Museu Valencià d'Etnologia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMuseu Valencià d'Etnologia
Museu Valencià d'Etnologia.jpg
Museu Valencià d'Etnologia, sala Secà i Muntanya, carro de televisions.JPG
Detall de la Sala Secà i Muntanya.
Dades base
Tipus entitat museu
Història
Fundació 1982
Activitat
Volum col·lecció 15.000
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Francesc Tamarit
Altres dades
Telèfon +34 963883614
Transport públic EMT: Línies 5 i 5B (també 1, 2, 8, 28, 29, 79, 80, 95)
Metro: Línia 1 (Àngel Guimerà i Túria)
Tramvia: Línia 4 (Reus)
Valenbisi: C/ Corona, 36.

Web www.museuvalenciaetnologia.es
Facebook: museuvalenciaetnologia Twitter: valenciaetno Youtube: UChVAcRZoQMTnG6VN_zuDgfQ

Modifica dades a Wikidata

El Museu Valencià d'Etnologia és un museu ubicat al Centre Cultural de la Beneficència de la ciutat de València. Fou creat el 1982[1] i obrí les seues portes al públic el 1983.[2] Els seus objectius són la investigació i difusió en el camp de l'etnologia i l'antropologia, posant a l'abast del públic un espai de coneixement i reflexió sobre la diversitat cultural que caracteritza els humans en dos àmbits complementaris:[3]

  • El pròpiament valencià, centrant-se en les pautes culturals de la societat tradicional valenciana i el seu procés de trànsit cap a la societat industrialitzada, sense deixar de banda les noves formes culturals de la contemporaneïtat.
  • L'àmbit general de les cultures, des de les mediterrànies, més pròximes a nosaltres i que ens emmarquen directament, fins a les pròpies d'àmbits geogràfics més llunyans.

El centre està administrat per la Diputació de València.[4] En 2007 comptava amb 15.000 peces a la seua col·lecció,[5] sent el museu de referència pel que fa a la cultura tradicional al País Valencià.[5]

Història[modifica]

Basquets de fruita a la sala dedicada a l'horta i la marjal.

El museu va ser creat per Joan Francesc Mira en 1982,[6] en un context de recuperació de la identitat valenciana[7] propi de la transició i que és comú a molts altres museus de l'estat espanyol.[7] Este projecte concretà un projecte que històricament havia estat proposat però mai realitzat de disposar d'un museu que estudiara, recopilara i difonguera la cultura tradicional valenciana.[7]

L'apertura del museu va ser efectiva en 1983,[7] amb un personal d'entre tres i quatre persones.[7] El museu va situar-se al Centre de la Beneficència on també s'havia ubicat el Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València[7] Entre els objectius hi havia el de la recuperació i posada en valor de les col·leccions prèvies,[7] donada la nul·la tradició de col·leccions etnològiques existent.[7] En pocs anys es va aconseguir una important col·lecció sobre tecnologia agrària,[7] i posteriorment amplià el seu camp temàtic amb materials urbans, i a partir del segle XXI, amb indumentària tradicional.[7]

Exposicions[modifica]

Exposició temporal al Museu sobre els valencians i els Estats Units.

Pel que fa a les sales permanents, al museu hi ha hagut diversos projectes d'exposicions permanents,[7] la primera data de l'apertura del museu en 1983, i tenia per objectiu dignificar les col·leccions recopilades fins a eixe moment i mostrar les potencialitats de l'estudi de l'etnologia valenciana,[7] sense entrar a fer un recorregut exhaustiu per la societat tradicional valenciana.[7] En 1986 l'exposició permanent primigènia fou substituïda per un monogràfic sobre el cicle del cereal anomenat Del gra al pa, concebuda com a temporal però que estigué oberta al públic fins a 1993.[7] No seria fins a 1995 que es presenta una exposició concebuda com a permanent.[7] En ella, es mostraven tres àmbits de la vida: el domèstic, l'obtenció de primeres matèries i les tècniques de fabricació.[7] En 1997 es desmunta l'exposició i comença un període amb un gran nombre d'exposicions temporals,[7] impulsant-se 64 entre 1997 i 2002.[4] A partir de 2003 es comença a treballar en un nou projecte d'exposició permanent que mostre el País Valencià des de tres òptiques diferents: les ciutats, les hortes i marjals i la muntanya i el secà.[4] En 2003 es produeix la primera part del projecte, dedicada a les ciutats, desenvolupant progressivament els tres àmbits de l'exposició permanent,[4] que culminaria en 2011.[8] A partir d'aquell moment s'han presentat exposicions temporals dedicades al món de la pilota valenciana, les bandes de música o les migracions.[8] Estes exposicions temporals complementen a les permanents.[9]

Exposicions permanents[modifica]

El Museu Valencià d'Etnologia presenta, des d'una visió contemporània, tres exposicions permanents: La ciutat viscuda. Ciutats valencianes en trànsit 1800-1940, Horta i marjal i Secà i muntanya, que tracten els àmbits urbà, d'horta i marjal, i de secà i muntanya del territori valencià.[10] En estos cinc àmbits, els objectes i els continguts es mostren en relació amb uns eixos determinats: habitar (l'espai domèstic), conviure (els espais de trobada), i treballar (els llocs de treball).[11] A més, el Museu produeix exposicions temporals de contingut etnològic, històric, antropològic i sociològic.[12]

L'exposició permanent del museu compta amb aproximadament 1.400 metres quadrats.[13] Està formada alhora per tres exposicions divides en quatre seccions amb una estructura que es repeteix en els tres casos,[14] amb quatre apartats interns a cadascuna d'elles: espais, habitar, treballar i conviure.[14]

L'exposició sobre les ciutats, la primera de les tres en crear-se, presenta una museografia clàssica,[15] de caràcter evocador i fins i tot nostàlgic[13] a partir d'objectes, fotografies i entrevistes de memòria oral.[15] Hi ha diferents parts dins de l'exposició: els espais, habitar i treballar.[13] Ocupa uns 400 metres quadrats.[13]

Objectes penjant a la sala Secà i Muntanya.

L'exposició Horta i Marjal es va plantejar amb una museografia renovadora, de caràcter conceptual.[13] A partir de dues o tres idees força,[16] a la primera sala es presenta una museística amb pocs objectes, recaiguent la força discursiva en fotografies i la pròpia escenografia, dues o tres idees força.[16] de caràcter innovador, per exemple utilitzant basquets de taronges combinats amb imatges sobre l'exportació de la taronja.[16] Per contra, la segona part de l'exposició s'ubica a l'anomenada sala dels objectes, on es presenten vitrines amb objectes agrupats per processos de treball,[17] i col·leccions relacionades amb la festa, la religió, la pesca en la marjal i el treball domèstic.[17] Destaquen els objectes relacionats amb el treball agricultura, per l'especial importància de l'horta a l'àmbit valencià.[17] Esta sala serveix d'exemple de la riquesa de les col·leccions d'objectes custodiades pel museu.[16][14]

A Secà i Muntanya se segueix l'estructura de l'anterior exposició, amb una sala conceptual de marcat caràcter esceanogràfic en el disseny,[14] i una segona on els objectes tenen tot el protagonisme.[14] A la sala conceptual es mostren les invisibilitats de les realitats culturals i geogràfiques del medi rural valencià.[14] Destaca l'escenografia amb una reproducció a escala 1:25.000 del territori de secà valencià cobrint tota la sala.[18] Durant l'exposició s'utilitzen peces de rellevància museogràfica com un carro carregat de televisors,[18] o objectes tradicionals penjats del sostre, forçant a una perspectiva d'observació diferent a l'habitual.[19]

Exposicions itinerants[modifica]

A banda de les exposicions exhibides al museu, també es realitzen exposicions itinerants que estan disponibles per a altres centres o associacions.[20] Estes exposicions són, en alguns casos, versions adaptades de les temporals del museu,[20] dedicades a temes com el món de la pilota valenciana.[21]

Activitats[modifica]

Dansa tradicional. Il·lustració del fons del Museu.

El Museu Valencià d'Etnologia realitza la seua activitat en el territori de la província de València assessorant els museus etnològics locals i itinerant diverses exposicions etnològiques i maletes didàctiques.[22] També du a terme una activitat investigadora que es materialitza en distints projectes i en la convocatòria del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. Ha impulsat també el Museu de la Paraula, arxiu en línia de dades biogràfiques i testimonis de vora 400 entrevistes que recullen diverses facetes de la cultura tradicional valenciana.[23]

El Museu edita una publicació periòdica, la Revista valenciana d'etnologia i les col·leccions "Temes d'Etnografia Valenciana" i "Intercanvis",[24] a més dels catàlegs de les exposicions i col·laboracions externes com el Premi Bernat Capó.[25] També disposa d'una biblioteca i centre de documentació especialitzada en etnologia i antropologia,[26] oferint un servici obert a tots els investigadors, estudiants i interessats en les matèries que tracta i especialment en la cultura tradicional i popular valenciana.[27]

En la seua programació s'inclouen els programes ETNO, que inclouen cicles de cinema, activitats musicals, jornades de formació, excursions o cicles d'etnocuina.

El museu disposa d'instal·lacions de reserva en Bétera, on s'emmagatzema i cataloga la col·lecció del museu, i on es troben les sales de restauració.[28] Estes instal·lacions són visitables mitjançant un programa d'apertura i visita guiada.[28]

Projectes externs[modifica]

El Museu Valencià d'Etnologia disposa d'una unitat de Projectes Externs (Cooperació Municipal) que s'encarrega de gestionar els mitjans humans i materials destinats a recolzar les iniciatives d'ajuntaments i associacions d'àmbit local relacionades amb l'etnologia.[29] De la mateixa manera, es coordina el treball amb diferents museus associats, vinculats al Museu Valencià d'Etnologia mitjançant convenis de col·laboració.[29] A banda, existeix la Xarxa de Museus Etnològics Locals, que va ser fundada el febrer de 2017. Te una estructura cultural de cooperació, assessorament i formació que té per objectiu acabar amb l’aïllament dels museus locals tot creant un espai de comunicació i cooperació compartit.[30][31]

Els museus associats són:[30]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. Museu Valencià d'Etnologia, 2011, p. 27.
  2. Museu Valencià d'Etnologia, 2011, p. 40.
  3. «Arxius, publicacions i museus etnològics». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Seguí, 2015, p. 27.
  5. 5,0 5,1 Seguí, 2015, p. 30.
  6. Seguí, 2015, p. 25.
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 7,16 Seguí, 2015, p. 26.
  8. 8,0 8,1 Seguí, 2015, p. 41.
  9. Seguí, 2015, p. 42.
  10. Seguí, 2015, p. 31.
  11. Museu Valencià d'Etnologia, 2011, p. 95-110.
  12. Museu Valencià d'Etnologia, 2011, p. 37.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Seguí, 2015, p. 34.
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 Seguí, 2015, p. 37.
  15. 15,0 15,1 Seguí, 2015, p. 33.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 Seguí, 2015, p. 35.
  17. 17,0 17,1 17,2 Seguí, 2015, p. 36.
  18. 18,0 18,1 Seguí, 2015, p. 38.
  19. Seguí, 2015, p. 39.
  20. 20,0 20,1 Exposicions itinerants al web del museu
  21. Seguí, Joan. «"Esta exposición no es para este museo" : las salas permanentes del Museu Valencià d'Etnologia». A: El desafío de exponer : procesos y retos museográficos. Bilbao: Universidad del País Vasco. Servicio Editorial, 2015, p. 185. ISBN 978-84-9082-190-9.  pg. 41
  22. Alcántara Benavent, Juan Antonio. «Exposicions itinerants i maletes didàctiques del Museu Valencià d'Etnologia». A: Museu Valencià d'Etnologia. [València]: Museu Valencià d'Etnologia : Pentagraf, 2011, p. 361. ISBN 978-84-938347-6-0. 
  23. Ferrero i Gandia, Raquel «Ampliando la ecología de los saberes. El Museu de la Paraula-Arxiu de la Memòria Oral Valenciana». Anales del Museo Nacional de Antropología, XIV/2012, pàg. 74-84. ISSN: 1135-1853.
  24. «Publicacions del Museu Valencià d'Etnologia». [Consulta: 17 gener 2016].
  25. publicacions al web del museu
  26. «Etnobloc : mes a mes llibres i demés [blog de la Biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia]». [Consulta: 17 gener 2016].
  27. biblioteca al web del museu
  28. 28,0 28,1 «El Museu Valencià d´Etnologia amplía las visitas a salas de restauración a partir de 2016». Levante-EMV, 21-11-2015.
  29. 29,0 29,1 Museus locals al web del museu
  30. 30,0 30,1 «Més de 20 museus etnològics valencians preparen la seua adhesió a una xarxa de cooperació». Las Provincias, 13-02-2017. [Consulta: 30 octubre 2017].
  31. «Más de 20 museos etnológicos valencianos se unirán en una red de cooperación». La Vanguardia, 08-02-2017.

Bibliografia[modifica]

  • Museu Valencià d'Etnologia. [València]: Museu Valencià d'Etnologia : Pentagraf, 2011, p. 361. ISBN 978-84-938347-6-0. 
  • Seguí, Joan. «"Esta exposición no es para este museo" : las salas permanentes del Museu Valencià d'Etnologia». A: El desafío de exponer : procesos y retos museográficos. Bilbao: Universidad del País Vasco. Servicio Editorial, 2015, p. 185. ISBN 978-84-9082-190-9. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Valencià d'Etnologia Modifica l'enllaç a Wikidata