Caravaca de la Cruz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Caravaca de la Cruz
Bandera de Caravaca de la Cruz Escut de Caravaca de la Cruz
(bandera) (escut)
Localització
Mapa de localització
Municipi de les Terres Altes
Façana barroca del santuari de la Vera Creu
Façana barroca del santuari de la Vera Creu
Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Regió de Múrcia
Província de Múrcia
Terres Altes
Caravaca de la Cruz
Gentilici Caravaqueño, caravaqueña
Llengua pròpia Castellà
Superfície 858,3 km²
Altitud n/d
(màx.:1210 )
Població (2014[1])
  • Densitat
26.280 hab.
30,62 hab/km²
Coordenades 38° 06′ 27″ N, 1° 51′ 36″ O / 38.1075°N,1.86°O / 38.1075; -1.86Coord.: 38° 06′ 27″ N, 1° 51′ 36″ O / 38.1075°N,1.86°O / 38.1075; -1.86
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

10
Domingo Aranda Muñoz (PP)

Caravaca de la Cruz és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia, en la comarca de les Terres Altes, la qual capitalitza. Amb un terme municipal de 858,3 km², té una població de 24.782 habitants. Confronta amb Andalusia i els termes de Moratalla, Cehegín i Bulles.

D'origen musulmà, la seva importància va arribar després de la reconquesta de la zona i l'aparició de la Vera Creu, cosa que la va convertir en centre de peregrinació fins al dia d'avui.

Història[modifica | modifica el codi]

Les restes humanes més antigues trobades en el terme municipal de Caravaca són les restes paleolítiques del denominat jaciment de la Cova Negra, on se situa la presència de foc més antiga del Paleolític europeu.3

Els primers assentaments situats a l'actual ciutat, daten entre els anys 2.400 i 1.950 abans de Crist, com es va posar de manifest gràcies als estudis efectuats per arqueòlegs de la Universitat de Múrcia i de la Direcció general de Belles arts de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, que van concloure que al costat de l'actual nucli urbà *caravaqueño hi ha un enterrament calcolític d'1.300 esquelets, restes de 50 gossos i diversos objectes. Es considera el major enterrament prehistòric de la Península i un dels majors d'Europa.4

D’etapes més recents són destacables altres restes arqueològiques que es poden trobar en el municipi, com els situats en la pedania de l'Encarnació, on es troba, a la part alta d’un turó, el Santuari del mateix nom construït sobre les restes d’un temple romà del que es pot apreciar l'estructura.5

A partir de l’Edat Mitjana el nucli urbà de Caravaca es va convertir en un encreuament de camins per la seva ubicació estratègica entre el Regne de Granada i el castellà Regne de Múrcia, així com per la proximitat de la Corona d’Aragó. La capitulació de la *taifa de Múrcia mitjançant el Tractat d'Alcaraz en 1243 va consolidar el domini de la Corona de Castella i va convertir a Caravaca en un enclavament fronterer cristià enfront del-Àndalus, la qual cosa va fer que després de la revolta mudèjar de 1264 la seva fortalesa s’encomanés a l’Ordre del Tremp fins a 1312, sent reemplaçada per l’Ordre de Santiago després d’uns anys en què va ser realengo. Sota els santiaguistas Caravaca es va convertir en capçalera d’una àmplia jurisdicció que abastava des de Ricote fins a Yeste.

Mentre que al segle XIV va viure una profunda crisi com a conseqüència del perill fronterer i de les epidèmies de pesta que gairebé van despoblar la comarca,6 després de la caiguda de la frontera oriental de Granada al 1488 va viure una important expansió que la va convertir a la fi del segle XVI en el tercer nucli més poblat del Regne de Múrcia amb 7.000 habitants, després de la ciutat de Múrcia i Lorca.7 

Festes[modifica | modifica el codi]

A Caravaca de la Creu fan les festes dels cavalls del vi i fan un ritual també a la Sta. Vera Creu. Aquestes festes se celebren normalment a principis de la primavera. Hi ha molta varietat de coses i és un poble on hi ha molt de turisme. Habitualment fan el passeig de ¨moros i cristians¨ amb la participació de moltes Penyes com per exemple (Peña Jeque). Es donen premis als millors vestits dels cavalls i també fan una cursa al santuari de la vera creu del poble que es diu la cursa dels cavalls del vi. Uns 12 cavalls van participar-hi l'any 2003, ja va ser l'any sant. Al carrer principal, la Gran Via, posen grades per als passeigs que s'hi fan.

Els orígens de la festa van ser quan el poble de Caravaca de la Creu estava dominat pels àrabs granadins l'any 1250.

En aquella època els templaris per falta d'aigua van haver de travessar les línies enemigues per a transportar aigua i vi amb els seus cavalls, d'aquestes històries els anomen així cavalls del vi.

Hi ha també les romeries de cavalls que és quan s'agrupen totes les penyes del poble i fan una banda de cavalls a les fonts del marquès, s'hi fan moltes activitats el cap de setmana i als dies següents són els dies de l'exaltació de la santíssima vera creu.

Personatges relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caravaca de la Cruz Modifica l'enllaç a Wikidata