Etnologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'etnologia (del grec ethnos: família, estirp, poble) és una ciència social. Es basa en la comparació sistemàtica de les societats, principalment a partir de les seves pràctiques i creences. Entre els seus objectius estan la reconstrucció de la història humana, la formulació de lleis sobre la cultura i el canvi cultural, i la formulació de generalitzacions sobre la natura humana.

Història[modifica | modifica el codi]

Etnologia és un terme introduït per Alexandre-André-César de Chavannes l'any 1787, dins la seva obra "Essai sur l'éducation intellectuelle: avec le projet d'une science nouvelle" amb el significat "estudi dels grups humans", el terme creat per Chavannes ha patit al llarg del temps diferents canvis de sentit, els estudiosos europeus es van anar adonant de la veritable complexitat d'allò que anomenaven pobles "primitius" o pobles "salvatges", que en un principi consideraven formes simples d'organització social i per tant fàcils de poder descriure i comprendre. El terme fou utilitzat inicialment en la seva vessant física, la ciència que estudia la classificació de les races, per després passar a designar, durant el segle XX, el conjunt de les disciplines que estudien les "societats primitives".

L'etnografia que inicialment només estudiava les característiques ètniques de les poblacions, en relació a les diferències lingüístiques dels diversos grups humans, avui realitza principalment una observació directa i la descripció dels diversos grups humans, ofereix els seus resultats a l'etnologia la qual utilitza les dades etnogràfiques de forma comparativa.

Avui en dia hi ha la tendència de donar a la descripció etnogràfica una importància molt superior respecte al passat, aquest fet està motivat especialment pel naixement d'una concepció textual de l'etnologia, l’antropologia. La descripció etnogràfica era considerada un procediment estrictament tècnic del treball de recerca, recollir "dades" i "fets" observables, la descripció etnogràfica agafa avui la qüestió de la interpretació de l'objecte etnogràfic, així com la perspectiva del subjecte observant i la dimensió "dialògica", interacció entre etnògraf i "nadiu", durant el treball de camp. El terme etnologia canvia de significat encara avui en dia, segons les diferents escoles acadèmiques de la disciplina i del país de procedència d'aquestes, principalment el Regne Unit, França i els Estats Units, corrents diferents que es basen en teories i mètodes d'interpretació de la realitat històrica dels grups humans moltes vegades en contrasts entre elles. Claude Lévi-Strauss conscient d'aquesta situació, la va plasmar en un seu treball del 1954 "Les ciències socials en l'educació superior" publicat per la UNESCO, i reproduïda a Antropologia Estructural (1958), que continua sent actualment un text de referència.

El desenvolupament de la recerca ha demostrat que ja no és possible separar l'etnologia, de l'antropologia i de la història. El món acadèmic britànic parla en general de l'antropologia social. A França, es parla de l'etnologia social o l'antropologia social, als Estats Units simplement antropologia, unint així tots els aspectes: arqueologia, antropologia física, de la sociologia a l'antropologia cultural, un terme aquest que acaba sent només una indicació de quin sigui el mètode predominant per al mateix objecte d'estudi.

Etnòlegs[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Francois GRESLE, Michel PANOFF, Michel PERRIN, Pierre TRIPIER, Dictionnaire des sciences humaines, PUF.
  • Jean POIRIER, Histoire de l'ethnologie, PUF, coll Que sais-je ? ; Histoire des Mœurs
  • Jean SERVIER, Méthode de l'ethnologie, PUF, coll Que sais-je ?
  • George Montandon, Traité d'ethnologie Cuturelle
  • Louis Dumont, Essais sur l'individualisme. Une perspective anthropologique sur l'idéologie moderne
  • Philippe Descola, Les lances du crépuscule : relations Jivaros. Haute-Amazonie
  • Claude Lévi-Strauss, Tristes Tropiques ; Le Regard éloigné
  • Jean Cuisenier, Les Noces de Marko: le rite et le mythe en pays bulgare
  • Louis Marin, Questionnaire d'ethnographie
  • SPERBER (Dan), Le Savoir des anthropologues, Paris, Hermann, 1982.
  • Marcel Mauss Esquisse d'une théorie générale de la magie, 1902.
  • Marcel Mauss Essai sur le don (publicat dins Sociologie et anthropologie), 1924.
  • Marcel Mauss Sociologie et anthropologie, recull de articles, prefaci de Claude Lévi-Strauss, 1950.
  • Marcel Mauss Manuel d'ethnographie, 1967.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etnologia Modifica l'enllaç a Wikidata