Múrcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Murcia».
Múrcia
Murcia
Bandera deMúrcia Escut deMúrcia
(bandera) (escut)
Localització
Mapa de localització
Municipi de l'Horta de Múrcia
La Catedral de Múrcia de nit
La Catedral de Múrcia de nit
Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca
Espanya
Regió de Múrcia
Província de Múrcia
Horta de Múrcia
Gentilici Murcià, murciana
Llengua pròpia Castellà
Superfície 881,86 km²
Altitud 43 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
439.712 hab.
498,62 hab/km²
Coordenades 37° 59′ 10″ N, 1° 07′ 49″ O / 37.986111111111°N,1.1302777777778°O / 37.986111111111; -1.1302777777778Coord.: 37° 59′ 10″ N, 1° 07′ 49″ O / 37.986111111111°N,1.1302777777778°O / 37.986111111111; -1.1302777777778
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

55
José Ballesta Germán (PP)
Codi postal 30001 a 30012
Agermanament * France Grasse, França

USA Miami, Estats Units.
Itàlia Lecce, Itàlia
Mexico Irapuato, Mèxic
Poland Łódź, Polònia

Múrcia[2] (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 442.203 habitants, que forma una conurbació de més de 550.000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà. Travessada pel riu Segura, és capital de la Regió de Múrcia i de la comarca de l'Horta de Múrcia. És actualment una de les àrees urbanes espanyoles de major creixement.

Situada a la vora del Segura, un riu de règim pluvial mediterrani, d'escàs cabal però amb fortes crescudes, com les de 1946, 1948, 1973 o 1989, que inundaren la capital murciana. És una ciutat plana però amb tossals que rodegen la Vall del Segura, entre els quals destaca el de Monteagudo.

Població[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica.
Catedral de Múrcia
Plaça de Santo Domingo
Pont dels Perills (Puente de los Peligros) sobre el riu Segura.

En 2013 tenia una població de 438.246 habitants, dels quals en residien 172.949. En conjunt, representa la setena ciutat espanyola en nombre d'habitants.

Clima[modifica | modifica el codi]

Té un clima mediterrani, amb uns hiverns suaus (malgrat que no tant com sembla, a causa de l'elevada humitat) i estius molt calorosos, fonamentalment a causa del seu enclavament enmig d'una vall.

Economia[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment basada en l'agricultura de l'Horta de Múrcia, és cada dia més una ciutat de serveis i indústria. Compta amb una universitat pública (Universitat de Múrcia) i una de privada (UCAM) i amb la major part de les institucions autonòmiques de la Regió de Múrcia no obstant el parlament està a Cartagena.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

Les de Setmana Santa, on es regalen per tot arreu caramels, llaminadures i entrepans per part dels penitents. La setmana següent són les Festes de Primavera, on destaca el "Bando de la Huerta" (dimarts) i el "Entierro de la sardina"(dissabte)

També hi ha la "Feria de septiembre", amb les festes de moros i cristians.

El dia de la regió se celebra el 9 de juny.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Múrcia va formar part de la kura (districte) de Tudmir. Múrcia (Mursiya en àrab) fou fundada probablement en el regnat d'Abd al-Rahman II ibn al-Hakam, vers 825 (el 831 segons "al-Rawf al-mitar") per obra del governador de la kura Djabir ibn Malik ibn Labid, i aviat va suplantar a Uryula (moderna Oriola) com a principal centre urbà de la regió. Aquesta fou teatre com altres regions de la lluita entre iemenites i mudarites. En temps de l'emir Abd-Al·lah ibn Muhàmmad (888-912) un rebel, Daysam ibn Ishaq, es va revoltar en aliança amb Úmar ibn Hafsun i va governar com a virtual emir independent tota la kura de Tudmir o Múrsiya fins que l'emir de Còrdova va enviar un exèrcit manat pel seu oncle Hisham ibn Abd al-Rahman ibn al-Hakam i el general Ahmad ibn Muhammad ibn Abi Abda, que va sotmetre la regió. Daysam fou derrotar entre Aledo i Lorca i aquesta darrera ciutat fou atacada. No obstant la situació de rebel·lió latent va subsistir encara uns anys més, durant tot el regnat d'Abd al-Rahman III i la primera part del seu successor al-Hàkam II. Per la història fins a la incorporació del Regne de Múrcia a la Corona de Castella a 1243, la rebel·lió mudèjar i la intervenció militar de la Corona d'Aragó, vegeu: Emirat de Múrsiya.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22-12-2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. «Múrcia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]