Garrofer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Garrofer
Garrofer
Garrofer

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fabales
Família: Fabaceae
Subfamília: Caesalpinioideae
Gènere: Ceratonia
Espècie: C. siliqua
Nom binomial
Ceratonia siliqua
Linnaeus

El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre trioic de la família de les lleguminoses.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Plàntula de garrofer
Fulles del garrofer
Fulles i garrofes verdes
Folíols
Garrofes
Ceratonia siliqua - MHNT
Llavors de garrofer (de Barcelona)
Flors de garrofer

El garrofer és un arbre perennifoli de talla mitjana, de 5 a 7 metres d'alçada i de tronc gruixut i generalment irregular, amb branques llargues i robustes que poden vinclar-se fins a gairebé tocar el terra. Les fulles són compostes i contenen de tres a cinc parells de folíols, sense el folíol imparell. Les flors neixen directament sobre la llenya vella, mai en els brots nous i s'agrupen. Hi ha tres tipus de garrofers: plantes femenines, que donen flors femenines i fruits; plantes masculines, que només fan flors masculines, i plantes que fan flors amb els òrgans masculins i femenins.[1] El seu fruit, anomenat garrova o garrofa forma una beina d'entre 10 i 20 cm de longitud, que un cop madur assoleix un color marró fosc, gairebé negre. La llavor és el garrofí[2], i té forma oval aplanada, de color marró i n'hi ha de 15 a 20 per garrova.

És un arbre propi del litoral mediterrani, ja que amb temperatures per sota dels 5 graus sota zero es mor. A la península Ibèrica es troba sobretot en el litoral comprès entre el Garraf i l'Algarve.[1]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Mel de garrofer

La polpa que recobreix les llavors és dolça i és encara consumida com a aliment a l'Egipte i Síria. És un dels fruits de la cuina mediterrània ancestral, tot i que actualment el seu consum és molt reduït als països de nivell de vida més alt.

Segons Monlau (1890) els turcs feien sorbets barrejant la farina de garrofí amb regalèssia i els egipcis confitaven amb el garrofí el tamarinde i el mirabolà.[3]

Durant la guerra civil espanyola i la postguerra se'n feia un succedani de xocolata de baixa qualitat. A Balears ha estat un aliment tradicional en èpoques de fam.

Les llavors s'usen per fabricar additius alimentaris com ara la goma de garrofí que s'utilitza com a espessidor. Espanya n'és el primer productor mundial.

Actualment hi ha botigues de dietètica que venen farina de garrofa i preparats alimentaris a base de garrofa, que cerquen de recuperar el consum d'aquest aliment tradicional menyspreat,[4] car la garrofa és naturalment dolça, no conté cafeïna ni els altres estimulants del cacau i és baixa en greixos i calories. És un bon succedani del cacau per a persones que pateixen afeccions renals i hepàtiques, reumatisme, gota i artritis. La farina de garrofa es pot fer servir per a la preparació de pastissos i bombons.[5]

Producció[modifica | modifica el codi]

Les zones productores de garrofa presenten climes amb temperatures temperades i estius secs amb la següent distribució a nivell mundial:

  • Espanya: 40%
  • Itàlia: 15%
  • Portugal 10%
  • Xipre 7%
  • Marroc 5%
  • També a Turquia, Grècia, Austràlia (regions d’Adelaida i Perth), Nova Zelanda, Califòrnia i Sud-àfrica.

El País Valencià representa el 50% de la producció estatal i una quarta part (25%) de la producció mundial.[6]

Virtuts medicinals[modifica | modifica el codi]

L'escorça del garrofer és astringent i el seu fruit, laxant. Les llavors poden produir gran quantitat de mucílag, que es fa servir com a laxant en preparacions famacèutiques.[1]

Usos[modifica | modifica el codi]

Actualment la garrofa s'utilitza com a aliment del bestiar, bé directament pasturant a terra (porcs o ovelles) o capolada i separada del pinyol (cavalls).

La garrofa també es fa servir en la fabricació de la coberta digestible de les càpsules de medicaments.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

  • Les llavors del seu fruit son, de pes força uniforme al voltant dels 0,2 grams cadascuna, s'utilitzaven en l'antiguitat per a pesar joies i gemmes, el seu nom en grec antic κεράτιον (Keration) d'on prové el mot quirat mesura encara avui vigent en joieria.
  • Es diu que la garrofa la consumia sant Joan Baptista –sembla que va ser el seu únic aliment durant la vida al desert– i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Pius Font i Quer, Plantas medicinales. El Dioscórides renovado (12a ed.), Ed. Labor, 1990
  2. DCVB/Garrofí
  3. Josep Monlau i Sala, Compendio de Historia Natural. Tractat sobre botànica, zoologia, geologia, etc. 1867
  4. Coc de garrofa
  5. Pastís de garrofa
  6. Hermosilla Pla, Jorge. «La condemna de la garrofera valenciana». Metode.cat, febrer 2004. [Consulta: maig 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]