Guix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Guix (desambiguació)».
Guix
Gypse "fer de lance" 7100.1.1910.jpg
Guix selenític amb macla tipus punta de fletxa
Classificació
Categoria sulfats
Fórmula química CaSO4 · 2H2O
Nickel-Strunz 7.CD.40
Dana 29.6.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí cristalls tabulars o prismàtics. Sol ser el mineral base de les roses del desert
Estructura cristal·lina

a = 5,679(5) Å, b = 15,202(14) Å, c = 6,522(6) Å

β = 118.43°
Color incolor, blanc, groguenc, vermell, o fins i tot negre a causa de les seves impureses; incolor en llum transmesa (làmina prima)
Macles en puntes de fletxa (també coneguda com a cua d'oreneta) en {100} i llança.
Exfoliació Perfecta en {010}, micàcia en algunes mostres; en {100} observable
Fractura desagregable, concoïdal
Tenacitat flexible
Duresa 2 (espècie mineral de referència); pot decréixer fins a 1,5 depenent de la direcció (propietat anisotròpica)
Lluïssor nacrada (a causa de l'exfoliació perfecta), vítria, subvítrica i setinada en agregats fibrosos; també sedosa i terrosa
Ratlla blanca
Diafanitat transparent, translúcida i opaca, depenent de la cristal·linitat i les impureses
Densitat 2,312 - 2,322 g/cm3 (mesurada); 2,308 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques Biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,519 - 1,521 nβ = 1,522 - 1,523 nγ = 1,529 - 1,530
Birefringència δ = 0,010
Pleocroisme incolor
Angle 2V mesurat: 58°, calculat: 58° a 68°
Extinció r > v
Fluorescència fluorescent i fosforescent. Taronja-groc tant en ona curta com en ona llarga
Solubilitat soluble en aigua i en HCl
Varietats més comunes
Alabastre Varietat de gra fi i massiva
Ordita Forma pseudomorfs generalment
Guix Satin Spar Varietat fibrosa
Selenita Nom utilitzat històricament per a definir varietats transparents
Referències [1][2][3]
Modifica dades a Wikidata

El guix (algeps, ges o gessa del grec γύψος gypsos) és un mineral format per sulfat de calci dihidratat (CaSO4·2H2O), que cristal·litza en el sistema monoclínic. És un material petri que transformat industrialment s'anomena sulfat de calci hemihidratat (CaSO4·½H2O). També se'l coneix com a "guix cuit". Les seves propietats, es van descobrir fa més de cinc mil anys a l’antic Egipte.[4]

Cristalls de guix de la mina de Naica

En estat natural, el guix conté un 79,07% de sulfat de calci anhídrid i un 20,93% d'aigua i quan es troba en grans quantitats és considerat també una roca sedimentària. És incolor o blanquinós, però a causa de les impureses també es pot presentar amb tons de gris, marró, groc, vermell, etc. Acostuma a ser transparent, amb lluïssor vítria o setinada, s’exfolia en escames fines i flexibles però no pas elàstiques, és tou, pot ser ratllat per l’ungla.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom del guix prové del llatí gypsum, i aquest, alhora prové del grec gýpsos ( γυψοζ), probablement de l'àrab ǧiṣṣ o ǧębs (جصص) o el persa gač (گچ). En català, la paraula ha derivat més que en altres llengües com ara l'anglès, en la qual actualment el mineral es denomina gypsum.[5] La paraula grega gýpsos significava literalment guix.[6] La primera referència al guix va ser feta per Theophrastus entre el 325 i el 300 aC, utilitzant la paraula gýpsos per a referir-se al mineral.[1]

Classificació[modifica | modifica el codi]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el guix pertany a "07.CD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H2O, amb cations grans només" juntament amb els següents minerals: matteuccita, mirabilita, lecontita, hidroglauberita, eugsterita, görgeyita, koktaïta, singenita, bassanita, zircosulfat, schieffelinita, montanita i omongwaïta.

Propietats[modifica | modifica el codi]

Selecció d'hàbits del guix

Forma cristalls tabulars transparents, de vegades de fins a un metre de llargada, macles en punta de llança, masses fibroses o sedoses. Una varietat particular són els agregats en rosa del desert (impregnats de partícules de sorra), que de vegades formen impressionants acumulacions en zones desèrtiques.

Sovint s'associa amb l’anhidrita en les roques sedimentàries i en jaciments hidrotermals. L'exfoliació i la baixa duresa permet diferenciar-lo d’altres minerals similars. L’anhidrita és guix deshidratat natural, CaSO4, que absorbeix ràpidament l’aigua incrementant el seu volum fins al 30-50% i convertint-se en guix natural.

El guix és un gran aïllant tèrmic, ja que és molt mal conductor de la calor. S'utilitza en la construcció, per millorar les terres agrícoles i per obtenir àcid sulfúric. En pintura, el guix de pintor és una pols de carbonat de calci que els fusters barregen amb ocre i aiguacuit i en fan una pasta amb la qual tapen forats i escletxes de la fusta.

Minerals relacionats[modifica | modifica el codi]

Els minerals relacionats amb el guix per la seva estructura o composició química semblant són:[1]

Codi Nom del mineral Fórmula del mineral
7.CD. Campostriniïta (Bi,Na)3(Na,K)4(SO4)6·H2O
7.CD.05 Matteuccita NaHSO4 · H2O
7.CD.10 Mirabilita Na2SO4 · 10H2O
7.CD.15 Lecontita (NH4,K)NaSO4 · 2H2O
7.CD.20 Hydroglauberita Na10Ca3(SO4)8 · 6H2O
7.CD.25 Eugsterita Na4Ca(SO4)3 · 2H2O
7.CD.30 Görgeyita K2Ca5(SO4)6 · H2O
7.CD.35 Koktaïta (NH4)2Ca(SO4)2 · H2O
7.CD.35 Syngenita K2Ca(SO4)2 · H2O
7.CD.45 Bassanita CaSO4 · 0.5H2O
7.CD.50 Zircosulfata (Zr,Ti)(SO4)2 · 4H2O
7.CD.55 Schieffelinita Pb10Te66+O20(OH)14(SO4)(H2O)5
7.CD.60 Montanita Bi2(TeO6) · 2H2O
7.CD.65 Omongwaita Na2Ca5(SO4)6 · 3H2O

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Abans d'entrar en matèria, cal diferenciar entre dos tipus de guixː el guix primari i el guix secundari. El guix primari és el guix originat per precipitació directa del sulfat de calci; aquest guix no procedeix d'altres minerals. El guix secundari procedeix de l'anhidrita preexistent. L'anhidrita és un sulfat de calci no hidratat, mentre que el guix és un sulfat de calci hidratat. Depenent de la temperatura i la pressió, el guix perdrà l'aigua (a altes temperatures i pressions), mentre que l'anhidrita que arribi a aflorar, mitjançant una falla, diàclasis o per l'acció de l'home, podrà hidratar-se, ja sigui directament per l'aigua de pluja o per la humitat ambiental. En algunes ocasions la hidratació de l'anhidrita pot produir un augment de volum de la roca.[1] El guix es troba en moltes zones del món. Els dipòsits de guix es presenten característicament amb morfologies planars d'alguns metres de gruix. Molts dipòsits de guix s'han format en períodes en què els mars i oceans cobrien grans extensions de terra; quan aquests mars i oceans entraven en regressió (retrocedien), a l'interior dels continents hi quedaven mars mortes (conques endorreiques). En aquestes conques endorreiques hi havia una forta evaporació, i, com a conseqüència d'aquesta evaporació i unes aportacions minses a la conca mitjançant els rius, cada cop hi quedava menys aigua, i aquesta era més salada (augmentava la concentració de sals dissoltes). Si l'aigua de la conca continua evaporant-se, arriba un moment en què l'aigua està sobresaturada en sals, i aquestes comencen a precipitar; una d'aquestes sals és el guix.[1]

Usos[modifica | modifica el codi]

A l'escalfar-se, el guix perd aigua però la recupera ràpidament i endurint-se, aprofitant aquesta propietat s’utilitza per a múltiples aplicacions, moltes lligades al sector de la construcció. Segons la temperatura a la qual es produeix el procés de deshidratació el guix s’adorm (és a dir s’endureix) més o menys ràpidament. La indústria de la construcció n’és la principal consumidora.

  • Antics forns de guix. Algepsar d'Alfarb, al costat del jaciment.[7]

Algunes de les seves aplicacions en construcció són:

  • Com a revestiment de parets i sostres.
  • Com a additiu en ciments, per exemple per a retardar la solidificació del ciment Portland.
  • Com a fundent ceràmic.
  • Com a aïllant tèrmic, ja que el guix no és bon conductor de calor i electricitat.
  • Per a confeccionar motllos de dentadures, en odontologia.
  • En traumatologia per a immobilitzar els ossos i facilitar la seva regeneració en una fractura.
  • Per a l’elaboració de guix d’escriure per a pissarres.
  • La seva composició química, amb una riquesa de sofre i calci, fa del guix un element de gran valor com fertilitzant dels sols, encara que en aquest cas s’utilitza el mineral polvoritzat (guix agrícola).
  • Així mateix, una de les aplicacions més recents de guix és la "remediació ambiental" en els sols, això és, l'eliminació d’elements contaminants dels mateixos, especialment metalls pesants.
  • Ha estat utilitzat per a obtenir àcid sulfúric.

Varietats[modifica | modifica el codi]

  • Quan el guix és transparent i apareix amb cristalls aplanats o en agregats fibrosos s'anomena guix selenita.
  • S'anomena alabastre quan es presenta en masses de cristalls fins o compactes.
  • Quan es presenta en rosetes, agregats amb fines fibres marronoses i rosades, i concrecions a la sorra s'anomena rosa del desert (vegeu foto).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Gypsum» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013]. Error de citació: Invalid <ref> tag; name "mindat" defined multiple times with different content Error de citació: Invalid <ref> tag; name "mindat" defined multiple times with different content
  2. «Gypsum Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 4 març 2013].
  3. «Gypsum Mineral Data» (en anglès). rruff. [Consulta: 4 març 2013].
  4. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.202. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
  5. Diccionari (Guix)
  6. «Compact Oxford English Dictionary: gypsum».
  7. «algepseria». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guix Modifica l'enllaç a Wikidata