Borrassa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula equipament informàticBorrassa

Collita manual de l'oliva a Alcover Modifica el valor a Wikidata
Tipusteixit i estri Modifica el valor a Wikidata
Dades bàsiques
Úscollita i agricultura Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Materialjute, cànem, xarpellera i termoplàstic Modifica el valor a Wikidata

Una borrassa és una peça teixida, com una mena de flassada o llençol de cànem o jute (modernament de malla de plàstic) usada en la collita d'olives, ametlles, garrofes o productes similars.[1] La caiguda dels fruits madurs de l'arbre es pot provocar manualment (amb els dits -munyida-, amb raspalls o pintes, a cops de canya, escombres…) o mecànicament, fent vibrar l'arbre.

La borrassa també pot usar-se per a transportar palla, alfals i altres materials, embolicant la matèria a transportar en una borrassa i lligant el tot adequadament.

Materials[modifica]

Olives sobre una borrassa de xarxa descansant sobre agrelles

Les borrasses tradicionals bones eren de borra de cànem[2] (tot i que n'hi podien haver de més senzilles que eren d'arpillera). Tenien unes dimensions aproximades de 3 metres per 2 metres i eren feixugues i difícils de manejar. Plegades, eren voluminoses.[3][4]

Les borrasses actuals es fabriquen de teixits de malla de plàstic i són molt més lleugeres que les tradicionals. Són de més bon manipular i ocupen menys volum quan cal plegar-les. Les dimensions de les borrasses de plàstic són molt més grans que les tradicionals. Poden arribar a 10x5m i més.

Curiositats[modifica]

A Barberà de la Conca, per Carnestoltes, sortien uns personatges anomenats “borrasses” que anaven embolicats amb una borrassa i duien una màquina de sulfatar plena d'aigua a l'esquena, amb la funció de mullar-se els uns als altres tan com podien. Normalment el públic acabava bastant remullat.

Referències[modifica]

  1. Borrassa. http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0020638
  2. "borra" al DCVB: "Conjunt de fibres curtes d'una matèria tèxtil—cànem, cotó, llana, lli, etc."
  3. Rogeli Montalà Magriñà. Evolució del treball de la terra a Catalunya. Cossetània Edicions, 2006, p. 130–. ISBN 978-84-9791-220-4. 
  4. JOSEP MARIA FRANQUET BERNIS. EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE: UNA APLICACIÓ DELS MÈTODES QUANTITATIUS. José María Franquet Bernis, p. 464–. ISBN 978-84-616-0092-2.