Múrcia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Murcia».
Infotaula de geografia políticaMúrcia
Murcia
Bandera de Múrcia Escut de Múrcia
Q5838153
CATEDRAL DE SANTA MARIA DE MURCIA.jpg
La Catedral de Múrcia de nit

Localització
Localización de Murcia.svg
37° 59′ 10″ N, 1° 07′ 49″ O / 37.986111111111°N,1.1302777777778°O / 37.986111111111; -1.1302777777778
Estat Espanya
Autonomia Regió de Múrcia
Comarca Horta de Múrcia
Municipis 55
Població
Total 441.003 (2016)
• Densitat 500,08 hab/km²
Gentilici Murcià, murciana
Geografia
Superfície 881.860.000 m2 (881,86 km2)
Altitud 43 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Miguel Ángel Cámara
Indicatius
Codi postal 30001 a 30012
Fus horari UTC+01:00
Prefix telefònic 968
Codi INE 30030
Altres dades
Agermanament

Web murcia.es
Modifica dades a Wikidata

Múrcia[1] (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 442.203 habitants, que forma una conurbació de més de 550.000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà. Travessada pel riu Segura, és capital de la Regió de Múrcia i de la comarca de l'Horta de Múrcia. És actualment una de les àrees urbanes espanyoles de major creixement.

Situada a la vora del Segura, un riu de règim pluvial mediterrani, d'escàs cabal però amb fortes crescudes, com les de 1946, 1948, 1973 o 1989, que inundaren la capital murciana. És una ciutat plana però amb tossals que rodegen la Vall del Segura, entre els quals destaca el de Monteagudo.

Població[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica.
Catedral de Múrcia
Plaça de Santo Domingo
Pont dels Perills (Puente de los Peligros) sobre el riu Segura.

En 2013 tenia una població de 438.246 habitants, dels quals en residien 172.949. En conjunt, representa la setena ciutat espanyola en nombre d'habitants.

Clima[modifica | modifica el codi]

Té un clima mediterrani, amb uns hiverns suaus (malgrat que no tant com sembla, a causa de l'elevada humitat) i estius molt calorosos, fonamentalment a causa del seu enclavament enmig d'una vall.

Economia[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment basada en l'agricultura de l'Horta de Múrcia, és cada dia més una ciutat de serveis i indústria. Compta amb una universitat pública (Universitat de Múrcia) i una de privada (UCAM) i amb la major part de les institucions autonòmiques de la Regió de Múrcia no obstant el parlament està a Cartagena.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

Les de Setmana Santa, on es regalen per tot arreu caramels, llaminadures i entrepans per part dels penitents. La setmana següent són les Festes de Primavera, on destaca el "Bando de la Huerta" (dimarts) i el "Entierro de la sardina"(dissabte)

També hi ha la "Feria de septiembre", amb les festes de moros i cristians.

El dia de la regió se celebra el 9 de juny.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Múrcia va formar part de la kura (districte) de Tudmir. Múrcia (Mursiya en àrab) fou fundada probablement en el regnat d'Abd al-Rahman II ibn al-Hakam, vers 825 (el 831 segons "al-Rawf al-mitar") per obra del governador de la kura Djabir ibn Malik ibn Labid, i aviat va suplantar a Uryula (moderna Oriola) com a principal centre urbà de la regió. Aquesta fou teatre com altres regions de la lluita entre iemenites i mudarites. En temps de l'emir Abd-Al·lah ibn Muhàmmad (888-912) un rebel, Daysam ibn Ishaq, es va revoltar en aliança amb Úmar ibn Hafsun i va governar com a virtual emir independent tota la kura de Tudmir o Múrsiya fins que l'emir de Còrdova va enviar un exèrcit manat pel seu oncle Hisham ibn Abd al-Rahman ibn al-Hakam i el general Ahmad ibn Muhammad ibn Abi Abda, que va sotmetre la regió. Daysam fou derrotar entre Aledo i Lorca i aquesta darrera ciutat fou atacada. No obstant la situació de rebel·lió latent va subsistir encara uns anys més, durant tot el regnat d'Abd al-Rahman III i la primera part del seu successor al-Hàkam II. Per la història fins a la incorporació del Regne de Múrcia a la Corona de Castella a 1243, la rebel·lió mudèjar i la intervenció militar de la Corona d'Aragó, vegeu: Emirat de Múrsiya.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Múrcia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]