Dalla

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Manera d'usar la dalla
Dalla moderna

La dalla és una eina agrícola emprada principalment per tallar l'herba farratgera i el blat.[1]

Consisteix d'una fulla de ferro puntuda amb tall per una vora menys corbada que la falç o corbella però molt més llarga, de fins a 80 cm i un mànec llarg (fins a 170 cm) de fusta o modernament també d'altres materials metàl·lics o plàstics. També necessita un altre petit mànec al mig del mànec llarg per poder controlar l'operació de dallar. Per utilitzar-la la làmina metàl·lica es disposa paral·lela a la superfície a tallar. És una eina ràpida però perillosa, especialment si es treballa en equips de dalladors situats a prop. La dalla no va aparèixer a Europa fins als segles xii-xiii i va substituir la falç en alguns casos. Actualment la seva feina la fan recol·lectores.

Al País Basc i Cantàbria la dalla constitueix un dels esports tradicionals concretament l'anomenat segalariak o segalaris que consisteix en una competició de segar herba amb la dalla.[2]

La dalla com a símbol de la mort[modifica]

En la iconografia es presenten amb una dalla el «Pare Temps», els Quatre genets de l'Apocalipsi i la mort.[3][4] La mort és interpretada com a segadora de vides humanes per un esquelet humà amb una dalla[5] i en l'arcà número tretze del tarot.[6]



Vegeu també: Falçó

Referències[modifica]

  1. «Dalla». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Segalariak - Segalaris» (en basc). Deborte rural. Kultura eta Hizkuntza Politika Saila. [Consulta: 21 gener 2019].
  3. «Dalla». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. J.B.B. «La Dansa de la Mort». Sortim, 26-03-2010. [Consulta: 21 gener 2019].
  5. «mort». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Bucay, Jorge. El camí de les llàgrimes. Ara Llibres, 2013-. ISBN 9788415642640. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dalla