Fuente Álamo

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
No s'ha de confondre amb Fuente-Álamo.
Infotaula de geografia políticaFuente Álamo
Fuente Álamo de Murcia
Bandera de Fuente Álamo Escut de Fuente Álamo

municipi d'Espanya

Iglesia de San Agustín de Fuente Álamo de Murcia.jpg
Església de Sant Agustí a Fuente Álamo de Múrcia.

Localització
37° 44′ 22″ N, 1° 11′ 17″ O / 37.7393288°N,1.18816901901°O / 37.7393288; -1.18816901901
EstatEspanya
AutonomiaRegió de Múrcia
ComarcaCamp de Cartagena
Població
Total 16.180 (2017)
• Densitat 59,33 hab/km²
Gentilici Fuentealamero/a
Geografia
Superfície 272,7 km²
Altitud 127 m
Limita amb
Organització i govern
• alcalde de Fuente Álamo de Murcia Maria Antonia Conesa Legaz Tradueix
Indicatius
Codi postal 30320
Codi de municipi INE 30021
Altres dades

Web www.fuentealamo.es
Modifica dades a Wikidata

Fuente Álamo és una vila i municipi de la Regió de Múrcia, comarca del Camp de Cartagena, amb una extensió de 272,70 km², una població de 16.338 habitants (2014) i una densitat de població de 43,77 hab/km². És el municipi menys poblat de la seva comarca i amb una menor densitat de població. Limita al nord amb Múrcia, al sud amb Cartagena i Mazarrón, a l'est amb Torre Pacheco i a l'oest amb Alhama de Murcia.[1]

Demografia[modifica]

Els habitants se distribueixen per les localitats Balsapintada amb 1867 habitants, El Estrecho on resideixen 467 persones, Cuevas de Reyllo on viuen 1661, Los Cánovas habitat per 800 persones, La Pinilla que té 486 habitants, Los Almagros amb 262, Los Paganes on resideixen 98 persones y El Escobar on habiten 386.[2][3]

Història[modifica]

El origen d'aquest poble està el any 1520 quan un grup de llauradors i de campells decidiren asseure a aquest territori. Aquest idrec era anonemat la fuente del álamo (la font del àlber en català). Ja existien algunes construccions rudimentàries, petites cabanyes de pastores, que eren utilitzades com albergs pels ramaders transhumants.[4]

Alguns anys després ja hi habitaven 25 veïns i el 1640 aproximadament 240 veïns y 1000 habitants. Una ermita ermita fou bastida a dalt del poblat i aquesta es anomenada ermita de la Concepción. Una altra fou construïda també a la part oest, aquesta té el nom de ermita de San Roque.

Aquest lloc era inhòspit i era escenari de plagues, sequeras i de atacs de morics i de bandolers. Però ell graduallment adquiria importància. S'implantà una duana (1620), la escrivania de nombre (1620), el pòsit de llauradors, una presó pública, i se constrüí el hospici de San Bernadino de Sena. El 1621 fou acabada la construcció de la torre de l'església.[4]

La vida dels pageses d'aquest poble esdevenia cada vegada més penosa a causa de la peculiar estructura jurisdiccional d'aquest lloc: El poblat estava dividit en tres parts, cadascuna pertanyia a una juriscció o concell (Cartagena, Lorca, Múrcia).

El 31 d'agost de 1694 hi hagué una reunió amb motiu de protesta pela situació jurisdiccional del territori.[4] Els veïns triaren un representat a fin que ell demanés i solicités davant la cort del Rei Felipe IV i pledejés a fin d'aconseguir el títol de villa per a Fuente Álamo. El rei tenia una bona disposició vers aquestas pretensiones fuentealameras, però Cartagena, Lorca i Múrcia oferiren al rei 80.000 ducats a fin que el rei no concedés l'exempció de jurisdicció a Fuente Álamo.[5]

Felipe IV morí i el regnat començà amb Carlos II que era un benefactor d'aquest lloc. Els veïns decidiren continuar amb les peticiones i els plets. El 5 de juliol de 1700, el rei decidí que fos redactat a Madrid el despatx i la cèdula reial que concedia el títol de villa al poble de Fuente Álamo. El municipi albergava les poblacions de Escobar, Cuevas, Balsapintada, Pinilla i El Estrecho.

El document que atorgava el títol de villa a Fuente Álamo fou cremat i destruit quan tropes de Lorca i de Múrcia entraren el 1702 a fin de sufocar el sollevament dels fuentealamers.


Referències[modifica]