. També s'usa per a cavar vores i racons on l'arada no arriba.[2]
  • Aixada d'eixobrir. La fulla és de forma lobulada, estreta i acabada en punta. S'utilitza per a descalçar els ceps de les vinyes, impedint que els raïms toquen la terra i puguen podrir-se.[2] El càvec es una eina semblant, amb fulla cordiforme acabada en punta o en tall recte, i utilitzada per a entrecavar la soca de les vinyes, fent un cavalló al voltant d'elles.[3]
  • Aixada d'escardar pataques. És una eina de fusta i ferro consistent en una fulla de la mateixa amplària o una mica més que la de l'aixada de mitja fulla, però més curta, amb un rastell a l'altre costat de l'ull, perpendicular a la fulla i amb tallant en un extrem. Aquest rastell és de dimensions més reduïdes que els d'altres aixades. El mànec està dimensionat per a usar-se amb una o dues mans. S'utilitza per a escardar i entrecavar les creïlleres, com indica el seu nom, però també per a collir alls i cebes.[2]
  • Aixada estreta. La peça de ferro es composa d'un pic corbat de 2 a 4 cm d'amplària i 40 cm de llarg i acabat en punta, i a l'altre costat de l'ull un rastell de 15 cm. El mànec és per a dues mans. Serveix per a llevar la màquia i els arrels, així com despedregar i obrir terra nova.[2]
  • Aixada de mitja fulla. Aquesta eina de ferro i fusta es caracteritza per la seua fulla, la qual porta en la part oposada un rastell, a voltes substituït per un caç. S'utilitza en la llaurança per desterrossar, per a femar i per a la collita. Es fa servir per cavar en llocs on el terreny és dur, s'argila i amb pedres. especialment en racons on l'arada no pot arribar-hi. Altres usos secundaris són tallar el coscoll, l'argilaga i altres herbes per a fer el gavell. Per a aquest últim ús hi ha una variant amb el rastell més gran, de dimensions similars a les de la fulla.[2]
  • Aixadella. La seua fulla és més curta que la de les altres aixades i en la part oposada de l'ull té un petit caç. El seu ús original era birbar els camps de cereals. També s'usa per entrecavar conreus –especialment alls i cebes- i en la sembra de planter.[2]
  • Aixadó. Utilitzat per a la collita de creïlles i per a carregar el fem als cabassos, està caracteritzat per la seua fulla, que té la forma de la de l'aixada però buidada pel centre. Al costat oposat de l'ull porta un caç. El mànec és llarg per a dues mans.[2]
Aixada lleugera del japó (Okinawa) anomenada Kuwa, usada en una modalitat d'arts marcials de l'illa.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «aixada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 La memòria d'abans. Benafigos: un estudi de l'utillatge agrícola preindustrial. Joan J. Gregori. Pàgs 22 a 24
  3. La memòria d'abans. Benafigos: un estudi de l'utillatge agrícola preindustrial. Joan J. Gregori. Pàgs 31 i 32
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aixada