Águilas

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaÁguilas
Bandera d'Águilas
Aguilasmurcia.JPG

Localització
Localización de Águilas.svg
37° 24′ 15″ N, 1° 34′ 55″ O / 37.404166666667°N,1.5819444444444°O / 37.404166666667; -1.5819444444444
Estat Espanya
Comunitat autònoma Regió de Múrcia
Comarca Alt Guadalentí
Capital Águilas
Població
Total 34.706 (2016)
• Densitat 137,85 hab/km²
Geografia
Superfície 251,77 km²
Banyat per mar Mediterrània
Altitud 21 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa María del Carmen Moreno Pérez (2015)
Indicatius
Codi postal 30880 i 30889
Fus horari UTC+01:00
Prefix telefònic 968
Codi INE 30003
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Águilas és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia. Està situat en la costa del mar Mediterrani dins de la Costa Càlida[1] en el Golf de Mazarrón, a la comarca de l'Alt Guadalentí.

Està situada a 35 km de Llorca, a 105 km de Múrcia i 75 km de Cartagena. Té una extensió de 253,7 km².[2] Compta amb 28 km[2] de costa mediterrània en l'extrem sud-oest de la Regió de Múrcia.

Història[modifica]

Águilas, any 1930
Águilas de nit, any 2016

Coneguda en l'època romana probablement com Aquilae i en l'època medieval com Aquila. La primera urbanització es crea entre els segles II-I a. de C., sota el control de la República de Roma, com a zona costanera estratègica per a la sortida del mineral de les serres circumdants.

Va pertànyer a la Província Citerior Tarragoní i al Convent Jurídic Carthaginiense. Sota la divisió administrativa de l' Imperi Romà (segles I-V d. de C.) s'emmarca a la Província Carthaginense. Segurament en la romanitat tardana se situaria baix domini de la Província visigoda de Auriaola, al segle VI, quan el territori és abandonat segons demostren els testimoniatges Arqueològic.

El seu final possiblement està relacionat amb la invasió bizantina de l'any 552, quedant col·lapsada per la ciutat portuària de Carthago Spartaria, declarada capital de Spania (segles VI-VII). Al segle VIII, el territori costaner del Sud-est peninsular forma part de les possessions del Conde [Teodomiro]], qui pacta amb els invasors musulmans el famós Tractat de Tudmir (714).

En l'Edat mitjana o coneguda com l'època medieval va pertànyer consecutivament al Emirato de Córdoba (756-929) i al Califato Cordobés (929-1031). Sota domini de la Primera Taifa de Múrcia dels Banu Tahir al segle XI així com de la Segona Taifa[3] de Múrcia de Ibn Mardanis (1147-1172). Els invasors almohades vencen a Muhammad ibn Mardanis, però seran derrotats per Ibn Hud en 1228, creant la Tercera Taifa de Múrcia. Serà inclosa definitivament en el Regne de Múrcia de la Corona de Castilla en el context de la Reconquista cristiana.

Pel Tractat d'Alcaraz en 1243 el príncep Alfonso de Castilla, en nom del seu pare el rei Fernando III de Castilla, signatura amb els dirigents murcians musulmans la concessió de Múrcia com a Protectorat de Castella. El pacte no va ser acceptat per diversos pobles com és el cas de Mula (Murcia), Llorca i Cartagena, encara que la superior força militar dels cristians sotmetria la disputa a favor de Castella. D'altra banda, Castella i Lleó signen en 1244 el Tractat d'Almizra pel qual el rei aragonès Jaume el Conqueridor accepta el control castellà de Múrcia, ratificant la voluntat dels seus antecessors, que ja l'any 1178 havien signat el Tractat de Cazola. Finalment, destacar que la rebel·lió dels mudèjars murcians (1264-1266) va permetre al rei Alfons X el Savi de Castella prendre el control definitiu i complet del Regne de Murcià, en donar per trencat el Pacte d'Alcaraz.

La primera referència geogràfica al topònim Acla - Aqila, ens la ofereix Abu-Ubayd al-Bakrí al segle XI referint-se al port de la vila de Lorca (Lurqa). Al segle XII Al-Idrisi esmenta un castell defensiu en Akila - Aqila com a port de Llorca (Lurqa). Al segle XIII, el primer topònim castellà es mostra en el Privilegi d'Alfonso X en 1266, qui delimitant els territoris del Bisbat de Cartagena esmenta en el seu límit sud a Penna Aguila, identificada en 1717 pel Cardenal Belluga és a dir, Luis Antonio de Belluga y Moncada com el Port de les Águilas.

No obstant això, la ciutat tal com és actualment va ser dissenyada per Mateo Vodopich (1765) durant el regnat de Carlos III d' Espanya[4] com a mesura il·lustrada per poblar la zona i dotar de port el Vall del Guadalentí. Anterior va ser la construcció del Castell de Sant Joan de les Águilas, dissenyat per Sebastián Feringán en 1759 per a la defensa d'aquest sector de la costa murciana sobre les restes d'una torre defensiva més antiga.

Amb la consolidació de la ciutat i el seu port es va produir la consecució de la seva, després d'haver pertangut a Llorca. Durant la Restauració de la Dinastia borbònica, a la fi del segle XIX i principis del segle XX, va arribar a la vila una nombrosa colònia britànica amb l'auge de l'activitat minera, per la qual cosa roman a Águilas una certa influència d'aquesta presència. Va ser al costat de la zona de Riu Negre[5] un dels primers llocs a practicar el futbol a Espanya. A destacar les diverses construccions i infraestructures que encara segueixen en peus, com el cementiri britànic, annex al municipal, l' Embarcader del Hornillo,[6] davant de l' Illa del Frare[7] i l'antiga casa d'un comerciant anglès, situada a la pròpia illa. A causa de les grans inversions de capital britànic, es va tendir la línia fèrria entre Llorca, Basa i Águilas per la companyia The Great Southern of Spain Railway Company Limited, per donar sortida a l'espart o als minerals que s'exportaven, constituint-se el port en un dels principals del Mediterrani. A aquesta època es deu la construcció de l'Embarcader del Hornillo, gran obra arquitectònica del seu temps construïda a força de ferro i formigó.

Durant la Guerra civil Espanyola, Águilas va romandre en la rereguarda de la zona fidel a la República. Patint per això bombardejos aeris de l'aviació italiana i dels revoltats provinents de Mallorca. En la dècada dels cinquanta i seixanta del segle XX, Águilas va patir l'emigració per motius econòmics de nombrosos veïns. Les seves destinacions principals van ser a Catalunya, majoritàriament a [Montcada i Reixach]] que pertany a la província de Barcelona a Espanya, sud de França,Basilea que pertany a Suïssa i Alemanya. Fins a la proliferació de l' Agricultura intensiva d' Hivernacle i el desenvolupament del turisme de [Platja]], així com la millora de les Infraestructura de transport (autovies i autopistes) van invertir el flux poblacional, passant a ser ara receptora d'immigrants. Molts dels quals es van ser van tornar i uns altres (nacionals i estrangers).

Águilas ha tingut influències a nivell Musulmà, Romans, Fenícia, Paleolític, fet que ha condicionat que avui dia hi hagi restes d' Arqueologia, sobretot romàniques. A l’època romana era coneguda amb el nom de “Aguilae” i posteriorment amb el nom “Aguila”.

Geografia i Demografia[modifica]

Mapa de la regió de Múrcia

Águilas compta amb 34.706 habitants amb 17.358 dones i 17.348 homes. (INE 2017).[8] Una part de la població d'Águilas és de nacionalitat estrangera, principalment procedent de Iberoamèrica i d' Europa.​

És l'epicentre de la península que es desertitza, de fet l'agricultura és eminentment de secà. Destaca el sector turístic i el seu port pesquer.[9] Águilas va tenir un gran auge durant la revolució del ferrocarril,[10] era mitjà de transport emblemàtic per a la ciutat. Durant aquests anys es va assentar a la ciutat una important colònia britànica.

El Talayón és el bec més alt de la Serra de l'Almenara[11] amb 879 msnm, sent a més la màxima altura del municipi.

El terme municipal d'Águilas posseeix diverses pedanies i altres localitats, unes d'elles són: Barran dels Ascensios, Els Melenchons, Penyaranda,[12] Tot sol,[13] Les Zurraderes, Els Gerànis,[14] Els Arejos,[15] Calarreona,[16] El Cocon,[17] Els Majorals,[18] Calabardina.

El municipi d'Águilas es troba envoltat per una sèrie de cadenes muntanyenques que ho separen de la vall del Guadalentí: el Llom de Bas,[19] la Serra de la Carrasquilla[20] i la Serra de l'Almenara, aquesta última protegida com LIC i ZEPA a causa del seu gran valor ambiental. També es troba en el municipi el paisatge protegit de les Cuatre Cales[21] en el límit de la Regió de Múrcia amb Almeria per la costa. A més compta amb part del Parc natural de Cap Cope i Puntes de Calnegre,[22] compartit amb el terme municipal de Llorca.

Clima[modifica]

El clima d'Águilas és desèrtic càlid BSh segons la classificació climàtica de Köppen ja que la seva temperatura mitjana anual supera 18 °C i les precipitacions són inferiors a 200mm,[23]​ ​amb temperatures molt suaus a l'hivern i molt caloroses a l'estiu. A l'estiu les temperatures nocturnes són tropicals (més de 20 °C) i a la tarda superen els 30 °C gairebé en la totalitat de l'estiu. A l'hivern les temperatures rarament baixen per sota dels 7 °C.[24]

Pel que fa a les pluges, es reparteixen en els mesos de transició de temporada: tardor (octubre-novembre) i a la primavera (març-abril). A més, també es pot arribar a produir un fenomen característic del clima mediterrani com és la Gota freda, plovent de forma torrencial i provocant inundacions com les ocorregudes a la ciutat a l'agost de 2010.[25]

Política[modifica]

L'administració Política de la ciutat es realitza a través d'un Ajuntament de gestió Democràtica els components de la qual es trien cada quatre anys per sufragi universal. El cens electoral està compost per tots els residents empadronats a Águilas majors de 18 anys i nacionals d'Espanya i dels altres països membres de la Unió Europea. Segons el que es disposa en la Llei del Règim Electoral General,[26] que estableix el nombre de regidor elegibles en funció de la població del municipi, la Corporació Municipal d'Águilas està formada per 21 regidors. El Sistema d'Hondt és el mètode electoral que s'utilitza a Espanya, per repartir el nombre de Regidor de l' Ajuntament de manera aproximadament proporcional dels vots obtinguts per les candidatures. Per aconseguir representació a l'Ajuntament cal obtenir un 5% dels vots.

Alcaldes desde les eleccions municipals d'Espanya de 1979 que es quan es van realitzar les primeres votacions.[27]

En les eleccions municipals celebrades a Águilas l'any el 2015, Bartolomé Hernández Giménez[28] va perdre la majoria absoluta. D'aquesta manera, el PP va aconseguir 9 regidors, 3 menys que en la passada legislatura, mentre que el PSOE va aconseguir 3 regidors més, passant de les 7 actes de l'anterior legislatura a les 10 obtingudes en la present i la seva candidata María del Carmen Moreno[29] serà la primera alcaldessa triada en el municipi. Esquerra Unida i Alternativa, com Guanyar Águilas IP (IU, Verdes i CLI-AS) manté 1 regidor pel que fa a les anteriors eleccions. Águilas podem com a agrupació d'electors del partit Podem va aconseguir també 1 regidor. Ciutadans[30] que també es va presentar no va obtenir cap regidor. El MASd no es va presentar.[31]

En les eleccions municipals celebrades a Águilas l'any el 2011, Bartolomé Hernández Giménez va aconseguir la majoria absoluta. D'aquesta manera, el PP va aconseguir 12 regidors, 2 més que en l'anterior legislatura, mentre que el PSOE va aconseguir 1 regidor més, passant de les 6 actes de l'anterior legislatura a les 7 obtingudes en la present. Esquerra Unida (Espanya)|IU]] va perdre 1 regidor amb el que es va quedar solament amb 1 representant. El MASd és a dir Movimiento Aguileño Socialdemócrata és va enfonsar i solament va poder mantenir 1 dels 3 regidors que va obtenir en l'anterior legislatura. Les altres 3 formacions independents no va obtenir la representació.[32]

Administració[modifica]

Ajuntament d'Águilas

Ajuntament d'Águilas [33]

SERVEIS AL CIUTADÀ
Ambulancia. Alberg juvenil de Calarreona.
Arxius municipals. Casa de la Joventut "Capri".
Casa de Cultura i Biblioteca Francisco Rabal Centre Cívic i Esportiu "Hort Don Jorge".
Centre de Conciliació de Vida Laboral i de Família "Teresa Rabal". Centre de la Dona.
Centre Municipal de Serveis Socials. Centre Municipal de la Tercera Edat "Antonio Sicília".
Comissaria de la Policia Municipal. Regidories i Grups Municipals.
Lloc de Protecció Civil. Serveis Socials.
Oficina Administració de la Universitat de Múrcia. Oficina d'Informació Turística.
Oficina de la Seguretat Social. Oficina Municipal d'Informació al Consumidor.
Pavelló poliesportiu "Diego Calvo Varela". Poliesportiu Municipal.
Escola Oficial d'Idiomes de Llorca (Idioma anglès). Finestreta única de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia.
Cambra de comerç. Capitania del Port.
Casa Caserna de la Guàrdia Civil. Servei Murcià de Salut.
Centre de Salut Águilas Nord i Sud. Casa del Mar.
Centre de Salut de Calabardina. Confraria de Pescadors.
Creu Vermella. Institut Social de la Marina (Casa del Mar).
Jutjat de Pau i Registre Civil. Notaries
Parc de Bombers. Registre de la Propietat.
Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE)[34]

Economia[modifica]

Avui dia, l'economia[35] de la localitat se sosté principalment en el turisme estiuenc de segona residència i en l' Agricultura intensiva de fruites (préssecs, taronges, llimones, melons i síndries) i de d'hivernacle (tomàquet, enciam, albergínia, carbassó, tàperes) amb les seves plantes de classificació, magatzematge i distribució tant del producte com de les infraestructiras necessàries (per exemple; magatzems de canonades d'aigua, plàstic d'hivernacles, tallers, etcètera). Per als propers anys s'ha planejat la construcció de diversos, ports esportius, complexos hotelers i residencials de luxe en principi destinats a població estrangera i nacional d'alt nivell adquisitiu. El problema és la ubicació d'aquestes noves urbanitzacions en paratges naturals classificats com protegits per la Unió Europea, cas del Parc Regional de Cap Cope Calnegre o La Zerrichera.[36]

Altres sectors econòmics són: construcció, pesca, astiller (vaixells de pesca), tallers ferroviaris, aqüicultura (daurada i llobarro), hostaleria i comerç.

Al llarg de la seva història el mar ha estat un tret condicionant pel desenvolupament d’aquesta ciutat. Tot el patrimoni històric està relacionat amb el mar, ja que a través d’aquest arribaven les idees, l'economia i els perills.

Platges[modifica]

Llistat de platjes a Águilas[37] i per rodalies
Zona de la Marina de Cope Zona de Calabardina Zona Casica Verda-Matalentisco.
Platja de La Galera Platja la Calabardina (accessible a minusvàlids catalogada com Creu Vermella"Q") Paisatge del paratge de les Quatre Cales.
Platja de les Puces Platja de la Cua Platja de la Casica Verda.
Platja del Pou de les Hortes Zona de Todosol i Els Serrals. Platja de la Canyada de la Negr
Platja del Pocico de l'Animal Platja de l'Arròs Platja del Matalentisco
Platja del Pou Platja del Barranc de la Mar. Cala de la Ferradura
Platja de la Rambla Elena Platja de Calabardina Cala de la Cova de les Coloms
Platja el Rafal Vista de la platja del Fogó Zona de les Quatre Cales.
Platja del Toll Zona de la Badia del Fogó i Illa del Frare. Platja La Tortuga
Platja del Sombrerico Platja del Cigar o Groga. Platja de Calarreona. (Catalogada bandera blava, accessible a minusvàlids i Creu Vermella"Q")
Platja Copi Platja del Fogó Platja (accessible a minusvàlids catalogada com Creu Vermella) Platja de la Higuerica (Catalogada amb bandera blava Lloc de la Creu Vermella)
Platja Ancorada de la Font Platja dels Cocedores. Platja La Carolina Catalogada amb bandera blava Lloc de la Creu Vermella
Platges urbanes d'Águilas.
Platja Les Delicies ( Catalogada amb bandera blava Platja accessible a minusvàlids Lloc de la Creu Vermella "Q".)
Águilas
Platja de Llevant (Catalogada amb bandera blava Platja accessible a discapacitats Lloc de la Creu Vermella"Q".
Platja de la Colònia (Catalogada amb bandera blava Platja accessible a minusvàlids Lloc de la Creu Vermella "Q".)
Platja de Ponent (Catalogada amb bandera azulPlaya accessible a minusvàlids Lloc de la Creu Vermella "Q".)

Energia i transports[modifica]

A. Autopistes, autovies i carreteres[modifica]

AP-7 I-15 (Autopista de peatge del Mediterrani) en un sentit cap a Almeria: a Pulpí, Coves de l'Almanzora i Vera. En Vera connecta amb l'A-7 I-15 (Autovia del Mediterrani) fins a Almeria i resta del sud peninsular per la costa .

En l'altre sentit cap a la pedania de Calabardina, la pedania lorquina (Lorca) de Ramonete, Mazarrón, Font Àlamo de Múrcia[38] i Cartagena, passant després per l'Aeropuerto de Murcia-San Javier i Comunitat Valenciana:[39] Torrevella i Crevillent a la província d'Alacant. Connecta també amb l'A-7 I-15 (Autovia de la Mediterrània) cap a Elx a la província d'Alacant i Alacant a més de tota la costa mediterrània espanyola cap al nord fins a la frontera francesa.

Autovia Autonòmica RM-11, a Llorca. Connecta també amb l'A-7 I-15 (Autovia del Mediterrani) cap a Port Lumbreras,[40] a la Regió de Múrcia, Almeria i Granada (Aquesta última per la A-91 A-92N des de Port de Lumbreras) en un sentit i cap a Múrcia i Comunitat Valenciana: Alacant en l'altre sentit. A Llorca l'autovia, RM-11 es transforma en carretera comarcal C-3211 cap a Caravaca de la Cruz.

Carretera Nacional N-332 RM-332 RM-333.[41] Discorre paral·lela a l'AP-7 I-15 i en un tram se superposa amb l'Autovia Autonòmica RM-11. En un sentit va cap a Mazarrón i Cartagena, dins de la Regió de Múrcia. En l'altre cap a San Juan de los Terreros (la pedania costanera de Pulpí), Coves del l' Almanzora i Vera, a la província d'Almeria.

B. Ferrocarril[modifica]

Estació d' Águilas

Águilas compta amb el baixador -El Labradorcico (Estació de FFCC d'Águilas) [42] i l'estació d'Águilas que és terme per als trens de rodalies de la línia C-2 Rodalies Murcia/Alacant.[43] Dels 16 trens diaris de la línia C-2 només 3 recorren la línia completa. Des d'Águilas va a Llorca a través de Pulpí (Almeria), Almendricos i Port Lumbreras. I de Llorca cap a Múrcia per La Hoya, Totana, Alhama de Murcia, Librilla i Alcantarilla. Des del 13 de juliol de 2012 circula un tren Intercity, només durant l'estiu i algun cap de setmana. Madrid-Águilas tots els divendres i Águilas-Madrid tots els diumenges. I des de l'estiu de 2013 un tren Talgo Barcelona-Águilas, només durant l'estiu.

C. Autobusos[modifica]

Hi ha una estació d'Autobusos a Águilas,[44] juntament amb l'estació de ferrocarril d'Águilas.

Té línies regulars a Lorca, Murcia, Madrid, Bolnuevo, Mazarrón, Cartagena i Almeria. A més el municipi disposa de diverses línies urbanes.

D. Taxis[modifica]

Águilas compta amb un servei de Taxis en les següents parades:

  • Parada de taxis darrere de la plaça Antonio Cortijos, al costat de l'Oficina de Turisme.
  • Parada de taxis en c/Armando Muñoz Calero, darrere de centre de salut Águilas Sud.
  • Parada de taxis al Centre Comercial Águilas Plaza en el Fogó.
  • Parada de taxis en l'estació d'autobusos i ferrocarril.

E. Aeroports[modifica]

L'aeroport més proper és l'aeroport de San Javier. Els següents en proximitat són: l'aeroport d'Almeria[45] i l'Aeroport d'Alacant-Elx.

F. Ports[modifica]

Águilas és un districte marítim homònim que pertany a la província marítima de Cartagena. El districte s'estén des de la platja dels Taráis fins a la de Puntes de Calnegre i consta de les següents instal·lacions nàutiques, que en són un total de 3 ports marítims; dos d'ells de caràcter lúdic-esportiu.

  • El port esportiu d'Águilas "Club Nàutic d'Águilas"[46] catalogada com a bandera blava. Port d'Águilas. (CT-2) L'ús pesquer es limita a la pesca litoral .El port compta amb varadero d'embarcacions.
  • Port esportiu Juan Montiel catalogada com com a bandera blava, que es va crear el juliol 2009.[47]
  • Port pesquer-comercial:[48] Actualment l'ús comercial és nul transformant-se en Port esportiu-pesquer situat als peus del Castell de Sant Joan[49] de les Águilas i amb el far de Puntes de Calnegre.

Antigament des de la seva construcció el port pesquer-comercial es dedicava a la pesca litoral i al tràfic comercial d'espart, al costat de l'embarcader del Hornillo s'utiltizava per a la càrrega de mineral provinent de les mines de l'Alt Almanzora a la província d'Almeria i de Cuevas del Almanzora a través del ferrocarril gestionat per l'empresa The Great Southern of Spain Railway Company Limited. Hi havia un branc que ho connectava a l'Estació (El que avui és una part del passeig de la badia de llevant o passeig de Parra). En les dècades dels setanta, vuitanta i noranta del segle XX l'ús comercial era per a càrrega de Ciment o Sorra per a ciment. En la dècada dels vuitanta del segle XX, es construeix una llotja de subhastes de peix en el moll pesquer. En la dècada dels noranta del segle XX, es va fer una reforma del port construint-se un altre dic per varadero d'embarcacions i Amarratge de petites embarcacions tant pesqueres com a esportives. Es van condicionar els accessos, derrocant els antics tallers i magatzems, transformant-los en passejos i jardins; també va cessar el seu ús comercial. En els primers anys del segle XXI es derroca la llotja, construint-se la nova llotja de subhastes per al peix en el que era el moll comercial, transformant-se en el moll pesquer.[50]

Hi ha disponibilitat de:

  • Vaixell de Salvament Marítim de la Creu Vermella[51]
  • Vaixell de la Societat de Salvament Marítim[52]
  • Vaixell del Servei Marítim de la Guàrdia Civil.

Esports[modifica]

Port esportiu
El Rubial

Al ser una localitat costanera es practiquen esports nàutics en el Port esportiu d'Águilas i en el Port esportiu Juan Montiel. A més, de forma anual se celebren diverses proves pels carrers de la localitat com ara l'Atletisme,Triatló i en algunes ocasions, proves de Ciclisme.

També es practiquen els següents esports:

  • Futbol
    • Disposen de l'Estadi anomenat El Rubial i l' equip es d' Águilas F.C .
      • Aquest va ser creat el 1896, era un dels més antic d'Espanya, del qual van jugar-hi els Germns Buitrago i Muñoz Calero; i aquest estadi va ser renovat el 2010
    • Sporting Club Aguileño, de nova creació el 2008 amb el nom de l'antic club l'Águilas C.F.
    • A més hi ha altres dos camps de futbol.
  • Rem
    • Se celebra una regata de rem de banc fix de la zona (falucho, llaut Mediterrani, ... sense tenir encara catalogat el tipus de vaixell a utilitzar en aquesta regata), en la badia del port amb motiu de les festes d'agost.
  • Submarinisme
    • Es pot realitzar en els diversos clubs que hi ha en la localitat i en Calabardina.
  • Vela.
    • En el port esportiu d' Águilas i en el port esportiu Juan Montiel.
  • Voleibol de platja
    • A la platja de Calabardina, platja de les Delícies, platja de la Colònia i platja de Ponent.
  • Futbol platja.
    • A la platja de les Delícies i a la platja del Sombrerico.
  • Petanca.
    • A la Platja de Ponent, poliesportiu i parc del Rubial.
  • Altres
Infraestructures esportives[53]
Camp de futbol del Rubial[54]
Poliesportiu municipal,[55] compost per:
  • Cinc pistes de Tennis.
  • Una pista de Futbol 7 de Gespa artificial
  • Una pista D'Hoquei sobre patins.
  • Un Frontó
  • Una pista coberta de Bàsquet
  • Una pista d'atletisme
  • Quatre pistes de Futbol sala
  • Dos camps de futbol: Germans Buitrago i Muñoz Calero
  • Dues Piscinas cobertes.
  • Tres pistes de Pàdel.
  • Pavelló cobert amb canastres, porteries, graderies, xarxes de voleibol i utensilis de gimnàstica.
  • Pavelló poliesportiu "Diego Calvo Varela".
Centre Cívic i Esportiu "Hort Don Jorge" amb les següents instal·lacions:
  • Piscina coberta.
  • Dues pistes de pàdel.
  • Pista poliesportiva.
  • Pista de Tennis

Llocs d'interès, museus, cultura, edificis[modifica]

Torre cope

a. Llocs d'interès:[56]

  • Torre de Cope, segle XVI.
  • Casa d'estil modernista a la Plaça d'Espanya d'Águilas.
  • Embarcader del Fogó (segle XIX).
  • Monument al ferrocarril.

b. Edificis històrics[57]

  • Ajuntament d'Águilas, d'estil neomudéjar.
  • Castell de Sant Joan de les Águilas, s.XVIII.
  • Església de San Josep, del segle XIX.
  • Castell de Chuecos.
  • Casell de Tébar.
  • Torre de les Coloms.

b. Museus:[58]

  • Museu arqueològic municipal d'Águilas.
  • Museu del Carnestoltes d'Águilas.
  • Museu del Ferrocarril.
  • Museu del futbol aguileny.
  • Centre d'Interpretació del Mar-Aquarium d'Águilas.

c. Centres culturals[59]

  • Auditori i Palau de Congressos Infanta Elena.
  • Casa de Cultura i Biblioteca Francesc Rabal.
  • Casino.
  • Centre Cívic "Hort Don Jorge".
  • Centre Cultural "El Labradorcico".
  • Plaça d'Antonio Cortijos.
  • Sala d'Exposicions de la Caixa Murcia.

D. Altres llocs d'interès[60]

  • Escales de taulell del Racó del Fogó.
  • Cap Copi.
  • Camp de futbol del Rubial
  • Cementiri britànic.
  • Chimena de la Lloma.
  • Embarcader del Fogó.
  • Ermita de la Costa de Gos.
  • Ermita del Fogó.
  • Escales del Fogó.
  • Estació de Ferrocarril.
  • Estàtua de Francesc Rabal en la Costa de Gos.
  • Faro de Punta Negra.
  • Illa del Frare.
  • Llotja de Peix.
  • Mercat de Proveïments.
  • Molí del Saltador.
  • Moí de Sagrera.
  • Molí dels Alacrans.
  • Monument al Carnestoltes (Estàtua de l'Ícar).
  • Monument al Ferrocarril.
  • Monument a la Dona Aguilenya.
  • Passeig de la badia de ponent.
  • Passeig de la badia de llevant.
  • Pava de la Bassa.
  • Bec de la Aguilica.
  • Plaça d'Alfonso Escámez.
  • Plaça del Doctor Fortún. Monument als Scout d'Águilas (Placetón)
  • Plaça d'Espanya, (Glorieta).
  • Port.
  • Túnels ferroviaris de càrrega de l' embarcader del Fogó.

Festes Patronals[61][modifica]

Carnaval d'Águilas
  • Divendres de Dolores: es el viernes anterior al Diumenge de Rams ( setmana santa)
  • Invasió Santa Creu ( conegut com cruces de mayo) es el 3 de Maig.
  • Cavalcada dels Reis Mags, 5 de gener.
  • Carnestoltes d'Águilas, festa declarada d'interès turístic internacional l'any 2015.[62](dura 2 setmanes)
  • Romiatge del Rocío. ( es sol celebrar pel mes d'abril)
  • Dia de la Regió de Múrcia, 9 de juny.
  • Processó marítima de la Verge del Carmen, 16 de juliol.
  • Desfilada de carnestoltes a l'estiu. Per promoure el carnestoltes d'Águilas. Dissabte del cap de setmana anterior al de la verge d'agost.
  • Ascensión de la Verge, 14 d'agost a la nit castell de focs artificials en Port d'Águilas Badia de Llevant, dia 15 regata de faluchos i cucanya en el Port d'Águilas.

Personatges il·lustres[modifica]

Paco Rabal

- Nascuts en la localitat

No nascuts però amb relacions amb la localitat

  • María Asunción Balaguer Golobart (Manresa (Barcelona) 1925- ). Actriu, esposa de Francisco Rabal.
  • Carlos Collado Mena (Orleans, França; 12 de juliol de 1938). polític espanyol, president de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia des de 1984 a 1993. Va ser professor en la localitat.
  • Fernando Esteso (Saragossa, 1945- ). Actor i humorista. Resideix a Águilas.
  • Alfonso García Gabarrón. (Pulpí (Almeria) 1954- ). Empresari i president de la UD Almeria.
  • Emilio Herrero Marcos. (1931-2001). Doctor en Medicina, acadèmic fundador de l'Acadèmia de Cirurgia de Salamanca i polític.
  • Juan Martínez Casuco (Llorca Múrcia 1955- ). Futbolista i entrenador de futbol.
  • Miguel Ors (Barcelona, 1928- ). Periodista
  • Teresa Rabal (Barcelona, 1952- ). Filla de Francisco Rabal. Cantant, presentadora i actriu.
  • Jordi Rebellón López (Barcelona, 1957-). Actor.
  • Francisco Simó Orts. (1928-2003). Encara havent nascut a Tarragona era veí i pescador d'aquesta localitat. Estava relacionat amb l'anomenat Incident de Palomares.
  • Luis Siret, (Sint-Niklaas, Flandes, Bèlgica) 1860-1934). Arqueòleg belga.
  • Edu Soto (Mataró (Barcelona), 1978- ). Actor i humorista, la seva família és originària del municipi.
  • Sebastián Zaragoza Soto (Sant Fernando (Cadis), 1945-). Almirall general i cap d'Estat Major de l'Armada Espanyola (2004-2008 ).
  • Rafael Fernández Martínez conegut a nivell futbolístic com Chumbi. (1989- ). Futbolista

Referències[modifica]

  1. «Costa calida». Todo sobre españa. [Consulta: 17 juliol 2017].
  2. 2,0 2,1 «Presentación de la ciudad de Águilas». Águilas.tv. [Consulta: 17 juliol 2017].
  3. «Taifa de Murcia, el reino islámico que dominó la Península Ibérica». descubriendo Murcia. [Consulta: 19 juliol 2017].
  4. «Carlos III». Biografías y vidas la enciclopedia biográfica en línea. [Consulta: 19 juliol 2017].
  5. «Río Tinto». Andalucía. [Consulta: 19 juliol 2017].
  6. «El embarcadero de “El Hornillo” cumple cien años». vía libre la revista ferrocarril. [Consulta: 19 juliol 2017].
  7. «Diari de Girona». Descubriendo españa. [Consulta: 19 juliol 2017].
  8. «Centre Regional d'estadística de Murcia». CREM. [Consulta: 18 juliol 2017].
  9. «Puerto deportivo de Águilas». masmar. [Consulta: 17 juliol 2017].
  10. GIMÉNEZ, SALVADOR «El ferrocarril va marcar l' història d'Águilas, a partir de 1903». , 07-06-2013 [Consulta: 14 juliol 2017].
  11. «[Oficina de Impulso Socioeconómico del Medio Ambiente. Consejería de Agua, Agricultura y Medio Ambiente Plan de Gestión y Conservación para la ZEPA de Almenara]». Primer trimestre 2011 [Consulta: 17 juliol 2017].
  12. «Mapa Peñaranda». toponimo.es. [Consulta: 17 juliol 2017].
  13. «Playa TodoSol». inspain. [Consulta: 17 juliol 2017].
  14. «Pedanías de Águilas». Región de Murcia digital. [Consulta: 17 juliol 2017].
  15. «Los Arejos». Región de Murcia digital. [Consulta: 17 juliol 2017].
  16. «Playa de Calarreona». Información turística Región e Murcia. [Consulta: 17 juliol 2017].
  17. «Cocon». [Consulta: 17 juliol 2017].
  18. «Mapa». cartographic. [Consulta: 17 juliol 2017].
  19. Ruiz, Miguel Ángel. «el valle secreto». los pies en la tierra. [Consulta: 17 juliol 2017].
  20. «Cerrasquilla». Ayuntamiento Llorca [Consulta: 17 juliol 2017].
  21. Carrión, Guillermo «El último paraíso de la Región». 3 juny 2011 [Consulta: 19 juliol 2017].
  22. «Parque Natural de Cabo de Cope y Puntas de Calnegre». España Fascinante. [Consulta: 19 juliol 2017].
  23. «Precipitaciones mensuales». Centro Regional de estadística de Murcia. [Consulta: 18 juliol 2017].
  24. «Temperaturas medias mensuales». Centro Regional de estadística de Murcia. [Consulta: 18 juliol 2017].
  25. «Espectaculares inundaciones en Murcia». 18 agost 2010 [Consulta: 18 juliol 2017].
  26. «Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General.». Ministerio teritorial. [Consulta: 18 juliol 2017].
  27. «Resultats electorals». datos selecciones. [Consulta: 18 juliol 2017].
  28. «Biografía Bartolomé». aguilas noticias. [Consulta: 18 juliol 2017].
  29. «Alcaldesa actual Mari Carmen». PSOE. [Consulta: 18 juliol 2017].
  30. «Partit polític Ciutadans». Ciutadans. [Consulta: 18 juliol 2017].
  31. «Resultados elecciones 2015». Ministerio del Interior. [Consulta: 18 juliol 2017].
  32. «Resultats eleccions 2011». Ministerio del Interior. [Consulta: 18 juliol 2017].
  33. «Listado telefònic d'Águilas». Ajuntament d'Águilas. [Consulta: 18 juliol 2017].
  34. «Oficinas de Empleo de la Región de Murcia.». Región de Murcia. [Consulta: 18 juliol 2017].
  35. «TodoSol Región de Murcia». todosol. [Consulta: 18 juliol 2017].
  36. «Caso Zerrichera». , la verdad [Consulta: 18 juliol 2017].
  37. «Platges». playas. [Consulta: 18 juliol 2017].
  38. «Titulares». Ayuntamiento de Fuente Álamo. [Consulta: 19 juliol 2017].
  39. «Comunitat Valenciana». Oficina de Turisme. [Consulta: 18 juliol 2017].
  40. «Contenido destacado». Ayuntamiento de Puerto Lumbreras. [Consulta: 19 juliol 2017].
  41. «Urbanismo Cartagena». Ajuntament de Cartagena. [Consulta: 18 juliol 2017].
  42. «Estació de tren Águilas». Ferropedia. [Consulta: 18 juliol 2017].
  43. «Renfe». Renfe. [Consulta: 18 juliol 2017].
  44. «Horario autobuses». Agència de publicitat de Madrid. [Consulta: 18 juliol 2017].
  45. «Aeroport Almeria». AENA. [Consulta: 18 juliol 2017].
  46. «Club nàutic d' Àguiles». CNA. [Consulta: 18 juliol 2017].
  47. Montiel García. «Port deportiu Juan Montiel». puerto deportivo juan montiel. [Consulta: 18 juliol 2017].
  48. «Port Águilas». Regió de Murcia. [Consulta: 18 juliol 2017].
  49. «Castell de St Joan». Oficina de Turismo de Murcia. [Consulta: 18 juliol 2017].
  50. «actualidad». aguilas noticias. [Consulta: 18 juliol 2017].
  51. «asamblea local». cruz roja. [Consulta: 18 juliol 2017].
  52. «web oficial de Salvamiento marítimo». ministerio de fomento. [Consulta: 18 juliol 2017].
  53. «infraestructuras deportivas Águilas». Aguilas turismo. [Consulta: 18 juliol 2017].
  54. «Camp de futbol Rubial». mapcarta. [Consulta: 18 juliol 2017].
  55. «LATEST TOPICS». Patronato Deportivo Municipal. [Consulta: 19 juliol 2017].
  56. «Lugares de interès Aguilas». Información turística de Murcia. [Consulta: 18 juliol 2017].
  57. «Isla del fraile». vive águilas ocio y tiempo libre. [Consulta: 18 juliol 2017].
  58. «Museos». Información turistica de Murcia. [Consulta: 18 juliol 2017].
  59. «actividades culturales». águilas turismo. [Consulta: 18 juliol 2017].
  60. «Aguilas». aguilas.tv. [Consulta: 18 juliol 2017].
  61. «INICIO». Nuestras fiestas. [Consulta: 19 juliol 2017].
  62. «Historia del Carnaval de Águilas». Carnaval Aguilas. [Consulta: 19 juliol 2017].

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • DÍAZ MARTÍNEZ, L. Historia de Àguilas. Cuadernos de Temas Aguileños Nº 6, de la Real Academia de Alfonso X El Sabio. Àguilas, 2000.
  • GARCÍA ANTÓN, J. Breve Historia de Àguilas. Murcia, DM Librero-Editor, 2002.
  • HERNÁNDEZ GARCÍA, J. de D. “La factoría de salazones de c/ Cassola – Paseo de la Constitución (Àguilas, Murcia)”. Memorias de Arqueología 11 (2002), pp. 339-358.
  • HERNÁNDEZ GARCÍA, J. de D. “El Cementerio Islámico de Águilas. Excavación de urgencia en Calle San Juan, 1. Memoria preliminar”. Memorias de Arqueología 12 (2004), pp 435-450.
  • GÓMEZ CARRASCO, J.M. “La reconstrucción virtual como instrumento museográfico de la nueva arqueología, el ejemplo de las termas romanas de Águilas. Memoria de trabajos y método”. Revista Arqueomurcia 1 (2003).
  • PALACIOS, F. “Torre de Cope”. Aportaciones a la Historia de Águilas (1989), pp 71-79

Enllaços Externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Águilas Modifica l'enllaç a Wikidata