Múrcia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Murcia».
Infotaula de geografia políticaMúrcia
Murcia
Bandera de Múrcia Escut de Múrcia
Q5838153
CATEDRAL DE SANTA MARIA DE MURCIA.jpg
La Catedral de Múrcia de nit

Localització
Localización de Murcia.svg
37° 59′ 10″ N, 1° 07′ 49″ O / 37.986111111111°N,1.1302777777778°O / 37.986111111111; -1.1302777777778
Estat Espanya
Autonomia Regió de Múrcia
Comarca Horta de Múrcia
És capital de Emirat de Múrsiya i regió de Múrcia
Municipis 55
Població
Total 441.003 (2016)
• Densitat 500,08 hab/km²
Gentilici Murcià, murciana
Geografia
Superfície 881.860.000 m2 (881,86 km2)
Altitud 43 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Miguel Ángel Cámara
Indicatius
Codi postal 30001 a 30012
Fus horari UTC+01:00
Prefix telefònic 968
Codi INE 30030
Altres dades
Agermanament

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Múrcia[1] (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 442.203 habitants, que forma una conurbació de més de 550.000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà. Travessada pel riu Segura, és capital de la Regió de Múrcia i de la comarca de l'Horta de Múrcia. És actualment una de les àrees urbanes espanyoles de major creixement.

Situada a la vora del Segura, un riu de règim pluvial mediterrani, d'escàs cabal però amb fortes crescudes, com les de 1946, 1948, 1973 o 1989, que inundaren la capital murciana. És una ciutat plana però amb tossals que rodegen la Vall del Segura, entre els quals destaca el de Monteagudo.

Població[modifica]

Evolució demogràfica.
Catedral de Múrcia
Plaça de Santo Domingo
Pont dels Perills (Puente de los Peligros) sobre el riu Segura.

En 2013 tenia una població de 438.246 habitants, dels quals en residien 172.949. En conjunt, representa la setena ciutat espanyola en nombre d'habitants.

Ells se distribuieixen en 54 pedanies:[2][3]

  • Albatalía
  • Alberca: 12.345 habitants
  • Algezares: 5481 habitants
  • Aljucer: 7664 habitants
  • La Arboleja: 2061 habitants
  • Baños y Mendigo: 579 habitants
  • Barqueros: 1038 habitants
  • Beniaján: 10.977 habitants
  • Cabezo de Torres: 12.727 habitants
  • Cañada la Hermosa: 176 habitants
  • Cañadas de San Pedro: 338 habitants
  • Carrascoy: 96 habitants
  • Casillas: 1647 habitants
  • Churra: 7437 habitants
  • Cobatillas: 2461 habitants
  • Corvera: 2397 habitants
  • Los Dolores
  • Era Alta: 1727 habitants
  • El Esparragal: 7068 habitants
  • Garres y Lages: 7285 habitants
  • Gea y Truyols: 1042 habitants
  • Guadalupe: 6619 habitants
  • Javalí Nuevo: 3255 habitants
  • Javalí Viejo: 2245 habitants
  • Jerónimo y Avileses: 1428 habitants
  • Lobosillo: 1919 habitants
  • Llano de Brujas: 5662 habitants
  • Los Martínez del Puerto: 859 habitants
  • Monteagudo: 3861 habitants
  • La Ñora:
  • El Palmar: 22.996 habitants
  • Puebla de Soto: 1767 habitants
  • Puente Tocinos: 16.476 habitants
  • El Puntal: 6478 habitants
  • El Raal: 6315 habitants
  • Los Ramos: 3283 habitants
  • La Raya: 2223 habitants
  • Rincón de Benisco: 946 habitants
  • Rincón de Seca: 682 habitants
  • San Benito - Patiño: 2713 habitants
  • San Benito - Barrio del Progreso
  • San Ginés: 2582 habitants
  • San José de la Vega
  • Sangonera la Seca: 5435 habitants
  • Sangonera la Verde: 11.227 habitants
  • Santa Cruz: 2438 habitants
  • Santiago y Zaraiche: 9598 habitants
  • Santo Ángel: 5831 habitants
  • Sucina: 2010 habitants
  • Torreagüera: 8820 habitants
  • Valladolises: 683 habitants
  • Zarandona: 6823 habitants
  • Zeneta: 1786 habitants

Geografia[modifica]

El municipi de Múrcia se situa en el sud de la comunitat autónoma Regió de Múrcia y és la capital d'aquesta i les seves coordenades són 37º 59' al nord de latitud i 1º 07' de longitud. Té frontera amb els municipis Campos del Río, Las Torres de Cotillas, Molina de Segura i Santomera al nord; a l'est amb Beniel i Orihuela; a l'oest se troban Mula, Librilla i Alhama de Murcia i és contigu a Fuente Álamo, Torre-Pacheco i Cartagena al sud.[4]

La seva extensió és 881,60 km². Està dividit per les serres Carrascoy, El Puerto, Villares, Columbares, Altaona y Escalona. Això ha definit dos zones: el Campo de Múrcia i La Huerta. Políticament està dividit en 28 barris i 54 pedanies.[4]

A la zona anomenada Campo de Múrcia, se situen les pedanies Carrascoy-La Murta, Corvera, Valladolises y Lo Jurado, Baños y Mendigo, Los Martínez del Puerto, Gea y Truyols, Jerónimo y Avileses, Sucina, i Lobosillo. Aquesta última pedania està discontinua del municipi restant. Aquesta zona se situa aproximadament a la meitat sud del municipi.

A la Horta de Múrcia se troba el riu Segura i el seu afluent Guadalentí. Al voltant d'aquesta plana del riu situen les altres diputacions.[5]

Clima[modifica]

Té un clima mediterrani, amb uns hiverns suaus (malgrat que no tant com sembla, a causa de l'elevada humitat) i estius molt calorosos, fonamentalment a causa del seu enclavament enmig d'una vall.

La temperatura mitjana anyal és 18 º C. En gener és de 10 º C i en la resta de mesos de 25 º. Les pluges són força poc freqüents.[4]

Economia[modifica]

Tradicionalment basada en l'agricultura de l'Horta de Múrcia, és cada dia més una ciutat de serveis i indústria. Compta amb una universitat pública (Universitat de Múrcia) i una de privada (UCAM) i amb la major part de les institucions autonòmiques de la Regió de Múrcia no obstant el parlament està a Cartagena.

Festes locals[modifica]

Les de Setmana Santa, on es regalen per tot arreu caramels, llaminadures i entrepans per part dels penitents. El Dijous Sant se realitza el "Desfile de las Flores" (Desfilada de les Flores). Aquest era anomenat antigament "Batalla de las Flores".

La setmana següent són les Festes de Primavera, que té el seu origen el segle XIX com a un perllongament de la Setmana Santa. Aquestes eran anomenats al principi Fiestas de Abril (Festes d'Abril). En aquestes destaca el "Bando de la Huerta" (dimarts) i el "Entierro de la sardina"(dissabte). El Bando de la Huerta és una desfilada que teu lloc en el centre de Múrcia. Els element d'aquesta són bandes de música,gegants capgrosses,grups de dança, carrosses empenyats per tractores on són mostrats elements típics de la Horta de Múrcia. Des de ellas, persones vestidas amb vestits d'època reparten aliments propis de la regió com botifarres de sang, llonganisses, faves, etc. El Entierro de la Sardina és una gran festivitat que se celebra a Múrcia del qual el acte central és una desfilada de carrosses que culmina amb una cremada de sardines[6]

També hi ha la "Feria de septiembre", amb les festes de moros i cristians.[7]

El dia de la regió se celebra el 9 de juny.

Personatges il·lustres[modifica]

Història[modifica]

El municipi murcià era testimoni del habitatge humà des de la Prehistòria. Els primers pobladors se instal·laven en zones elevats. Un cas concrete es un puig de la pedania de Monteagudo que té el mateix nom, aquest estava poblat des del Calcolític i hi resten vestigis arqueològics.[22]

En la Edat del Bronze una civilització provinent de Orient Mitjà arrivà al sud-est de la Península Ibèrica. En Múrcia aquestes persones tenien residències a la pedania de La Alberca y aquesta actualment alberga un jaciment arqueològic. El puig de Monteagudo era també habitat en aquesta època històrica i pels argàrics en aquest període. A la Serra de Carrascoy hi havia també presència argàrica, concretament en un turó anomenat Puntarrón Chico.[22]

Hi havia presència íbera el primer mi·leni aC. Concretament a pedania Garres y Lages. Se sap que molt prop d'aquest lloc hagué un petit poblat íber. A prop del actual santuari de la Fuensanta hi ha un petit temple consagrat a una deessa local. El puig de Monteagudo també era escenari de habitatge íber.[23]

Quan la civilizació romana estava a la Península Ibérica la presència en aquest municipi era escassa. Hi ha constància de habitació de persones d'aquesta civilizació a prop del municipi Alcantarilla i de Monteagudo amb restes de arqueològics. Múrcia estava més habitada en la época Tardoromana. Testimoni de això és la falda de la Serra de Carrascoy amb jaciments arqueològics.[23]

D'altra banda, el Campo de Murcia no estava poblat en els períodes Calcolític, l' Edat del Bronze, ni en la època romana.[5]

Múrcia va formar part de la kura (districte) de Tudmir. Múrcia (Mursiya en àrab) fou fundada probablement en el regnat d'Abd al-Rahman II ibn al-Hakam, vers 825 (el 831 segons "al-Rawf al-mitar") per obra del governador de la kura Djabir ibn Malik ibn Labid, i aviat va suplantar a Uryula (moderna Oriola) com a principal centre urbà de la regió. Aquesta fou teatre com altres regions de la lluita entre iemenites i mudarites. En temps de l'emir Abd-Al·lah ibn Muhàmmad (888-912) un rebel, Daysam ibn Ishaq, es va revoltar en aliança amb Úmar ibn Hafsun i va governar com a virtual emir independent tota la kura de Tudmir o Múrsiya fins que l'emir de Còrdova va enviar un exèrcit manat pel seu oncle Hisham ibn Abd al-Rahman ibn al-Hakam i el general Ahmad ibn Muhammad ibn Abi Abda, que va sotmetre la regió. Daysam fou derrotar entre Aledo i Lorca i aquesta darrera ciutat fou atacada. No obstant la situació de rebel·lió latent va subsistir encara uns anys més, durant tot el regnat d'Abd al-Rahman III i la primera part del seu successor al-Hàkam II. Per la història fins a la incorporació del Regne de Múrcia a la Corona de Castella a 1243, la rebel·lió mudèjar i la intervenció militar de la Corona d'Aragó, vegeu: Emirat de Múrsiya.

Al principi del segle XIV hi havia una crisis a Europa. Múrcia estava afectada per aquesta i també per un episodi de pesta. Endemés a la reconquista cristiana, se deixaren les tècniques de cultiu àrabes. Això causà una alta pèrdua de població pròxima a la nul·la població d'aquest territori.[24]

En el segle XV hi hagué en algunes vegades crisis petites que alentiren el  desenvolupament d'aquest lloc. També ocorregueren dos episodis de pesta els anys 1524 i 1558-1559.[25]

A Múrcia hi hagué un període de crisi el segle XVII. Aquests anys eren molt durs sobretot des de 1647 a 1653. Cap a 1648 hi arrivà la pesta de València malgrat que els governants feren accions preventives. El any 1651 una riuada anomenada riada de San Calixto hi ocorregué. Aquesta destrossà els ponts de la ciutat. El mateix any, una plaga de la llagosta hi succeí.[26]

Quan el rei Carlos II morí el any 1700 hi hagué una guerra de successió. Dos candidatos volgueren heretrar el tron: Felipe de Anjou i Carles d'Hasburg. Aquest conflicte fou especialment virós al regne de Múrcia perquè el bisbe Luis Beluga Moncada defensà que fos rei Felipe de Anjou. Luis Beluga col·laborà en la causa borbónica. Alacant i Cartagena foren conqueridas pels partidaris del candidat austriàtic però Múrcia resistí i derrotà un exèrcit del arxiduc Carles en la batalla del Huerto de las Bombas (4 de septembre de 1706). Després de la victòria borbònica a Almansa, el rei Felipe V atorgà a la ciudat de Múrcia com a agraïment un leó portant una flor de lis, la llegenda priscasnovissime exaltat et amor i la sèptima corona al escut de la ciutat.[27]

Després de la Guerra, Múrcia el segle XVIII començà una etapa de creixença basat en aplicar el reformisme borbònic. Això poguí ésser d'aquesta manera perquè el segle de 1700 ocorregué la Ilustració. Les elits governants aplicaren aquesta concepció a Múrcia ràpidament: Reformaren i consolidaren el dic. Arboraren la ciutat creant arberedes. Organitzaren una xarxa de clavegueram –el primer des de 1243–. Aquestes construccions influïren en la creixença de la població. Doncs el consell permeté que fos ocupada l'altra ribera d'un riu i acabà de ésser bastit el Pont dels Perrils (Puente de Los peligros en castellà). Se projectà el 1758 la Plaça de Camachos que fou terminada el 1766.[28]

Els premiers anys del segle XIX fou força dolent per la Regió en general. En 1808 tingué lloc la Guerra de Independéncia espanyola contra el Primer Imperi Francès que pretenia adjudicar el tron al germà de Napoleó Bonaparte , José Bonaparte. Per a Múrcia aquesta tingué tres fases: una de èxit el 1808, una altra de invasió i saqueig el any 1809 i la última de derrota i de retirada dels francesos. La Horta de Múrcia i el camp foren escenaris del arrabassement i la ciutat de accions bèliques com la batalla del carrer San Nicolás.[29]

Dues dècadas desprès se estava en un context de pugna entre els liberals i els absolutistes. Els primers eren partidaris de un estat burguès i els segons del antic règim. Aquesta situació era acompanyada de un període de modernització. Cap a 1834 la ciutat de Múrcia havia millorat en alguns aspectes de l'urbs, però s'hi consevaven algunes construccions arcaiques com pous cecs. Hi aparegué el enllumenat, els cos de bombers, el sereno, la policia municipal, se controlà el aprovisionament del aigua amb qualitat i serviren pà a la classe popular per a prevenir motius que duguessin al alçament social. Les desmortitzacions –Madoz, Mendizábal– possibilitaren que apareguéssin les plaçes com aquesta de Santa Isabel. La vida a Múrcia millorà força des del segle anterior i això reflectí en els pressupots municipals que esdevingueren el 1864 en 1.249.944 pessetes.[30]

Aquesta ciutat intentà combatre el analfabetisme (el 1846 estava en 87 %) creant una universitat el 1840 on se impartí matemàtiques, filosofia, llatí, botanica i lleis amb altres disciplines. Aquesta fou clausurada el any següent perquè suposà amenaça o font de programes polítics liberals.

La Primera República espanyola apareguí l'11 de febrer de 1873 i amb grans problemes: un entre ells tinguí el seu arrel a Múrcia: el cantonalisme. Un exponent d'aquest moviment era el murcià Antonio Galvez Arce. En aquesta etapa històrica la importància d'aquesta ciutat era escassa i la seva causa era la creixente industrializació de Cartagena, que era en aquella època el focus de la regió murciana. Això era la causa que la capital del cantó d'aquesta regió que apareguí el 1873 fos Cartagena en comptes de Múrcia.[31]

Al final del segle XIX se consolidà la mentalitat burguesa i el seu hàbitat natural era la ciutat. Això causà la creació a Múrcia de espais dedicats a recrear-se que esdevingueren en cafès com la Puerta del Sol, el Oriental i les primeres tavernes. A la part més cèntrica del municipi habitaven els funcionaris i als barris de San Antolín, San Juan i El Carmen les persones de classe obrera. Hi havia al municipi un endarreriment social i aquest tenia lloc concretament al àmbit educatiu.

La dictatura franquista a Espanya que tingué lloc el segle XX estava precedida per la dictatura de Primo de Rivera, la Segona República (1931-1936) i la Guerra Civil (1936-1939). Durant aquesta el paisatge murcià canvià i hi hagué una consolidació de la burguesia a Múrcia. Hi hagué una millora en les construccions residencials, en els servicis, en el comerç menor, etc. Casos concrets són la construcció del Puente de Hierro (pont de fer), Hotel Victoria, un edifici de la Plaça de Belluga, el palauet Díaz Cassou del carrer Santa Teresa, el edifici Celdrán de la plaça de Santo Domingo, etc. Endemés, aquest desenvolupament afectà a la configuració de la ciutat vella a causa de la progressiva desaparició de palauets i de edificis emblemàtics –Palau Riquelme, Contraste de la Seda, etc.– que foren reemplaçats per altres edificacions. A això cal afegir les destruccions violentes que ocorregueren durant la Guerra Civil. Foren destruïts l'església de San Antolín, el claustre dels Germans Maristes. En la posguerra se reparà i se recondicionà aquestes edificies i també se reorientà algunes institucions: el Palau Almodóvar deixà de ésser edifici de govern civil, la universitat fou traslladada del Barri del Carmen a l'església de la Merced (ubicació actual). El període de desenvolupament tingué la conseqüència un creixement de la ciutat i amb relació a això se plantejà un plà de urbanització que incloïa un plà de descongestió del centre de la ciutat. Per això la idea de obrir noves vias de trànsit com el carrer de Correos,l'avinguda Alfonso X el Sabio i la Gran Vía.[32]

Llocs d'interès cultural[modifica]

A continuació els edificis d'interès cultural:[33][34]

Monestir de Santa Clara

Monuments[modifica]

  • Catedral
  • Casino
  • Monestir de Santa Clara
  • Claustre Universidad de Murcia
  • Santuari de la Fuensanta
  • Edifici municipal en plaza Beluga
  • Plaça de Las Flores
  • Plaça Circular
  • Puente Viejo (Pont Vell)
  • Pont sobre el riu Segura
Museu Salzillo

Museus[modifica]

  • Museu de la Ciencia y el Agua (Museu de la Ciència i el Aigua)
  • Centro de Arte Palacio Almudí (Centre d'Art Palau Almudí)
  • Espacio Molino del Río Caballerizas (Espai Molí del Riu Caballerizas
  • Museu Salzillo
  • Museu taurí
  • Portes de Castilla
  • Museu Ramón Gaya
  • Museu de la ciutat

Referències[modifica]

  1. «Múrcia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Pedanías - Portal Ayuntamiento de Murcia» (en castellà). [Consulta: 17 novembre 2017].
  3. «INEbase / Demografía y población /Padrón por municipios /Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por unidad poblacional / Resultados» (en castellà). [Consulta: 17 novembre 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Población - Portal Ayuntamiento de Murcia» (en castellà). [Consulta: 16 novembre 2017].
  5. 5,0 5,1 «Población - Portal Ayuntamiento de Murcia» (en castellà). [Consulta: 29 novembre 2017].
  6. «Concejalía de Cultura» (en castellà). [Consulta: 24 novembre 2017].
  7. «Concejalía de Murcia» (en castellà). [Consulta: 24 novembre 2017].
  8. «Ibn Sabín - Región de Murcia Digital» (en castellà). [Consulta: 25 novembre 2017].
  9. «Diego de Saavedra y Fajardo - Región de Murcia digital» (en castellà). [Consulta: 25 novembre 2017].
  10. «Pedro Orrente Jumilla - Región de Murcia Digital» (en castellà). [Consulta: 25 novembre 2017].
  11. «Salvador Jacinto Polo de Medina - Región de Murcia Digital» (en castellà). [Consulta: 25 novembre 2017].
  12. «Diego Mateo Zapata - Región de Murcia Digital» (en castellà). [Consulta: 25 novembre 2017].
  13. «Francisco Salzillo-Índice - Región de Murcia Digital» (en castellà). [Consulta: 25 novembre 2017].
  14. «Roque López - Región de Murcia Digital» (en castellà). [Consulta: 25 novembre 2017].
  15. «Diego Clemencín Viñas - Región de Murcia Digital» (en castellà). [Consulta: 25 novembre 2017].
  16. «Juan Palarea y Blanes» (en castellà). [Consulta: 25 novembre 2017].
  17. «Julián Romea- Biografía - Región de Murcia Digital» (en castellà). [Consulta: 25 novembre 2017].
  18. «Antonio García Alix - Región de Murcia Digital» (en castellà). [Consulta: 25 novembre 2017].
  19. «Juan González Moreno - Región de Murcia Digital» (en castellà). [Consulta: 25 novembre 2017].
  20. «Ramón Gaya - Biografía - Región de Murcia Digital» (en castellà). [Consulta: 25 novembre 2017].
  21. «Jerónimo Tristante - Región de Murcia Digital» (en castellà). [Consulta: 25 novembre 2017].
  22. 22,0 22,1 «Historia de Murcia- Prehistoria - Región de Murcia Digital» (en castellà). [Consulta: 25 novembre 2017].
  23. 23,0 23,1 «Antigüedad - Portal Ayuntamiento de Murcia» (en castellà). [Consulta: 17 novembre 2017].
  24. «Baja Edad Media - Portal Ayuntamiento de Murcia» (en castellà). [Consulta: 18 novembre 2017].
  25. «Edad Moderna - Portal ayuntamiento de Murcia» (en castellà). [Consulta: 18 novembre 2017].
  26. «Edad Moderna - Portal Ayuntamiento de Murcia» (en castellà). [Consulta: 18 novembre 2017].
  27. «El Barroco Murciano - Portal Ayuntamiento de Murcia» (en castellà). [Consulta: 19 novembre 2017].
  28. «El Barroco Murciano - Portal Ayuntamiento de Murcia» (en castellà). [Consulta: 20 novembre 2017].
  29. «Siglo XIX - Portal Ayuntamiento de Murcia» (en castellà). [Consulta: 20 novembre 2017].
  30. «Siglo XIX - Portal Ayuntamiento de Murcia» (en castellà). [Consulta: 21 novembre 2017].
  31. «Siglo XIX - Portal Ayuntamiento de Murcia» (en castellà). [Consulta: 22 novembre 2017].
  32. «Siglo XX - Portal Ayuntamiento de Murcia» (en castellà). [Consulta: 24 novembre 2017].
  33. «Monumentos - Portal Ayuntamiento de Murcia» (en castellà). [Consulta: 25 novembre 2017].
  34. «Museos - Portal Ayuntamiento de Murcia» (en castellà). [Consulta: 25 novembre 2017].

Articles relacionats[modifica]

Enllaços externs[modifica]