Sorra
La sorra o arena és un exemple de matèria granular. La sorra es crea per un procés natural dividint la roca finament, en partícules o grànuls que comprenen unes mides de 0,063 a 2 mil·límetres. Una partícula individual en aquest rang de mides s'anomena gra de sorra. La següent mida més petita en geologia és el llim: que són partícules per sota de 0,063 mm de mida. La següent classificació segons la mida per damunt de la sorra és la grava, amb partícules que s'estenen fins a 32 mm.[1]
El material més comú que forma la sorra en els continents i escenes costaneres no tropicals és el sílice (diòxid de silici), normalment en forma de quars, que a causa del seu principi químic i la seva considerable duresa és bastant resistent a la meteorització. Tanmateix, la composició de la sorra fa variar segons la roca local, fonts i condicions. La sorra de corall trobada en escenaris costaners tropicals i subtropicals són reduïts en pedra calcària. Arkose és una sorra o gres amb considerable feldespat contingut que es deriva de la meteorització i l'erosió del granit pròxim normalment. Algunes localitzacions tenen sorres que contenen magnetita, clorita, glauconita, o guix. Les sorres riques en magnetita són de color fosc tirant a negre, ja que s'obtenen de basalts volcànics.
Les sorres de glauconita-clorita són típicament de color verd, com les sorres s'obtenen de basalts (laves) amb un contingut d'olivina alt. Les dunes de sorra de guix al Monument Nacional de les Sorres Blanques a Nou Mèxic són famoses pel seu color blanc brillant.[2] Els dipòsits de sorra en algunes àrees contenen minerals resistents, incloent-hi algunes petites gemmes.
La sorra és transportada pel vent i l'aigua i dipositada en forma de platges i dunes. En un desert, per exemple, es poden formar mars de dunes anomenats erg. Els compost més comú que forma la sorra és el SiO₂.
Granulometria
[modifica]Dins de la classificació granulomètrica de les partícules del sòl, les sorres ocupen el següent lloc en l'escalafó:
| Partícula | Mida |
|---|---|
| Argiles | < 0,002 mm |
| Llims | 0,002-0,063 mm |
| Sorres | 0,063-2 mm |
| Graves | 2-32 mm |
| Còdols | 32 mm-25 cm |
| Blocs | >25 cm |
Angle de fregament intern o de repòs
[modifica]És l’angle del talús natural format pel pendent del talús i la horitzontal. Aquest angle depèn del tipus de sorra, de la granulometria i de la humitat. Si l’angle d’un munt de sorra és més petit, el munt és estable. Si l’angle és més gran hi haurà inestabilitat i ensulsiada.
-
Munt de grava amb l'angle de talús natural marcat en vermell. -
Castell de sorra. Concurs 2008.
Platges de sorra
[modifica]Temperatura superficial
[modifica]Les activitats humanes, professionals o de lleure, a les platges de sorra estan condicionades per la temperatura de la sorra. Si la insolació és elevada la sorra pot arribar a temperatures molt altes i agressives per a la pell nua.
Les platges que s’escalfen menys per la radiació solar acostumen a ser blanques o molt clares. També hi ha exemples de platges negres o fosques que s’escalfen poc per causa de la composició de la sorra.
Una platja famosa és la de Siesta Beach (Florida, EEUU). Formada per quars pur al norantanou per cent, permet caminar sense cremar-se sota les insolacions més intenses.[3] Una altra platja de característiques similars és la de Whitehaven Beach (Austràlia).[4]
Erosió i regeneració
[modifica]Erosió costanera
[modifica]Moltes platges del món pateixen reduccions importants de sorra. Reduccions que determinen la disminució de les dimensions de la pròpia platja.[5]
Regeneració
[modifica]En molts casos és desitjable la regeneració d'una platja erosionada.[6]
Motor de sorra
[modifica]Un dels sistemes de regeneració de platges és l'anomenat motor de sorra.
Usos medicinals
[modifica]Hi ha platges amb sorres considerades medicinals. Probablement els banys aconsellats aprofiten una temperatura adequada de la sorra, en cada cas.[7]
Esports i lleure
[modifica]Esports
[modifica]Hi ha esports i jocs típics de platja: voleibol de platja, takatà, ...[8]
Lleure
[modifica]Una activitat prou coneguda és la construcció de castells i escultures de sorra. De forma individual o participant en concursos.
Usos industrials i civils
[modifica]Formigó
[modifica]La sorra forma part de la composició del formigó.[9][10] Més precisament dels àrids. Segons la referència adjunta el consum mundial de sorra i graves l'any 2010 fou de 29 Giga tones.[11] Cal recordar que Giga- indica un factor de 10⁹, o 1.000.000.000. Resumint: el consum mundial d'àrids per a formigó fou de gairebé 29.000.000.000 tones, l'any 2010.
Vidre
[modifica]Sorrejat
[modifica]El sorrejament o sorrejat és una tècnica industrial de neteja de la superfície de peces basada en la projecció d'un material abrasiu per mitjà d'una tovera amb aire comprimit. La sorra era l'abrasiu tradicional i va donar origen a la denominació en català i en altres llengües. Les peces a netejar són sovint metàl·liques però el sorrejament és emprat en altres materials. Una aplicació habitual és la neteja de façanes d'edificis. A més de la neteja, el sorrejament pot usar-se per a afinar superfícies rugoses, fer més rugoses superfícies fines, eliminar capes de pintura velles i altres. En la indústria tèxtil va ser utilitzat per a obtenir un efecte desgastat de rentament amb pedra del denim.[12]
Fabricació de motlles
[modifica]En processos de colada de metalls i similars les tècniques d’emmotllament en sorra i emmotllament en sorra verda són importants.
Sorreres dels ferrocarrils
[modifica]Un dels sistemes tradicionals emprats en vehicles sobre vies metàl·liques per a millorar la tracció i la frenada era l’ús de sorra. Emmagatzemada en sorreres, la sorra incrementava el fregament aparent entre rodes i vies.[13] La sorra de les sorreres havia de carregar-se en instal·lacions adequades.[14]
Rellotges de sorra
[modifica]Un material fonamental en una ampolleta tradicional era la sorra.[15][16]
Llast de vaixells
[modifica]El llast dels antics vaixells romans s’anomenava «saburra» i de fet era sorra en gran part.[17][18][19]
Llast de globus aerostàtics
[modifica]Els primitius globus aerostàtics disposaven de petits sacs plens de sorra que es podien buidar - o llençar- progressivament a voluntat del pilot per tal d’ajustar la flotabilitat del globus i la capacitat ascensional.[20]
| « | En aquell instant, un gos va saltar a la barqueta. Era el Top, el ca de l’enginyer, que havia trencat la cadena i havia seguit l’amo. Cyrus Smith temia un excés de pes i volia fer fora el pobre animal. - Bah! No hi vindrà d’un!- va dir Pencroff tot alleugerint la barqueta de dos sacs de sorra. | » |
| — L’illa misteriosa. Jules Verne.[21] | ||
Filtració
[modifica]Els filtres basats en la sorra han estat emprats des de temps remots.[22] Encara es fan servir en l’actualitat.[23]
Usos militars
[modifica]
Un exemple real de barreres defensives basades en la sorra fou la Línia Bar Lev.[24] Un ús tradicional per a funcions militars o civils és el dels sacs terrers.
Arenes indesitjables
[modifica]Hi ha molts casos de sorres indesitjables que compliquen certes activitats humanes.
Ports
[modifica]Hi ha ports que cal dragar dragar periòdicament per a mantenir un calat mínim adequat. Per exmple el port de Vallcarca.[25]
Barres i tasques
[modifica]A les aigües de Barcelona hi havia bancs de sorra que dificultaven el pas de grans vaixells. Hi havia canals de pas, anomenades tasques, que permetien la navegació de naus d'un cert calat. Aquestes tasques eren conegudes dels mariners locals.[26][27][28][29] Una altra versió, aparentment més correcta, indicava que la tasca (en singular) era un banc de sorra paral·lel a la costa que impedia el pas als vaixells de gran calat. Hi havia un canal de pas o més d'un, no visible des de la superfície.[30][31]
Canals de navegació
[modifica]En mars de poca fondària, en rius i en llacs hi ha canals que permeten la navegació segura de vaixells d’un cert calat. Molts d’aquests canals s’han de dragar.
Canal de Suez
[modifica]Aquest canal es draga periòdicament.[32]
Carreteres
[modifica]En zones desèrtiques hi ha carreteres asfaltades que tenen risc d’invasió de la carretera per sorres mòbils. En certs casos és possible minvar aquest risc construint amplies zones planes, lleugerament asfaltades, a ambdues bandes de la carretera. En condicions òptimes els vents netegen les sorres que es podrien acumular.
Referències
[modifica]- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.34-35. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 8 novembre 2014].
- ↑ Houk, Rose; Collier, Michael. White Sands National Monument. Western National Parks Association, 1994. ISBN 978-1-877856-50-1.
- ↑ «Siesta Key’s Award-winning White, Quartz Sand». Paradise Dreams, 04-04-2024. [Consulta: 18 octubre 2025].
- ↑ «4 Interesting Whitehaven Beach Facts». Wings Sailing Charters Whitsundays. [Consulta: 18 octubre 2025].
- ↑ Valenzuela, Jannay. «Com pot salvar Catalunya la sorra de les seves platges?». CatalunyaPress.cat, 04-06-2025. [Consulta: 19 octubre 2025].
- ↑ Guillén, Jorge. «¿Regeneració artificial de les platges? Sí, però..., per Jorge Guillén». elperiodico, 20-04-2023. [Consulta: 19 octubre 2025].
- ↑ Flood, Callie; Kuhn, Brittany. Cape Verde (Other Places Travel Guide). Other Places Publishing, 2010-07-05. ISBN 978-0-9822619-2-7.
- ↑ López, Marina Monsonís. Mare Mar. ARA LLIBRES, 2024-11-25. ISBN 978-84-1173-105-8.
- ↑ Subirà, Eduard Serra. Materials i eines de l'escultor. Edicions Universitat Barcelona, 1992. ISBN 978-84-475-0148-9.
- ↑ Serrano, Josep Gómez; Bernabé, Pepa Gómez. Estructures de formigó armat. Predimensionament i càlcul de seccions. Univ. Politèc. de Catalunya, 2009. ISBN 978-84-8301-586-5.
- ↑ Logan, Bruce E. Daily Energy Use and Carbon Emissions: Fundamentals and Applications for Students and Professionals. John Wiley & Sons, 2022-01-10. ISBN 978-1-119-83103-7.
- ↑ «La tècnica del sandblasting». Ciència, natura, vida... un món. Zillahh, 5 març 2011. [Consulta: 27 març 2015].
- ↑ Sada, Fernando de Lossada y. Manual militar de ferrocarriles (en castellà). Editorial MAXTOR, 2010. ISBN 978-84-9761-733-8.
- ↑ VIII [i.e. Octavo Congreso Panamericano de Ferrocarriles, Washington, D.C. y Atlantic City, New Jersey, 12-25 de junio de 1953: Tomo II, Trabajos premiados] (en castellà). U.S. Government Printing Office, 1954.
- ↑ El museo universal (en castellà), 1869.
- ↑ Picinelli, Filippo. Mundus symbolicus, in emblematum universitate formatus, explicatus, et tam sacris, quàm profanis eruditionibus ac sententiis illustratus: ... idiomate Italico conscriptus à reverendissimo domino, D. Philippo Picinello ... nunc verò iusto volumine auctus & in latinum traductus à R.D. Augustino Erath, ... tomus primus [-secundus; ..] (en llatí), 1694.
- ↑ Adam, Alexander. Antigüedades romanas (en castellà). Cabrerizo, 1834.
- ↑ Italie ancienne: Institutions moeurs et coutumes (en francès). Firmin Didot freres, 1855.
- ↑ Galfridus (Grammaticus.). Promptorium parvulorum sive clericorum: Dictionarius Anglo-Latinus princeps. Soc. Camdenensis, 1843.
- ↑ Moreaud, Pierre. Application de la vapeur à la direction des aérostats captifs: appareil du dr. Pierre Moreaud, de Saint-Apre (Dordogne), membre de la Socété Aérostatique et Météorologique de France, etc (en francès). Malet-Bachlier, 1861.
- ↑ Verne, Jules. L'illa misteriosa. Estrella Polar, 2011-09-22. ISBN 978-84-9932-527-9.
- ↑ Breyer, Friedrich. Le filtre a micromembrane. Un moyen mecanique nouveau pour rendre potable toute eau impotable. 2. ed (en francès). Otto Maass, 1884.
- ↑ Traitement et épuration des eaux industrielles polluées: procédés membranaires, bioadsorption et oxydation chimique (en francès). Presses Univ. Franche-Comté, 2007. ISBN 978-2-84867-197-0.
- ↑ Weizman, Eyal. Hollow Land: Israel's Architecture of Occupation. Verso Books, 2012-08-07. ISBN 978-1-84467-868-6.
- ↑ «Ports de la Generalitat millora el calat d’accés al port de Vallcarca». Ports de la Generalitat, 04-09-2025. [Consulta: 19 octubre 2025].
- ↑ «El puerto medieval de Barcelona: et utilitati et splendori ciuitatis conducit.» (en castellà). marinacatalana, 31-03-2018. [Consulta: 19 octubre 2025].
- ↑ Històrico-Arqueològica, Secció. Les Quatre grans Cròniques Volum: 4 : Crònica de Pere III el Cerimoniós: Ferran Soldevila ; revisió filològica de Jordi Bruguera ; revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol ; [l'edició d'aquesta obra ha estat a cura de Josep Massot i Muntaner]. Institut d'Estudis Catalans, 2016-11-16. ISBN 978-84-9965-220-7.
- ↑ Montpalau, Antonio de Capmany y de; Montpalau, Antonio de Capmany Surís y de. Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (en castellà). Antonio de Sancha, 1779.
- ↑ Montpalau, Antonio Capmany y de. Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona ... (en castellà). En la Imprenta de Sancha, 1792.
- ↑ Aguiló: Volum 8. Lletres T a Z. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Jurats, Barcelona (Spain) Consell de Cent. Manual de novells ardits: vulgarment apellat Dietari del antich consell barceloní ... Publicat per acort y á despesas del Excm. Ajuntament constitucional é iniciat per los ilustres senyors regidors D. Frederich Schwartz y Luna y D. Francesch Carreras y Candi en comissió del mateix excelentíssim Ajuntament. Henrich y companyia, 1893.
- ↑ Morgado, Joaquin Navarro y. Canal de Suez: paso de la Berenguela por el mismo (en castellà). M. Ginesta, 1870.