Estat multinacional

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un estat multinacional és un estat-nació compost per diverses cultures, en ocasions rivals, que barallen pel seu control. En ell és freqüent una situació tibant, però pot arribar a estabilitzar-se per llargs períodes si l'equilibri de poder s'administrara acuradament.

La majoria d'aquests estats solen concloure les disputes amb una opció dins d'un xicotet conjunt:

La llengua és una qüestió important en quasi totes les divergències culturals i polítiques. La colonització ha derivat en molts estats multiculturals, incloent els Estats Units, Canadà, Mèxic i quasi tots els de Sud-amèrica. Haití i la República Dominicana comparteixen l'illa de L'Espanyola i parlen idiomes diferents, sent una illa binacional --una illa amb dos estats, com Xipre, encara que un dels estats allí presents no està reconegut per cap altre país que Turquia.

Un estat multinacional requereix un gran esforç per a mantenir-se unit.[1] L'èxit o el fracàs dependran de la creació d'una societat multiètnica.[2] Hi ha no obstant això pressions militars i econòmiques externes que poden originar la distinció d'un grup social dins d'un estat. Així doncs, un estat multinacional no sempre implica una societat multiètnica. Hi ha diversos pobles o nacions units per una altra cosa que per l'ètnia, com per exemple la religió. Hi ha també nacions que no tenen cap estat, o que estan dividides en diversos estats, com els kurds, poc integrats en diverses societats feblement multiètniques, alguns dels quals, com l'Iraq o Turquia, poden denominar-se estats multinacionals.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kelemen, R. Daniel. (2007). «Built to Last? The Durability of EU Federalism?». In Making History: State of the European Union, Vol. 8, edited by Sophie Meunier and Kate McNamara, Oxford University Press, p. 52.
  2. A Union of Diversity: Language, Identity and Polity-Building in Europe